Carles I sense censura

Segons En Vallès, a Alacant «el Rei Francesc, havent pres mal averany i pèssim senyal, s’hi estigué en gran perill de perdre la vida, perquè, quan els soldats, que havien vingut en guarda de les galeres, demanaren la paga promesa, i posats en armes i amotinats amb les piques contràries anaven tots a cercar En Lanoy; tirat en aquell bullici un gros arcabús, anà la pilota a ferir en una petita columna de marbre de la finestra on el Rei s’estava arrepenjat d’esquena».³⁵⁰ És a dir: que no només En Lanoy va desembarcar a Alacant, sinó que hi va portar el rei presoner, que es va hostatjar en una casa o palau. L’edifici tenia una finestra columnada de marbre que el va salvar d’una arcabussada, disparada per un soldat amotinant contra el virrei, que tenia, per aquells atzars de la vida, Francesc I al costat.³⁵¹ La revolta de la soldadesca l’explica també l’Illescas, tant a l’edició del 1606³⁵² com a la del 1652.³⁵³ I, encara al segle XVIII la recull En Pierre de Bourdielle, pel qual «en el desembarcament del rei [Francesc], que fou a Alacant, prop de València, els soldats que hi havia de l’armament de les galeres que havien conduït el rei […] s’amotinarien a causa de les pagues exigides, i feren una tal sedició, que a Dom Carles de Lanoy li fou tirada una arcabussada, que esclatà a la cambra del Rei, al seu costat, a la finestra».³⁵⁴ El relat de la soldadesca revoltant-se contra el virrei a Alacant i posant en perill la vida del rei Francesc no és anecdòtic i el recullen tants cronistes, que seria fatigós ara i aquí reproduir-los tots. Però em sembla necessari recordar-ho perquè tinguem ben present que Francesc I va ser conduït per mar a Alacant. En Bourdielle exposa que aquí el virrei va haver de fugir a corre-cuita, «per la porta de darrere, de jardí en jardí, de muralla en muralla, de canal en canal, i fugí tant com pogué».³⁵⁵ Llavors, un cop pagats els diners que es devien als soldats, la revolta es va aplacar, també, sobretot, «amb la majestat i la bella gràcia del Rei [francès, que] serví força a l’apaivagament».³⁵⁶ Arran d’un article que jo mateix vaig publicar sobre la presó del rei de França, on exposava que aquest monarca havia estat tancat també a Alacant,³⁵⁷ l’amic i investigador atzenetí Rafel Mompó em comenta que el que exposa En Bourdielle té molt de sentit. Per ell, a Alacant, al costat mateix de la platja de l’Albufera, hi ha un tram de terra conegut com l’Albufereta, que «avui és terra eixuta amb moltes construccions que l’envolten, però temps enrere havia de ser ben diferent. Allà hi havia l’Horta d’Alacant i encara avui és tota plena de torres (se les coneix així), que no són altra cosa que cases senyorials». I continua: «Era una zona força ben irrigada des d’antic i –el que és més important– recentment s’ha descobert tot un sistema hidràulic d’època romana, si més no. Cobra sentit aleshores aquest comentari que transcrius al teu treball de la crònica de Pierre de Bourdielle: “Per la porta de darrere, de jardí en jardí, de muralla en muralla, de canal en canal, i fugí tant com pogué”. Efectivament, tota aquella zona havia d’estar murada, en-jardinada/hortada i ben canalitzada. I avui esborrada».³⁵⁸

Com podem observar, tot passa a Alacant. Ni rastre de Castella ni de Toledo –la més mediterrània de totes les ciutats d’Espanya– ni, per descomptat, cap traça de Madrid. Ara bé: com que l’evidència de l’estada del rei Francesc a Alacant desmuntava tota la invenció de la seva presó a Madrid, En Francisco de Aleson assevera que la vida de Francesc I va córrer gran risc no pas a Alacant, sinó «a Tortosa, on estigueren a punt de matar-lo els Soldats Espanyols de la seva Guarda, per venjar-se d’En Lanoy que no volia pagar-los mai».³⁵⁹

Amb tot, si descomptem aquesta diguem-ne petita irregularitat, però que alhora indica que, d’alguna o altra manera, el rei pres va passar per Tortosa, la reincidència a l’hora d’explicar el mateix fet per part d’autors diversos, en èpoques diferents, em fa suposar que som davant d’una certesa històrica: que el rei de França va ser conduït per mar a Alacant amb l’armada d’En Lanoy i que aquí es va deslliurar de la mort per molt poc, en tocar una arcabussada, llançada contra el virrei per la revoltada soldadesca, al costat de la finestra on es trobava el monarca. El fet que Francesc I ajudés a calmar els ànims dels soldats amotinats ens indica que tornem a ser davant de detalls històrics coneguts públicament i públicament valorats. Llavors, s’imposa cada vegada més una veritat innegable: si l’estol imperial era a Alacant, és que Francesc I també. Ho hem anat veient per mitjà de tota mena de cronistes. En Pardo Molero també creia que, després de desembarcar el rei gal, «l’armada romangué a la costa valenciana fins a primers d’agost, primer a València i després a Alacant».³⁶⁰ I ara, finalment i excepcionalment, disposem també d’un document inèdit exhumat per ell mateix. En ressenyar-lo, exposa que, «segons la provisió del 26 de juliol [del 1525] signada pel vicecanceller i dirigida al governador d’Oriola, “la sobredita Cesària Majestat ha manat, pel que pertoca al seu reial servei i bé del seu exèrcit reial, que la companyia d’En Nofre de Mont vagi a Llombardia en les galeres que són a Alacant”».³⁶¹

Tot plegat donaria ara molt de sentit al fet que, acceptada l’estada del rei de França al regne de València, però no podent-ne esborrar del tot les traces que ho palesaven, la Corona espanyola intentés minimitzar-la al màxim, i les cròniques oficials i supervisades pels censors tan sols s’inventessin l’últim tram de la seva peregrinació com a presoner, justament el que anava de Benissanó a Madrid. O tal com assenyalava En Sarthou, en adonar-se que el monarca francès va ser empresonat alhora –segons la informació que va recollir– a Xàtiva i a Benissanó: «El rei francès s’estigué al castell de Benissanó i no al de Xàtiva, no perquè fos més segur i important, sinó perquè era el camí més recte cap a Madrid».³⁶² Efectivament: si se’n preserva aquest fragment, ultra ser el camí més recte, és perquè, volent ubicar l’Emperador a Madrid, aquest era, des de València, el darrer tram del viatge. I, com a tal, si volien donar un mínim de versemblança als relats, no el podien suprimir. Si calia, fins i tot, se’l farà anar també d’Alacant directament a Madrid, «i allotjat al castell»,³⁶³ com remarca En Nathaniel Wraxall. Però sense obviar Alacant, que, finalment, ja forma part del discurs històric.

La presència del rei de França a Alacant, documentada i narrada per tanta diversitat d’autors és ara un fet capital i irrecusable. Ja hem vist que s’ha volgut esborrar tant com s’ha pogut i que, fins i tot, s’ha permutat el nom de la ciutat d’Alacant per la d’«Alcántara», que tot i que s’hi assembla força, no només no és la mateixa, sinó que ja es troba, curiosament, a Castella. Amb tot, queda absolutament palès que abans de passar el rei gal a «Madrid» –en el cas que hi arribés realment a passar–, es va estar uns dies, que no he pogut determinar, a Alacant. Llavors, amb això en ment, i tenint ara també en consideració un paràgraf d’En Dormer que ens relata que Francesc, després de venir «a Alcalá, [on] fou molt festejat, arribà a Madrid»,³⁶⁴ podem rellevar com també «Alcalá» ara substitueix «Alacant» als llibres i documents supervisats i reescrits. I la mateixa enganyifa trobem al llibre d’En Francisco Ruiz de Vergara Vida del Illustrissimo Señor Don Diego de Anaya Maldonado, car se’ns hi narra que En Juan Rodríguez de Fonseca «es trobava a Alcalá [quan] a l’any de 1525 […] passà per aquella vila el rei de França Francesc de Valois, que havia estat pres pels capitans del senyor Emperador Carles Cinquè».³⁶⁵ Efectivament: Alacant és una de les grans víctimes de la censura espanyola d’aquells segles i la seva història ha estat esborrada sense cap mena d’escrúpol ni pietat, tot ressituant-la arreu de la geografia castellana. En Pep Mayolas ho ha detectat amb el seu ull clínic i la seva sagacitat habituals i, així, després d’estudiar a fons els moviments dels Reis Catòlics al darrer terç del segle XV i primers anys del XVI, i adonar-se de certes anomalies cronològiques en dues missives referents a les ciutats d’Almansa i Almazán, que els monarques signen tan sols amb un únic dia de marge, ha observat que «és físicament impossible que la cort fos un dia a Almansa i l’endemà a Almazán. Per tant, es fa evident que almenys una de les cartes ha patit un procés de reescripturació».³⁶⁶ Segons ell, doncs, «els estranyíssims viatges entre Almazán i Almansa només reben una explicació satisfactòria si comptem que el monarca no es va moure d’Alacant»³⁶⁷ i que som davant de còpies reubicades i castellanitzades insidiosament. I ha acabat denunciant que «Arévalo i Alcalá […], juntament amb Almazán i després Aranda són els grans substituts documentals d’Alacant»,³⁶⁸ ciutats a les quals s’hi ha reubicat tota la gloriosa història d’aquesta emèrita vila.

En resolució: si tota l’estada del rei de França va ser a la Nació catalana, i majorment, al tram final, a València, Alacant i Xàtiva; si la major part dels cronistes hispans fan que sigui conduït a Madrid com a destinació última, però, en d’altres, el darrer castell on se’l condueix és Alacant o, fins i tot, Xàtiva; i, encara, en algunes cròniques se’l du d’Alacant a Madrid, i, en d’altres, no s’esmenta mai Madrid, podem deduir, llegit el que hem llegit amb prou força documental, que Francesc I va ser portat, per Barcelona i València, a Alacant i d’aquí al castell de Xàtiva, com a residència postrema, perquè era aquí, a més, on els reis catalans hi feien tancar els presoners d’estat. I també podem concloure, conformement, que, mentre el gran estol que va conduir Francesc I va romandre al port d’Alacant «fins a primers d’agost»,³⁶⁹ la cort imperial s’havia de trobar entre Alacant i Xàtiva, ara a Alacant, ara pels seus immediats encontorns, ara en diversos indrets en direcció a Xàtiva, suara a Xàtiva, on van conduir-hi finalment el rei gal.

Per ajustar-ho encara una mica més i tancar per ara el tema, tenim una carta d’En Carles de Lanoy a l’Emperador, datada el 5 d’agost del 1525 a «Santorias», per la qual li exposa que ha arribat aquí «després d’haver presentat al rei de França la vostra lletra».³⁷⁰ O sigui, que, si el rei Francesc era tancat a Alacant i En Lanoy li ha dut una carta de l’Emperador, aquest sembla que tornaria cap a la cort imperial amb les noves que el rei franc li devia haver comentat, perquè també li escriu que «el dit d’Embrun i Bryon vénen cap a vós per a la conclusió de la treva i per donar-vos resposta sobre l’afer de Borgonya»,³⁷¹ que era un tema clau de les capitulacions de pau entre Carles i Francesc. És a dir, que hi ha un moviment d’ambaixadors i diplomàtics entre Alacant i la cort, entre els quals s’hi compta el mateix virrei Lanoy. Però, la cort i l’Emperador, atès que Alacant és a ran de mar, s’han de trobar, com ja he dit i redit, cap a l’interior i més endins d’aquesta ciutat fantasma de «Santorias», que o bé és un error involuntari de transcripció del nom que devia constar a la carta original o bé una tergiversació conscient. Sigui com fos, no hi ha cap ciutat que es digui així prop d’Alacant. Com tampoc no existeix «Jan de Lotera», on En Lanoy diu que el rei Francesc «hi demorarà dilluns»,³⁷² és a dir el 7 d’agost, perquè el 6 –o sigui l’endemà del dia que escriu– ha d’arribar precisament a «Santorias».³⁷³ En Le Glay, confós per aquesta toponímia inversemblant, escriu que «jo no trobo ni Santorias ni Jan de Lotera a les cartes que he consultat; però són situades indubitablement entre València, d’on el rei ha sortit, i Guadalajara»,³⁷⁴ on ell creu que Francesc serà conduït. Però nosaltres ja hem vist que el rei presoner no va ser portat a Guadalajara sinó a Alacant. I després que les galeres salpessin cap a Itàlia aquells primers dies d’agost, és més que factible que Francesc s’encaminés a la cort. De fet, En Lanoy i els ambaixadors francesos hi anaven també. I sabem per múltiples fonts que el rei gal hi acabarà arribant. Doncs bé: a manca d’una altra possibilitat interpretativa, jo crec que «Jan de Lotera», podria ser «Sant Joan de Lacant», que és la forma arcaica d’Alacant³⁷⁵ –car entre Alacant i Sant Joan amb prou feines hi ha 10 km de distància–, i «Santorias» podria ser perfectament, en direcció a la cort, i per la semblança fonètica, «Cocentaina». Perquè, de Cocentaina a Xàtiva tampoc no hi ha ni una jornada de camí. I perquè, més endavant, el comte de Cocentaina serà a Barcelona en el seguici imperial que acompanyarà l’Emperador a Itàlia.³⁷⁶ Però sobretot perquè tenim un gravat d’En Jan Cornelisz d’aquesta ciutat, datat al 1534,³⁷⁷ considerat «el primer dibuix de l’alcásser»,³⁷⁸ que s’ha fet passar per la vila i castell de Madrid, car hi ha una petita llegenda que especifica que es tracta de «Le Chasteau de Madril»³⁷⁹.

Ho exposa amb tot detall En Joanjo Albinyana, que ha pogut evidenciar l’argúcia del muntatge i ensems identificar que aquest «Château de Madril» és el dels comtes de Cocentaina. En enviar-li jo el gravat per si el podia identificar amb alguna ciutat valenciana, escriu: «Tan bon punt el vaig veure, no vaig tenir cap dubte que es tractava del Palau de Cocentaina. La gran semblança de les seues torres és el primer que crida l’atenció», car són quasi idèntiques a les torres del palau valencià. A més a més, «si analitzem la ubicació del Château de Madril, veiem que de cap manera pot tractar-se de Madrid, per les muntanyes de darrere, que no existeixen a la capital castellana. En canvi, si es tractés de Cocentaina, tindríem, a la part de darrere, la Serra de Mariola».³⁸⁰ L’Albinyana, a més a més, detecta que tant el palau del gravat com el de Cocentaina tenen tres torres quadrades i per explicar-ho fa referència a una conversa mantinguda amb Elisa Doménech, tècnica de Patrimoni Cultural i Museus de l’Ajuntament de Cocentaina, que li comenta: «El Palau de Cocentaina disposa de “tres torres” perquè quan el comte el va construir pertanyia a la classe nobiliària i el rei no donava permís a la construcció d’una quarta torre a ningú que no pertanyés a la classe aristocràtica».³⁸¹ Per acabar, l’Albinyana es fixa en uns edificis significatius que hi ha al darrere del château madrileny, que no existeixen tampoc a l’esquena del relleu físic de Madrid, però que, «en canvi, al darrere del Palau de Cocentaina tenim el convent de Sant Francesc, que podria identificar-se en el dibuix».³⁸² Per totes les quals semblances, conclou que «ens inclinem a identificar el Château de Madrid com el Palau de Cocentaina, amb la qual cosa, pel fet d’haver estat pintat pel pintor de cambra de Carles I, a més a més, podríem estar parlant de la possibilitat de la presència de Carles I en el Palau Comtal al voltant de 1534».³⁸³

I, llavors, és clar: si Madrid substitueix Cocentaina precisament al mateix temps que Madrid acollia la cort, les Corts i l’Emperador vers al 1534, jo crec que també la podria substituir una mica abans, durant la presó del rei de França i les negociacions diplomàtiques internacionals que durien al tractat de pau definitiu a l’any 1526. I d’això també en puc inferir que els fets de què parlem –o una part molt concreta– també es podien haver esdevingut a Cocentaina. D’aquí el canvi d’una ciutat per l’altra. D’un país per l’altre. Ja sé que si Francesc anava d’Alacant a Cocentaina passant per Sant Joan, no podia anar de Cocentaina a Sant Joan, llevat que, sabent que l’Emperador hi era a prop, ell s’hi hagués aproximat per saludar-se mútuament i ara tornés a Alacant, on esperaria noves ordres. A l’aguait de nova documentació que m’ho permeti aclarir, de moment només puc aventurar el que deixo dit fins aquí: que Francesc I es va moure entre Alacant, Sant Joan d’Alacant i Xàtiva i, en algun moment, com es dedueix d’aquesta última carta d’En Lanoy, amb el suport del gravat d’En Cornelisz, devia passar per Cocentaina.

290Cf. WILLIAM BRADFORD, Correspondence of the Emperor Charles V and His Ambassadors at the Courts of England and France; Richard Bently, Londres, 1850, p. 125-126.

291Ídem, p. 126.

292Ídem, p. 129.

293Ídem, p. 129, nota.

294M. FORONDA Y AGUILERA, ob. cit., p. 146.

295Cf. JÚLIA BENAVENT i JOAN IBORRA, La mort del duc de Calàbria. Interessos i tensions nobiliàries a l’epistolari Granvela (1539-1561); Documentos Inéditos de Carlos V, núm. 3, Publicacions de la Universitat de València, València, 2016, p. 94-95, nota 42.

296MONSIEUR [ANTOINE] VARILLAS, Histoire de François Premier; Claude Barbin, París, M.DC.LXXXV, Tom Primer, p. 444.

297Ídem, p. 445.

298J. F. PARDO MOLERO, La defensa del Imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterráneo; ob. cit., p. 183.

299PEDRO GÓMEZ DE LA SERNA, JUAN MANUEL MONTALBÁN i MANUEL COLMEIRO, «Sobre si la Torre de los Lujanes sirvió de prisión a Francisco I»; Boletín de la Real Academia de la Historia, I (1877), p. 122.

300Ídem.

301«Epistolario de Pedro Mártir de Anglería»; estudi i traducció de José López de Toro, vol. III, Documentos Inéditos para la Historia de España, XI (1956), epístola 505, p. 78.

302Cf. ROBERTO RIDOLFI, The Life of Francesco Guicciardini; Routledge and Kegan Pol, Londres, 1967, p. 275 i 330.

303FRANCESCO GUICCIARDINI, Della Istoria d’Italia; a casa de Michele Kluch, Friburg, MDCCLXXVI, llibre XX, Tom Quart, p. 42-43.

304Ídem, p. 43.

305Ídem.

306Cf. P. SERRA i POSTIUS, Lo perquè de Barcelona y Memòrias de sas Antiguedats; ob. cit., p. 60, nota 217.

307ALFONSO ULLOA, Vita dell’Invittissimo, e Sacratissimo Imperator Carlo V; Heredi di Vicenzo Valgrisi, Venècia, M D LXXIII, foli 100 [recte].

308JUAN LUIS VIVES, Epistolario; edició de José Jiménez Delgado, Biblioteca de la Literatura y el Pensamiento Hispánicos-37, Editora Nacional, Madrid, 1978, lletra 99, p. 407.

309Ídem, p. 408.

310HELENA RAUSELL GUILLOT, Letras y fe. Erasmo en la Valencia del Renacimiento; Estudios Universitarios-86, Institució Alfons el Magnànim – Diputació de València, València, 2001, p. 49.

311PEP MAYOLAS, Erasme i la construcció catalana d’Espanya; Col·lecció Descoberta-58, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2014, p. 93, nota 153.

312PANDOLFO COLLENUCCIO i MAMBRIN ROSEO, Dell Compendio dell’Istoria del Regno di Napoli; Barezzo Barezzi, Venècia, MDXCI, Primera Part, foli 27 [recte].

313P. MAYOLAS, ob. cit., p. 93, nota 153.

314C. FERNÁNDEZ DURO, ob. cit., p. 174.

315J. F. PARDO MOLERO, La defensa del Imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterraneo; ob. cit., p. 181.

316THOMAS HENRY DYER, Modern Europe. From the Fall of Constantinople to the Establishment of the German Empire. A.D. 1453-1871; George Bell and Sons, 2a edició revisada i continuada, Londres, 1877, vol. I, p. 463.

317M. CAPEFIGUE, François Ier et la Renaisance. 1516-1547; Librairie d’Amyot, Éditeur; París, 1845, Tom Terecer, p. 30-31.

318Ídem, p. 31.

319ÉMILE GABORIAU, Les Cotillons Célèbres; E. Dentu, Éditeur; segona edició, París, MDCCCLXI, p. 105.

320FRANCISCO FIGUERAS PACHECO, Provincia de Alicante, dins Geografía General del Reino de Valencia; dirigida per F. Carreras y Candi, Establecimiento Editorial de Alberto Martín, Barcelona, s/d, p. 481.

321P. DE SANDOVAL, ob. cit. (Pamplona, 1614), foli 652.

322ARMAND DE FLUVIÀ, «Elx, marquesat d’»; Gran Enciclopèdia Catalana; Enciclopèdia Catalana, S.A.; Barcelona, 1974, vol. 6, p. 554.

323Cf. TERESA LLORET, «Cárdenas y Pacheco, Bernardino de», Gran Enciclopèdia Catalana; ob. cit., vol. 4 (1973), p. 389.

324Ídem.

325P. GÓMEZ DE LA SERNA, J. M. MONTALBÁN i M. COLMEIRO, ob. cit., p. 121.

326FRANCESILLO DE ZÚÑIGA, Crónica burlesca del Emperador Carlos V; edició, introducció i notes de Diane Pamp de Avalle-Arce, Editorial Crítica, S.A.; Barcelona, 1981, p. 128.

327Cf. EULÀLIA DURAN, Les Germanies als Països Catalans; Documents de Cultura-17, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1982, p. 150, nota 11.

328DIANE PAMP DE AVALLE-ARCE, «Notas» a la Crónica burlesca del Emperador Carlos V; ob. cit., p. 219, nota 396.

329FRANCESILLO DE ZÚÑIGA, Crónica Escandalosa y Epistolario Festivo; revisió i anotacions de Pilar Guibelalde, Editorial Iberia, S.A.; Barcelona, 1969, p. 86.

330DIEGO ORTIZ DE ZÚÑIGA, Anales Eclesiásticos y Seculares de la Muy Noble y Muy Leal Ciudad de Sevilla, Metrópoli de la Andaluzia; Imprenta Real, Madrid, 1796, Tom III, p. 339.

331Cf. F. DE ZÚÑIGA, Crónica burlesca del Emperador Carlos V; ob. cit., p. 129.

332Ídem.

333Ídem, p. 129-130.

334ANTONIO SUAREZ DE ALARCON, Comentarios de los Hechos del señor Alarcon, Marques de la Valle Siciliana, y de Renda; y de las guerras en que se hallò por espacio de cinquenta y ocho años; Diego Diaz de la Carrera, Impressor del Reyno; Madrid, M.DC.XLV, foli 301.

335TOMASO COSTO, La Apologia Istorica del Regno di Napoli; Stamparia di Gio. Domenico Roncagliolo, Nàpols, MDCXIII, foli 123.

336A. SUAREZ DE ALARCON, ob. cit., foli 301.

337Ídem.

338F. D. DE SAYAS RABANERA Y ORTUBIA, ob. cit., p. 788.

339WLADIMIRO PISKORSKI, Las Cortes de Castilla en el período de tránsito de la Edad Media a la Moderna. 1188-1520; traducció de C. Sánchez-Albornoz, Universidad de Barcelona – Facultad de Derecho, Barcelona, 1930, p. 14.

340SHARON TURNER, The History of the Reign of Henry the Eight: Comprising the Political History of the Commencement of the English Reformation; printed for Longman, Rees, Orme, Brown and Green, tercera edició, Londres, 1828, vol. I, p. 449.

341Ídem, p. 450, nota 94.

342Cf. A. RODRÍGUEZ VILLA, ob. cit., lletra 109, p. 275.

343Ídem.

344Ídem, lletra 115, p. 285.

345Ídem, lletra 98, p. 257.

346MAESTRO [PEDRO] VALLES, Historia del Fortissimo, y Prudentissimo Capitan Don Hernando de Avalos, Marques de Pescara; Anvers, a casa de Iuan Steelsio, M.D.LVIII, foli 185 [vers].

347PAULO GIOVIO, Delle Istorie del suo Tempo; Segno della Concordia, Venècia, MDCVIII, folis 91 [vers] – 92 [recte].

348M. [P.] VALLES, ob. cit., foli 185 [vers].

349GONZALO DE ILLESCAS, Segunda Parte de la Historia Pontifical y Catolica; Iayme Cendrat, Barcelona, 1606, foli 215 [vers].

350M. [P.] VALLES, ob. cit., folis 185 [vers] – 186 [recte].

351Cf. M. [JEAN] REY, Histoire de la Captivité de François Ier; Chez Techener, Libraire; París, 1837, p. 110.

352Vg. G. DE ILLESCAS, ob. cit., foli 215 [vers].

353Vg. GONZALO DE ILLESCAS, Segunda Parte de la Historia Pontifical y Catolica; Melchor Sanchez, Madrid, 1652, folis 433-434.

354Memoires de Messire Pierre de Bourdeille, Seigneur de Brantome, contenans Les Vies des Hommes Illustres et Grands Capitaines Estrangers de son temps; Jean Sambix le jeune, Leiden, M.DCCXXII, Tom Primer, p. 190-191.

355Ídem, p. 191.

356Ídem.

357JORDI BILBENY, «La batalla de Pavia i la presó del rei de França», web de l’Institut Nova Història, 19 d’octubre del 2018, https://www.inh.cat/articles/La-batalla-de-Pavia-i-la-preso-del-rei-de-Franca

358RAFEL MOMPÓ, email personal datat el 20 d’octubre del 2018.

359FRANCISCO DE ALESON, Annales del Reyno de Navarra; Imprenta de Pascual Ibañez, Pamplona, MDCC.LXVI, tom V, p. 441.

360J. F. PARDO MOLERO, La defensa del Imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterráneo; ob. cit., p. 183.

361Ídem, p. 183, nota 88.

362C. SARTHOU CARRERES, ob. cit., p. 220, nota 2.

363NATHANIEL WRAXALL, JUNIOR, Memoirs of the Kings of France of the Race of Valois; Edward and Charles Dilly, Londres, M.DCC.LXX.VII, vol. I, p. 229.

364D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.

365FRANCISCO RUIZ DE VERGARA Y ALAVA, Vida del Illustrissimo Señor Don Diego de Anaya Maldonado, Arzobispo de Sevilla, Fundador del Colegio Viejo de S. Bartolomé, y noticia de sus Varones Excelentes; Pedro de Villafranca, Madrid, 1661, p. 183-184.

366Vg. PEP MAYOLAS, Censura i postveritat al segle XVI català. Seqüències de prova i error a l’obrador de la història; Col·lecció Descoberta-65, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2017, p. 107.

367P. MAYOLAS, Erasme i la construcció catalana d’Espanya; ob. cit., p. 211.

368PEP MAYOLAS, Erasme i l’Imperi Català de Carles I; Col·lecció Descoberta-68, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2019, p. 158.

369J. F. PARDO MOLERO, La defensa del Imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterráneo; ob. cit., p. 183.

370Cf. M. [A. J.] LE GLAY, ob. cit., doc. CLXIX, p. 611.

371Ídem.

372Ídem, p. 612.

373Ídem.

374Ídem, p. 612, nota 2.

375Cf. PEDRO IBARRA Y RUIZ, Historia de Elche; Establecimiento Tipográfico de Vicente Botella, Alacant, 1895, p. 19.

376Cf. I. A. DE VERA Y ZUÑIGA, ob. cit., p. 181.

377Cf. BEGOÑA ALONSO RUIZ, «El alcázar de Madrid. Del castillo Trastámara al palacio de los Austrias (Ss. XV-1543)»; Archivo Español de Arte, vol. LXXXVII, núm. 348, octubre-desembre 2014, p. 346.

378MIGUEL ÁNGEL FERREIRO, «Historia del Alcázar de Madrid», web El Reto Historico, 20 de novembre del 2108; https://elretohistorico.com/historia-real-alcazar-de-madrid/

379Cf. B. ALONSO RUIZ, ob. cit., p. 346.

380JOAN JOSEP ALBINYANA, «El Chasteau de Madril o el Palau de Cocentaina»; web de l’Institut Nova Història, 27 de juliol del 2019, https://www.inh.cat/articles/-Le-Chasteau-de-Madril-o-el-Palau-de-Cocentaina

381Ídem.

382Ídem.

383Ídem.