La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí

— Minorías islámicas en el País Valenciano. Historia y dialecto, València, Universitat de València, 1984.

BAZZANA, A. i P. GUICHARD, «Castell d’Uxó. Vall d’Uxó. La Plana Baixa», Memorias arqueológicas de la Comunidad Valenciana (1984-85), 1988, pp. 128-129.

— «Un Hisn valenciano: Shûn (Uxó) en la Vall d’Uixó (Castellón), II», Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 20 (1999), pp. 317-346.

BURNS, Robert Ignatius, Medieval Colonialism: Postcrusade Exploitation of Islamic, Valencia, Princeton, New Jersey, Princeton University Press, 1975.

— L’Islam sota els croats. Supervivència colonial en el segle XIII al regne de València, València, Eliseu Climent, 1990, 2 vols.

BURNS, Robert Ignatius i Paul E. CHEVEDDEN, Negotiating Cultures Bilingual surrender treaties in muslim-crusader Spain under James the Conqueror, Leiden, Brill, 1999.

BUTZER, K. W. et alii., «Medieval Muslim Communities of the Sierra de Espadan, Kingdom of Valencia», Viator, Medieval and Renaissance Studies, vol. 17 (1986), pp. 339-413.

CANELLAS, Beatriz i Alberto TORRA, Los registros de la cancilleria de Alfonso el Magnánimo, Madrid, 2000.

CÁRCEL ORTÍ, M.ª Milagros i Vicent PONS ALÓS, «La Cancillería de Martín el Humano a través de los Registros Notariorum (1396-1410)», SCRIPTA, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 6 (2015), pp. 1-23.

CASTÁN ESTEBAN, José Luis, «El derecho de pastos de mudéjares y cristianos en los señoríos valencianos: el Ducado de Segorbe», en De mudéjares a moriscos: una conversión forzada. VIII Simposio Internacional de Mudejarismo, Teruel, Centro de Estudios Mudéjares, 2003, vol. 1, pp. 241-254.

CERVANTES PERIS, Francisco Javier, «La receptoría general del antiguo patrimonio de María de Luna. La gestión de la deuda censal en unos estados feudales del XV valenciano», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 13 (1993), pp. 249-254.

— «El Valle de Almonacid, la Serra d’Eslida y la Vall d’Uixó. Problemas de toponimia y organización del territorio (ss. XIII-XVI)», IV Col·loqui d’Onomàstica Valenciana, Ontinyent, 1997, pp. 295-303.

— «El antiguo patrimonio de María de Luna: crédito censal y consolidación feudal (1372-1425)», en El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI): XVº Congreso de la Corona de Aragón, Saragossa, Departamento de Educación y Cultura, tom IV, 1996, pp. 51-68.

— La herencia de María de Luna. Una empresa feudal en el tardomedievo valenciano, Sogorb, Ayuntamiento de Segorbe, 1998.

CLARAMUNT, Salvador, «Un pliego de cuentas de María de Luna conservado en el Archivo de la Basílica del Pino de Barcelona», En la España Medieval: Estudios dedicados al professor don Julio González González, Madrid, Universidad Complutense, 1980, pp. 75-88.

CONDE Y DELGADO DE MOLINA, R. i M. CÁRCEL ORTÍ, «La Corona de Aragón: documentación real. Tipologia (siglos XIII-XIV)», en Diplomatique Royale du Moyen-Âge XIII^e-XIV^e siècles. Actes du Colloque, Porto, Faculdade de Letras, 1996, pp. 273-297.

— La Brújula. Guía del Archivo Real de Barcelona. Pere Benet (1601), Madrid, Ministerio de Cultura, 1999.

Crònica de Pere III el Cerimoniós. Edició a cura de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2014.

DOMINGO I GABRIEL, Anna, «La criminalitat entre els sarraïns de la Corona d’Aragó en el segle XIV», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 6 (1995), pp. 161-167.

FEBRER ROMAGUERA, Manuel Vicente, Cartas pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria, Saragossa, AUMAR, 1991.

— Les aljames mudèjars valencianes en el segle XV, València, Publicacions de la Universitat de València, 2006.

FELIP SEMPERE, V., «Ratificació de la venda de la Vall d’Uixó a Gilabert de Centelles (1360, desembre, 5)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXI (1985), pp. 377-378.

FERRER I MALLOL, Maria Teresa, «El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fi del segle XIV», Anuario de Estudios Medievales, 10 (1970-1971), pp. 351-451.

— Els sarraïns de la Corona catalono-aragonesa en el segle XIV: segregació i discriminació, Barcelona, CSIC, 1987.

FERRER I MALLOL, Maria Teresa, «La tinença a costum d’Espanya en els castells de la frontera meridional valenciana (segle XIV)», Miscel·lània de Textos Medievals, 4: La frontera terrestre i marítima amb l’Islam, Barcelona, CSIC, 1988.

— «El Consell reial durant el regnat de Martí l’Humà», en XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Saragossa, Departamento de Educación y Cultura, 1996, tom I, vol. 2, pp. 173-190.

— «Las comunidades mudéjares de la Corona de Aragón en el siglo XV: La población», en VII Simposio Internacional de Mudejarismo. De mudéjares a moriscos, una conversión forzada. Teruel 15-17, septiembre, 1999. Actas, Terol, Centro de Estudios Mudéjares-Instituto de Estudios Turolenses, 2002, vol. 1, pp. 27-153.

— «Documentación sobre mudéjares del Archivo de la Corona de Aragón», en Fuentes documentales para el estudio de los mudéjares, Terol, Instituto de Estudios Turolenses, 2005, pp. 9-53.

— «Martí I l’Humà (1396-1410), el darrer rei de la dinastia barcelonina», en Martí l’Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L’Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona, IEC, 2015, pp. 11-48.

— «El rei Martí i el seu regnat a través de textos de cròniques», en Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410): l’Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona, IEC, 2015, pp. 901-962.

Furs de València, a cura de Germà Colom i Arcadi Garcia, Barcelona, Barcino, 1970.

GARCÍA EDO, Vicent, La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d’Uixó, la Vall d’Uixó, CEV, 2000.

GARCIA I GARCIA, Honori, «Carta puebla de la Vall de Uxó por don Jaime I en agosto de 1250», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XIII (1932), pp. 168-176. [Colección de cartas pueblas, XXXVII.]

— «La gobernación foral deça lo riu d’Uxo», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XIV (1933), pp. 426-432.

— Orígenes del Ducado de Segorbe, Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1933.

— Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón, Vic, Imp. Ausetana, 1943.

— Notas para la historia de Vall de Uxó, la Vall d’Uixó, Ajuntament de la Vall d’Uixó, 1982.

GARCIA I SANZ, Arcadi, «Mudéjares y moriscos en Castellón», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVIII (1952), pp. 94-114.

— «El censal», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXVII (1961), pp. 281-310.

GIRONA LLAGOSTERA, Daniel, «Itinerari del rei en Martí (1396-1402)», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, IV (1911-1912), pp. 181-184.

— «Itinerari del rei en Martí (1403-1410)», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, V (1913), pp. 515-654.

— Itinerari del rei en Martí (1396-1402 i 1403-1410), Barcelona, Imp. Henrich, 1916.

— La darrera malaltia de la Reyna Maria de Luna (1407), Barcelona, 1922.

GRAU MONSERRAT, Manuel, «Mudéjares castellonenses», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 29 (1961-1962), pp. 251-273.

GREGORI ROIG, Rosa Maria, «Emfranchimus et franchos et inmunes facimus vos»: aproximació a la vida dels mudèjars d’Uixó a través d’uns privilegis de franquesa (segles XIV-XV)», Aigualit: Revista del Centre d’Estudis Vallers, 15 (2017), pp. 165-211.

GUAL CAMARENA, Miguel, «Mudéjares valencianos. Aportaciones para su estudio», Saitabi, 34-35 (1949), pp. 165-190.

GUINOT RODRÍGUEZ, Enric, Cartes de repoblament medieval valencianes, València, Generalitat Valenciana, 1991.

— «La creació de les senyories en una societat feudal de frontera: El Regne de València (segles XIII-XIV)», Revista d’Història Medieval, 8 (1997), pp. 79-108.

— «Sobre la gestió del patrimoni reial de la Corona d’Aragó en temps del rei Martí l’Humà», en Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.), Martí l’Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L’Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015, pp. 273-284.

JAVIERRE MUR, Áurea L., Maria de Luna, reina de Aragón, Madrid, CSIC, Instituto Jerónimo Zurita, 1942.

LABARTA, Ana, La onomàstica de los moriscos valencianos, Madrid, CSIC, 1987.

— «La antroponímia árabe en grafia latina como Fuente lingüística», en M.ª Luisa Ávila Navarro (ed.), Estudios onomásticos-biográficos de Al-Andalus, II, Granada, 1989, pp. 165-175.

LABARTA, Ana i Carme BARCELÓ, Archivos moriscos: textos árabes de la minoria islàmica valenciana, 1401-1608, València, Universitat de València, 2009.

Liber patrimonii regii valentiae. Edició a cura de Carlos López RodrígueZ, València, Publicacions de la Universitat de València, 2006.

Llibre dels feits del rei en Jaume. Edició a cura de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2007.

LLORENS I RAGA, Peregrín-Luis, «Los sarracenos en la Sierra de Eslida y Vall de Uxó a fines del siglo XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XLIII (1967), pp. 53-67.

LÓPEZ ELUM, Pedro, «Proceso de incorporación a la corona real de Vall de Uxó, Sierra de Eslida y Segorbe en 1445», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, L (1974), pp. 51-65.

LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos, «El archivo real y general del Reino de Valencia», Cuadernos de Historia Moderna, 17 (1996), pp. 175-192.

MARTÍNEZ FERRANDO, José Ernesto, «Un interessant índex històric de pobles valencians», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XVI (1935), pp. 198-208 i 296-301.

MENEU, Pascual, «Nombres árabes de la província de Castellón o usados en ella», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, VI (1925), pp. 199-208.

MEYERSON, Mark D., «Un reino de contradicciones: Valencia, 1391-1526», Revista d’Història Medieval, 12 (2002), pp. 11-30.

PEÑARROJA, Leopoldo, Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: La Vall d’Uxó (1525-1625), València, Del Cenia al Segura, 1984.

— Historia de Vall d’Uxó, Castelló, Diputació Provincial, 2005.

PILES ROS, Leopoldo, «La situación social de los moros de realengo en la Valencia del siglo XV», Estudios de Historia Social de España, 1 (1949), pp. 225-274.

— Estudio documental sobre el Bayle general de Valencia, su autoridad y jurisdicción, València, Institución Alfonso el Magnánimo, 1970.

POLES, A. i M. L. ROVIRA, «La torre medieval de la Torrassa (La Vall d’Uixó, Castelló)», Butlletí Associació Arqueològica de Castelló, 9-11 (1990-1991), pp. 91-105.

RIBERA, Julián, «Los Beni-Gaslón de Uxó», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XI (1930), pp. 65-67.

RIERA I SANS, Jaume, Catálogo de memoriales e inventarios del Archivo de la Corona de Aragón (siglos XIV-XIX), Madrid, Ministerio de Cultura, 1999.

ROCA TRAVER, Francisco, «Un siglo de vida mudéjar en la Valencia medieval (1238-1338)», Estudios de la Edad Media en la Corona de Aragón, V (1952), pp. 115-208.

RODRIGO LIZONDO, Mateu (ed.), Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420). Selecció de textos de Jaume Riera i Sans; preàmbuls de Carlos López Rodríguez i Antoni Ferrando Francés, València, Publicacions de la Universitat de València, 2013.

ROVIRA GOMAR, M. L., «Urbanismo y poblamiento en la Vall d’Uixó. Reflexiones en torno al nacimiento de una ciudad», en Urbanismo medieval del País Valenciano, Madrid, Polifemo, 1993, pp. 219-229.

RUZAFA GARCíA, Manuel, «Las aljames mudéjares valencianes en la Baja Edad Media», Saitabi, 43 (1993), pp. 167-180.

SEGARRA I ORENGA, Beatriz, L’aljama de La Vall d’Uixó. Una comunitat rural a la Baixa Edat Mitjana. Treball final del DEA d’Història Medieval, dirigit per Enric Guinot Rodríguez, València, Universitat de València, Facultat de Geografia i Història, 2009.

— «Els conflictes interns d’una aljama rural mudèjar a la baixa edat mitjana: el cas de la Vall d’Uixó», dins Família pagesa i economia rural: VII Congrés sobre Sistemes agraris, organització social i poder local, Lleida, Diputació de Lleida-Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010, pp. 133-150.

SESMA MUÑOZ, José Ángel, «Producción para el mercado, comercio y desarrollo mercantil en espacios interiores (1250-1350): el modelo del sur de Aragón», en Europa en los umbrales de la crisis, 1250-1350: Actas de la XXI Semana de Estudios Medievales, Pamplona, Gobierno de Navarra, 1995, pp. 205-246.

SEVILLANO COLOM, Francisco, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español, XX (1950), pp. 137-229.

SILLERES, Núria, Maria de Luna. Poder, piedad y patronazgo de una reina bajomedieval, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2012.

SINUÉS RUIZ, Anastasio (ed.), El patrimonio real en Aragón durante la Edad Media. Índice de los documentos consignados en el Liber Patrimonii Regii Aragoniae del Archivo de la Corona de Aragón, Saragossa, Anubar, 1986.

TALAMANTES REBOLLAR, Vicente, «Les relacions entre Vall d’Uxó i Morvedre als segles XIV i XV (Maria de Luna, reina)», Aigualit: Revista del Centre d’Estudis Vallers, 10 (2005-2006), pp. 17-41.

TORRA, Alberto, «Los registros de la Cancelleria de Jaime I», en Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2013, vol. 1, pp. 211-229.

TRENCHS, Josep i Antoni M. ARAGÓ, «Las cancillerías de la Corona de Aragón desde Jaime I a la muerte de Juan II», en Folia Parisiensia 1, Saragossa, Institución Fernando el Católico-CSIC, 1983.

UTRILLA UTRILLA, Juan F., «Un libro de cuentas del infante aragonés Martín conservado en el Archivo de la Corona de Aragón», Aragón en la Edad Media, 5 (1983), pp. 167-206.

VIRGILI, Antoni et al. (eds.), Diplomatari de la catedral de Tortosa. Episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d’Olivella (1254-1272), Barcelona, Fundació Noguera, 2018, 2 vols.

¶ ¹ Els documents àrabs conservats en els arxius històrics actuals d’arreu de l’antiga Corona d’Aragó són identificats i catalogats individualment, per la seua singularitat i excepcionalitat. Vegeu la col·lecció de documents àrabs de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (a partir d’ara: ACA) o el treball de recuperació de testimonis en llengua àrab dut a terme per Ana Labarta i Carme Barceló, citades a la bibliografia final. L’edició dels documents que ací presentem ens planteja el problema de la transcripció literal dels noms propis hispanoàrabs o islàmics copiats per escrivans avesats i formats en llengua llatina o vulgar. Com apunta Ana Labarta, cada mot havia estat un element codificat inicialment en el sistema àrab i que, transmès oralment, era tornat a codificar per una altra persona en el sistema llatí. El que contemplem és, per tant, la interpretació segons la fonologia catalana d’un nom propi pronunciat en una altra llengua, l’àrab hispànic, a la qual no s’adapten gens bé els grafemes llatins; uns sons que, a més, els escrivans, desconeixedors de la llengua àrab, tampoc no distingien correctament. Com a conseqüència, són constants les vacil·lacions, reflectides en les múltiples variants gràfiques donades a un mateix nom o cognom, i en els ratllats o sobreescrits a posteriori. Per reflectir fidelment aquell fenomen, el noms propis hispanoàrabs del diplomatari han estat transcrits seguint literalment l’original, amb totes les seues variants.

¶ ² Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, «La gobernación foral deça lo riu d’Uxó», Boletín de la Sociedad Castellonenca de Cultura, XIV (1933), p. 426. ¶ ³ És conegut el passatge descrit en la crònica de Jaume I, vegeu els capítols 249 a 253 del Llibre dels feits del rei en Jaume. Edició a cura de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2007, pp. 318-320. ¶ ⁴ De fet la primera cita cronística d’Uixó és d’un poc abans en la presa d’Almassora, quan el rei comenta que a l’octubre (probablement de l’any 1234, tot i que hi ha discrepàncies entre historiadors) poc després d’una cavalcada a la Ribera del Xúquer, mentre feien embats i guerrejaven en Onda, Nules, Uixó i Almenara, no varen gosar endinsar-se a la serra d’Espadà. Vegeu el capítol 189 del Llibre dels feits..., p. 269 i nota 1208. ¶ ⁵ De les treves i tractats de rendicions en parla Robert I. BURNS a L’Islam sota els croats. Supervivència colonial en el segle XIII al Regne de València, València, Eliseu Climent, 1990, vol. 1, pp. 212-227, 266-272, fa referència a les condicions de capitulació pactada entre el rei en Jaume i els sarraïns d’Uixó.

¶ ⁶ Les cites estan extretes de l’edició mencionada del Llibre dels feits, pp. 318-319. ¶ ⁷ La institucionalització de la batllia ve descrita a la rúbrica XVIII del Furs: «Batle e la Cort», cfr. Furs de València, a cura de Germà Colom i Arcadi Garcia, Barcelona, Barcino, 1970, vol. 1, pp. 162-164. Vegeu Leopoldo PILES ROS, Estudio documental sobre el Bayle general de Valencia, su autoridad y jurisdicción, València, Institució Alfons el Magnànim, 1970, a les pp. 36-48 detalla les àmplies facultats legals del batlle general sobre la comunitat musulmana. Els volums de la batllia custodiats a l’Arxiu del Regne de València testimonien la intervenció directa del batlle general de València en els assumptes dels oficials, alamí i jurats de l’aljama d’Uixó.

¶ ⁸ Vegeu Honori GARCIA I GARCIA: «Carta puebla de la Vall de Uxó por don Jaime I en agosto de 1250», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XIII (1932), pp. 168-176; Enric GUINOT, Cartes de repoblament medieval valencianes, València, Generalitat Valenciana, 1991, pp. 224-226; Vicent GARCIA EDO, La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d’Uixó, Vall d’Uixó, CEV, 2000, pp. 36-47 i 77-84. ¶ ⁹ Les restriccions dels moviments en són una prova. En el diplomatari es palesa en el cas de Çaat Almacet, moro d’Almacet, que ha de suplicar a l’infant permís per a traslladar-se a viure a la Vall d’Uixó, que li fou concedit (doc. 162 i doc. 209). Veure els permisos i llicències aconseguides per aquests mudèjars d’Uixó estudiats en Rosa Maria GREGORI ROIG, «Emfranchimus et franchos et inmunes facimus vos»: aproximació a la vida dels mudèjars d’Uixó a través d’uns privilegis de franquesa (segles XIVXV), Aigualit: Revista del Centre d’Estudis Vallers, núm. 15 (2017), pp. 165-211. ¶ ¹⁰ L’infant Martí fou emancipat el 7 d’agost de 1358, cfr. ACA, Reial Cancelleria (a partir d’ara: RC), Registre 1547, f. 5r-5v. Un cop emancipat l’infant queda sota la tutela de la seua mare Elionor de Sicília, per ordre del rei Pere el Cerimoniós, cfr. ACA, RC, Registre 1547, ff. 6r-7r. Vegeu la biografia feta per M. Teresa FERRER I MALLOL, «Martí I l’Humà (1396-1410), el darrer rei de la dinastia barcelonina», en Martí l’Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L’Interregne i el Compromís de Casp, Barcelona, IEC, 2015, pp. 11-48, especialment per a la infantesa de Martí p. 15, nota 23. ¶ ¹¹ Na Maria era la primogènita del comte de Luna, Lope de Luna, a qui el rei havia premiat, per la seua lluita contra la Unió aragonesa, amb la creació d’aquell comtat (1348) i la governació vitalícia d’Aragó. Vegeu Áurea L. JAVIERRE MUR, María de Luna, reina de Aragón, Madrid, CSIC, Instituto Jerónimo Zurita, 1942, pp. 8-9. ¶ ¹² Les esposalles foren signades a Saragossa el 1361, ACA, RC, Registre 1547, ff. 38v-43v; i el casament a Barcelona el 1372, ACA, RC, Registre 1554, ff. 32r-36v, editat per A. L. JAVIERRE, Maria de Luna..., pp. 182-189. ¶ ¹³ Crònica de Pere III el Cerimoniós. Edició a cura de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2014, vol. 4, p. 403. El 6 de juliol de 1372 s’escripturà a Barcelona, tant el matrimoni de l’infant Martí amb Maria, comtessa de Luna, com la respectiva concessió del dot per la Casa Reial, que incloïa, entre d’altres, la Serra d’Eslida i la Vall d’Uixó (que comprenia Castro i Alfondeguilla), cfr. ACA, RC, Registre 1554, ff. 32r-36r i 36v-38r.

¶ ¹⁴ La donació del comtat de Besalú incloïa la vila de Camprodon i el vescomtat de Bas, cfr. ACA, RC, Registre 1547, ff. 91v-92v i també 97r-100v, hem d’agrair a la companyera arxivera Beatriz Canellas l’estudi i totes les informacions i referències documentals relatives als títols de l’infant i posterior rei, Martí. Vegeu també ACA, RC, Registre 1578, ff. 145r-149v i 2026, ff. 7r-10r. ¶ ¹⁵ ACA, RC, Registre 1554, ff. 21r-24v, 66v-67v i 2102, ff. 5v-8r. ¶ ¹⁶ ACA, RC, Registre 1554, ff. 53v-55v, 55v-60v, 61r-62r i 109r-111v; i 1557, ff. 2v-4r. ¶ ¹⁷ ACA, RC, Registre 2102, ff. 12r-15v. ¶ ¹⁸ Enumerant tan sols les possessions atorgades al Regne de València, Martí posseïa, des dels dos anys Elx, amb el seu port del cap de l’Aljub i Crevillent (8 d’agost de 1358, ACA, RC, Registre 1547, ff. 7v-10v i 11r-13v; puntualitzant la donació anys després el 22 de gener de 1366, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 5v-8r). Després vingué el comtat de Xèrica (1372), senyoria formada per l’antiga baronia de Xèrica (Pina, el Toro, Suera, Fanzara, Veo i Eslida). A les quals el rei uní Xelva, Altura, les Alcubles, Gaibiel, el castell i vall d’Uixó (inclosa l’alqueria d’Alfondeguilla, s’adjuntarien Viver i Caudiel, un cop redimides l’any 1377, amb els rèdits del comtat de Besalú). I agregant-se l’heretat de sa mare, Elionor de Sicília (Alcoi, Llíria, Gorga i les valls de Seta i Travadell) i Penàguila, es conformà definitivament un patrimoni digne d’un infant del Casal reial. Rescabalant-lo dels diversos comtats que el rei intentà erigir al seu favor, sense èxit. Que foren els de Morella (1357-1366), que incloïa les seues aldees, Borriana i Suera a Aragó; el de la Plana (1368), que neix d’un heretament anterior fallit: el comtat d’Uixó (1356-1367: format per possessions a Aragó, Catalunya i a València pel castell i vall d’Uixó, Borriana, Castelló de Borriana, Vila-real i Nules), el nou comtat, dit de la Plana, incloïa Castelló, Vila-real, el castell i vall d’Uixó, drets i castell de Nules, Borriol, Onda, Artana, Betxí, Xilxes i Moncofa. La resistència i avalots de castellonencs i vila-realencs per no perdre la senyoria reial, comportà que no és consolidés el comtat de la Plana, i finalment, el rei atorgà al primogènit Joan, Vila-real, el castell i vall d’Uixó i els drets reials de Nules, permutant-los per uns territoris a Catalunya constituïts com a comtat de Besalú (1368-1377) a favor de l’infant Martí, com ja hem esmentat. Vegeu M. T. FERRER I MALLOL, «Martí I l’Humà (1396-1410), el darrer rei...», pp. 16-23. ¶ ¹⁹ ACA, RC, Registre 1547, ff. 103r-106r. ¶ ²⁰ ACA, RC, Registre 1263, ff. 3v i 4r. ¶ ²¹ L’onze de maig Joan I el nomenà governador, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 15v-16v, i Registre 2026, ff. 19v-20v, tot augmentant les seues atribucions jurisdiccionals el 9 d’octubre de 1389, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 27v-28v i 2026, ff. 37r-38r. I el 6 de juliol lloctinent, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 16v-17v i 17v-18r; igualment ACA, RC, Registre 2026, ff. 20v-21v i 22r-v.

¶ ²² Una selecció de cites cronístiques sobre el rei Martí en M. Teresa FERRER I MALLOL, «El rei Martí i el seu regnat a través de textos de cròniques», en Martí l’Humà: el darrer rei..., pp. 901-962. ¶ ²³ Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, Los orígenes del ducado de Segorbe, Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1933, p. 17, nota 1. ¶ ²⁴ Vegeu el document de les esposalles datades el 4 de juliol de 1361 i el de casament registrat el 7 de juliol de 1372, a més de dos documents datats el 6 de juliol de 1372, sobre el dot atorgat a na Maria, cfr. ACA, RC, Registre 1554, ff. 36v-38r i l’assignació de la seua cambra, Registre 1554, ff. 38v-41r. Sobre l’extensíssima base feudal patrimonial dels infants pactada des del 1361 al 1372 vegeu Francisco Javier CERVANTES PERIS, La herencia de María de Luna. Una empresa feudal en el tardomedievo valenciano, Sogorb, Ayuntamiento de Segorbe, 1998, pp. 27-33. La relació dels llocs que comprenia herència aragonesa del Comtat de Luna, cfr. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volums, sèrie general, 2650, 2651 i 2652. ¶ ²⁵ Cfr. Núria SILLERES, Maria de Luna. Poder, piedad y patronazgo de una reina bajomedieval, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2012, pp. 32-33; extractes del testament foren transcrits per J. CERVANTES PERIS, La herència de Maria de Luna..., pp. 41-42 i 277-280. ¶ ²⁶ Una anàlisi de l’administració comptable del patrimoni senyorial dels infants de la seua tresoreria i dispensaria a: A. L. JAVIERRE, Maria de Luna, reina..., pp. 166-168; Salvador CLARAMUNT, «Un pliego de cuentas de María de Luna conservado en el Archivo de la Basílica del Pino de Barcelona», En la España Medieval: Estudios dedicados al professor don Julio González González, Madrid, Universidad Complutense, 1980, pp. 75-88; Juan F. UTRILLA, «Un libro de cuentas del infante aragonés Martín conservado en el Archivo de la Corona de Aragón», Aragón en la Edad Media, 5 (1983), pp. 167-206; José Luis ARGUDO PÉRIZ et al. El señorío jurisdiccional de María de Luna. Un «registro de cartes» de 1409, Saragossa, Instituto Fernando el Católico, 1988. I, més recentment, l’obra de F. J. CERVANTES PERIS, La herència de Maria de Luna... ¶ ²⁷ Mor a Vila-real a les acaballes de l’any 1407, vegeu Daniel GIRONA LLAGOSTERA, La darrera malaltia de la Reyna Maria de Luna (1407), Barcelona, 1922.

¶ ²⁸ Á. L. JAVIERRE, Maria de Luna..., p. 174. ¶ ²⁹ Francisco SEVILLANO COLOM, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español, XX (1950), pp. 137-229; Josep TRENCHS i A. M. ARAGÓ, «Las cancellerías de la Corona de Aragón desde Jaime I a la muerte de Juan II», dins Folia Parisiensia 1, Saragossa, Institución Fernando el Católico-CSIC, 1983.

¶ ³⁰ Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA i Milagros CÁRCEL ORTí, «La Corona de Aragón: documentación real. Tipologia (siglos XIII-XIV)», en Diplomatique Royale du Moyen-Âge XIII^e-XIV^e siècles. Actes du colloque, Porto, Faculdade de Letras, 1996, pp. 273-297. ¶ ³¹ Beatriz CANELLAS i Alberto TORRA, Los registros de la cancilleria de Alfonso el Magnánimo, Madrid, 2000. ¶ ³² Antonio M. ARAGÓ CABAÑAS, «La escribanía de Juan I», en La Corona de Aragón en el siglo XIV. Congreso de Historia de la Corona de Aragón (8. 1967. Valencia). València, [s. n.], 1973, vol. 2, pp. 269-293; M. Teresa FERRER I MALLOL, «El Consell reial durant el regnat de Martí l’Humà», en XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Saragossa, Departamento de Educación y Cultura, 1996, tom I, vol. 2, pp. 173-190 i Milagros CÁRCEL ORTÍ i Vicent PONS ALÓS, «La Cancillería de Martín el Humano a través de los Registros Notariorum (1396-1410)», en SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 6 (2015), pp. 1-23. Treballs que inclouen la nòmina del personal funcionari de la Cancelleria i càrrecs de la cort. ¶ ³³ Per descomptat, l’arxiu senyorial de l’antic comtat de Luna, es completa i reconstrueix amb els documents que ara es custodien a l’Arxiu del Regne de València. ¶ ³⁴ Jaume RIERA I SANS, Catálogo de memoriales e inventarios del Archivo de la Corona de Aragón (siglos XIV-XIX), Madrid, Ministerio de Cultura, 1999 i Rafel CONDE Y DELGADO DE MOLINA, La Brújula. Guía del Archivo Real de Barcelona. Pere Benet (1601), Madrid, Ministerio de Cultura, 1999. ¶ ³⁵ De fet considere que hi deu haver milers de documents referents als afers, gents i institucions d’Uixó registrats al llarg dels quasi cinc segles d’activitat administrativa de l’Arxiu Reial de Barcelona. A partir del 1419, per una petició de les Corts valencianes, es disposa el registre dels actes referits a València de forma independent, encara que seguint les sèries habituals, abans descrites, tot ordenant-se que romangueren ubicades a l’Arxiu Reial de València. Aquesta descentralització accentua el caràcter politerritorial de la Corona catalanoaragonesa i eixampla el particularisme del territori valencià amb la construcció a partir d’aleshores d’una maquinària de gestió governativa pròpia, al voltant de les Corts i de la regència del virrei a València. Vegeu Carlos LÓPEZ RODRÍGUEZ, «El Archivo Real y General del Reino de Valencia», Cuadernos de Historia Moderna, 17 (1996), pp. 175-192. ¶ ³⁶ Vegeu Alberto TORRA, «Los registros de la Cancelleria de Jaime I», en M. Teresa FERRER I MALLOL (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, IEC, 2011-2013, vol. 1, pp. 211-229. ¶ ³⁷ Memorial antic de l’Arxiu encara hui d’obligada consulta ja que classifica pels topònims i ordena cronològicament milers de referències documentals rastrejades en les sèries de registres de la Reial Cancelleria i de volums de la batllia general i del mestre racional, relatives a totes les alienacions fetes del reial patrimoni, mitjançant vendes, cartes de gràcia, empenyoraments, infeudacions, concessions, donacions per diners o permutes per franqueses; amb el que fou un intent de recuperar drets i rèdits per a la Corona o una mena de capbrevació del patrimoni reial a la Corona d’Aragó. Mentre que el corresponent al Principat de Catalunya, roman inèdit, s’ha editat El patrimonio real en Aragón durante la Edad Media. Índice de los documentos consignados en el Liber Patrimonii Regii Aragoniae del Archivo de la Corona de Aragón, Saragossa, Anubar, 1986 per Anastasio SINUÉS RUIZ i el Liber Patrimonii Regii Valentiae (a partir d’ara LPRV), València, Publicacions de la Universitat de València, 2006, editat per Carlos LÓPEZ RODRÍGUEZ. Vegeu també l’article de J. E. MARTÍNEZ FERRANDO, «Un interessant índex històric de pobles valencians», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XVI (1935), pp. 198-208 i 296-301. ¶ ³⁸ Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón, Vic, Imp. Ausetana, 1943, pp. 16-17. ¶ ³⁹ Segons consta en els llibres ordinaris de la Tresoreria Reial de l’oficina del mestre racional compilats per Pere Jordà d’Urries, tresorer general, cfr. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 312, f. 29r. La compra del castell i la Vall d’Uixó entre el rei Pere i el seu oncle, fou fraccionada en diverses pagues fins arribar a la quantitat dita, aquests càrrecs estan als volums del mestre racional, cfr. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 311, f. 18r, LPRV núm. 2890, p. 562 i ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 312, f. 29r. LPRV núm. 2889, p. 562. ¶ ⁴⁰ ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 456, [volum molt deteriorat]. LPRV núm. 2891, p. 562. ¶ ⁴¹ ACA, RC, Registre 1540, f. 38v. LPRV núm. 2867, p. 558. LPRV núm. 2892, p. 562.