La pilota valenciana

LA PILOTA VALENCIANA

Pràctica, ciència i codi

LA PILOTA VALENCIANA

Pràctica, ciència i codi

COORDINADORS:

Víctor Agulló Calatayud

Gregorio González Alcaide

Javier Gómez Ferri

Universitat de València

PROMOTOR:

Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial

Universitat de València

COL·LABORA:

Departament de Sociologia i Antropologia Social

Universitat de València

DISSENY I MAQUETACIÓ:

Javier Sánchez Escribano

Unitat de Suport

Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial

ISBN: 978-84-9133-037-0

© d’aquesta edició: Universitat de València, 2016

© dels textos: els autors

© de les imatges: els autors i propietaris

Índex

Presentació

Esteban Morcillo Sánchez i Jorge Hermosilla Pla

Pròleg

Víctor Iñúrria Montero

1. La pilota valenciana: pràctica, investigació i projecció internacional

Pilota valenciana: passat, present i perspectives de futur

Víctor Agulló Calatayud, Gregorio González Alcaide i Javier Gómez Ferri Universitat de València

La pilota al món: unir en la diversitat

Alberto Soldado Periodista i escriptor, Levante-EMV

El joc de pilota en el cor d’Europa

Víctor Agulló Calatayud Universitat de València

La fiscalitat de l’activitat esportiva per als clubs de pilota

Luis Felipe Castillo Padilla Auditor de comptes, B.L.J. Audilogic, S.L.P.U.

La investigació històrica i documental sobre el joc de pilota

Gregorio González Alcaide i Víctor Agulló Calatayud. Universitat de València

2. Modalitats

Evolució històrica del reglament de pilota a llargues

Sebastià Giner Professor d’Educació Secundària a l’IES Serpis

Semblança de Bolera: compromís, elegància i honradesa a les llargues

Víctor Agulló Calatayud Universitat de València

L’escala i corda: la modalitat més emblemàtica

Pasqual Sanchis Moscardó Expilotari professional i seleccionador absolut

La galotxa: passió i reglaments

Carlos Costa Delhom Club de Pilota Valenciana de Beniparrell i PAS de la UVEG

El raspall: l’essència de la pilota

Carlos Parra Mestre Pilotaire professional i professor de matemàtiques

3. El lèxic de la pilota valenciana

El joc de pilota en els diccionaris

Recaredo Agulló Albuixech. Historiador de l'esport, lexicògraf i membre de l'Associació d'Amics de la Federació Universitària Escolar (FUE)

La pilota valenciana i l’onomàstica: els malnoms dels pilotaris valencians

Àngels Sendra Morant Graduada en Filologia Catalana, Universitat de València

Vocabulari del joc de pilota

Josep Lluís Doménech Zornoza Escriptor, professor i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Breus apunts sobre els noms de carrer i la pilota

Joan Gregori Márquez Club de Pilota Valenciana El Tamborí

4. La presència de la pilota en l’àmbit educatiu

Programació didàctica: cultura popular motriu (pilota valenciana), matèria optativa d’ESO

Manuel Conca Pavia, Jordi Naya Nogueroles i Vicent Pérez Bernabeu Professors d’Educació Física

La pilota a l’escola

Andrés Gascó Lluch Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i entrenador de pilota

Similituds i diferències de les modalitats de pilota segons la praxeologia

Lluís Ramos i Santamaria Universitat Catòlica de València

Exemples de promoció de la pilota: estand d’Expojove i integració al Marroc

Enrique Castillo Carbonell Llicenciat i diplomat en Educació Física

La pilota valenciana en l’educació primària, secundària i universitària: un desafiament ineludible

Daniel Martos i García Universitat de València

5. La pilota i els mitjans de comunicació

La pilota valenciana i la seua empremta en la televisió pública

María José Berbegall Periodista especialitzada en pilota valenciana

Periodisme i pilota valenciana

Tona Català Periodista especialitzada en pilota valenciana i activista cultural

El retorn de Buffalo Bill: el tancament de RTVV aboca la pilota valenciana de nou a la precarietat del segle XX

Manuel S. Jardí i José Rodolfo Hernández Carrión Universitat de València

La presència de la pilota valenciana a Internet i les xarxes socials: l’exemple de PilotaVeu

Ricard Sentandreu Sebastian Pilotari professional de raspall i coordinador de PilotaVeu

Llorenç Millo i la partida del dissabte

Recaredo Agulló Albuixech Historiador de l'esport, lexicògraf i membre de l'Associació d'Amics de la Federació Universitària Escolar (FUE)

6. Estudis locals

El joc de la pilota valenciana a l’Alt Palància, el cas del frontó a Xèrica

Ricardo Mesado President del Club de Pilota Valenciana de l'Alt Palància

La pilota al Genovés (la Costera)

Sergio Navarro Pilotari professional de raspall i llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat de València

Rubén Tormo Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la UVEG

La pilota a Atzeneta del Maestrat (l’Alcalatén)

Miguel Juan Fabra Graduat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, UVEG

Oliva: dos trinquets a fosques

Joan Mata Cots Pilotari i membre del Club de Pilota Valenciana d'Oliva

El joc de la pilota a Benicolet

Vicent Joan Martínez Soler Enginyer i membre del Club de Pilota Valenciana «Per molt que pedregue» de Benicolet

7. Actors clau

La Federació de Pilota Valenciana: compromís de futur

Begoña Castillo Alonso Periodista i secretària gerent de la Federació de Pilota Valenciana

El futur de la pilota valenciana. Nous reptes

Alfredo Hernando Hueso, Fredi Expilotaire professional i empresari de la pilota

El Museu de la Pilota del Genovés

David Sarasol Moscardó Director del Museu de la Pilota del Genovés

Pilota valenciana i Universitat

José Campos Granell Director del Servei d'Educació Física i Esports de la UVEG

L’Associació de Jugadors de Pilota Valenciana

Paco Barceló Ruiz PAS de la Universitat de València

8. La pilota valenciana des de les Ciències Socials i Humanitats

El món de la pilota i la ruralitat

Josep Pérez Soriano Universitat de València

La dona en la pilota valenciana

Eugènia Benimeli i Navarro Llicenciada en Sociologia per la Universitat de València

Percepcions socials al voltant de la pilota valenciana: de l’estigma a l’estima

Javier Gómez Ferri Universitat de València

La pilota valenciana durant la Guerra Civil

Josep A. Bosch Valero Universitat Catòlica de València

9. Reflexions i desafiaments de futur

La reivindicació del carrer com a espai de joc i sociabilitat: apunts des de l’arquitectura

Josep Maria Congost i Timoner Arquitecte especialitzat en pilota valenciana

La pilota valenciana: ahir, avui i demà

Sergi Durbà Cardo Professor de Valencià en Ensenyament Secundari i escriptor

La pilota valenciana, molt més que una afició: un sentiment

Eugenia Ros Aficionada quotidiana de la pilota i PAS de la Universitat de València

La realitat social de la pilota valenciana

Ricard Sentandreu Sebastian Jugador Professional de Raspall i Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport

10. Mirades creuades

La pilota vista des de la distància: Jerez de los Caballeros (Extremadura)

Antonio González Pastelero Club de Pilota Valenciana El Tamborí

Integració sociocultural i lingüística mitjançant la pilota valenciana

África Villanueva Félez Institut de Gestió del Coneixement i la Innovació (INGENIO (CSIC-UPV))

11. Relat literari

Relat literari

Víctor Durbà i Cardo Professor d'Educació Física en Ensenyament Secundari

12. La pilota valenciana vista des del País Basc

L’agermanament entre la pilota basca i valenciana

Tiburcio Arraztoa Investigador de la pilota basca i president de l'associació Laxoa Elkartea

Pilota basca i informació: context actual i breus apunts sobre la pilota valenciana

José Mari Otermin Periodista especialitzat en pilota basca

El procés d’esportivització en els jocs de pilota basca i valenciana. Volem ésser com la resta de disciplines esportives?

Oidui Usabiaga Arruabarrena Universitat del País Basc UPV/EHU

Daniel Martos i García Universitat de València

Galeria Fotogràfica i Cartogràfica

Mitgers

Escaleters

Elements de joc

Instantànies del joc

La pilota i el territori valencià

Presentació

La Pilota Valenciana. Pràctica, ciència i codi és una obra col·lectiva que tracta sobre l’esport valencià per excel·lència i que pretén donar una visió integral del joc de pilota. El volum que té el lector a les seues mans ha estat coordinat pels doctors Víctor Agulló, Gregorio González i Javier Gómez, tots ells docents i investigadors de la Universitat de València. La pilota valenciana potser siga un dels elements valencians amb major capacitat de relació, del nord al sud i d’oest a est de les comarques castellanoparlants a les de parla valenciana. Amb aquesta obra la nostra Universitat, centenària, mostra tot el seu suport a un esport també centenari i tan arrelat al territori valencià.

Les pàgines d’aquest llibre recullen els diversos aspectes d’aquest esport com són les diferents modalitats practicades, la relació entre el joc i la seua llengua vehicular, el valencià, aborden una anàlisi des de l’òptica de la didàctica i l’àmbit educatiu, relaten la relació de la pilota amb els mitjans de comunicació, el paper d’actors claus en la promoció i pervivència d’aquest esport, la Universitat i la seua vinculació amb la pilota, i fins i tot, s’analitza la pilota valenciana des del punt de vista de la integració social, del gènere, el món cultural, la ruralitat, l’associacionisme, o el pagament d’impostos. Menció a part mereixen dos enfocaments que van més enllà de les nostres fronteres territorials. Per una banda el llibre comença amb l’estudi de la pilota al món i la relació que els pilotaris valencians mantenen amb els jugadors de pilota a altres parts d’Europa i a Amèrica. Un fet d’internacionalització. Una vegada més, trobem en la pilota aquesta capacitat de crear i recuperar vincles humans. I per l’altra banda l’obra conclou amb la relació entre la pilota valenciana i la pilota basca: desafiament esportiu, trobada cultural, amb dos pobles units per l’estima a un esport.

Els autors i autores de La Pilota Valenciana són membres de la Universitat de València, professors i mestres d’educació física a l’ensenyament primari i secundari, periodistes, lingüistes, pilotaris professionals, aficionats a la pilota... en definitiva persones que aporten els seus coneixements i punts de vista al voltant d’aquesta pràctica esportiva. És aquesta obra, doncs, un punt de trobada per a diferents veus amb una intenció formativa i divulgativa per tal que els lectors i lectores coneguen millor un esport que és tan nostre però que en ocasions sembla tan desconegut.

Quines repercussions ha tingut el tancament de RTVV per al foment de la pilota? Quins canvis ha experimentat el joc en aquestes últimes dècades? Quins valors pot aportar en l’educació dels xiquets i xiquetes? Quin és el significat social de la pilota valenciana? Quin és el seu futur al segle XXI? Des de la Universitat de València la nostra intenció és que els lectors puguen buscar les claus per resoldre aquestes i altres preguntes que de segur es formularan en aquesta obra. En tot cas, la pilota valenciana constitueix una manifestació del patrimoni cultural valencià, amb base històrica, consciència social i funcionalitat tradicional.

La Universitat de València, cinc vegades centenària, es congratula per l’excel·lent resultat d’aquesta obra coral que té a veure amb el passat i el present d’una manifestació patrimonial de referència, com és la pilota valenciana.

Esteban Morcillo Sánchez

Rector de la Universitat de València

Jorge Hermosilla Pla

Vicerector de Participació i Projecció Territorial

Pròleg

Diuen que la distància i l’elevació ofereixen una millor perspectiva de les coses, així com de la vida, i en eixe sentit crec que l’edat, amb la seua alçària, n’és una prova fefaent d’eixe criteri. L’edat i l’experiència ofereixen criteris conservadors, tot i que siguen ferms, basats en tot allò viscut, experimentat i manta vegades patit, tot i que també, de vegades, fruït.

Em demanar-me l’aportació d’un pròleg per a aquest treball d’investigació, redactat per persones enamorades de la Pilota en general i de la Valenciana en particular, amb formacions ben distintes, que pretenen parlar des de punts de vista bastant distints, em vaig demanar si tan sols hauria de fer una anàlisi del treball o podria tractar de completar-lo, aportant allò que l’experiència personal i l’edat han anat reblint els buits dels meus coneixements i estima per joc tan nostrat, i fruit d’això és el contingut d’aquest escrit.

Em cal dir per començar que, els Jocs de Pilota són tan antics com la Humanitat, i gosaria dir que inclús més. Qui no ha vist mai els primats jugar, tirar-se una fruita i inclús barallar-se per la seua possessió, corrent, empenyent-se, com si foren persones, arribant a barallar-se per la seua possessió??

Tinc costum de dir que tot això constitueix el «Jugar amb una pilota», acció natural de molts éssers vius, de diversa «animalitat», etapa natural que en el cas dels homínids, arriba fins que, passat el temps, eixos individus juganers es plantegen que, tal vegada, caldria establir unes condicions de joc, unes regles que tots haurien de respectar i complir, uns llocs determinats on jugar i per descomptat unes dimensions, pes i material de la pilota amb la que s’haurà de jugar.

Cavallers ! Ara si que va de bo.

En aquell moment la Humanitat deixà de «Jugar amb una pilota» i va començar a «Jugar a pilota».

El contingut d’aquest llibre tracta d’analitzar l’evolució, la diversificació, el conjunt de regles, els espais de joc, les especificacions segons pobles i cultures evolucionades de formes distintes al llarg de la Història, així com una càlida aproximació a la vida d’alguns destacats practicants del Joc, tot i que eixe coneixement es troba, malauradament, altament limitat per la manca documental en la majoria de les cultures, o el desconeixement de la interpretació gràfica d’allò que ens ha pogut arribar, tant pel que fa a documents com inscripcions i llegendes.

És a partir de la creació l’any 1985 de la Federació de Pilota Valenciana (FPV), que una colla d’aficionats, de forma altruista, començaren a dedicar el seu temps i pecúnia particular, a desplaçar-se per tot el País Valencià, inicialment, i terres enfora posteriorment, per tal d’homologar modalitats, materials, reglamentacions, espais de joc, nomenclatures, etc. essent així que jo mateix, ajudat pels presidents dels distints comitès de les diverses modalitats, vaig redactar i publicar els primers Reglaments, fonament de treballs i publicacions posteriors.

Sempre he sigut persona convençuda que, la «Mitificació» crea addicció, i amb eixe criteri em vaig aplicar a localitzar un fris del que havia sentit parlar, i potser vist, durant els meus anys de formació, cosa que tenia dins d’un núvol. Aprofitant-me de la relació que havia fet amb la simpàtica Paloma Gómez Borrero, ella em va dir que no es trobava al Museu Vaticà sinó al Museu de l’Àtica d’Atenes, i ràpidament em vaig desplaçar a aquella ciutat on, després d’innombrables problemes vaig fer-li una fotografia al fris del segle V a.n.e.

En tornar li vaig demanar permís al president Joan Lerma per tal d’instituir el Trofeu President de la Generalitat (L’Individual), que ell va acceptar, després d’haver aconseguit una còpia en escaiola que fonguérem en bronze, constituint el guardó que avui tots coneixem.

Eixa mateixa il·lusió em va dur a realitzar una sèrie d’accions, que avui semblen ser normals, com si hagueren eixit per generació espontània, d’entre la terra de la muntanya o de l’horta, com ara:

Relacions amb la CIJB, (Confédération Internationale du Jeu de Balle), fins poder, malgrat els entrebancs eixits de qualsevol lloc, integrar-hi la Pilota Valenciana.

Organització del Primer Congrés Mundial de Pilota a Mà, amb la sorprenent participació, per a molta gent, de països com ara França, Irlanda, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Mèxic, Argentina, i a nivell nacional, Euskadi, Canàries i València. En aquest Congrés vaig forçar la redacció, signatura i publicació de la “Carta de València”, document al qual s’hi fèiem ressò de l’impuls i desitjos d’enlairament per als Jocs de Pilota, constituint la base de tots el Campionats Internacionals posteriors.

Actualment, amb la pressió de les modalitats saxones, com ara el potenciat One Wall, (Frontó d’una sola paret), ens caldria defendre que, per a nosaltres, no es tracta de cap novetat, donat que durant generacions, sempre hem jugat a les nostres terres a allò que anomenàvem, «pareteta», és a dir Frontó d’una sola paret. Veges tu quina novetat! O que jocs amb ferramenta com l’alabat «Paddle», no deixa d’ésser una adaptació de l’original «Jeu de Paume», què una vegada evolucionat a través del vell «Triquet» va donar el Tennis, la Passaka, el Bracciale o el nostre Trinquet a l’aire o per terra, tots ells, realment, fills de la vella «Feninde», què jugaven els grecs fa 2.500 anys i què avui tenim present en el representatiu Fris, abans exposat.

Ara sembla que a poc a poc, tot i que siga anant a dits, es va conformant una conjunció d’idees i desitjos, per tal de conjuminar les variades modalitats arreu de la vella Ibèria i de la resta del món, havent, per primera vegada en la història, la possibilitat de recosir eixe teixit que els homes amb els seus interessos i altres problemes va esgarrar.

El futur, és inqüestionable, serà, i així ha d’ésser, la unió de tots, sense cap prepotència per part de cap dels components, i així, tot i estar integrats, haurem de defendre, mantenir i enlairar les nostres modalitats que al llarg de set segles, si més no, han anat configurant allò que amb tota l’estima possible coneixem com a Pilota Valenciana.

Cal en aquest sentit donar les gràcies als autors i editors d’aquest esforç editorial que, opine, ve a omplir un buit en les lleixes on tenim la resta del bagatge bibliogràfic fins ara publicat, alhora que donarà al públic en general, la possibilitat de conèixer o complementar de forma sistemàtica i fefaent, tot allò que sobre la Pilota en general i la Valenciana en particular s’ha vingut publicant.

Així doncs, la meua més coral enhorabona a tots, desitjant que aquestes paraules servisquen d’estímul i empenta per continuar, al temps que com a exemple a seguir per tots aquells que tinguen res a dir i aportar al nostre món pilotaire, joves i no tan joves, ajuntant la força de la joventut, la il·lusió dels grans i l’experiència dels d’«Edat», que com deia al principi d’aquest recull de pensaments i sentiments, poden donar l’altura del punt de mira per guanyar perspectiva, essent uns bons guaites del demà.

Des de la meua edat, experiència i il·lusió done fe de forma fefaent del meu agraïment, tant de la tasca feta, com per l’Honor d’haver-me triat com a redactor d’aquest Pròleg, i com sempre dic a tots els meus escrits, eleve un crit encoratjador dient amb veu forta i clara:

«AVANT, SEMPRE AVANT»

Víctor Iñúrria Montero

Primer President de la Federació de Pilota Valenciana