Read the book: «Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV»

Introducció

La publicació d’aquest volum s’insereix en la línia editorial que posà en marxa el 2017 el Servei de Publicacions de la Universitat de València, dins de la col·lecció «Fonts Històriques Valencianes», i que està destinada a editar els llibres de consell de la vila de Castelló de Plana corresponents al període medieval, gràcies al conveni signat entre l’Ajuntament de Castelló, la Universitat Jaume I i la Universitat de València. Després de la publicació dels tres primers volums, que cobreixen el darrer quart del segle XIV i els primers anys del segle XV, surt a la llum aquest quart exemplar, en el qual es transcriuen els llibres de consell que falten per completar la primera dècada del Quatre-cents. Com en les edicions anteriors, aquesta vegada també es transcriuen quatre volums, que corresponen als exercicis de 1404-1405, 1405-1406, 1408-1409 i 1409-1410, tots ells conservats a l’Arxiu Municipal de Castelló.¹

ELS LLIBRES DE CONSELLS DE COMENÇAMENT DEL SEGLE XV

Com és sabut, en aquests exemplars es contenen les reunions del consell de la vila de Castelló i els acords presos pel justícia, els jurats i els consellers, que constitueixen la columna vertebral de la institució. Així mateix, la temàtica dels assumptes abordats en cadascuna de les sessions que se celebren al llarg de l’any de mandat dels jurats és força diversa i permet copsar bona part dels aspectes que conformen la panoràmica quotidiana a una vila medieval valenciana, com ara els afers polítics, la gestió de la hisenda municipal, totes les qüestions relatives als impostos, les relacions amb la Corona i els seus oficials —especialment, amb el batle reial de la vila i el lloctinent de governador dellà Uixó, amb seu a Castelló—, els vincles establerts amb les viles i les comunitats rurals més pròximes i altres de llunyanes —com ara la ciutat de Terol i la seua comunitat d’aldees, gràcies a la intensa activitat ramadera—, les eleccions de les magistratures locals, les ordenances municipals i les obres escomeses en el manteniment i la reparació de les infraestructures urbanes i rurals escampades pel terme, entre moltes altres coses. Per tant, es tracta de documents excepcionals per conèixer el desenvolupament de la vida local i el tractament que se’n fa per part d’aquells veïns que accedeixen als diferents càrrecs de govern de la comunitat, encarregats de la gestió dels afers quotidians i també d’aquells extraordinaris que afecten a la vila i els seus habitants.

Pel que fa al seu aspecte extern, som al davant de quatre llibres que presenten unes característiques força semblants. A pesar de les lògiques diferències en la seua extensió —el volum més curt té 67 fulls i el més llarg en té 104, mentre que els altres dos en tenen 78 i 90, respectivament—, tots ells estan relligats amb un pergamí més antic, que fa de coberta. A més, en general, presenten un bon estat de conservació i són de fàcil lectura, excepte uns pocs fragments afectats per taques d’humitat i alguns trossos ratllats que es combinen amb interlineats. De la mateixa manera, en la seua estructura interna mantenen una certa coherència, malgrat el tall de dos exercicis que existeix entre els quatre volums editats —no s’han conservat els llibres corresponents als anys 1406-1407 i 1407-1408— i el fet que hagen estat redactats per quatre notaris diferents.²

No obstant això, a l’interior dels respectius llibres es poden distingir dues parts ben diferenciades. Abans que res, apareix un primer full que conté l’encapçalament —on es donen a conèixer els quatre jurats de la vila i la data d’inici del seu any de govern— i, tot seguit, hi ha el llistat de veïns que han estat escollits per ocupar l’escó de conseller en l’exercici corresponent. A continuació, comença una primera part al llarg de la qual hi ha les diferents reunions del consell que es convoquen durant l’any de mandat dels jurats. Quan finalitza la relació de les sessions, hi ha una segona part on es contenen tots els albarans expedits pel síndic i clavari per ordre del consell, amb tots els pagaments efectuats per aquest oficial que s’encarrega de gestionar les finances municipals.³ Ben mirat, som al davant d’una part força interessant perquè, gràcies al detall amb què els respectius notaris anoten les diverses despeses, es pot arribar a fer una reconstrucció molt precisa de l’activitat econòmica del municipi i també de molts altres aspectes com ara els salaris pagats a diferents veïns —llauradors, artesans, notaris, mercaders, joglars i músics, entre altres— pels distints treballs que escometen en tot tipus d’obres i serveis prestats a la vila.

Pel que fa al funcionament de la institució, el desenvolupament seguit en els quatre exercicis continguts en aquests volums dels primers anys del segle XV és sempre el mateix. Com és ben sabut, els respectius llibres abasten el període de mandat dels jurats, que comença el diumenge de Pentecosta o Pasqua Granada.⁴ Els magistrats han estat estat escollits en la jornada anterior i, el dia de l’esmentada festivitat, «denant l’altar major de la església de Nostra Dona Santa Maria de la dita vila, denant lo poble, enans que·l Sant Evangeli a missa major en la dita església se legís e cantàs», juren el seu càrrec al davant del batle reial. De la mateixa manera, el diumenge de Pentecosa s’elegeixen els consellers, distribuïts per les sis parròquies de Castelló. L’endemà, dilluns, al palau comú, té lloc la primera reunió del consell, convocat «ab so de trompeta o de naffil per los lochs acostumats» per part del missatger i trompeta de la vila.⁵ La sessió, com és costum, està presidida pel justícia i els nous jurats, i en el seu transcurs s’escullen els veïns que assumiran els càrrecs d’escrivà del consell —i també dels jurats, autor dels llibres que ara s’editen—, el síndic i clavari —encarregat, com s’ha dit, de la gestió econòmica del municipi— i el síndic dels plets —destinat a defendre els interessos de la vila i conduir els diferents processos judicials en què està immersa. Amb això, es completa l’equip de govern local i s’inicia un exercici administratiu que s’allarga fins al dissabte anterior a la festa de Pentecosta de l’any següent, quan es paga als diferents oficials el salari que els correspon pel desenvolupament del seu càrrec i s’elegeixen els nous jurats.

Entre aquestes dues dates, tenen lloc les diferents sessions a través de les quals el justícia, els jurats i els consellers prenen les decisions que consideren oportunes per regir el destí de la vila. Com és lògic, les reunions es distribueixen de manera desigual al llarg de tot l’any perquè no hi ha unes dates prèviament marcades per a celebrar-les i tampoc no està estipulat en les ordenances locals que el consell s’haja de convocar cada cert temps de manera obligatòria.⁶ Amb tot, durant els quatre exercicis que contenen els llibres que es transcriuen sembla haver una certa estabilitat en la convocatòria de les reunions, perquè en cada exercici tenen lloc entre vint-i-cinc i vint-i-nou sessions.⁷ Contribueix a aquesta periodicitat el fet que tots els anys hi haja una sèrie de reunions fixes, que marquen el calendari de la vida administrativa local i que estan relacionades amb l’elecció dels nous magistrats, el nomenament dels càrrecs menors de l’administració municipal i l’arrendament dels impostos i les infraestructures locals.⁸ La freqüència de la resta de sessions que se celebren durant l’any la determinen la gestió dels afers quotidians i, sobretot, les urgències que es presenten al davant de l’equip de govern de la vila, que en són moltes i molt diverses.

En efecte, segons s’ha exposat més amunt, la temàtica dels assumptes tractats al llarg de les sessions cobreix pràcticament tot l’espectre de la vida local, però per desgràcia no hi ha la possibilitat de conèixer les opinions dels assistents a les reunions i les lògiques disputes que deu causar la resolució dels diferents problemes que s’hi plantegen. De fet, l’estructura que segueix el registre de les diverses sessions és quasi sempre la mateixa: primer de tot, s’indica que la reunió ha estat convocada pel trompeta de la vila, després de fer la crida pels llocs acostumats, i s’enumera als assistents; tot seguit, els jurats prenen la paraula i exposen al davant del consell les diferents problemàtiques a tractar; i, finalment, s’utilitza una frase tipificada —com ara «lo honrat consell acordà» o «lo honorable consell deliberà», entre altres— per donar a conèixer l’acord assolit pels integrants de la institució. D’aquesta presentació del transcurs de les sessions es deriven dues conseqüències fonamentals.

D’una banda, els jurats es presenten sempre sotmesos a la voluntat del consell, perquè exposen el tema i acaben el seu parlament dient que no prendran cap determinació sense les indicacions del consell. Així, el seu parlament sempre comença amb una frase certament tipificada com ara «fon proposat per los dits honrats jurats en lo dit consell» i, quan ja han fet la relació, solen declarar que «notificaren les dites coses al dit honrat consell per descàrrech llur, appellats de enseguir ço que per aquell serà delliberat e acordat». Si bé és cert que deuen gestionar els afers típics del dia a dia sense consultar a la institució, els assumptes que excedeixen la tasca executiva quotidiana són sempre consultats amb la resta de consellers del municipi. En conseqüència, els jurats sotmeten en tot moment la seua capacitat d’actuació a les decisions de la institució, en un clar procés d’enfortiment de l’òrgan que s’havia iniciat amb les reformes de 1335 i 1341. Des d’aleshores, els consell ja no és un simple fòrum de debat i consell com abans, sinó que de manera progressiva assoleix un poder de decisió cabdal per a la gestió de la vida local.⁹

De l’altra, la manera de redactar el contingut de les diferents sessions amaga deliberadament el procés de discussió que té lloc en el desenvolupament de les reunions i, doncs, no és possible copsar les diferències que escindeixen la classe política local. Allò que interessa és deixar constància dels acords i, per tant, només és possible entreveure aquestes discrepàncies analitzant l’actuació contradictòria dels diferents magistrats, perquè les contraposicions entre els prohoms locals solament queden registrades de manera molt subtil en certes ocasions, com ocorre en l’elecció del nou justícia el desembre de 1405. En la sessió del dia 12 dels dits mes i any, els jurats exposen que el nombre de candidats disponibles per accedir a la magistratura és molt reduït perquè, segons estableixen les ordenances locals, els veïns que ocupen algun càrrec de l’administració municipal no poden presentar-se, com tampoc no pot fer-ho l’elevat nombre de persones que han arrendat els impostos locals i aquelles que han hagut de signar com a fermances seus per a garantir el compliment de les operacions, que és força elevat. Al davant d’aquesta situació, els jurats fan una proposició que encèn els ànims de bona part dels consellers.

Els magistrats sol·liciten al consell que es puga presentar el notari Pasqual Ferrando, «jatsie que fos segristà de la església de la dita vila, com la llur administració fenís en breu». Evidentment, la proposta provoca «gran discrepància entre los consellers, dients los uns que les ordenacions se devien servar e, segons aquelles, lo dit en Pasqual Ferrando, com hagués offici de segristà, no podie entrar en la dita elecció de justícia en l’any esdevenidor, los altres deyén que, no contrastant que·l dit en Pasqual Ferrando fos segristà, que y devie e podie ésser admès en la dita elecció, com feyt de segistrà no fos officii real ne tal que pogués o degués tolre la dita elecció». A causa d’aquestes diferències, el consell encomana al notari Pasqual Bataller que pregunte a tots i cadascun dels consellers la seua opinió i, després de l’enquesta, l’opció majoritària és favorable a l’acceptació de Ferrando com a candidat. En conseqüència, el consell revoca l’ordenança que prohibeix a aquells que tenen un càrrec presentar-se’n a un altre i accepta oficialment a Pasqual Ferrando com a candidat a la magistratura de justícia, a la qual accedeix en l’elecció del 22 de desembre del dit any.

Aquest és un dels pocs casos en què és possible veure de manera directa l’existència d’una discrepància entre els integrants de la classe política a través dels llibres de consell i, en certa mesura, és lògic perquè la disputa degué de ser ben àrdua. Ben mirat, l’elecció de les magistratures locals esdevé un dels principals motius de conflicte entre els prohoms, estimulat també pel propi sistema que s’utilitza per triar els càrrecs. En el cas del justícia, els jurats, l’escrivà del consell i quatre consellers recullen l’opinió de la resta de consellers —tres vots per cadascun— i les sis persones «de més veus» passen a la següent fase de l’elecció, que consisteix a escollir per sort a tres dels sis candidats. Fet això, el batle reial, que durant tots aquests anys és Bernat Hostalers, abandona el palau, analitza les tres possibilitats, elegeix a un dels prohoms com a justícia, entra de nou al palau i fa pública la seua decisió.¹⁰ Pel que fa als jurats, els magistrats que acaben el seu mandat i quatre consellers recullen també l’opinió dels prohoms, se seleccionen les sis persones amb més vots i, finalment, s’elegeixen per sort a quatre, que compten sempre amb el vist-i-plau del batle reial. En darrera instància, els jurats ixents i dos consellers de cada parròquia trien als sis veïns de cada districte que ocuparan l’escó de conseller en l’exercici següent. Això fa un mínim de trenta-sis consellers, als quals s’afegeixen els dotze prohoms que realitzen l’elecció, els jurats que abandonen el càrrec i també l’escrivà del consell, fins completar un òrgan que en els exercicis transcrits en aquest volum està integrat per una xifra que oscil·la entre els quaranta-set i els cinquanta-dos consellers.¹¹

Per tant, en les diferents eleccions hi ha un sistema de cooptació indirecta que urgeix als integrants de la classe política a tenir un bon nombre d’aliats dins de les institucions per tal de garantir la seua reproducció en el poder i això, com és lògic, causa tenses disputes, com aquella esmentada més amunt per l’elecció del càrrec de justícia el 1405. Ben mirat, aquest és un dels motius que explica la progressiva intervenció de la Corona en la política local, especialment en l’elecció dels càrrecs municipals. L’existència d’un consell dividit en faccions i les bandositats ocasionades per l’obtenció de la supremacia en la política municipal provoca la intercessió de la monarquia, que pretén suavitzar les tensions entre els prohoms i, de retruc, obtenir un major control sobre la vida política de la vila. En aquesta primera dècada del segle XV, el paper de la Corona ja és ben notable en l’elecció del justícia i el mostassaf, que depèn en última instància del batle reial, i també exerceix una tasca de supervisió quan s’escullen els jurats. Aquesta intromissió complica les relacions entre els prohoms locals i els oficials reials, que esdevenen més complexes encara quan alguns dels veïns rics de Castelló accedeixen als càrrecs de representació de la monarquia. El reduït grup de castellonencs que ho aconsegueix intenta aprofitar la seua situació de privilegi per obtenir un benefici i, de passada, atacar els fonaments del poder dels seus rivals a l’àmbit local, de manera que les lluites existents en el consell s’estenen també als òrgans de govern de la Corona.

Hi ha bons exemples d’aquest encreuament de relacions polítiques a diferents nivells en els quatre llibres que es transcriuen en aquest volum, com també hi ha mostres de les dificultats que sacsegen la vila en els primers anys del Quatrecents. La reproducció sistemàtica de caresties i brots de pesta des del darrer quart del segle XIV comença a complicar el funcionament de la hisenda municipal, que viu sempre angoixada per l’elevat endeutament que suporta. En conseqüència, tot allò relatiu amb l’establiment dels diferents impostos municipals esdevé un freqüent motiu de conflicte entre els prohoms i això fa que el tema aparega molt sovint en les sessions del consell. Ara bé, en aquests anys inicials del segle XV les finances locals encara presenten una certa solvència, lluny de la fallida que arribarà un par de dècades després i que, juntament amb la intensificació de les lluites de bàndols, provocarà la intercessió decidida de la Corona en el control de la política local.¹²

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1404-1405

És un volum de 330 × 250 mm, relligat amb pergamí que fa la funció de coberta, i a la part superior de la mateixa figura un text indicatiu del títol del llibre, el nom dels quatre jurats que hauran l’exercir dit ofici, i la durada del seu mandat que, tal com estava legalment establert, només era per un any. Consta de 78 fulls, amb foliació moderna a llapis en el marge superior dret i, com és ben natural, les sessions del consell municipal estan escrites les unes a continuació de les altres, seguint el mateix orde cronològic en què es van produir.

El llibre es troba complet i consta de dues parts clarament diferenciades: la primera conté les actes de les sessions del consell municipal celebrades al llarg de tot l’any, després de deixar al principi una fulla de respecte, totalment en blanc i no numerada. El text arriba fins el full 57r, a partir del qual el revers i el full següents estan en blanc, i a partir del full 59r comença el Libre de albarans de la vila de Castelló, que arriba fins al final anteriorment esmentat. És molt interessant la relació d’aquests albarans, ja que a través d’ells es pot fer un bon seguiment dels pagaments realitzats pels oficials municipals, o els seus representants, tant de caràcter ordinari com extraordinari, la qual proporciona una imatge prou fidel de les tasques i els assumptes que interessaven a la vila de Castelló.

El desenvolupament formal de l’ofici de jurat començava el diumenge de Pentecosta, que en 1404 es corresponia amb el 18 de maig. En dit dia se celebrava una missa solemne en l’església de Santa Maria i, just abans de la lectura de l’evangeli, es realitzava davant l’altar major el jurament dels nous jurats i també l’elecció dels consellers que representaven les sis parròquies de la població.

El dia següent, dilluns, es va produir la primera sessió del nou consell, així com l’elecció dels oficials que havien d’exercir com a escrivà, síndic, clavari i síndic de plets. A partir d’aquesta sessió, al llarg de l’any se’n farien vint-i-sis més, la darrera de les quals està datada el 6 de juny de 1405 i en acabar de tractar els assumptes ordinaris es va realitzar l’elecció de jurats per al següent any.

La convocatòria de les sessions no tenia un caràcter regular, de manera que uns mesos se’n troben de més i uns altres de menys, però si que n’hi havia algunes de data fixa, que eren les que derivaven del compliment dels Furs i Privilegis de regne de València, les quals s’havien de fer en dies concrets, per procedir a l’elecció de diverses autoritats municipals, la més important de les quals era, sens dubte, la de Justícia de Castelló, nombrat el tercer dia abans de la festa de Nadal, seguint un cerimonial perfectament detallat per l’escrivà que en deixava constància del fet. Al llarg de l’any també hi podia haver convocatòries de caràcter extraordinari, degudes a circumstàncies sobrevingudes, com pogueren ser requeriments singulars de la corona a través del oficials reials, o derivats de situacions d’emergència, com l’existència d’una pesta¹³ de conseqüències sembla que no dramàtiques en aquella ocasió, però que van originar la realització d’una solemne processó a l’ermitori de la Mare de Déu de Lledó, per demanar que el perill passara el més aviat possible.

L’exercici, però, va començar amb la notificació formal del requeriment fet per la Diputació del General del regne de València, al consell municipal de la vila de Castelló, per al pagament de cinc-cents cinquanta florins, en tres pagues, la recaptació dels quals i la gestió per tal de fer-ne els corresponents abonaments seria objecte d’atenció en diferents ocasions al llarg de tot l’any. Era natural, ja que tant la col·lecta d’impostos i l’endeutament de la vila, per raons diverses, solia ser sempre la principal preocupació dels representants municipals.

De la lectura de les sessions d’aquest llibre, en canvi, podríem dir que el consell municipal va dedicar la major part del temps a qüestions de caràcter més domèstic, que eren les que realment més havien d’interessar-los i, entre elles, al llarg de l’any va tractar en diferents ocasions sobre la millora de la qualitat de la carn de la taula de la carnisseria de la vila,¹⁴ mitjançant l’autorització als bestiars dels carnissers per poder entrar a pasturar en rostolls, sempre i quan no feren mal. D’acord amb aquest criteri es regulava el preu de la carn i, al mateix temps, poder variar-lo segons la qualitat que tinguera. Unes setmanes més tard,¹⁵ es denunciava l’absència del mostassaf de la vila i l’actitud del seu lloctinent, el qual prenent com a excusa que no tenia peses ni pesals de referència, permetia els fraus d’alguns carnissers que unflaven les carns, o d’altres comerciants de la vila que cometien semblants malifetes, que va obligar el consell a prendre les degudes mesures per a una ràpida solució. El consell també va millorar el capítol de la carn¹⁶ dels establiments municipals, amb una addició de franquícia d’imposició sobre les bèsties salvatgines que poguera caçar el cervater del municipi, quan caçara cérvols, cabres salvatges i altres que feien malbé els cultius. Les decisions més importants en matèria de gestió de la venda de carn es van prendre a la primavera de 1405, quan el consell va pactar amb els carnissers la franquícia de la taula¹⁷ de la carnisseria a un any, sota certes condicions, la principal de les quals era que la vila tinguera bones carns durant tot aquest temps. Pocs dies després, el justícia i jurats de Castelló van signar els pactes¹⁸ detallats que regularien el bon funcionament de dita taula, amb Macià Guerau, Ramon Rius i Pere Monsó, adjudicataris aquell any de dit servei municipal.

Prou menys dedicació, probablement, per volum de consum però no per importància, tenia la regulació de la taula del peix de la vila. És especialment important l’acord per a la fixació dels preus de la venda del peix, perfectament detallada i amb indicació dels noms de tots i cadascú dels diferents peixos que es podien vendre.¹⁹ Com és natural, aquesta regulació tenia també una finalitat impositiva i, en aquest cas, els diners que percebria el municipi s’havien de destinar a la reparació de murs i valls, raó per la qual l’escrivà que va redactar el text, no sabem si per iniciativa pròpia o a instància dels representants municipals, va aprofitar per fer un cant al bon govern de la vila, així com a la necessitat de defensar furs i privilegis del regne de València mantenint en bon estat les muralles de Castelló, fent al mateix temps esment de «lo sant rey en Jachme, qui conquerí regne de València de mans de sarrahins, lo qual ere molt notable guerrer». Un aspecte a tenir en compte dins d’aquesta ordenació, és el d’oferir la possibilitat de pujar el preu del peix en la quantitat d’un diner per lliura únicament durant el temps de Quaresma, la qual cosa l’hem d’entendre vinculada a l’obligació de tot cristià a fer dejuni durant aquest període de temps, amb els beneficis que això poguera suposar per a l’erari públic.

Per que fa l’educació del jovent, als llibres de consells trobem de tant en tant referències breus, però directes, sobre la contractació de mestres en matèries diverses i per a públics ben diferents, i les circumstàncies dels seus vincles amb el municipi. És el cas d’un mestre de gramàtica, el nom del qual no s’indica,²⁰ que s’havia afermat amb el municipi per a un termini concret, «per legir als scolanés contínuament», però se n’havia absentat de la vila sense comunicar-ho a ningú, i el consell municipal va decidir enviar-li un correu, la qual cosa significa que coneixia el seu parador, per recordar-li l’obligació que tenia contreta i l’avís que li reduiria el salari pel temps que haguera faltat al compliment de les seues tasques docents. Desconeixem el resultat de les gestions del consell sobre aquesta qüestió, però és cert que poc després es documenta l’oferiment de contractació²¹ d’un «mestre de gramàtica luïste», del qual es tenien bones referències, en considerar-lo «ésser axí abte e bo si legir vol en la dita vila», al qual li donarien la quantitat de deu florins anuals «per tenir escola en la dita vila». No sabem si el candidat va acceptar l’oferta del consell, ja que uns mesos després²² un tal Matamoros, mestre de gramàtica i lògica, recomanat pel prevere de Sant Mateu, va manifestar la seua voluntat d’instal·lar-se a Castelló i el consell va indicar «que la vila ja havie haüt mestre de gramàtica et salariat», i va deixar la decisió a criteri dels jurats.

Accions semblants també se’n feien respecte d’altres professionals tan necessaris per al municipi, com pogueren ser metges, menescals o cervaters, però també altres amb un criteri més festiu, com els joglars, «que sonaren al pla lo dia de Pasqua»,²³ i se’ls hi va pagar per dit concepte la quantitat de cinc sous. No sabem si es tracta de les mateixes persones, però poques setmanes després d’aquesta celebració²⁴ i en resposta a la petició feta «per en Vicent Piquó d’en Rovió, juglar, lo consell acordà que si·l dit en Rovió et son companyó se’n volien venir a estar en Castelló, que·ls sie dat aytant com en temps passat los ere estat promès de soldada de ésser juglars de la dita vila».

EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1405-1406

Es tracta d’un llibre de 310 × 230 mm, relligat amb un pergamí que fa de coberta. Ací, hi ha un encapçalament on consta el nom dels quatre jurats de la vila i la durada de la seua administació. Just a sota, apareix una creu amb el nom dels quatre evangelistes. El llibre ha arribat complet fins als nostres dies i, en general, presenta un bon estat de conservació, llevat d’algunes petites taques d’humitat i uns pocs trossos trencats al marge. Consta de 67 fulls, amb una foliació moderna a llapis en el marge superior dret, i al seu interior es poden distingir dues parts ben diferenciades. Fins al full 46, hi ha les reunions del consell, segueix un full i mig en blanc i, tot seguit, comença una part titulada Letres de vehins novells e altres. En aquest últim apartat, hi ha copiades les cartes enviades pels jurats de Castelló als oficials d’altres viles i llocs a través de les quals els informen que un antic veí seu ha canviat la seua residència a la vila de la Plana i també intenten resoldre alguns problemes derivats d’aquest canvi d’habitació. Així mateix, hi ha registrats els juraments fets al davant del batle reial per aquells veïns que assumeixen les funcions de lloctinent dels jurats i, sobretot, hi ha la còpia dels albarans expedits pel síndic i clavari de la vila.

Com és costum, l’exercici comença el diumenge de Pentecosta, que aquest any és el dia 7 de juny de 1405, quan els nous jurats juren el seu càrrec i s’elegeixen els consellers, que en són quaranta-set.²⁵ L’endemà, dilluns, 8 de juny, al palau comú, té lloc la primera reunió del consell i s’inicia, així, un exercici administratiu que s’allarga fins al dissabte, 29 de maig de 1406, vespra de Pentecosta. Entre aquestes dues dates, tenen lloc un total de vint-i-vuit reunions, que es distribueixen de manera desigual al llarg de tot l’any. De fet, hi ha tres sessions al juny, una al juliol, una altra a l’agost i una més al setembre —entre el 2 d’agost i el 28 de setembre, el consell no es reuneix—, quatre a l’octubre; quatre més al desembre; una al gener; sis al febrer; dues al març i dues més a l’abril; i, finalment, tres al maig. Com cada any, el calendari està marcat per una sèrie de reunions fixes, mentre que la freqüència de la resta de sessions la determinen la gestió dels afers quotidians i, sobretot, les urgències que han d’afrontar els magistrats locals. I, en aquest exercici, els afanys arriben ben prompte.

En la primera sessió del consell, just després d’escollir a l’escrivà i els síndics, ja es posen al damunt de la taula dos dels temes que requeriran l’atenció dels jurats i el consell durant tot el seu mandat, com són la gestió de l’endeutament de la vila i la col·lecta dels impostos locals. A causa del llarg període de dificultats provocat per la successió de caresties, epidèmies de pesta i exigències monetàries de la Corona, la hisenda municipal de Castelló travessa per un moment complicat durant aquests anys inicials del segle XV i, com no pot ser d’una altra manera, al llarg de l’exercici administratiu de 1405-1406 els jurats i el consell han de prendre diferents mesures destinades a intentar redreçar les finances locals.²⁶ Això passa per quitar progressivament els censals carregats per la vila —o substituir-los per altres amb un interés menor— i augmentar la recaptació de diners mitjançant els impostos locals, la peita i les cises. Tanmateix, a causa de les dificultats pròpies d’aquests anys hi ha problemes per a dur a terme l’arrendament i la col·lecta dels impostos, assumptes que esdevenen recurrents al llarg de les sessions del consell.²⁷

Una bona mostra de tot açò l’ofereix l’arrendament de les cises. En la sessió del 28 de setembre de 1405, els jurats exposen que prompte serà moment de traure-les a subhasta i pregunten si és voluntat del consell fer l’arrendament com els anys anteriors. Dit això, s’elegeixen sis consellers, encarregats d’estudiar amb els jurats les possibilitats per a eixe any. Després d’uns dies de deliberació, l’1 d’octubre, el consell aprova els capítols de l’arrendament i estableix que les imposicions s’hauran d’arrendar per separat, de manera que les cises del pa, el vi, la carn, els draps i les mercaderies conformen un lot i la imposició del peix es recollirà individualment, una decisió presa perquè «la dita vila fou mal provehida de peix» durant l’any anterior a causa d’haver-les arrendat de manera conjunta. Ara bé, la crida pública no té l’efecte esperat i, en la sessió del 16 d’octubre de 1405, «haüda consideració a les poques persones que entenien en comprar les imposicions», el consell permet que qualsevol veí puga participar en la subhasta, inclosos aquells que ocupen els càrrecs de justícia, jurat i mostassaf, teòricament exclosos.