Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)

Regestes dels documents del Capbreu

1.

1293, abril 10. Barcelona.

Fra Bernat Pelegrí, bisbe de Barcelona, concedeix 40 dies d’indulgència als qui ajuden amb almoines la Confraria d’Òrfenes.

Ff. 24v-25r.

2.

1293, abril 13. Tarragona.

Rodrigo Tello, arquebisbe de Tarragona, concedeix 40 dies d’indulgència als qui ajuden amb almoines la Confraria d’Òrfenes.

F. 24r-v.

3.

1293, abril 17. Albalat.

Arnau de Jardí, bisbe de Tortosa, concedeix 40 dies d’indulgència als qui ajuden amb almoines la Confraria d’Òrfenes.

Ff. 25r-26r.

4.

1293, abril 23. València.

Institució de la Confraria per a casar donzelles i viudes òrfenes.

Ff. 22r-24r.

5.

1295, febrer 18. València.

Ramon Despont, bisbe de València, concedeix 40 dies d’indulgència als qui ajuden amb almoines la Confraria d’Òrfenes. F. 26r.

6.

1400, agost 20. València.

Còpia realitzada pel notari Bernat Costa de les clàusules contingudes en el testament que Francesc Conill, especier, ciutadà de València, fundador de l’hospital del seu nom anomenat després de Menaguerra, va fer el 28 d’agost de 1307 davant del notari Bernat Costa, l’administrador del qual havia de donar compte cada any de la seua administració davant dels confrares de la Confraria d’Òrfenes.

Ff. 13r-14r.

7.

1404, octubre 4. València.

Institució feta per Ferran García, mercader, ciutadà de València, d’un benefici en l’església de Sant Martí, sota la invocació de la Mare de Déu, Sant Joaquim i Santa Anna dotat amb 20 lliures censals de què serà patró després dels seus descendents el majordorm de la Confraria d’Òrfenes, davant del notari Domingo de Molinos.

Ff. 15r-17v.

8.

1407, abril 21. València.

Nomenament de síndic de la Confraria d’Òrfenes de Francesc Vidal, apotecari, fet pel notari Ambròs Alegret. F. 18r-v.

9.

1470, juliol 7. València.

Pere Bou, majordorm de la Confraria d’Òrfenes, concedeix poders a Joan Perilles, notari, per a capbrevar.

F. 26v.

10.

1610, gener 20. València.

Testament i codicils de Marc Ruiz de Bàrcena rebuts pel notari Joan Baptista Giner.

Ff. 243r-246v.

Text del Capbreu

[ABECEDARI DELS CENSATARIS]

||[1r] A

||[3r] B

||[5r] C

||[6r] D

||[7r] E

||[8r] F

||[9r] G

||[10r] I

||[12r] L

||^[13r] M

||[14r] N

||[16r] P

||[19r] R

||[20r] S

||[21r] T

||[22r] V

||[23r] Y

^||13r DEL TESTAMENT D’EN FRANCESCH QUONIL, ESPECIER, QUI INSTITUÝ LO ESPITALL QUI·S DIU D’EN QUONIL QUE HUY·LL HUSUFRUCTA MENAGERA²⁵³

Hoc est translatum bene et fideliter factum Valencie die XXª mensis augusti anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sumptum a quibusdam clausulis contentis in notula ultimi testamenti venerabilis Francisci Conill, apothecarii, civis Valencie, defuncti, in publicam formam redacti actique Valencie, XXª VIIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini Mº CCCº septimo (sic) in posse et manu Bernardi Costa, auctoritate regia publici notarii infrascripti, quarumquidem clausularum tenor sequitur sub hiis verbis: ²⁵⁴

[1] «Et si per ventura los dits en Johan e en Francesch de Menaguerra, nebots meus, en lur vida o la un d’aquells en defalliment del altre volien e acordaren de assignar administrador al dit spital aprés obte de aquells, vull e man que ho pusquen fer a sa discreció e voler, emperò que aquell aytal administrador vingués a retre compte de la dita administració cascun any en poder dels honrats confrares de la Confraria de les Òrfenes de la ciutat de València, los quals dits confrares hagen poder de difinir e absolre aquell de la dita administració.²⁵⁵

[2] E si per ventura alcuna cosa de la sua administració sobrara tot alló quantque sia vull e man ésser smerçat en censal perpetual ab fadigua e loïsme o sens aquelles ab licència del Senyor Rey e sens diminució de les sues regalies a obs del dit spital e per substentació dels malalts del dit spital. Retengut emperò lo dit spitaler trenta lliures cascun any per son salari com tant vull que·n hage e li lleix.

[3] Et mort lo dit administrador per los dits nebots meus assignar o si per aquell no y ere assignat per oblivió o per altra necessitat, vull e man que en aquell cas sia administrador del dit spital e de les coses, béns e rendes de aquell lo pus prohisme parent que yo hage de part de ma sor na Gueralda, mare del dits en Johan e Francesch de Menaguerra, nebots meus, axí cunyat com altre hom que hage seny natural e que sia mayor de XXV anys, e que aytal regesca lo dit spital e béns de aquell feelment e vertadera fahent als malalts et altres totes lurs necessitats. Ab aquesta emperò condició que aquell aytal administrador cascun any reta compte de la sua administració als honrats confrares de la Confraria de les Òrfenes de la dita ciutat de València, segons ja dessús és ordenat e retut aquell dit compte, e retengudes trenta lliures per son salari del any, si alcuna cosa de la dita administració sobrara tot alló sia smerçat segons ya dessús és dit en censal perpetual a obs del dit spital, tota vegada ab licènssia e volentat del molt alt Senyor Rey d’Aragó e sens diminució de les sues regalies.²⁵⁶

[4] E si per ventura algú del meu linatge dessús declarat en aquell cas no y ere trobat, vull e man que per los dits honrats con-||^13v frares de les Òrfenes e de concòrdia de aquells hi tots asignat en administrador del dit spital hun dels confrares de la dita confraria, lo qual regirs e administrars los béns e coses del dit spital e fahés tot ço que al dit spital fos necessari, e aquell aytal fos tengut visitar lo dit spital almenys tres dies la setmana per tal que aquells qui en lo dit spital staran fassen ço que deuen fer envers los malats e altres que en aquell habitaran. Et per aquell aytal administrador hagen cascun any per son salari e trebaylls de la dita administració vint-e-sinch lliures, e reta compte als altres confrares annualment de la sua administració, per ço que de açò que sobrara de la dita administració sia fet e complit ço que yo man ésser fet dels altres administradors.

[5] Et sia cas s’esdevenia que asignat per los honrats confrares de la dita Confraria de les Òrfenes lo sobredit administrador algun parent meu de la part dessús dita venia, al qual pertangués la dita administració segons la mia ordinació dessús dita, que en aquell cas lo dit administrador assignat fos tengut desemparar la dita sua administració e lliurant aquella al dit meu parent. Et que ladonchs retés compte del temps que haurà administrat lo dit spital e coses de aquell als dits honrats confrares de la dita Confraria de les Òrfenes e que de tot ço que li sobrara, levat ço que després hauria dins lo dit temps e fer socorriment a l’altre que vendria de açò que li fos necessari tot ço que finat l’any l’obraria tot allò, fos convertit en censsal segons que dessús és declarat largament tota vegada ab licència e permissió del Senyor Rey dessús dita e no en altra manera.

[6] Ítem, vull que·ls confrares de la Confraria de les Òrfenes cascun any hagen per trebaylls de hoyr los comptes del administrador deu lliures convertidores en la almoyna de la dita Confraria.²⁵⁷

[7] Vull emperò e man que l’administrador qui de mon linatge de la línea ya dita regirà lo dit spital regesca aquell de tota sa vida bé e lealment, fahent als malalts e altres del dit spital tot ço que·y sia necessari. Et que cascun any en la manera ya demunt declarada don compte e rahó de la administració per aquell feta del béns del dit spital, axí en dates, marsions e despeses com en reebudes als sobredits confrares de les Òrfenes. Et que de tot ço que finit l’any li sobrara sia fet ço que dessús és declarat e en aquella dita manera. E axí vull e man ésser fet per totstemps sobre dita administració uns aprés altres successivament.

[8] Encara vull e man que ni los dits en Johan de Menaguerra ni en Francesch, son frare, ni los altres administradors del dit spital qui aprés d’ell vendran ni alcuna altra perssona en nom de aquells no puscha vendre, ni alienar, ni cambiar, ni en altra manera transportar alguns dels censals del spital, la qual cosa si o fehien vull e man aytal alienació,²⁵⁸ ||^14r transportació o concambi no haver loch ni valor con yo vulla que aquell censal que yo o de mos béns és e serà comprat e al dit spital consignat sia e romanga perpetualment al dit spital. Et si les dites coses se fahien, ço que no creu, vull que los dits confrares de les Òrfenes puxen e hagen a fer retractar tal alienació, venda, concambi o transportació a pròpria mació del dit spital».

Sig (signe) num venerabilis Petri Mir, iusticie civitatis Valencie in civilibus, qui visa predicti testamenti orginali, notula et clausulis predictis in eo contentis huic translato auctoritatem suam prestitit et decretum.

Sig (signe notarial) num Anthonii de Pratis, auctoritate illustrissimi domini regis Aragonum et per totam dicionem eiusdem notarii publici scribe terre civilis Valencie simul cum discreto Nicholao Perera, suo connotario et scriba, qui hoc translato auctoritatem dicti iusticie eius iussu apposuit et scripsit.

Sig (signe notarial) num mei Bernardi Costa, regia autoritate notarii publici Valencie, qui hoc presens transsumptum a suo abstraxi originali prefacto et comprobavi legitime cum eodem ac per alium scribi, feci et clausi loco die et anno in prima linea contentis, cum literis rasis et rescriptis in linea XXª ubi dicitur «honrats».