Read the book: «De València i Mallorca»

Name: De València i Mallorca
Author: Josep Massot i Muntaner
ISBN: 9788491341215

Josep Massot i Muntaner

Font::

© Dels textos: els autors, 2017

© De la selecció: Vicent Simbor Roig (amb la col·laboració de Mireia Ferrando i Rafael Roca), 2017

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2017

Disseny de la col·lecció: Enric Solbes

Coordinació editorial: Maite Simon

Correcció: Elvira Iñigo

Maquetació: Inmaculada Mesa

Fotografies: Pep Pelechà

(Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València)

Il·lustració de la coberta:

Libro de las maravillas del mundo y del viage de la tierra sancta de Hierusalem y de otras provincias y hombres monstruosos que hay en las Indias, de Juan de Mandavilla (John of Mandeville). Valencia, Juan Navarro, 1540. (Imatge cedida per Josep Lluís Canet)

ISBN: 978-84-9134-121-5

Sumari

Nota de l’editor

DISCURSOS PRONUNCIATS EN L’ACTE D’INVESTIDURA

Laudatio acadèmica a càrrec del Doctor Vicent Simbor Roig

Lectio pronunciada pel Doctor Josep Massot i Muntaner

Paraules de cloenda de l’Excm. i Magfc. Sr. Rector Esteban Morcillo

BIOBIBLIOGRAFIA del Dr. Josep Massot i Muntaner

Petita història personal, per Josep Massot i Muntaner

Perfil biogràfic, a càrrec de Rafael Roca

Bibliografia, a càrrec de Rafael Roca

ESCRITS SELECCIONATS

I. ESCRITS DE JOSEP MASSOT I MUNTANER a càrrec de Vicent Simbor Roig

Nota prèvia

TEMES VALENCIANS

1. Josep Lluís Bausset, un homenot valencià

2. Eliseu Climent, un homenot del País Valencià

3. Un doble homenatge a Germà Colón

4. Germà Colón, filòleg castellonenc de Basilea

5. Joan Fuster i Serra d’Or

6. Teodor Llorente i Jacint Verdaguer

7. Sanchis Guarner i La llengua dels valencians

8. Una obra desconeguda de l’etapa mallorquina de Sanchis Guarner: l’antologia de literatura medieval de Mallorca

9. Record de Manuel Sanchis Guarner

10. Les Lletres de resistència de Manuel Sanchis Guarner

11. Joan Coromines i Manuel Sanchis Guarner

ELS MALLORQUINS I LA LLENGUA AUTÒCTONA

Preàmbul

1. La consciència lingüística als segles XIII-XVII

2. El català a la Mallorca del segle XVIII

3. L’Església i la «llengua vernacla»

4. «Mallorquí» i castellà al llarg del segle XIX

5. La recuperació del sentit unitari de la llengua

6. Del «mallorquí que ara es parla» a la llengua comuna

II. ESCRITS SOBRE JOSEP MASSOT I MUNTANER a càrrec de Mireia Ferrando

Nota prèvia

1. Pròlegs

2. Presentacions i discursos de recepció acadèmica

3. Ressenyes

4. Articles

Nota de l’editor

El dia 15 d’abril de 2016, el dia de la investidura de Josep Massot i Muntaner com a doctor honoris causa per la nostra Universitat, s’acomplia un desig plenament sentit pel Departament de Filologia Catalana i per la nostra seu de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, al qual ben segur que s’afegia tot el col·lectiu universitari valencià. Josep Massot i Muntaner, a més d’estudiós d’increïble capacitat i dedicació, és un intel·lectual íntimament unit al nostre Departament i al nostre Institut Interuniversitari fins a tal punt que gairebé el podríem considerar un membre més. Gràcies a la seua estreta col·laboració hem pogut publicar amb la cura científica exigida la llarga sèrie de números de la revista Caplletra i dels llibres de la col·lecció Biblioteca Sanchis Guarner, 60 i 84 respectivament. Després dels exemplars inicials, revista i llibres passaren a ser editats per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, la benemèrita editorial dirigida per Josep Massot i Muntaner des de l’any 1971, aixopluc de tantes aventures editorials de l’àmbit universitari. Tanmateix ell no s’ha limitat a actuar com molts dels editors a l’ús, que es responsabilitzen de l’acurada edició formal, com és habitual i raonable, sense entrar a revisar el contingut del text, responsabilitat de l’autor i de l’Institut. No. Ell hi entra, a fons, amb una minuciositat i amb una competència en tots els àmbits filològics que són la millor garantia de la solvència científica de l’obra publicada. El seu filtre és el darrer i definitiu. I –per què no dir-ho?– la nostra tranquil·litat. L’amistat no pot amagar la nostra profunda gratitud.

Però no vam proposar que la nostra Universitat li concedís el màxim reconeixement acadèmic per aquesta immensa tasca editorial. Vull dir, no sols per aquesta col·laboració estreta amb el Departament i l’Institut, sinó sobretot per la seua aportació investigadora personal. Les simples xifres fredes, però eloqüents, que el lector descobrirà en aquest llibre bastaran perquè se’n faça una idea ben justa: prop de 1.200 publicacions, entre les quals cal anotar 84 llibres. És clar que la quantitat per si mateixa no necessàriament ha de ser una garantia de l’excel·lència investigadora, però si, com en aquest cas, és de les dimensions apuntades i, a més a més, de l’altura científica unànimement reconeguda en el món universitari, aleshores l’aportació ja esdevé senzillament excepcional. I ben mereixedora de la nostra distinció.

En justa recompensa a tot el que hem rebut d’ell, ara nosaltres, amb l’ajuda decisiva del Servei de Publicacions de la nostra Universitat, volem dedicar-li aquest llibre d’homenatge i record, perquè en quede constància escrita i alhora puga servir de profitosa consulta per a tot aquell qui vulga conèixer la vida i l’obra de l’estudiós. Amb aquest objectiu hem dividit el llibre en quatre grans blocs: els textos que es van llegir en l’acte d’investidura –el discurs del rector, la Lectio de l’homenatjat i la Laudatio que vaig pronunciar jo mateix en qualitat de padrí–; una biobibliografia exhaustiva, elaborada per Rafael Roca; un conjunt de textos seleccionats de Josep Massot i Muntaner, a cura de mi mateix; i una àmplia selecció d’escrits de diversos autors sobre Josep Massot i Muntaner, a càrrec de Mireia Ferrando.

La biobibliografia permetrà al lector conèixer la persona de Josep Massot i Muntaner i endinsar-se còmodament a través de la seua enorme activitat investigadora, distribuïda per Rafael Roca en 8 apartats: llibres, parts de llibres, edicions i revisions, pròlegs i notes editorials, articles a revistes, articles a diaris, col·laboracions a enciclopèdies i diccionaris, i ressenyes. És la primera vegada que es proposa una aproximació d’aquestes característiques i crec que el resultat és molt profitós per a comprovar l’enormitat i la varietat de la seua aportació i també per a descobrir amb gran facilitat qualsevol de les seues publicacions.

Els escrits que he seleccionat jo mateix pretenen ser un homenatge seu al País Valencià i a la seua Mallorca. En els treballs dedicats a les nostres terres veurem desfilar un seguit d’estudis adreçats a analitzar algunes de les nostres figures cabdals, des de Teodor Llorente fins a Joan Fuster, tot passant, entre altres, per Manuel Sanchis Guarner. Hem cregut que era una bona oportunitat de veure reunides aquestes publicacions de temàtica valenciana disperses fins ara. Mallorca és representada pel seu estudi La llengua dels mallorquins, una reelaboració en profunditat del capítol «Els mallorquins i la llengua autòctona» del seu llibre homònim, publicat l’any 1972. El títol mateix ja és ben indicatiu per a nosaltres, els valencians, perquè ens porta immediatament a la memòria el tan conegut llibre de Manuel Sanchis Guarner La llengua dels valencians, llibre d’extraordinària repercussió des de la seua primera edició l’any 1931. I en efecte la intenció del llibre de Josep Massot i Muntaner no és altra que proposar una eina de consulta equiparable, però des dels seus pressupòsits personals, per als seus conciutadans.

Mireia Ferrando s’ha encarregat, en l’última part, d’acostar-nos els estudis d’altres investigadors envers l’obra del nostre homenatjat. Les temàtiques, la metodologia i les virtuts investigadores de la seua obra, així com la transcendència, són mostrades amb el deteniment que es mereixen. És la millor manera de cloure aquest volum: aportar el reconeixement dels seus col·legues.

VICENT SIMBOR ROIG

Universitat de València

DISCURSOS PRONUNCIATS EN L’ACTE D’INVESTIDURA

(15 d’abril de 2016)

Laudatio acadèmica del Doctor Josep Massot i Muntaner a càrrec del Doctor Vicent Simbor Roig

Excm. i Magfc. Sr. Rector de la Universitat de València,

excel·lentíssimes autoritats,

benvolguts col·legues,

senyores i senyors:

Durant els primers anys de la dècada dels setanta jo era un estudiant universitari jove, és a dir intel·lectualment dispers i despistat, que cursava els estudis de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, perquè aleshores la Universitat de València encara no els podia oferir. De fet, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona feia molt poc que havia nascut, tan poc que l’únic numerari –i director– era el professor Antoni Comas, que havia guanyat la primera càtedra que es va convocar, l’any 1965. Tota la resta de professors eren PNNs, aquella categoria gloriosa de docents entusiastes i malpagats.

He dit que era jove i despistat. Sí, però no tant com per a no saber distingir, jo i la resta de companys, aquells professors brillants dels intranscendents. No sé si ara ocorre el mateix, però llavors el prestigi de cada professor passava de curs a curs i l’elecció dels professors pels estudiants –el Pla Maluquer permetia l’opcionalitat i la confecció curricular personal– n’era una claríssima confirmació: les aules d’uns professors quedaven petites i les d’uns altres gairebé desertes. Era com si als ulls dels estudiants cada professor portàs enganxat al pit un invisible currículum adequadament puntuat per nosaltres. Sí, hi havia divisions, categories, més allà de les oficials.

Entre les possibilitats d’elecció d’assignatures del segon cicle n’hi havia dues, una titulada «El cançoner tradicional a Catalunya» i l’altra «El teatre català antic», a càrrec d’un professor molt jove, 29 anys a l’inici del primer curs que va impartir (1970-1971), monjo de Montserrat, un tal Josep Massot i Muntaner. Nosaltres érem –no tots, és clar– marxistes, leninistes, maoistes… i tot els -istes més que calgués. Però no hi hagué ni vacil·lacions ni recels ideològics a l’hora de la tria. Josep Massot i Muntaner venia envoltat d’una aurèola de jove savi. Com i qui havia configurat aquesta imatge? Era una opinió consolidada. I no exclusivament estudiantil. Recorde molt nítidament com el professor Joan Solà comentava un dia: «És que amb el Josep Massot no es pot discutir, sap més de tot que tu!» I ho deia el professor Joan Solà, un dels savis reputats, que havia acabat de publicar els dos renovadors volums dels Estudis de sintaxi catalana a Edicions 62 (1972 i 1973), que nosaltres devoràvem.

Sí, Josep Massot era un estudiós la saviesa del qual ningú no discutia. Però a més a més aquesta saviesa anava doblada d’una ètica d’acer: era insubornable. Ens despertava una gran admiració també la fama de ressenyador minuciós i íntegre. I entre nosaltres, els estudiants, corrien les referències a tal o tal altra ressenya on Josep Massot havia comentat açò o allò. Observacions que acceptàvem no sols pel gran prestigi de l’autor sinó també perquè es basaven sempre en una documentació inapel·lable. La gràcia de tot el mecanisme consistia en el fet de poder explicar com un jove que a penes superava els trenta anys podia parlar amb l’autoritat científica amb què ell ho feia i que tothom li acceptava. Però això ja no em correspon, a mi, explicar-ho. Encara que tampoc hi ha tal misteri: una dosi de perspicàcia intel·lectiva i de capacitat de treball inusuals, excepcionals.

Malauradament per a la Universitat, les múltiples i absorbents tasques culturals que li anava encarregant el monestir van impossibilitar la continuació de la seua activitat docent universitària, reduïda a tres cursos (1970-1973). La Universitat perdia un professor que semblava predestinat al seu claustre des de l’accés al món acadèmic com a estudiant brillant. No li faltaren propostes, ni, fins i tot, l’ambaixada personal d’un catedràtic, José Manuel Blecua, que se li presentà a l’Abadia de Montserrat tot decidit a replantejar-li les opcions vitals: «Salte, que te necesito», li disparà. Però no, havia triat el seu camí i ja ningú no va poder fer-lo capgirar. La Universitat havia perdut un membre però no la comunitat científica, perquè, com de seguida veurem, la seua aportació a la investigació filològica i històrica està farcida d’estudis que, com dirien els universitaris francesos, és a hores d’ara incontournable, és a dir, que és impossible no tenir en compte.

Ara, si em permeten, farem una analepsi, com diríem en classe de narratologia, per recordar els anys previs a la formació universitària. Josep Massot i Muntaner va nàixer a Palma de Mallorca l’any 1941, al si d’una família íntimament lligada a la vida cultural mallorquina i amiga de la intel·lectualitat més notable. Precisament les relacions familiars amb els filòlegs Francesc de Borja Moll, menorquí establert a Palma, i Manuel Sanchis Guarner, valencià també aleshores resident a l’illa, li van facilitar el contacte amb els estudis sobre la realitat lingüística i cultural pròpies. En aquests anys va demostrar una inusual precocitat investigadora. Cap a l’any 1956 o 1957, quan tenia uns 15 o 16 anys, va ajudar son pare a preparar l’edició d’un recull de cançons populars aplegades pel padrí.

L’any 1958 va entrar a la Universitat de Barcelona per cursar Filosofia i Lletres. El 1960, quan tenia 19 anys, va realitzar un treball de camp sobre la balada i l’any següent, essent encara estudiant, va publicar els dos primers articles en una revista científica «El romancero tradicional español en Mallorca», acceptat per la Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 17 (1961) i «Fray Benito Pañelles, obispo de Mallorca», en Analecta Sacra Tarraconensia, 34 (1961). Un any més tard, el de la fi dels estudis universitaris, va tornar a publicar un altre article, «Sobre la poesía tradicional catalana», a la citada Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 18 (1962). El primer article li va permetre establir un interessant intercanvi epistolar amb Ramon Menéndez Pidal, el gran mestre de la filologia espanyola del moment. Alhora es va poder beneficiar del mestratge d’un nucli d’excel·lents i excepcionals professors dins el gris món universitari franquista: Martí de Riquer, Antoni Vilanova, José Manuel Blecua, Antoni M. Badia i Margarit, Joan Bastardes, Joan Petit, Carlos Seco. Mestratge que compaginava amb el rebut de Ramon Aramon i Serra i Joaquim Molas als cursos de llengua i literatura dels clandestins Estudis Universitaris Catalans. L’erudit Josep M. de Casacuberta, el responsable de l’Editorial Barcino, completa la nòmina de mestres decisius en aquesta etapa d’aprenentatge o formació. Amb aquest bagatge i amb el premi extraordinari de llicenciatura deixava la Universitat l’any 1963, especialitzat en Filologia Romànica (Filosofia i Lletres. Secció Filologia Romànica). L’últim curs (1962-1963) havia ingressat al monestir de Montserrat com a postulant. Ja dins l’orde benedictina, durant l’estiu de 1966 i el primer semestre de 1970 va ampliar els estudis de llengua i cultura alemanyes al monestir de Münsterschwarzach (Francònia) i al Dolmestcher und Sprachen Institut de Munic.

Deixava enrere els anys juvenils de formació i iniciava una llarga, i fructífera, molt fructífera, activitat intel·lectual de ritme frenètic que els anys no han frenat, sinó que més aviat, al contrari, han accelerat. La seua capacitat intel·lectual i laboriositat stakhanovista –si se’m permet la irreverència– no van tardar a ser «recompensats». Tres anys després de l’ingrés era nomenat director de la revista internacional Studia Monastica (1965-1994). L’any 1971 era ordenat sacerdot i poc abans ja havia rebut l’encàrrec de dirigir l’editorial de l’Abadia: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Tenia només 30 anys i se li donava la responsabilitat de redreçar i assentar l’editorial més antiga del món en actiu (des del segle XV, en concret l’any 1499, en què s’hi va imprimir el primer llibre). L’editorial que Josep Massot recull l’any 1971, aquella que havia hagut d’esmerçar tots els grans esforços per sobreviure en el context tan advers de la dictadura franquista, ara en mans del jove director i en una nova etapa democràtica, va rebre una embranzida renovadora que la va transfigurar. El resultat és ben visible: una empresa econòmicament consolidada i culturalment irreprotxable. De fet és ara com ara el centre editor català més important per a les obres d’investigació humanística. Des que Josep Massot se’n va fer càrrec de la direcció fins a l’any actual ha publicat més de 5.000 llibres i només l’any passat l’editorial va superar els 125 nous títols. La quantitat va associada a l’interès científic: és una editorial molt ben classificada en el SPI (Scholarly Publishers Indicators in Humanities and Social Sciences), classificació elaborada pel CSIC d’acord amb l’opinió dels propis investigadors i ben present per tots nosaltres a l’hora de justificar els mèrits davant les instancies ministerials o de la conselleria corresponent.

La gestió editorial s’acompanyava de la direcció de revistes, iniciada l’any 1965, com acabem de veure. Director de Serra d’Or (des de 1994 i membre del consell de redacció des de 1974), Randa (que va fundar l’any 1975) i Llengua & Literatura (que va fundar l’any 1986 i va dirigir fins al 2010, en què es quedà al consell de redacció) i codirector de Catalan Historical Review (des de 2008). A més de membre del consell editor del But - lletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’Els Nostres Clàssics i del consell assessor de diverses revistes catalanes i estrangeres, com ara Catalan Review i Caplletra. Precisament la seua relació esmentada amb la nostra revista, Caplletra, editada per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, em permet recordar l’estreta col·laboració que, com a editor, ha mantingut amb les publicacions del nostre IIFV. La revista Caplletra i la col·lecció Biblioteca Sanchis Guarner, amb 60 números i 84 llibres, respectivament, són testimoni del llarg aixopluc editorial que ens ha concedit, però també de l’anònima i impagable ajuda intel·lectual amb què ha revisat des de la primera fins a l’última línia de cada text –contingut inclòs, és clar. I no hi ha, puc assegurar-ho en qualitat de director de la revista durant uns quants anys, cap garantia editorial major que el seu implacable examen.

Que ningú no imagine, però, un intel·lectual reclòs en la biblioteca del monestir ni en la gestió editorial. Seria un error, perquè Josep Massot ha esmerçat un temps inacabable, difícil d’explicar, en la promoció cultural. Podríem afirmar, sense recórrer a cap llicència hiperbòlica, que gairebé tota la xarxa infraestructural dels estudis de llengua i literatura catalanes, a l’interior i a l’estranger, s’han beneficiat de la seua aportació decisiva. Va tenir un paper determinant en el naixement l’any 1978 de la North American Catalan Society, va ser l’ànima i primer president (1987-1990) de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, de la qual després ha sigut vicepresident (1995-2009), i és membre des de la fundació de la Societat Verdaguer. M’he deixat a consciència per al final la seua responsabilitat, una vegada més impagable, en la consolidació de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, nascuda l’any 1970 al Col·loqui d’Amsterdam i constituïda oficialment l’any 1973 a Cambridge, en què Josep Massot va ser-ne elegit secretari, càrrec que va exercir sense interrupció fins a 1993, quan hagué de presentar la renúncia per impossibilitat material de continuar-hi. La seua labor, una vegada més callada, va resultar clau: era l’element catalitzador dels diversos equips que es rellevaven en la direcció i l’editor de les Actes dels col·loquis.

Naturalment les seues provades dots intel·lectuals i gestores no han passat desapercebudes i les entitats culturals més prestigioses li han obert les portes de bat a bat. Només recordaré que des de l’any 1999 és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció Històrico-Arqueològica del qual és en l’actualitat president, i que des de l’any 2000 és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual és secretari. No cal dir que sempre ha estat disponible per a tot allò que li han demanat des de la seua Mallorca o des de qualsevol de les altres illes germanes i ha acceptat de treballar com a membre de les entitats culturals més importants, entre les quals esmentaré la Societat Arqueològica Lul·liana i l’Institut Menorquí d’Estudis.

He volgut detenir-me, gastant un temps preciós que no em sobra, en l’activitat editorial i cultural perquè m’interessa donar-ne una imatge justa d’intel·lectual compromès, que no coneix ni ha practicat el refugi daurat en cap torre d’ivori, i això que el monestir li’n facilitava l’oportunitat. I perquè aquest activisme encara dota de major mèrit la seua aportació d’estudiós, d’investigador, que és literalment i exacta extraordinària, gegantina, difícil d’entendre. Les xifres, fredes però objectives, que resumeixen la seua aportació són inapel·lables: prop de 1.200 treballs entre llibres, articles, recensions i pròlegs. Només cal recordar que, deixant a banda, per exemple, els volums editats de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, entre aquestes publicacions hem de comptar almenys una cinquantena de llibres, exceptuant obres menors i opuscles. Una allau productiva que em propose d’agrupar, en aquesta mena de síntesi obligada, en dos grans apartats: estudis de filologia i estudis d’història general. Encara que, com qualsevol lector de la seua producció sap, les fronteres divisòries són boiroses i els contagis massa estrets. La investigació de la llengua i de la literatura sempre va unida a l’anàlisi del context polític i social, de manera que les separacions estanques en el seu cas són difícils. Proposem, doncs, els dos àmbits amb l’única finalitat pedagògica de facilitar-ne una visió sintètica d’urgència. Les tasques de codirecció en el Diccionari de la literatura catalana (1979) i el Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres (2012), en col·laboració amb Joaquim Molas, en el primer, i Pere Molas i Eulàlia Duran, en el segon, acompanyada de la redacció d’un bon nombre d’entrades, especialment significativa en el primer, és una bona prova de la seua dedicació al camp més específic dels estudis literaris, mentre que la participació, igualment ben activa, en qualitat d’assessor i de col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana (1968-1980), ens mostra el polígraf expert en els diferents àmbits humanístics.

En la investigació filològica i en la històrica general sempre hi ha, tanmateix, idèntic mètode de treball, caracteritzat per dos trets definidors. Hi ha estudiosos que una vegada enllestit el treball sobre un tema queden exhaurits i saturats i només desitgen allunyar-se’n higiènicament durant un període terapèutic. Josep Massot, no. Ell mai no se sent sadollat d’un tema. Al contrari, el persegueix infatigablement, estudi rere estudi, mai no satisfet dels resultats obtinguts. El seu és un projecte de continu work in progress, d’investigació d’un tema en perpètua revisió i aprofundiment. No li calen rèpliques correctores d’uns altres investigadors. Ell mateix ja s’ho fa d’ofici. A més a més aquest objectiu de la recerca intensa de l’exactitud va unit a una concepció del treball investigador de la màxima garantia: el recolzament en l’escorcoll pacient i incansable en tota mena de fonts documentals, inclosa la documentació oral; el domini de tota la bibliografia preexistent, fins la més amagada, i l’aplicació sistemàtica d’una rigorosa imparcialitat analítica, que l’obliga a no afirmar ni concloure res que no tinga el pertinent aval documental a peu de pàgina –són ja mítiques unes notes que causarien l’admiració del Genette paratextual.

Cronològicament, la seua trajectòria investigadora podria representar-se segons l’esquema següent: el romancer i la poesia tradicional, el teatre medieval, la Renaixença mallorquina i els estudis filològics i històrics contemporanis, que han acaparat una dedicació frenètica en els últims anys.

Dins el camp dels estudis filològics podem assenyalar tres grans línies: el romancer i la cançó tradicional, la història de la llengua i la història de la literatura. De la primera cal destacar la colossal tasca de revisió i edició del material de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que l’any 1991 se li va lliurar. Només se n’havien editat els tres primers volums durant els anys vint i ara ell, des de 1993 fins a 2012, ha anat preparant volum rere volum fins al 21 i darrer, l’any 2011, amb un total de 19 toms si comptem separats el 4/1 i el 4/2. És una obra d’una envergadura immensa, laboralment i intel·lectual, on queden reflectides totes les virtuts anotades de l’investigador competent i meticulós, savi. L’abast cultural, i fins i tot nacional, de tal obra ens permet de situar-la en aquella mena de panteó d’obres cimeres de la nostra filologia que tenim reservat al Diccionari de la llengua catalana, de Pompeu Fabra i el Diccionari català-valencià-balear, d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll.

Dels treballs dedicats a l’estudi de la llengua m’atreviria a posar de relleu tres llibres: Els mallorquins i la llengua autòctona (1972, ampliat l’any 1985), Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985) i Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània (1993). El primer i el tercer són una prova perfecta de la dificultat d’aïllar en camps estancs la producció de Josep Massot. S’hi estudia la problemàtica social de la llengua o, dit d’una altra manera, la conscienciació lingüística dels escriptors, amb atenció molt especial als protagonistes de la Renaixença mallorquina. Però alhora també penetra en l’àmbit de la història de la literatura amb atenció crítica a una sèrie d’escriptors, com ara Josep Maria Quadrado, Tomàs Aguiló, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Marià Aguiló, Gabriel Alomar, Maria-Antònia Salvà, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, etc.

Entre els nombrosíssims treballs dedicats a la història de la literatura, que ací és impossible presentar amb detall, trobem una atenció privilegiada a tres nuclis temàtics: la Renaixença, la guerra civil i la postguerra. Hi ha una mena de continuum temporal iniciat amb l’estudi del moviment renaixencista, seguit després per la investigació de la producció del primer terç del segle XX i la conclusió en dos moments clau: els tres anys de conflicte bèl·lic i les conseqüències del triomf franquista en la postguerra. I són aquests dos últims períodes, la guerra i la postguerra, els dos epicentres, íntimament relacionats, del seu interès investigador. Fins a tal punt que Josep Massot n’és l’estudiós de referència obligada, l’autoritat a consultar. I no sols per als historiadors de la literatura, sinó també, com de seguida comprovarem, per als historiadors culturals, polítics, socials i militars. El fet de singularitzar alguns títols és, de fet, una injustícia per als silenciats, però amb afany només exemplificador esmentaré llibres com ara Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950), Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (1990) o Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme (1992). En tots descobrim una vegada més aquella investigació de la literatura tenint en compte el context politicosocial. No voldria, tanmateix, deixar d’indicar dos estudis adreçats a escriptors estrangers: l’alemany Albert Vigoleis Thelen i el francès Georges Bernanos. Especialment important és la contribució de Josep Massot a aclarir fins al mínim detall els fets que envoltaren l’estada de l’escriptor francès a Mallorca i la redacció del llibre-denúncia Les Grans Cimitières sous la lune (1938). El llibre Georges Bernanos i la guerra civil (1989) ha conegut la traducció al francès, Bernanos et la guerre d’Espagne (2001), i a l’alemany, Georges Bernanos und Mallorca, 1934-1938 (2002).

Cal insistir a recordar que en tots els àmbits els seus estudis han contribuït a un avanç del nostre coneixement, bé omplint buits bibliogràfics bé matisant i aprofundint anàlisis prèvies.

Sé que el temps se’m tira al damunt i que hauré de limitar-m’hi. Per això em resignaré a citar alguns dels llibres dedicats als estudis històrics generals, per tal de mostrar les línies d’atenció preferent. Entre les publicacions dedicades a la història de l’Església podem anotar, entre altres, els llibres Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), L’Església catalana al segle XX (1975), Església i societat a la Mallorca del segle XX (1977), L’Església catalana entre la guerra i la postguerra (1978) o Església i societat a la Catalunya contemporània (2003). A pesar de la dificultat de separar les línies d’atenció al voltant de la guerra civil i la postguerra, ja que els aspectes polítics i socials són analitzats al costat dels aspectes més estrictament culturals o militars, en proposaré també ara algunes obres representatives a tall d’exemple. Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950), Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (1990) o Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme (1992), citats en comentar les aportacions a la història de la literatura, són llibres que aporten igualment capítols dedicats a la història cultural en general, com El primer franquisme a Mallorca (1996) o Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears (2002). Entre les obres de més fort contingut polític i social hi ha El cònsol Alan Hillgarth i les Illes Balears (1936-1939) (1995), El primer franquisme a Mallorca (1996), Antoni M. Sbert, agitador, polític i promotor cultural (2000), Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca (2009) o Menorca dins el dominó mediterrani (1936-1939) (2009). Finalment, entre els estudis més monogràfics d’història militar caldria tenir en compte llibres com El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost-setembre de 1936 (1987), Vida i miracles del «conde Rossi». Mallorca, agost-setembre 1936/Màlaga, gener-febrer 1937 (1988) o Els bombardeigs de Mallorca durant la guerra civil (1936-1938) (1998).

Voldria acabar la meua intervenció simplement recordant un aspecte de l’activitat investigadora de Josep Massot i Muntaner que no hauria d’oblidar-se en un acte com el present: l’atenció dispensada als escriptors i investigadors valencians. Es tracta d’una dotzena d’estudis entre els quals cal distingir els dedicats a Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Teodor Llorente i Germà Colón. És la temàtica valenciana de la seua immensa obra.

Per fortuna, en aquest cas l’esforç i els mèrits han rebut les recompenses honorífiques merescudes. Mallorca i les altres illes germanes l’han reconegut amb afecte i entre les diverses mostres de gratitud jo recordaria la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, l’any 1998, i la Medalla d’Or del Consell de Mallorca, l’any 2009. També Catalunya l’ha distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, l’any 1996, i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, lliurat per Òmnium Cultural, l’any 2012. Els valencians ens hi afegim hui acollint-lo al si de la Universitat de València.

Pot ser que en les meues paraules s’haja traslluït un cert apassionament. Confie que haja sigut així, perquè no faria una altra cosa sinó exterioritzar un viu sentiment: el sentiment de l’admiració més profunda davant un genuí representant de la recta erudició i la generositat intel·lectual. Enhorabona a Josep Massot i Muntaner per la distinció que li atorga la nostra Universitat i moltes gràcies a tots vostés per la seua atenció.

Lectio pronunciada pel Doctor Josep Massot i Muntaner

L’OBRA DEL CANÇONER POPULAR I LES TERRES VALENCIANES

Excm. i Magfc. Senyor Rector de la Universitat de València,

excel·lentíssimes autoritats,

benvolguts col·legues i amics,

senyores i senyors,

Ara fa quaranta-un anys, el 18 d’abril de 1975, vaig venir per primer cop a València, amb motiu de la presentació del segon volum de l’edició catalana del Viatge pintoresc i històric d’Alexandre de Laborde, que acabàvem de traduir i d’anotar a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. M’hi va fer de padrí un il·lustre escriptor i erudit valencià, Joan Fuster, que ja coneixia de feia temps de Barcelona, gràcies a l’amistat comuna amb Eulàlia Duran, amb Max Cahner i amb Teresa Lloret. Aquella nit, Fuster va ésser un excel·lent amfitrió, que no solament va parlar de l’interès que tenien els capítols i les il·lustracions que Laborde va dedicar a les terres valencianes, sinó que em va fer d’amable cicerone per la València de nit, tant fent-me conèixer persones destacades del món cultural, com ensenyant-me alguns racons característics de la ciutat vella. L’endemà al matí, dia 19, vaig continuar la ruta per València, d’una manera menys bohèmia però igualment agradable, en companyia d’Enric Llobregat, amb qui havia fet una gran amistat (cap al 1961) a l’hostatgeria de Montserrat, quan tots dos érem encara estudiants universitaris i a través del qual coneixia molt de prop la vida i els miracles de tots els professors de la Facultat de Lletres de València i moltes altres vicissituds de la València d’aquell temps. Llobregat, que llavors era director del Museu Arqueològic d’Alacant, va venir expressament per fer-me companyia i per mostrar-me de prop els monuments i les institucions més importants de la ciutat, on coneixia tothom i on tenia entrada lliure sense cap dificultat. No cal dir que em va portar a aquest noble edifici, que era la seva alma mater, i en arribar prop del paranimf vaig tenir la gran sorpresa de trobar-hi el vell amic pare Miquel Batllori, que en aquells temps venia cada any uns quants mesos a Montserrat per treballar en la preparació de l’Arxiu Vidal i Barraquer, en la revisió i edició del qual jo havia passat i passaria tantes hores. L’atzar –Batllori potser en diria la providència– va fer que la nostra visita coincidís amb l’inici de la solemne cerimònia d’investidura de l’il·lustre jesuïta com a doctor honoris causa d’aquesta casa i ell, amb una certa ingenuïtat, va pensar que hi havia anat a posta i en va quedar molt content i agraït, com m’expressà a la dedicatòria del seu erudit discurs «Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas», que vaig tenir el goig d’escoltar abans de continuar la ruta per les meravelles gòtiques o barroques de la vostra capital.

D’aleshores ençà he tornat moltes vegades al vostre país i he tingut ocasió no solament de conèixer de prop València, Castelló i Alacant, sinó que m’he relacionat estretament amb valencians de totes les edats i totes les ideologies, i fins i tot he tingut ocasió de parlar i de mantenir intercanvis agradables i sempre positius a les universitats respectives i en indrets tan diferents com Sueca, Gandia, l’Alcúdia, Alginet, Elx o Xàtiva. Però mai no hauria imaginat que un dia em tocaria de repetir la cerimònia a què vaig assistir el 1975, i que seria gràcies als bons amics que tinc a la Facultat de Filologia d’aquesta casa, amb els quals he col·laborat de moltes maneres al llarg dels anys. En tot cas, em correspon d’agrair amb tot el cor l’honor tan immerescut que em concediu i, com deia el pare Batllori al discurs que he esmentat, l’he d’acceptar com un doctorat amicitiae gratia, una gràcia deguda a l’amistat sense límits de tantes persones i a la generositat extrema d’aquesta universitat, a la qual em sento lligat per tantes coses i que a partir d’ara serà per a mi una nova alma mater, al costat de la de Barcelona i de la de les Illes Balears, amb la qual tindré sempre un impagable deute de gratitud..

A l’hora de triar un tema per a la breu lliçó que el protocol d’aquest acte demana, he pensat que fóra bo de resumir, d’una manera molt succinta, les vicissituds d’una gran empresa cultural a la qual, per circumstàncies ben inesperades, he hagut de dedicar molts anys de la meva vida i que, en la seva multiplicitat, inclou un bon nombre d’aspectes relacionats amb les terres valencianes. Em refereixo a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada a partir del 1921 pel mecenes Rafael Patxot i Jubert, col·lapsada per la guerra civil que va començar aviat farà vuitanta anys, tancada i barrada –a Barcelona i a Suïssa– durant tota l’època franquista i cedida al monestir de Montserrat per la família Patxot el 1991.

Rafael Patxot, mort ara fa cinquanta-dos anys a Ginebra, és un personatge singular i massa desconegut fins ara, industrial, astrònom, meteoròleg, literat i sobretot mecenes de la cultura catalana. Havia nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1872 i pertanyia a una família amb inquietuds artístiques i literàries, que es guanyava la vida amb una fàbrica de taps de suro. Inicià una excel·lent formació científica i humanística, a Catalunya mateix, a França i a Anglaterra, però la mort primer de la seva mare i després del seu pare el va obligar a tornar a Sant Feliu per fer-se càrrec del patrimoni familiar i per assegurar la subsistència i l’educació dels seus germans. Tant durant el temps que va continuar la fàbrica de Sant Feliu com sobretot quan s’establí a Barcelona i treballà en les empreses del seu sogre, continuà sempre els seus estudis –ara d’una manera autodidacta– i es posà en contacte amb polítics i intel·lectuals de primera fila. Destacà sobretot per la seva protecció, amb diners propis o amb els que procedien de l’herència de la seva cunyada Concepció Rabell i Cibils, a múltiples iniciatives de tipus social i especialment de tipus cultural. Se’n beneficiaren entitats dedicades a la música –com l’Orfeó Català–, a la literatura –com els Jocs Florals–, a la història –com l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona–, a l’excursionisme –com el Centre Excursionista de Catalunya–, a l’astronomia i la meteorologia… D’una manera especial cal posar en relleu la seva aportació a l’Institut d’Estudis Catalans, que gràcies a l’ajuda de Patxot va poder continuar les seves publicacions durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), i la seva col·laboració amb l’Orfeó Català per a la preparació del Cançoner Popular de Catalunya i amb el Centre Excursionista de Catalunya per a la preparació d’un estudi sobre la masia catalana.

Totes aquestes nobles empreses –que foren realitzades a través de la Fundació Concepció Rabell i Cibils o a través de la Institució Patxot– van acabar sobtadament el juliol de 1936 quan es va produir l’aixecament civicomilitar que va donar lloc a la guerra civil de 1936-1939 i al triomf del general Francisco Franco, que abolí l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i va dur a terme una política anticatalana molt més agressiva que la de la dictadura de Primo de Rivera. Patxot, considerat «burgès» pels anarquistes, hagué de fugir el 1936, primer a França i després a Suïssa, protegit pel govern de la Generalitat, i el 1939 fou considerat «separatista» per les noves autoritats, que el sotmeteren a un expedient de responsabilitats polítiques pel qual hagué de pagar una enorme quantitat de diners. Tot això el va decidir a continuar voluntàriament un exili que fins aleshores havia estat en certa manera obligat, i en teoria va decidir de suprimir els seus mecenatges mentre durés el règim de Franco, bé que en realitat no els va abandonar mai –encara que fos en to menor, tal com aconsellaven les circumstàncies– i es va preocupar perquè tot el que s’havia fet abans de la guerra es conservés amb la finalitat de poder-ho reprendre tan aviat com la situació política fos més favorable.

Patxot morí a l’exili i el general Franco encara es mantingué al poder fins al 1975. Aleshores començà una difícil «transició democràtica», que a poc a poc va permetre un nou estatut d’autonomia a Catalunya i va afavorir l’estudi del català i el desplegament de múltiples iniciatives culturals, cíviques i polítiques al nostre país. A partir de llavors, els hereus de Patxot van anar facilitant la continuïtat dels seus mecenatges més importants. Els llibres publicats per la Institució Patxot que quedaven en estoc foren passats a l’Institut d’Estudis Catalans –que s’havia beneficiat de l’ajuda del mecenes fins i tot durant els anys de la dictadura franquista–, les fotografies i els papers referents a l’estudi de la masia catalana foren deixats en dipòsit al Centre Excursionista de Catalunya –i en aquest moment són conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que també ha rebut una part de l’arxiu personal de Patxot– i tot el que la família Patxot custodiava del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya –repartit entre Barcelona i Suïssa– fou cedit a l’Abadia de Montserrat.¹

Aquesta darrera iniciativa és potser la més important de les promogudes per Patxot i en tot cas la que va aconseguir uns resultats més considerables, encara que, com ja hem dit, quedés paralitzada per l’esclat de la guerra civil.² Patxot, en contacte des del 1921 amb els mestres de l’Orfeó Català –Lluís Millet i Francesc Pujol–, va fer organitzar, el dia de Reis de 1922, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, una magna reunió per mirar d’«aplegar a son entorn la cooperació de totes aquelles entitats i persones que coneixen, conreuen i estimen la Cançó tradicional del nostre poble». Hi acudiren representants del Centre Excursionista de Catalunya, de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya –que tenia la seu a la Universitat de Barcelona–, de l’Escola Municipal de Música, de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, de l’Esbart Català de Dansaires, de l’Esbart de Dansaires Martinenc, del Club Muntanyenc, de la Secció Folklòrica de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i altres persones rellevants a títol personal. S’hi adheriren algunes altres entitats i persones, entre les quals un valencià (Eduard López-Chávarri), un mallorquí i un rossellonès. El mestre Pujol hi va exposar el «plan inicial de treball, que consistirà de moment en inventariar totes les cançons publicades, totes les inèdites recollides per l’“Orfeó [Català]” i totes les que no dubtem aportaran les entitats i persones convocades i reunides en la present reunió». Anuncià també

la divulgació immediata per tot Catalunya, per mitjà de la premsa i directament, d’una crida-proclama endreçada als Mestres de Capella i Organistes, Directors, Professors i Cantors d’Orfeons, Directors i Professors de cobles i orquestes i en fi a totes les persones que puguin contribuir a l’Obra del «Cançoner», demanant l’aportació de les cançons i músiques populars que tinguin aplegades i vagin aplegant.

Al costat d’això, estava prevista la convocatòria de concursos amb la finalitat de premiar aplecs de cançons i la formació de «missions destinades a acudir a n’els llocs on sigui denunciada l’existència d’un bon subjecte cançonaire», que utilitzarien un fonògraf si s’esqueia.

Tot aquest projecte, perfectament pensat i estudiat, es va dur a terme tot seguit, amb l’assessorament d’un consell consultiu format per representants de diverses entitats, amb el suport econòmic i l’impuls personal de Rafael Patxot i Jubert i amb l’esforç continuat dels mestres de l’Orfeó Català, sobretot de Francesc Pujol, i de l’oficina que s’hi va constituir, amb mossèn Joan Puntí com a secretari, ajudat al llarg dels anys per diversos col·laboradors, entre els quals el músic Baltasar Samper i el filòleg Josep M. Casas Homs. A través de la crònica de l’Obra del Cançoner, redactada puntualment per Joan Puntí, ens consta que foren enviats exemplars de la primera «circular-proclama» de l’Obra del Cançoner, del gener de 1922, que era una crida a col·laborar en l’empresa patrocinada per Patxot, «a 91 adreces diferents de la província d’Alacant a les quals poden interessar», unes 109 a persones i entitats de «la capital i província de València», i 57 a «la capital i província de Castelló».³

Des de l’oficina de l’Obra del Cançoner –que es va establir primer a l’Orfeó Català i després en un pis de la via Laietana– es féu, tal com estava previst, un gran treball per redactar fitxes de cançons –cèdules en deien en aquell moment– aprofitant obres ja publicades, entre les quals Música Popular Española, d’Eduard López-Chávarri,⁴ i s’acceptaren donacions que augmentessin el cabal de material recollit. Tenim notícia, en concret, que el 5 d’abril de 1927, el folklorista barceloní Joan Amades dugué a l’oficina de l’Obra del Cançoner «un número extraordinari de La Correspondencia de Valencia (gener de 1925) on hi ha un article, amb melodies, sobre cançons i danses populars valencianes».⁵ Per la seva banda, el 2 d’agost del mateix any 1927 López-Chávarri hi féu arribar, per mitjà del mestre Lluís Millet, «una sèrie de cançons populars valencianes recollides per ell»,⁶ completada el 1928 amb «dos quaderns manuscrits que contenen una sèrie de cançons i música popular valenciana que ell mateix ha recollit»,⁷ i el juliol de 1932 amb «dues cançons d’infants per ell recollides» a la ciutat de València.⁸ Molt més important numèricament va ésser l’aportació del músic «En Manuel Palau i Boix, de Montcada (València)», que el 4 de novembre de 1929 «deixa en préstec a l’Obra un aplec de melodies de cançons i danses populars valencianes que li han servit per a l’exemplificació d’una conferència que donà no fa molt en l’Exposició Internacional de Barcelona amb motiu de la setmana valenciana que hi fou celebrada». El mateix dia, el mestre Francesc Pujol «escriu a En Manuel Palau regraciant-li la seva confiança i amor a la nostra Obra i garantint-li que, una volta copiat el seu material de música popular valenciana, li serà encontinent retornat».⁹ Aquest material fou passat a les cèdules 16110-16267 de l’Obra del Cançoner, amb un total de 158 melodies.¹⁰

Hem de remarcar d’una manera especial que els responsables de l’Obra del Cançoner van aconseguir que el 1923 el bibliotecari Àngel Aguiló i Miró els passés una gran quantitat de carpetes que contenien una bona part dels materials folklòrics aplegats pel seu pare, Marià Aguiló i Fuster.¹¹ Ens consta que aquest havia començat les seves enquestes a València el juliol de 1854, que no es limitaren a la capital, sinó que s’estengueren a Catarroja, a Alfafar i a Massanassa.¹² Més endavant, l’abril de 1864, va passar una setmana a Alacant, a Elx, a Alcoi, a Albaida, a Xàtiva i a València,¹³ i no podem oblidar que fou bibliotecari en aquesta casa des del 1858 fins al 1861.¹⁴ No és estrany, doncs, que a les seves carpetes hi hagi referències a València i cançons recollides a diversos indrets del país, moltes de Borriana i de València, i algunes recollides a Dénia per Roc Chabàs, corrandes en català i algun cop en castellà, impresos i còpies de textos valencians dels segles, XVII i XIX rondalles, llegendes o tradicions, refranys i notes d’Aguiló mateix sobre les seves recerques folklòriques.¹⁵

Molt més tard, l’Obra del Cançoner va aconseguir un bon nombre de carpetes que contenen una part de l’enorme material folklòric que el folklorista Rossend Serra i Pagès, traspassat el 1929, havia anat recollint amb l’ajuda de múltiples col·laboradors. No hi manquen una quantitat considerable de referències a les terres valencianes (notes, llegendari i algunes cançons).¹⁶

Durant alguns anys, l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya va convocar concursos per aconseguir reculls de cançons, que donaren un resultat excel·lent. Ens consta que el 20 de juliol de 1922 foren tramesos «cartells i gasetilles» referents al primer concurs, convocat per a aquell mateix any, «a 34 periòdics entre Mallorca i regne de València».¹⁷ El veredicte del concurs fou emès el 20 d’abril de 1923 i hi fou concedit un accèssit de cinquanta pessetes al Recull de Cançons populars valencianes, que duia per lema «Fem reviure l’atavisme sa».¹⁸ Es tractava d’un senzill quadern, que contenia un conjunt de cinquanta cançons, amb els textos musical i literari corresponents, i, com s’hi advertia al començament, amb les «respostes al Qüestionari de l’“Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya”». La majoria d’aquestes peces són recollides a «Cocentaina (Alacant)», bé que algunes procedeixen d’Ontinyent, d’Alcoi i d’algun altre indret.¹⁹ El col·lector de «Fem reviure l’atavisme sa» era un jove músic valencià, Joaquim Sansalvador i Cortés, nascut a Cocentaina el 1900, que en aquells moments estudiava a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i que va aconseguir també el títol de «mestre nacional» en la promoció 1921-22 de l’Escola Normal de Barcelona.²⁰

El 14 de maig de 1924 va començar «el trametiment de Cartells del concurs 1924 en la forma en què foren tramesos els del Concurs 1922».²¹ En aquest segon –i darrer– concurs, hi hagué una bona presència valenciana. El segon recull que hi fou presentat, el 29 de novembre de 1924, duia el títol de Música popular valenciana, amb el lema «Costums que es perden»;²² el 30 de desembre del mateix any, n’arribaren dos més, el número 14, Cançoner infantil de Concentaina, amb el lema «Fulletes que hi han al món d’una Pàtria que no es fon», i el número 15, Cançoner general valencià, amb el lema «Cançons de la Terra del Xe que la vila de Concentaina, sense tabalet ni donsaina, canta a la mare que tingué».²³ El 15 d’abril de 1925 el consell consultiu de l’Obra del Cançoner va emetre el veredicte d’aquest segon concurs i hi foren premiats els tres reculls esmentats, el primer dels quals era obra de l’infatigable folklorista barceloní Joan Amades,²⁴ i els altres dos eren novament de Just Sansalvador i Cortés, que mentrestant s’havia convertit en músic militar i residia a Lleó.²⁵

El treball presentat per Amades, conservat en una carpeta de l’Obra del Cançoner que diu «Concurs 1924»,²⁶ consta de dues parts: un plec de paper pautat, amb melodies de cançons i balls als primers cinc fulls, sense cap indicació de col·lector ni de procedència, i dinou fulls mida quartilla mecanografiats, titulats, igual que el plec de paper pautat, Música popular valenciana, amb comentaris d’un to molt general i no gens precís, que comencen:

El Regne de València és sense dubte un dels més rics i abundosos en música popular, la seva gent laboriosa i trevalladora comparteix les pesades tasques del trevall de la seva rica horta i de la seva farotxe muntanys amb alegres cants que enlairen i esplaien l’ànima mentres el front suborós [sic] regalima la terra ardenta que amb la suor del front fecondarà les llavors. Les feines pesades del camp fan sentir la necessitat d’esplaiar l’esperit en alegrois esbarjos donant lloc a la creació de gaies i boniques danses que per tot arreu de la nostra terra s’en trobaven i que un esclat de modernisme les ha fet esvair avergonyides abans de que els nostres historiaires les haguessin recullit i estudiat com²⁷ ha passat en altres terres de la llengua catalana.

Molt més valuosos són els dos reculls de Just Sansalvador i Cortés, que segueixen la mateixa tònica del premiat al primer concurs de l’Obra del Cançoner, al qual ja hem fet referència. Tots dos contenen majoritàriament cançons procedents de Cocentaina, com és fàcil de comprovar consultant l’edició gairebé diplomàtica que n’ha aparegut al primer volum, ja esmentat, de Cançons de Cocentaina, amb la col·laboració de Josep Pérez Vilaplana.²⁸

A més a més dels concursos, aviat abandonats, l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya va encarregar una setantena de «missions de recerca» per tot el Principat, per la Catalunya del Nord, pel País Valencià i per les Illes Balears, que permeteren de recollir un nombre immens de tonades i lletres de cançons, amb un interès especial en les cançons llargues que ara anomenem «balades», però sense oblidar els balls, les cançons infantils, les cançons de treball, les cançons religioses –especialment els «goigs»–, etc. Pel que fa a les terres valencianes, les «missions» encarregades van ésser diverses. El 26 de juny de 1922, el consell consultiu de l’Obra del Cançoner va decidir que aquell any s’organitzarien tres «missions», una de les quals «s’encomanaria a En G. Gomà²⁹ per les terres de València». Les dues primeres havien d’ésser «empreses dins el vinent juliol i la tercera [la de Gonzàlez Gomà] quan l’estat de salut ho permetés al qui en té la comanda».³⁰ A l’hora de la veritat, però, aquest encàrrec no va donar fruit i no en tornem a trobar cap notícia, ni a les actes del consell consultiu, ni al Dietari de l’Obra del Cançoner.

A fi de desencallar el tema, el mestre Francesc Pujol s’entrevistà a Barcelona, l’1 d’agost de 1923, amb Just Sansalvador i Cortés, «qui és acceptat per realitzar una missió en terres de València durant aquest estiu –segons ens fa saber el Dietari redactat per Joan Puntí. Acceptades les ordinacions,³¹ marxarà probablement d’aquí a pocs dies cap a la part nord d’Alacant a explorar i fer collita de cançons i tota mena de música popular».³² El 15 d’agost, però, Tomàs Millet, tresorer de l’Orfeó Català, va rebre una carta de Just Sansalvador, escrita des de Cocentaina, «en la qual aquest comunica que, per exigències del servei militar al qual està subjecte, no pot emprendre enguany la missió de recerca que li havia estat encomanada, en la reunió celebrada amb el Mtre. Pujol en el Palau de la Música Catalana el dia primer del mes corrent».³³ Calgué, doncs, esperar un altre any: el 31 de juliol de 1924, mossèn Puntí anotà al Dietari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya: «Convingut amb Mtre. Pujol i degudament autoritzat, marxa cap a València amb el fi de realitzar, per encàrrec i a despeses de l’Obra del Cançoner, una missió de recerca i replega en terres de Concentaina i immediacions, En Just Sansalvador i Cortès, el qual probablement s’unirà amb un seu germà com a company de missió».³⁴ Efectivament, l’11 d’agost Puntí assenyala: «És rebuda carta dels germans Salvador i Cortès que fan missió en terres valencianes dient que han començat la tasca i que, passat el primer astorament, tothom els ajuda en ella».³⁵ Aquest germà de Just Sansalvador que l’ajudava en les feines de recerca folklòrica es deia Joaquim i era tres anys més gran que ell.³⁶ El 30 de setembre del mateix any 1924, el Dietari feia constar que «els germans Sansalvador i Cortès han acabada llur missió de recerca pel comtat de Concentaina, a València».³⁷ El 24 de març de 1925, Just Sansalvador portà «a l’oficina de l’Obra el material recollit per ell i el seu germà Joaquim en la missió de recerca que en l’estiu passat feren […] en l’antic comtat de Concentaina», i «ell mateix encomana a Secretaria el trametiment de lletres de gratitud a diferents persones d’allà que els ajudaren en la llur tasca».³⁸ Mossèn Puntí, sempre diligent, va fer arribar l’endemà mateix aquestes cartes a «Rev. Joaquim Llopis, rector de Balones (Alacant) – Rodolf Aznar, vicari de Quatretondeta (Alacant) – Maria Ortolà Garcia i Srta. Maria Company, de Gorga (Alacant)».³⁹

El material recollit pels germans Sansalvador a la missió de 1924, amb el títol El Comtat de Concentaina, ocupa tres gruixuts volums manuscrits, acompanyats d’una llibreta més petita, tot plegat catalogat a l’arxiu de l’Obra del Cançoner amb la signatura C-19/22.⁴⁰ El primer volum comença amb un «Breu resum geògrafo-històric» per Just Sansalvador, seguit d’una extensa «Crònica de la Missió», redactada igualment per Just Sansalvador, referent a Cocentaina. Villena, Gorga, Benillup, Muro, Balones, Quatretondeta, Fageca, Famorca, Benimassot, Alqueria d’Asnar, Benàmer i Benimarfull. A continuació hi ha un conjunt de «Cançons recollides a la Vila de Concentaina», amb un total de 248 peces, algunes de les quals consten de diverses corrandes. El volum segon està inicialment dedicat a «Corrandes recollides a la Vila de Concentaina», 684 en total, seguides per un bon nombre de cançons de Cocentaina i d’altres pobles. El volum tercer conté cançons de l’Alqueria d’Asnar i d’altres indrets. El volum quart –la llibreta a què fèiem referència– conté cançons de Fageca i d’altres pobles.⁴¹

Atès que la publicació d’un «Cançoner popular català» era vista com una fita llunyana, el 1926 es va començar una sèrie de Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que oferien una crònica detallada de les activitats en curs i que publicaven les memòries de les successives missions, acompanyades de fotografies i d’una «selecta» de les cançons que hi havien estat recollides. S’hi incloïen encara estudis sobre temes relacionats amb la cançó popular catalana. Abans de la guerra només fou possible que n’apareguessin tres volums, el primer en dos fascicles. Els responsables de l’Obra del Cançoner desitjaven que la memòria i la «selecta» de la missió dels germans Sansalvador hi apareguessin al volum II,⁴² però a l’hora de la veritat aquesta «missió» va encapçalar el volum III dels Materials, publicat a Barcelona el 1929 i reeditat –en edició facsímil– a Barcelona mateix el 2014. Hi ocupa les pàgines 9-87 i, en lloc de separar la memòria de la «selecta», com era habitual, les combina tal com ho van decidir des de l’oficina de l’Obra del Cançoner. En efecte, una nota de la p. 14, signada per l’Obra del Cançoner, assenyala:

Les cançons i músiques populars que il·lustren la present Memòria han estat escollides per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya seguint el criteri de donar aquelles que per la tonada o pel text o per ambdues coses alhora, evidencien llur origen català d’una manera prou clara. No hem oblidat, però, els documents de folklore musical influenciats per altres cançonístiques peninsulars, molt abundosos al Comtat de Concentaina, entre els quals hem escollit els que hem cregut més bells i més característics.

No cal dir que la selecció hagué d’ésser molt dràstica, des del moment que el nombre de cançons recollides, segons una relació que hi figura a les pàgines 85-86, és de 1.676.⁴³ La memòria pròpiament dita també fou una mica esporgada i redactada d’una manera més elegant, d’acord amb el criteri seguit als volums anteriors. Val a dir que el Centre d’Estudis Contestans ha publicat, al volum II de Cançons de Concentaina (Cocentaina, 2007) el text complet de la memòria original, a partir dels microfilms de l’arxiu de l’Obra del Cançoner conservats a la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, i hi han afegit moltes fotografies i una part de les cançons recollides pels germans Sansalvador, amb la intenció de continuar aquesta àrdua labor fins a completar-la.⁴⁴

Amb data de 1936 –però en realitat imprès i relligat bastant més endavant i aparegut semiclandestinament el 1939–, va sortir el primer volum del Diccionari de la dansa, redactat per Francesc Pujol i Joan Amades, que hauria hagut de constar en conjunt de tres volums, només redactats en part. El volum I conté nombroses referències a balls valencians, fàcilment localitzables a través de l’índex final. Entre molts altres indrets hi ha Morella, sobre les danses de la qual hi ha material a l’arxiu de l’Obra del Cançoner.⁴⁵ El volum II, que havia de contenir els «entremesos», no és a l’arxiu, llevat d’algun material que l’havia d’il·lustrar, però sembla que després de la guerra civil el mestre Francesc Pujol, que n’era coautor, va conservar la feina que ja estava feta i la seva vídua la va vendre a l’Orfeó Català, on caldrà fer recerques aprofundides per veure si es pot recuperar tan complet com sigui possible. Del volum III, que havia de tractar dels instruments, n’hi ha un fitxer a l’arxiu de l’Obra del Cançoner, a Montserrat, amb breus descripcions que actualment resulten molt envellides.

La guerra civil que va començar el juliol de 1936 va desbaratar tot el pla de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, com la resta d’activitats patrocinades per Patxot. Tot plegat va quedar interromput i, malgrat els esforços del mecenes –exiliat primer a França i després a Suïssa–, no fou possible de dur a l’estranger els materials recollits, a fi de preservar-los de destruccions voluntàries o causades pels bombardeigs que assolaren Barcelona. Per sort, i gràcies a la protecció de la Generalitat, no se’n va perdre res d’important i a poc a poc ha estat possible d’anar refent tot l’arxiu de 1936.

Després de la guerra, quan l’Orfeó Català va poder reprendre les activitats, els seus responsables volgueren continuar l’Obra del Cançoner, però toparen amb l’oposició decidida de Rafael Patxot, que no desitjava que es fes res mentre durés la repressió del general Franco contra les coses catalanes. El tema es va enverinar a causa de la poca habilitat de l’Orfeó i va acabar amb un plet davant els tribunals de Barcelona, que Patxot va guanyar, amb la conseqüència que abans o després una bona part del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya fou enviada a Suïssa, tot esperant temps millors.

Finalment, com ja hem assenyalat, el 1991 la família Patxot va decidir de dipositar al monestir de Montserrat tant el que tenien a Suïssa com el que havia quedat a Barcelona i d’aleshores ençà hem anat treballant perquè tot l’enorme embalum de l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya fos accessible a totes les persones interessades. Això va representar, en primer lloc, ordenar les carpetes que havien arribat, posar dins carpetes noves el que havia arribat solt i reconstruir i posar també dins carpetes noves el que havia arribat esbarriat o fins i tot trencat i a punt de llençar. En segon lloc, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat, es va microfilmar tot aquest arxiu, que esdevingué consultable a la Biblioteca de Catalunya i al Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat. A fi de facilitar aquesta consulta, vam redactar un inventari de tot l’arxiu, que constituí dos grans fascicles del volum IV dels Materials de l’Obra del Cançoner. Els seguí el volum V, amb el Dietari que anava fent mossèn Puntí i les actes de les reunions del consell consultiu, tot plegat d’un gran interès per a la història de l’empresa. A partir del volum VI es va continuar la publicació de les memòries de missions, amb la «selecta» corresponent, una llarga empresa que va acabar el 2011 amb el volum XXI, que contenia igualment la ressenya de noves peces que havien anat arribant des de Suïssa i l’inventari d’una extraordinària col·lecció de fotografies, arribada ja el 1991, de la qual s’ofereix una extensa selecció.

Aquesta feina, que he anat duent a terme personalment a costa de moltes hores robades al son i al descans, m’ha permès de localitzar el text complet de la missió que els músics Joan Just i Josep Roma van dur a terme per terres de Castelló de la Plana des de l’11 de juliol fins a l’1 de setembre de 1927, amb un total de 260 números (lletra, música i alguna nota), més una relació de les «persones que han influït en la Missió amb les direccions corresponents» i una breu memòria,⁴⁶ que ens permet de saber que els «missioners» recorregueren Castelló, Vila-real, Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Xert, Morella, Catí, Sant Mateu i Benassal, i fins i tot que anaren a València amb la finalitat d’obtenir informació sobre possibles cantaires. Les llistes de col·laboradors, la memòria i una «selecta» del material recollit foren incloses al volum VIII dels Materials (Barcelona, 1998), pp. 11-83. Més endavant, vaig poder localitzar un sobre procedent de l’oficina de l’Obra del Cançoner, amb la indicació «Fotografies Missió a Castelló de la Plana 1927», amb clixés i petites fotografies, juntament amb nou fulls manuscrits amb diverses anotacions referents a les cançons recollides i uns goigs impresos sense data.⁴⁷

Segons el Dietari de l’Obra del Cançoner, l’11 de juliol de 1927 Joan Just i Josep Roma van signar «les corresponents ordinacions» i van anar «a fer una recerca de cançons per terres de Castelló de la Plana».⁴⁸ El dia 20 de juliol, «els que estan fent missió a Castelló de la Plana escriuen dient que troben molt poques coses interessants i que de Vila-real on ara es troben estan a punt de recórrer altres localitats on voldrien trobar bones cançons».⁴⁹ El 26 d’agost, una nova carta de Just i Roma, datada a Benassal, constatava «que aquelles terres estan molt eixutes de veritables cançons populars».⁵⁰ El 10 de setembre, «En Joan Just s’entrevista amb el Secretari de l’Obra [Joan Puntí] per donar-li de paraula la impressió dels treballs de recerca que, per comanda de l’Obra, han fet aquest estiu amb En Josep Roma a la província de Castelló de la Plana».⁵¹ Els «materials en net recollits en la dita Missió» foren lliurats a l’oficina el 21 de desembre del mateix any 1927.⁵² El 31 de desembre de 1928, amb un notable retard, «després de diferents aclariments», Puntí va trametre

lletres de regraciament a les persones que més particularment ajudaren la missió de recerca que, en terres de Castelló de la Plana, verificaren l’any passat En Joan Just i En Josep Maria Roma. Les dites persones, algunes de les quals estiuegen en aquells indrets, són les següents: Francesc Piñol, de València; Mn. Eloi Ferrer, de Vila-real; Mn. Josep Prats, d’Astorga; Manuel Milian Boix i Dr. Tomàs Remon, de Morella; J. Domènech, de Barcelona; Mn. Miquel Segarra, de Xert; Josep M.º Palau i Antoni Niza, de Benicarló; Mn. Joan Verdera, Matias Santos, Mn. Vicenç Garcia i Mn. Pasqual Bono, de Vinaròs; Salvador Guinot, Ricard Carreras i Dr. Àngel Sánchez Gozalbo, de Castelló de la Plana; Mn. Joaquim Garcia, d’Oriola; Carles Salvador i Guillem Colom, de Benassal; Mn. Josep R. Jovani i Mn. Juli Martí, de Sant Mateu.⁵³

En sortir de Barcelona, l’11 de juliol de 1927, Just i Roma anotaven: «Respecte al nombre i qualitat de les cançons que anem a trobar, no tenim pas una impressió massa bona, ja que sabem de sobres que la influència de la jota i la parla castellana s’han deixat sentir en les terres del Regne de València. Però pensem que la província de Castelló, com en realitat és, serà la que millor conserva les tradicions, cants i danses que els nostres avantpassats hi varen importar acabada la conquesta pel rei Jaume; i això ens anima força».⁵⁴ En realitat, a tot arreu pogueren recollir cançons de treball, cançons d’infants, balls, etc., i en acomiadar-se de la tasca tenien la sensació que havien fet bona feina i que encara hi havia una «tasca nombrosa» a fer, que era urgent perquè hi havia el «perill imminent» que desaparegués «tot allò típic i popular davant la invasió cada dia més persistent de jotes i cuplets que arreu s’estenen com una riuada imponent en dia de tempesta».⁵⁵

El mestre Francesc Pujol, que amb una certa ingenuïtat només donava valor a les cançons que considerava antigues i «racials», devia pensar que amb aquests tasts ja hi havia prou matèria procedent de València per a l’Obra del Cançoner. Ell mateix assegurava, l’abril de 1936, que «quan dintre de poc haurem realitzat l’exploració minuciosa de la Vall d’Aran, de les poblacions de la conca inferior de l’Ebre, des de Mequinença [sic] a Tortosa i d’alguns indrets del Camp de Tarragona, podrem donar per acabada la tasca de recerca i recollida que projectàrem en emprendre l’“Obra del Cançoner”».⁵⁶

Molt abans, l’estiu de 1931, hi havia hagut una eixida frustrada de Joan Tomàs i Joan Amades a Castelló i a Tales, durant la missió que feren pel Baix Llobregat. A Tales, «seu tradicional de grallers i donçainers», volien trobar, per recomanació d’Àngel Sánchez Gozalbo, «el tio Peret», famós dolçainer. El localitzaren, en realitat, a Alcora i en fan una descripció ben pintoresca. Els prometé que transcriuria totes les tonades que recordés i els les enviaria. No tenim, però, cap constància que ho fes.⁵⁷

Quan l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya fou dut a Montserrat, vam tenir l’agradable sorpresa que, juntament amb les carpetes folklòriques de Rossend Serra i Pagès a les quals ja hem fet al·lusió, hi havia també una bona colla de paperassa referent a un dels projectes més estimats de Serra i Pagès, els Concursos del Llegendari Popular Català, que duraren del 1924 al 1930, amb el patrocini de Rafael Patxot i Jubert.⁵⁸ Ara només voldria posar en relleu que el president del jurat del primer concurs fou el conegut folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez,⁵⁹ que precisament al tercer i darrer concurs va ésser premiat per un Llegendari valencià, que ha estat transcrit i estudiat per Josep M. Baldaquí, en una edició feta conjuntament per la Conselleria d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert de la Diputació Provincial d’Alacant (Alacant, 1995). L’original d’aquesta obra és a l’arxiu de l’Obra del Cançoner, on té la signatura B-79/I.⁶⁰ En el tercer concurs del Llegendari, el cinquè premi correspongué a Sara Llorens de Serra, la deixebla predilecta de Serra i Pagès, que s’hi presentà amb un recull de Llegendes alacantines, procedents de Bolulla, un poblet «situat al N. E. d’Alacant», que té la signatura B-156 a l’arxiu de l’Obra del Cançoner.⁶¹ Més tard, Sara Llorens mateix hi va afegir un apèndix, que en un primer moment no va arribar a Montserrat, però que finalment hi féu cap, no procedent de Barcelona –com la resta de materials del Llegendari–, sinó de Suïssa, on era conservat al despatx de Rafael Patxot i Jubert.⁶² El professor de la Universitat d’Alacant Joan Borja ha publicat recentment en un volum el recull inicial de Sara Llorens i el suplement esmentat.⁶³

Val a dir que Serra i Pagès tenia un gran interès a obtenir llegendes valencianes per als seus concursos. Se’ns ha conservat, per exemple, una carta que va adreçar el 6 de maig de 1928 a Manuel Betí, de Castelló –retornada perquè l’«interesado» era desconegut per correus. S’hi lamentava que no hi hagués hagut participació valenciana als dos primers concursos i li demanava que fes publicitat del tercer, amb l’advertiment que els treballs presentats podien ser en «valencià» o en «castellà».⁶⁴

Aquest ràpid itinerari a través dels mecenatges de Rafael Patxot i Jubert relacionats amb les cançons, les danses i les llegendes populars justifica prou la importància excepcional de la seva aportació a la cultura de les terres on és parlada la nostra llengua. Sense la seva empenta i la seva contribució material, moral i personal no hauria estat possible que poguéssim tenir un fons tan immens de material folklòric popular, que a hores d’ara ha estat utilitzat sovint de moltes maneres i que sens dubte constituirà una pedrera per a noves publicacions i per a noves interpretacions.

1. Per a la biografia de Patxot, vegeu sobretot Joaquim Maluquer i Sostres, Rafael Patxot i Jubert, mecenes i científic (Barcelona, 1994); Núria Delétra-Carreras i Patxot, Rafael Patxot i Jubert. Una vida de tramuntana, traducció de Maria Josep Cuenca, amb la col·laboració de Laia Arenas Beneyto (Barcelona, 2016), i el meu llibre Rafael Patxot i Jubert. El savi, el mecenes, el patriota (Barcelona, 2014), amb la bibliografia més important.

2. Al llibre indicat a la nota anterior dono la llista dels múltiples treballs que he dedicat a l’Obra del Cançoner. N’esmentaré només la síntesi «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», dins el llibre Escriptors i erudits contemporanis. Sisena sèrie (Barcelona, 2006), pp. 195-228.

3. Cf. Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, V (Barcelona, 1995), p. 18.

4. Ibid., p. 337 (set melodies en total).

5. Ibid., p. 148.

6. Ibid., pp. 171 i 174.

7. Ibid., p. 179. Aquests quaderns arribaren també a través de Lluís Millet.

8. Ibid., p. 205. Aquesta tramesa fou directa a les oficines de l’Obra del Cançoner. Una part, si més no, d’aquestes aportacions es troba l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a Montserrat, B-121/XXX. Cf. Materials, IV-1 (Barcelona, 1993), p. 383.

9. Materials, V, p. 186.

10. Ibid., p. 339. Vegeu també la carpeta C-196 de l’arxiu de l’Obra del Cançoner. Cf. Materials, IV-2 (Barcelona, 1994), p. 484.

11. Vegeu Materials, V, índex onomàstic, s. v. Aguiló i Miró, Àngel. Recordem que una altra part important del material folklòric de Marià Aguiló fou venut posteriorment pel seu fill a l’erudit Josep M. de Casacuberta i ara és a la Biblioteca de Catalunya. Una part més petita és, encara, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

12. Cf. el meu discurs a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Els viatges folklòrics de Marià Aguiló (Barcelona, 2002), pp. 18-19.

13. Ibid., p. 35.

14. Vegeu el meu treball «Marià Aguiló entre la poesia i l’erudició», dins Escriptors i erudits contemporanis. Segona sèrie (Barcelona, 2001), pp. 20-21.

15. Vaig establir l’inventari del fons Aguiló que ens va arribar des de Barcelona el 1991 a Materials, IV-1, pp. 15-321. En un segon moment ens va arribar el refranyer, que havia restat amagat a Suïssa, que vaig inventariar a Materials, XXI (Barcelona, 2011), pp. 179-233. Es tracta d’un total de 2.043 camises, moltes de les quals contenen un bon nombre de paperetes. No totes contenen indicació de procedència, però no manquen les que fan referència a una procedència valenciana. Les rondalles, ja inventariades a Materials, IV-1, han estat estudiades i publicades per Jaume Guiscafrè. El Rondallari Aguiló (Barcelona, 2008).

16. Vaig inventariar aquest important fons –del qual desconeixíem l’existència fins que va arribar a Montserrat, procedent de Suïssa– a Materials, IV-2, pp. 503-774.

17. Materials, V, p. 29.

18. Ibid., p. 281.

19. Aquest «Recull de Cançons Populars Valencianes per a L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Concurs. Any 1922» és conservat a l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, C-182. Cf. Materials, IV-2, p. 478.

20. Vegeu Francesc Jover, «Notes biogràfiques d’en Just Sansalvador i Cortés», dins Cançons de Cocentaina. I. Recopilades l’any 1923 per Just Salvador i Cortés (Cocentaina, 1998), pp. 15-22, que cal completar amb les «Notes sobre la vida de mon pare», redactades per Justo Sansalvador Piné, ibid., pp. 23-30, i amb el treball de Vicent Vidal Lloret, «L’obra folklòrica de Just Sansalvador», dins Àngel Vergés i Vicent Vidal (eds.), Etnopoètica: arxius i materials inèdits (Barcelona, 2015), pp. 193-209.

21. Materials, V, p. 78.

22. Ibid., p. 89.

23. Ibid., p. 90.

24. Ibid., p. 99.

25. Ibid., p. 100.

26. Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, B-144-III (cf. Materials, IV-1, p. 403). Hi fan referència Llorenç Prats, Maurici Carbó i Imma Pla, «Catàleg bibliogràfic de l’obra de Joan Amades», dins El món de Joan Amades (Barcelona, 1990), p. 231, entre els «Escrits inèdits» de l’autor, tot i que asseguren: «Involucrat, en part, en el FC [Folklore de Catalunya], II».

27. L’original diu con.

28. Caldria afegir-hi que els originals dels dos reculls es troben a l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a Montserrat, carpetes B-48 i B-49 respectivament (cf. Materials, IV-1, pp. 342-343). Cal precisar també que, contràriament al que afirma Francesc Jover en Notes biogràfiques d’en Just Sansalvador i Cortés, p. 19, Just Sansalvador no va preparar aquests reculls «degudament autoritzat per encàrrec i despeses del Cançoner Popular de Catalunya», sinó que l’encàrrec de l’Obra del Cançoner del 31 de juliol de 1924 (Materials, V, p. 81) correspon a la missió «en terres de Cocentaina» de què parlarem tot seguit. Els dos reculls presentats voluntàriament al concurs de 1924 obtingueren un accèssit de 75 pessetes (Cançoner general valencià) i un altre de 100 pessetes (Cançoner infantil de Concentaina), d’acord amb el veredicte donat pel consell consultiu de l’Obra del Cançoner el 15 d’abril de 1925 (Materials, V, pp. 301-302).

29. L’original posa dos interrogants en lloc del cognom «G.» (Materials, V, p. 268). És segur, però, que es tracta del músic valencià, establert a Barcelona i col·laborador de la Revista Musical Catalana, Enric Gonzàlez Gomà, que trobem sovint amb el nom Enric G. Gomà.

30. Materials, V, pp. 267-268.

31. El 30 de juliol de 1923 havien estat «proposades i acceptades les Ordinacions a posta per al funcionament de les missions» (cf. Materials, V, p. 56 i n. 78).

32. Materials, V, p. 56.

33. Ibid., p. 57.

34. Ibid., p. 81.

35. Ibid., p. 82. Al Dietari de l’Obra del Cançoner hi ha altres referències als germans Just i Joaquim Sansalvador, que podeu trobar fàcilment a l’índex onomàstic del volum cinquè de Materials.

36. Sansalvador Piné, Notes sobre la vida de mon pare, p. 24. Val a dir que, segons informació inèdita aportada per Vidal Lloret, «L’obra folklòrica de Just Sansalvador», cit., pp. 195 i 201-202, fins al dotze d’agost el company de Just Sansalvador no fou el seu germà Joaquim, sinó un altre germà, anomenat Miquel, que en aquell moment tenia divuit anys.

37. Materials, V, p. 87.

38. Ibid., p. 98.

39. Ibid.

40. Cf. Materials, IV-2, pp. 436-437.

41. Aquests volums no van acompanyats de fotografies de cantaires, però sí d’un mapa de la zona estudiada. De tota manera, a l’arxiu de l’Obra del Cançoner hi ha tres sobres amb clixés, vidres i fotografies grans i petites corresponents a aquesta missió, amb la signatura F-4/6. Cf. Materials, XXI (Barcelona, 2011), pp. 237-238, i ja abans Materials, V, pp. 179 i 181.

42. Materials, V, pp. 171-172.

43. A les pp. 82-84 hi ha també una extensa llista de «cantaires», per ordre alfabètic de poblacions visitades.

44. El senyor Enrique Catalá Ferrer, secretari del Centre d’Estudis Contestans, em comunica, en una carta del 26 de gener de 2016, que la família Sansalvador-Piné ha dipositat a l’arxiu del Centre d’Estudis Contestans «dos volums originals manuscrits, on a més de la Missió de Recerca al Comtat de Cocentaina, realitzada pels germans Joaquim i Just Sansalvador i Cortés, per a l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, s’inclouen altres recerques, realitzades pels germans Sansalvador i Cortés, amb un total de 1.676 cançons i músiques populars recollides als pobles de l’Alqueria d’Asnar, Balones, Benàmer, Benillup, Benimarfull, Cocentaina, Fageca, Famorca, Gorga, Villena, Muro i Quatretonteta, d’entre cançons diverses, de bressol, cançons i jocs d’infants, nadales, cançons de treball, corrandes, crits populars, seguidilles, danses, cançons-xiste, tocates de dolçaina, diàlegs recitats, jocs recitats, crides, i fins i tot una ambaixada». Evidentment es tracta dels esborranys del material de la missió de 1924, que foren conservats pels germans Sansalvador, com era costum entre els col·lectors de l’Obra del Cançoner.

45. Cf. Materials, IV-1, p. 345 (B-54).

46. Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, C-71 (Materials, IV-2, pp. 448-449).

47. Ibid., B-189 (Materials, XXI, pp. 169-170).

48. Materials, V, p. 152.

49. Ibid., p. 153. Cf. ibid., p. 155.

50. Ibid., pp. 157-158.

51. Ibid., pp. 159-160.

52. Ibid., p. 162.

53. Ibid., p. 176. A la memòria publicada al volum VIII de Materials hi ha informació concreta sobre aquestes persones. En podem remarcar el nom de Joaquim Garcia Girona, «el gran poeta. No hi ha paraules per ponderar la seva actuació», el mateix que diuen també de Carles Salvador.

54. Materials, VIII, p. 17.

55. Ibid., p. 23.

56. Francesc Pujol, «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», Revista Musical Catalana, núm. 388 (abril 1936), pp. 133-134.

57. Aquesta missió es troba l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, C-146 (Materials, IV-2, pp. 466-467). La memòria corresponent i una «selecta» de les peces recollides són publicades a Materials, XIV (Barcelona, 2004), pp. 267-396.

58. Vegeu el meu treball «Rafael Patxot i el Llegendari Popular Català», dins Escriptors i erudits contemporanis. Novena sèrie (Barcelona, 2010), pp. 139-156.

59. Cf. Materials, IV-1, p. 355.

60. Ibid., p. 354.

61. Ibid., pp. 408-409.

62. C-274. Vegeu-ne la descripció a Materials, XXI, p. 168.

63. Les llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines (Alacant, 2016).

64. Vegeu Materials, IV-1, p. 365.

Paraules de cloenda de l’Excm. i Mgfc. Sr. Rector Esteban Morcillo Sánchez

NOTA. Aquestes paraules, pronunciades per l’Excm. i Mgfc. Sr. Rector de la Universitat de València, Dr. Esteban Morcillo, en l’acte d’investidura com a doctor honoris causa del professor Josep Massot i Muntaner, fan referència també a la doctora Saskia Sassen, la qual fou investida així mateix, en la mateixa ocasió. Per coherència discursiva es reprodueixen ací íntegrament.

Excelentísimo Sr. Rector Magnífico de la Universidad de Murcia,

Il·lm. Sr. Director General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana,

Excm. Sr. Vicerector de Postgrau,

Il·lma. Sra. Secretària General de la Universitat de València,

Il·lma. Sra. Dra. Saskia Sassen,

Il·lm. Sr. Dr. Josep Massot,

senyores i senyors:

Benvingudes i benvinguts a l’edifici històric de la Universitat de València, a aquest Paranimf, Teatre Acadèmic, l’espai universitari en què tenen lloc els actes acadèmics més solemnes. Actes que, seguint el cerimonial tradicional universitari, distingeixen rellevants personalitats dels diferents àmbits científics conreats a la Universitat de València.

Els agraïsc la seua assistència a aquest solemne acte en què hem investit amb el doctorat honoris causa dues destacades trajectòries que representen, alhora, dues disciplines investigadores: les humanitats, àmbit de treball del doctor Massot, i les ciències socials, en la persona de la doctora Sassen. Però també representen conjuntament l’esperit de la Universitat de València: la dimensió del nostre propi territori i la visió cosmopolita que és pròpia d’una institució com la nostra.

Doctor Massot, doctora Sassen, enhorabona i benvinguts al Claustre de la Universitat de València, una institució que s’honora de comptar amb vostès com a nous doctor i doctora honoris causa.

Els rellevants mèrits que concorren en la persona del doctor Massot han estat àmpliament lloats pel doctor Vicent Simbor en la seua esplèndida laudatio. Enhorabona per l’extens treball de síntesi de l’àmplia obra del nostre nou honoris que adientment heu categoritzat i classificat per tal de presentar un intel·lectual compromés amb la recerca filològica, però també amb la història en general. Un home que destaca per una erudició que ha quedat ben reflectida en la seua lectio.

Professor Simbor, podeu estar ben segur que l’apassionament al qual us heu referit en la vostra laudatio és fruit d’una admiració que està sobradament fonamentada en la trajectòria científica del doctor Massot, però també en la seua capacitat de gestió al front de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, editorial de referència en la investigació humanística d’arrels renaixentistes, així com al front de prestigioses revistes científiques en la nostra llengua, a més de la seua participació en nombroses institucions culturals de la llengua i la cultura catalanes, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que presideix. Vull agrair institucionalment la presència en aquest acte del president de l’Institut, doctor Joandomènec Ros i Aragonés, així com del professor Joan Veny i Clar, doctor honoris causa per la Universitat de València –doctor amicitiae gratia recordava el nostre nou honoris que era l’expressió que el doctor Miquel Batllori va emprar l’any 1975 en la seua investidura en aquest mateix històric Paranimf.

Doctor Massot, podeu estar ben segur que no sols es deu a l’amistat amb què compteu entre nombrosos professors i professores de la nostra Universitat. Es tracta d’un reconeixement merescut que s’uneix al que heu rebut de nombroses institucions, com ara la germana Universitat de les Illes Balears, la Medalla del Consell de Mallorca, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Enhorabona i benvingut a la vostra nova alma mater.

Enhorabona extensiva a la magnífica lectio que heu impartit des de la càtedra. Una autèntica lliçó magistral en què heu fet un extens repàs a la presència del territori valencià en la monumental Obra del Cançoner Popular.

Dels treballs que l’han feta possible, dilatats en el temps i interromputs per les circumstàncies de cada època, hem d’extraure algunes reflexions que van més enllà de la pròpia obra, la seua extensió i el seu valor històric i cultural. La primera d’elles és la importància del mecenatge per tal de dur endavant amplis projectes científics i culturals. Una filantropia present en la nostra història i que en dècades recents s’ha destacat com una necessitat en el nostre context actual, que requereix de marcs legals de suport i de mecanismes que afavorisquen aquestes col·laboracions amb les institucions culturals i científiques.

Una altra reflexió és la importància de la cooperació científica. Aquestes col·laboracions són les que ens permeten assolir les més altes fites en el treball científic.

I, finalment, la importància de la col·laboració entre les institucions i del seu compromís amb la preservació del patrimoni històric i cultural, especialment el patrimoni immaterial, sempre en perill de desaparèixer si no és acuradament estudiat i preservat.

La Universitat de València és conscient de la importància de preservar el llegat de les generacions que ens han precedit. La recuperació d’aquest històric edifici i dels tresors culturals que la Universitat ha anat acumulant al llarg del temps per tal de posar-los a l’abast de la ciutadania en un espai obert com és l’actual Centre Cultural La Nau, n’és un exemple, al qual s’uneixen el bicentenari del Jardí Botànic de la Universitat; la recuperació del palau dels Martínez Vallejo, que conserva fragments de la muralla àrab del segle XI i de la Torre de Miramar del segle XVIII entre d’altres restes històriques, i que ara allotja el Col·legi Major Rector Peset, així com del Palau de Cerveró com a seu del Museu d’Història de la Ciència i de serveis universitaris com el de Relacions Internacionals.

L’estudi del passat propi, la seua preservació i divulgació, són dimensions fonamentals d’un territori i la seua gent i, per tant, dimensions irrenunciables de l’acció cultural institucional que han de ser combinades amb la necessitat d’espais per a la reflexió sobre el futur que volem assolir conjuntament.

En aquesta reflexió sobre el passat recent i el present, així com en les trajectòries de futur que s’hi evidencien, la doctora Saskia Sassen n’és un clar referent a nivell internacional.

Com ha assenyalat el doctor Antonio Ariño en la seua esplèndida laudatio, la Doctora Saskia Sassen és, en el camp de la sociologia contemporània, una de les figures clau per entendre les dinàmiques del món actual. Amb una sòlida i cosmopolita trajectòria formativa en universitats franceses, sud i nord-americanes i europees, la professora Sassen ha desenvolupat una obra de reconegut prestigi que ha aportat una perspectiva global inèdita als estudis de gènere i una rellevant anàlisi crítica de la globalització que és imprescindible per descobrir les tendències del món actual.

Així, l’obra de la Dra. Sassen s’articula amb una visió transversal que pivota sobre tres eixos: les desigualtats, el gènere i la immigració. Des de la direcció del comitè sobre pensament global de la Universitat de Columbia, als Estats Units, en la qual és professora de Sociologia, ha centrat el seu interès en les ciutats globals, la immigració, la ciutadania i la governança.

Enhorabona, professor Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat, estimat amic Antonio, per la vostra intervenció en aquest solemne acte acadèmic que ha posat en relleu les destacades aportacions de la doctora Sassen a les ciències socials que l’han fet justa mereixedora d’aquest reconeixement. Aquest doctorat honoris causa s’uneix al que li han lliurat altres universitats d’arreu del món i a destacades distincions com el premi Príncipe de Asturias a las Ciencias Sociales i l’Ordre des Arts et des Lettres del govern francès.

Distinguished Professor Sassen, welcome to the University of Valencia, an ancient Mediterranean university rooted in the fifteenth century but developing today an international activity, as one of the leading universities in Spain. Thank you very much for sharing your thoughts about the future of our society.

Els treballs de la doctora Sassen entorn a la nova fase del capitalisme en què ens trobem són també objecte d’estudi des de nombrosos àmbits del coneixement que es conreen a la Universitat de València. En la seua obra es refereix a estructures de capital articulades per unes elits econòmiques i socials en el marc d’unes capacitats sistèmiques que esdevenen factors clau en el procés de concentració de la riquesa, tan àmpliament evidenciat per l’economista francès Thomas Piketty en la seua obra sobre el capital al segle XXI.

Concentració de riquesa que genera desigualtat no sols dins de les societats occidentals i avançades, com bé va il·lustrar el doctor Muñoz Machado en la seua lectio honoris causa sobre la pobresa, sinó també a l’escletxa entre nord i sud a la qual es referí també el nostre honoris causa Sami Naïr.

Aquestes capacitats sistèmiques, que la professora Sassen caracteritza per les seues complexitats tècniques i legals, es troben al darrere de determinades polítiques econòmiques que, recentment, han estat durament contestades pels òrgans de govern de la Universitat de València. Particularment em referisc a les polítiques de consolidació fiscal desenvolupades a Europa en el marc de la profunda crisi econòmica i social que hem experimentat i que en aquest mateix Paranimf foren anomenades «obra teatral de moralitat» pel professor Paul de Grauwe, actualment a la London School of Economics, en l’acte de la seua investidura com a doctor honoris causa.

Així mateix, la doctora Sassen assenyala que la immigració «constitueix un àmbit estratègic per indagar al voltant dels límits del nou ordre mundial», atès que «propicia la renacionalització de la política i del concepte de la importància del control sobirà sobre les fronteres i que es troba imbricada en una dinàmica de transnacionalització dels espais econòmics i de les legislacions sobre drets humans».

Aquestes reflexions són de plena actualitat en el marc de la crisi humanitària de les persones refugiades que està vivint l’Europa contemporània.

En un marc post-keynessià i post-westfalià, cal emfatitzar les dificultats de les institucions supranacionals per garantir la protecció efectiva de la població civil i del patrimoni de la humanitat, així com per donar una resposta efectiva als fluxos migratoris derivats tant dels conflictes bèl·lics com de les desigualtats econòmiques.

L’obligació de la ciència en general, i en aquest cas de les ciències socials, econòmiques i jurídiques, és contribuir a explicar les causes d’aquestes dinàmiques i buscar-ne solucions. L’obligació de les institucions compromeses amb la seua societat, com és la Universitat de València, és oferir espais de diàleg i intercanvi d’opinions, espais de debat i també espais d’acords per a construir el futur. Un futur que volem millor. Un futur per a una societat més justa i democràtica, més avançada, més solidària.

La raó dels Jurats de la ciutat per fundar aquesta Universitat en el segle XV fou el somni del progrés de la societat. Un somni que compartim i reafirmem any rere any en cada acte d’obertura acadèmica i hui, especialment, en aquest solemne acte d’investidura de doctors honoris causa que hem compartit.

Moltes gràcies.

BIOBIBLIOGRAFIA DEL DOCTOR

JOSEP MASSOT I MUNTANER

PETITA HISTÒRIA PERSONAL

per J. Massot i Muntaner

Voldria començar agraint a les meves estimadíssimes amigues Lluïsa i Carme i al meu estimadíssim amic Vicent el gran regal que m’han fet, ocupant-se de la meva vida i la meva obra i, en el cas de la Carme i en Vicent, venint expressament de València per fer-se presents en aquest acte, atès que els era totalment impossible de ser, com haurien desitjat, al Palau de la Música el 13 del mes vinent. Ara fa uns quants anys, el 28 de febrer de 2008, quan em va tocar agrair un ampli dossier que m’havia dedicat la revista mallorquina Lluc amb data de setembre-octubre de l’any anterior, vaig recordar les paraules de saviesa oriental que conté el llibre bíblic anomenat Eclesiàstic:

Si et fas un amic, fes-te’l en la prova, no corris massa a confiar-t’hi. Perquè hi ha l’amic de conveniència, que no et serà fidel el dia de l’adversitat. En la prosperitat serà com tu mateix, es franquejarà amb els de casa teva; però, si ets humiliat, es girarà contra tu i evitarà la teva presència. Allunya’t dels enemics i guarda’t dels amics. Un amic fidel és un refugi poderós: qui el troba, ha trobat un tresor. Un amic fidel no té preu, és inestimable el seu valor. Un amic fidel és un elixir de vida; els qui temen el Senyor el trobaran. El qui tem el Senyor manté la seva amistat, perquè, tal com és ell, és el seu amic (Ecl 6, 6-12).¹

Com deia també aquell dia, jo sempre he tingut la sort de tenir pertot arreu molts i excel·lents amics fidels, i tot el que representa l’acte d’avui n’és una demostració palpable. He tingut un munt d’amics i d’amigues en el jurat que atorga el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. He tingut molts altres amics –en algun cas desconeguts– que han volgut fer-se ressò d’aquest premi als mitjans de comunicació social, no solament a la premsa, a la ràdio i a la televisió, sinó també als blogs digitals, al Twitter i a Facebook, i no cal dir que aquestes darreres setmanes m’ha caigut a sobre una autèntica allau de trucades, de cartes, de correus electrònics i de missatges de mòbil que arribaven des de Bolívia, des de Mèxic, des dels Estats Units, des de Rússia, des de França, des d’Itàlia, des d’Holanda, des de Suïssa, des d’Alemanya, des de les Espanyes profundes i de tot arreu dels Països Catalans.

Com ja vaig manifestar, amb plena convicció, al primer moment que es va donar a conèixer la notícia de la concessió d’aquest premi, que alguns qualifiquen de «premi dels premis» i que fins i tot les autoritats consideren superior als guardons atorgats per institucions oficials, crec fermament que hi ha moltes altres persones que se’l mereixen més que jo. Em sembla incomprensible, per assenyalar només algun nom, que a hores d’ara no l’hagin rebut lingüistes com Germà Colón o com Joan Veny, o historiadors com Josep Fontana. En tot cas, em correspon d’acceptar amb humilitat la decisió del jurat i agrair-li la generositat amb què ha qualificat la meva trajectòria vital, iniciada a Mallorca ara fa setanta anys, que des de petit m’ha dut al que Llorenç Riber en deia «la ciutat dels llibres» i a sentir un amor per la nostra llengua i per totes les seves manifestacions que en bona part em venia de la lectura assídua del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana de mossèn Antoni M. Alcover, del qual el meu pare era un admirador entusiasta.

En un país ofegat per la dictadura franquista, vaig néixer en una família amant de la literatura i de la història, amb una casa plena de llibres, de revistes antigues i de fullets, entre els quals no mancaven fulls volanders i opuscles de propaganda política d’un catalanisme abrandat, que el meu pare havia arreplegat durant els llargs anys que va passar a Barcelona, on va estudiar el batxillerat i la carrera de medicina i on va passar la guerra civil. D’altra banda, els meus oncles Marià i Mercè havien acollit a casa seva, més o menys coincidint amb el casament dels meus pares i amb el meu naixement, una tertúlia poètica i musical, que conservava el foc sagrat de la llengua que alguns haurien volgut fer desaparèixer i que acollia els escriptors del Principat i del País Valencià que passaven per Mallorca. I encara el meu besavi i el meu avi havien estat músics coneguts i el meu avi havia recollit una important col·lecció de cançons populars de totes les Illes Balears. Per tot això, des de menut vaig conèixer –a casa meva, a casa dels meus oncles o a casa de Guillem Colom, íntim amic de la meva família– les grans patums de la literatura mallorquina del moment i els escriptors més joves que tot just començaven i que necessitaven un lloc d’aixopluc.²

Quan vaig anar a estudiar filologia romànica a Barcelona, doncs, no partia de zero, sinó que tenia ben clares les meves opcions cíviques i lingüístiques, encara que topaven frontalment amb la ideologia oficial de l’època i no era fàcil de mantenir-les amb coherència. Vaig tenir la fortuna d’arribar a la Universitat en un moment en què hi havia grans mestres en els terrenys que m’interessaven: Martí de Riquer en la literatura medieval, José Manuel Blecua en la literatura espanyola de totes les èpoques, Joan Petit en la literatura francesa, Antoni M. Badia i Margarit en la lingüística romànica, Joan Bastardas en el llatí medieval, i encara hauria d’afegir-hi algun professor dels anys dels anomenats «estudis comuns», com ara Carlos Seco, que per primera vegada ens va ensenyar història contemporània i ens va fer llegir les obres de Jaume Vicens Vives, decisives per a nosaltres, al costat d’altres lectures clandestines que fèiem d’amagat passant-nos, en petit comitè, llibres com ara la Histoire de l’Espagne de Pierre Vilar –un magnífic historiador amb el qual més endavant vaig mantenir una amistat profunda– o la història de la guerra civil espanyola de Hugh Thomas, que aleshores llegíem en francès i que més endavant vaig conèixer en anglès i en espanyol.

Com tants altres estudiants del meu temps, vaig poder completar la formació rebuda a la Universitat gràcies als Estudis Universitaris Catalans semiclandestins, sostinguts en aquell moment per l’Institut d’Estudis Catalans. Hi vaig seguir cursos de literatura catalana d’un jove Joaquim Molas, amb el qual he continuat sempre amb una relació excel·lent i que considero un dels meus mestres més importants –que ens va transmetre el mestratge de Jordi Rubió i Balaguer, complementat per Vicens Vives i per Arnold Hauser–, i hi vaig fer amistat amb el secretari general de l’Institut, Ramon Aramon i Serra –d’una sòlida formació germànica–, que tenia fama de sorrut, però que en realitat era tot cor i es delia per ajudar les persones que veia amb interès per l’estudi del català. Gràcies a ell, vaig perfeccionar els meus coneixements lingüístics, iniciats sota el mestratge inoblidable de Francesc de B. Moll –a través dels seus manuals i en casos concrets amb entrevistes personals o amb intercanvis epistolars–, i vaig tenir la possibilitat de publicar els meus primers articles en català a la revista que Aramon dirigia, Estudis Romànics. Ell mateix em va demanar nombroses ressenyes per a la revista, que em van servir per a aprendre l’ofici al costat d’un mestre incomparable, i la nostra col·laboració i la nostra amistat ja no es van estroncar mai i em van permetre de conèixer catalanòfils de tot arreu i d’intervenir sistemàticament en els cursos d’estiu per a estrangers dels Estudis Universitaris Catalans. Encara durant aquests anys vaig tenir una altra gran oportunitat, decisiva en la meva vida intel·lectual: Martí de Riquer em va posar en contacte amb l’editor Josep M. de Casacuberta, propietari i director de l’Editorial Barcino, amb el qual vam fer molts plans que la meva decisió posterior d’entrar a Montserrat va tirar enlaire. Però l’amistat que vam establir, i que va durar també fins a la seva mort, em va permetre de tenir accés als immensos materials que conservava procedents de l’arxiu de Marià Aguiló i de començar a engrescar-me en l’estudi de Jacint Verdaguer, del qual coneixia les obres des de ben jove. Casacuberta em va donar un exemple impagable de com havia d’actuar un bon editor, dins la línia de l’«obra ben feta» que propugnava el Noucentisme i sense mirar els aspectes crematístics de la feina que un feia, ni plànyer esforços perquè sortís bé, encara que fos a base de passar-s’hi moltes hores i de refer de cap a cap treballs que després signarien uns altres.

Mentre estudiava a Barcelona, vaig tenir l’avinentesa d’anar unes quantes vegades, amb alguns companys del col·legi major o tot sol, a l’hostatgeria de Montserrat i aviat vaig pensar que m’agradaria de quedar-m’hi i de compartir la vida dels monjos. Aquesta decisió, en certa manera, va canviar radicalment el rumb de la meva trajectòria, ja que vaig haver de tornar a començar un cursus acadèmic, aquest cop d’humanitats, de filosofia i de teologia, que no s’acabaria fins al 1970. De tota manera, el trencament no fou total. El primer curs que vaig passar a Montserrat –el mes de setembre farà cinquanta anys que hi vaig entrar!– vaig enllestir els estudis de la Universitat i vaig anar a Barcelona a examinar-me i més endavant, perquè l’abat Gabriel M. Brasó m’ho va manar, per aconseguir el premi extraordinari de llicenciatura. I al cap de pocs mesos ja em va tocar de treballar en la traducció i la revisió d’un missal català-llatí, al qual vaig dedicar moltíssimes hores –no prou reflectides als crèdits corresponents– i tot seguit en la revisió dels quatre volums de l’Antic Testament, de l’anomenada Bíblia petita de Montserrat, en la d’una nova edició del Nou Testament i en la de la Bíblia en un volum, tot això publicat per l’Editorial Casal i Vall d’Andorra. Mentrestant, dins els nous estudis que havia d’emprendre hi tenia també un lloc important la patrologia, la història de l’Església i molt en concret la història monàstica, unes matèries en les quals vaig tenir mestres de gran categoria, com ara Alexandre Olivar, Anscari M. Mundó, Cebrià Baraut, Garcia M. Colombàs, Evangelista Vilanova o Hilari Raguer, i fins i tot un jove Lluís Duch ens va fer un curs sobre història de les religions. Més endavant, vaig tenir el privilegi de passar moltes hores al costat d’un altre mestre extraordinari, el pare Miquel Batllori, que em coneixia de quan residia al col·legi de Monti-sion de Palma i amb qui ja havia tingut relació durant els meus anys universitaris a Barcelona. Com és prou sabut, Batllori, durant una colla d’anys, va venir regularment un mes i mig o dos a Montserrat, on preparava l’edició de l’immens Arxiu Vidal i Barraquer, en la part referent a la Segona República espanyola, i li agradava de parlar llargament de omni re scibili i de comentar, a vegades molt críticament, els corrents historiogràfics en voga i els treballs de tota mena que li arribaven a les mans.

Ben aviat, em va tocar també de fer classes als meus companys –de llatí, de català, de literatura universal i literatura catalana i de metodologia–,³ que havia d’alternar amb les classes que jo mateix rebia, i ben aviat també em van demanar que em fes càrrec d’una revista internacional d’història, Studia monastica, que vaig dirigir –oficiosament o oficialment– durant molts anys i que poc o molt encara em dóna feina. Per circumstàncies internes de Montserrat, em va tocar també molt aviat d’intervenir en la celebració del II Congrés Litúrgic de Montserrat, el 1965, durant el qual vaig descobrir que tenia uns dots organitzatius que mai no hauria imaginat i que d’aleshores ençà he anat cultivant, i en l’edició dels quatre volums de les seves actes, que em va preparar, juntament amb altres feines per a l’Editorial Estela o per a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, per exercir la direcció d’aquesta darrera editorial i mirar de donar-li una forta empenta, tal com em va demanar l’abat Cassià M. Just el 1971, poc abans de la meva ordenació sacerdotal. Com que a Montserrat mai no ha mancat la feina, vaig haver d’ajudar també sovint el pare Miquel Estradé en els anomenats «Col·loquis de Montserrat», que se celebraven regularment al monestir i que em van permetre de tenir contacte amb moltíssimes persones i d’aprendre a conciliar parers i a moderar intervencions dels uns i dels altres. Més endavant, sense deixar la feina al monestir –tant la de l’editorial com la referent a conferències i a l’acolliment de persones i de grups–, vaig anar assistint a congressos i reunions de diverses menes, vaig fer cursets de catalanització de monges, de professors, de jesuïtes i de capellans, vaig prendre part unes quantes vegades en les sessions de la Universitat Catalana de Prada i en les Jornades del CIEMEN que se celebraven a Cuixà, encara durant la dictadura de Franco –i que, pel seu caràcter internacional, em van permetre de conèixer moltes persones i de practicar el francès i l’italià, al costat del sard o del cors–, i, en un altre ordre de coses, vaig mantenir els lligams amb el món universitari, fent tres cursos al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, ajudant constantment persones que cercaven temes per a tesis de llicenciatura o de doctorat o que necessitaven assessorament en matèries concretes, i sobretot exercint durant vint anys la secretaria de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, fundada el 1973 a Cambridge, com a conseqüència d’un col·loqui anterior sobre català que havia tingut lloc el 1970 a Amsterdam, al qual vaig assistir de camí cap a Munic, on havia de passar un semestre fent un curs intensiu de traducció i interpretació d’alemany.

En aquell temps es va iniciar la Gran Enciclopèdia Catalana, una aventura intel·lectual extraordinària, en la qual vaig intervenir des de molts punts de vista, com a assessor –a petició del meu gran amic Jordi Carbonell, el 1970 mateix vaig fer-me càrrec oficiosament de tots els temes relacionats amb Mallorca, que teòricament coordinava Francesc Moll, i a petició de Max Cahner i Eulàlia Duran, amb els quals vaig fer aleshores una amistat que ha durat tota la vida, vaig suggerir i redactar nombroses entrades per a l’Enciclopèdia, dels aspectes més diversos relacionats amb els Països Catalans, i vaig revisar-ne milers d’articles, alguns dels quals calia refer de cap a cap o si més no completar i harmonitzar–; en alguna avinentesa em va tocar també fer de mitjancer entre Jordi Pujol, l’home fort de Banca Catalana, i Max Cahner i la resta de la secció catalana de l’Enciclopèdia, que no se sentien ben tractats pels executius nomenats per la Banca després de la crisi d’Edicions 62. La relació amb Max Cahner es va accentuar a partir de la fundació de Curial Edicions, el 1972, i em va dur, el 1975, ja abans de la mort de Franco, a iniciar la revista Randa, dedicada a temes baleàrics, que encara perdura avui des de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i que m’ha servit per mantenir un contacte constant amb els intel·lectuals de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera.

Com podeu suposar, aquestes activitats es menjaven totes les hores de què disposava i per això el meu treball personal sempre ha estat fet en circumstàncies precàries i aprofitant hores perdudes: traient temps al descans, utilitzant tots els minuts possibles del dia i de la nit, i fent servir les escasses setmanes de vacances per estudiar i per redactar el que no podia fer durant el curs. D’altra banda, les necessitats de la casa em dugueren a treballar sobre temes que mai no havia tractat: la història religiosa i la història monàstica es van afegir a la història de la literatura i a la història de la llengua que inicialment m’havien ocupat i de moment representaren un parèntesi per als estudis sobre literatura popular amb els quals m’havia estrenat com a estudiós. Més endavant, però, vaig recuperar àmpliament aquest camp, quan la família Patxot va cedir al monestir de Montserrat l’enorme arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i em va tocar d’ordenar-lo de dalt a baix, de fer-ne el catàleg i de continuar els volums de Materials d’abans de la guerra que contenien les memòries de les missions fetes entre el 1921 i el 1936 i una selecció de les cançons que hi havien estat recollides. Tot plegat n’ha resultat un corpus que consta de dinou grans volums, que cal afegir als tres ja apareguts abans de 1936, útil no solament per als etnomusicòlegs i per als historiadors de la literatura, sinó també per als estudiosos de la història de Catalunya i sobretot per als que tracten de l’anomenada microhistòria, essent que l’Obra del Cançoner i les seves vicissituds permeten de conèixer múltiples aspectes de la vida de tots els Països Catalans –especialment del Principat i de les Illes Balears– durant els anys 1921-1936 i contenen un gran nombre de fotografies de persones, de pobles i d’edificis concrets que en molts casos tenen un valor incalculable.

La meva pertinença a la comunitat de Montserrat va determinar també un altre dels meus nous temes d’estudi: la guerra civil. Quan vaig parlar per primera vegada amb el mestre de novicis de la casa, que aleshores era el pare Cassià M. Just, futur abat, em va preguntar què pensava de la visió de Mallorca que donava Bernanos a Les Grands Cimetières sous la lune. Li vaig haver de dir que es tractava d’un llibre prohibit i que mai no havia tingut ocasió de llegir-lo. Es trobava, però, a la biblioteca de Montserrat, en diverses edicions, i tan aviat com el vaig devorar em va voltar dins el cap quina resposta caldria donar a la pregunta del pare Cassià. Al cap d’uns quants anys, quan, per iniciativa de Max Cahner, vaig pensar i tirar endavant la revista Randa, m’acabava de caure a les mans un número corresponent a l’any 1938 de la revista dels jesuïtes francesos Études en el qual hi havia un article polèmic de Bernanos, desconegut en aquell moment pels seus biògrafs i oblidat a les seves obres completes. S’hi defensava amb energia de la crítica que li havien fet des d’aquella revista sobre aspectes relacionats amb la guerra civil i sobre Mallorca. Vaig pensar que seria útil de donar a conèixer aquest article i, aprofitant que a Montserrat hi havia una biblioteca especialitzada en guerra civil, procedent de Francesc Cambó, vaig proposar-me de situar-lo des d’un punt de vista històric i historiogràfic. En van sortir quatre articles de Randa –els primers dels quals van aparèixer encara en vida de Franco–, que es convertiren després, el 1976, en el llibre La guerra civil a Mallorca, que va tenir un gran èxit de vendes i va suscitar nombrosos comentaris i algunes inevitables polèmiques. Un any més tard vaig publicar, finalment, l’article de Bernanos, dins el llibre Església i societat a la Mallorca contemporània, que per primera vegada estudiava críticament la positura dels eclesiàstics mallorquins davant la pròpia cultura, matisava la seva intervenció en el moviment anomenat Renaixença i començava a traçar les grans línies de l’Església mallorquina durant la Segona República i durant la guerra civil, amb el bisbe Josep Miralles i Georges Bernanos com a protagonistes principals.

Tot i que la meva idea era treballar una temporada sobre Bernanos i tancar definitivament el tema, la veritat és que fins ara no n’he sortit, ni en sortiré mai. Des del 1974 fins ara he parlat amb centenars de testimonis, he aconseguit accedir a milers de documents d’un valor incalculable –entre els quals els papers de l’arxiu de Mussolini o els informes secrets adreçats al Foreign Office per l’astut cònsol anglès a Mallorca Alan Hillgarth– i he pogut bastir un fresc –una saga m’agrada més de dir-ne– en el qual es barregen la història política, la història militar, la història de les relacions diplomàtiques, la història cultural i la història religiosa. Em queden encara algunes baules que esperen ésser tancades, si mai tinc temps per posar-me a ordenar l’immens material que he anat acumulant i que creix cada dia.

Per a mi, la guerra civil no s’acaba a Mallorca, sinó que té connotacions diferents a Menorca i a Eivissa i Formentera, illes amb les quals he tingut des de fa anys una estreta relació, i arriba fins a Montserrat, on van ser assassinats vint-i-tres monjos demòcrates i catalanistes, que no tenien res a veure amb el cop d’estat dels militars. Això em fa plantejar les qüestions complexes derivades de la memòria històrica, imprescindible mentre es tracti amb objectivitat i amb sentit comú, sense maniqueismes fora de lloc.

I encara hauria de parlar de la relació que he tingut amb l’Institut d’Estudis Catalans, que ha passat per la Societat Catalana d’Estudis Històrics, per la Societat Catalana de Llengua i Literatura –que vaig fundar per encàrrec del president Enric Casassas, juntament amb la revista Llengua & Literatura– i per la Secció Històrico-Arqueològica de la qual en aquest moment sóc vicepresident. I de la relació amb l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual actualment sóc secretari. He estat relacionat amb moltes altres institucions, però només n’esmentaré una, la Societat Verdaguer, amb la qual tinc uns lligams que sobrepassen l’estudi i l’erudició i arriben al nivell de l’amistat i de l’afecte. Aquestes institucions, més l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a la qual ja m’he referit abans i els contactes amistosos amb les universitats de tots els Països Catalans, m’han dut a estudiar temes concrets de la cultura catalana dels segles XIX i XX, que en bona part he recollit als deu volums apareguts fins ara d’Escriptors i erudits contemporanis i en altres volums anteriors o posteriors.

Tota aquesta mena d’estudis de tipus cultural, que interrelacionen sempre llengua, literatura i història, no tenen evidentment el caràcter mediàtic que poden adquirir les novel·les o fins i tot els assaigs de divulgació sobre segons quins temes. La veritat, però, és que des de sempre han tingut un públic ampli i variat i han aconseguit un impacte considerable. Els mallorquins i la llengua autòctona, per exemple, el meu primer llibre –aparegut el 1972, que va inaugurar ara fa quaranta anys Curial Edicions, juntament amb la Literatura catalana contemporània de Joan Fuster–, va ser llegit voluntàriament o obligatòriament a les universitats on s’estudiava català, sobretot a la Universitat de les Illes Balears i a la Universitat Autònoma de Barcelona, i més endavant va caldre publicar-ne una segona edició, que vaig aprofitar, com he mirat d’anar fent sempre, per posar-lo al dia i completar-lo d’una manera considerable. Paral·lelament a aquesta segona edició, del 1985, va aparèixer un volum en certa manera complementari, titulat Antoni M. Alcover i la llengua catalana, que va tenir una gran difusió pel fet que formava part de les publicacions promogudes pel Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, presidit pel meu venerat mestre i estimat amic Antoni M. Badia i Margarit.

Els diversos volums sobre la guerra civil a Mallorca han entrat a totes les bibliografies especialitzades –fins i tot en obres escrites en espanyol, en italià, en alemany o en anglès–, i el dedicat a Georges Bernanos no solament ha estat utilitzat per molts especialistes –en algun cas arribant fins al plagi més o menys descarat–, sinó que n’hi ha versions en francès i en alemany, escurçades per una banda i ampliades per l’altra, que parteixen de dues adaptacions desitjades pels editors: la francesa es refereix més a la biografia de Bernanos i l’alemanya se centra més en el tema de la guerra civil.⁴ Una altra de les obres referents a aquest tema, Guerra civil i repressió a Mallorca, del 1997, va quedar ràpidament exhaurida i més endavant, el 2005, va ser inclosa a la Biblioteca d’Escriptors Mallorquins del Diari de Balears, amb un tiratge molt elevat.

Ha tingut igualment una gran difusió el volum, encarregat per l’aleshores conseller de Cultura Max Cahner, Els Segadors, himne nacional de Catalunya, redactat en col·laboració amb els músics Salvador Pueyo i Oriol Martorell. La meva contribució en aquest volum tornarà a sortir aviat, posada al dia i augmentada amb informació important, al volum onzè d’Escriptors i erudits contemporanis, a fi de contrarestar algunes hipòtesis mancades de fonament objectiu que va formular l’any passat Jaume Ayats, en un llibre amb novetats en moltes de les seves pàgines, però simple resum del que ja sabíem fins ara en la majoria de punts importants.

El meu best-seller, tanmateix, és la Història de Montserrat, una síntesi publicada inicialment el 1931 per l’aleshores arxiver de Montserrat, pare Anselm M. Albareda, més endavant prefecte de la Biblioteca Vaticana i cardenal, que vaig posar al dia, com una de tantes feines d’encàrrec exigides pel que en podríem dir l’obediència monàstica, el 1972 i que d’aleshores ençà ha estat objecte de noves reelaboracions, cada cop més profundes, que han mantingut sempre el to i l’esperit del pare Albareda, però que l’han actualitzat tenint en compte la bibliografia més recent i a partir de recerques pròpies, i que han allargat la seva narració fins al 2012 mateix. A hores d’ara, en successives edicions i reedicions –normals, de butxaca, per a Caixes d’Estalvi o de luxe–, en deuen haver corregut més de trenta mil exemplars i continua essent un autèntic èxit de vendes. El complementa, pel que fa als segles XIX i XX, el llibre Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana (1979), encàrrec de l’abat Cassià M. Just, que em va obrir de bat a bat els arxius fins aleshores inaccessibles dels abats Escarré i Brasó. Ple d’informació nova i amb notes abundants, ha arribat a un públic menys ampli, però molt interessat, i ha donat lloc a controvèrsies i polèmiques abundoses, més aviat en converses personals o en intercanvis epistolars. Aviat en farem, si no hi ha res de nou, una segona edició, sense modificar-ne res.

Parlar d’un mateix és enormement incòmode. He escrit molt, massa i tot, molt sovint d’una manera anònima o amb pseudònims –sobretot en el cas de notes editorials, ressenyes, notes de lectura, cartes al director i traduccions–, i he publicat articles no solament en català, sinó també en espanyol, en basc, en anglès, en francès, en italià i en alemany. Deixeu-me dir, però, que mai no estic content del que faig i que tinc la sensació que tot plegat és de poc gruix i sovint massa circumstancial o massa condicionat per les presses i pels compromisos ineludibles. Certament, com recorda l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, al prefaci de la Bibliografia que els meus col·laboradors de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat m’han recollit aquest mateix mes en un volum preparat en un secret absolut,⁵ la mateixa saviesa oriental a la qual feia al·lusió al començament, aquest cop a l’anomenat Cohèlet o Eclesiastès, sentencia amb tota la raó del món: «tingues present que fer molts llibres és mai no acabar, i que l’estudi excessiu fa malbé la salut» (Ecl 12, 12). He pogut comprovar de debò tant una cosa com l’altra.

En tot cas, els meus companys de col·legi ja em feien broma que havia nascut amb un llibre sota el braç, i la meva vida està unida indissolublement als manuscrits, a la galàxia Gutenberg i ara també a les noves tecnologies informàtiques i digitals, que faciliten moltes coses i en compliquen moltes altres. Espero que encara podré continuar en les meves dèries durant alguns anys i que tindré l’avinentesa de posar en solfa si més no alguns dels molts projectes que al llarg del temps s’han anat entrecreuant i que necessiten unes hores i una atenció que fins ara no els he pogut dedicar. Al capdavall, penso que és molt més útil treballar per als altres que no treballar per a un mateix, i per això la tasca editorial i el servei de moltes menes a què m’obliga la meva condició de mallorquí i de monjo de Montserrat han passat sempre al davant de qualsevol altra consideració. Com deien els clàssics, feci quod potui, he fet el que he pogut, i com afegim a Mallorca, «el qui fa el que pot no està obligat a més». Si més no això és un consol en pensar en les múltiples coses que hauria volgut dur a terme i que, per una circumstància o per l’altra, han restat en l’esfera de les bones intencions. I és un consol també en pensar que l’activitat ininterrompuda de tants anys m’ha proporcionat tantes satisfaccions, m’ha permès de col·laborar en tantes iniciatives i sobretot m’ha donat l’oportunitat de crear-me un estol d’amics fidels i incondicionals que abasta tots els continents i que és format per persones de totes les edats, de totes les ideologies i de les professions més diverses.

* Text llegit per Josep Massot a la seu d’Òmnium Cultural de Barcelona amb motiu de la recepció del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (29 de maig de 2012).

1. Cf. Escriptors i erudits contemporanis. Setena sèrie (Barcelona, 2008), p. 234.

2. Cf. els meus llibres Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (Barcelona, 1978) i Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (Barcelona, 1990), i l’article «El Llibre dels poetes de Mercè Massot», recollit a El primer franquisme a Mallorca (Barcelona, 1996), pp. 393-406.

3. Més endavant vaig poder deixar aquestes classes. Els darrers anys, però, m’ha tocat de substituir-les per cursos sobre història de Montserrat i sobre història de l’Església moderna i contemporània.

4. Complement d’aquesta obra, Georges Bernanos i la guerra civil, és el volum anterior, ja esmentat, Església i societat a la Mallorca contemporània, i el posterior El bisbe Josep Miralles i l’Església de Mallorca, per al qual vaig tenir el privilegi d’accedir a l’arxiu secret del bisbat de Mallorca. Voldria citar també el pròleg i l’àmplia anotació de la traducció catalana d’Els grans cementiris sota la lluna, publicada per Curial Edicions i reeditada no fa gaire, sense pròleg i amb una anotació alhora reduïda i ampliada i posada al dia, per La Magrana.

5. Bibliografia de Josep Massot i Muntaner, a cura de Joan Martí i Castell i Josep Moran. Prefaci de Josep M. Soler, abat de Montserrat. Pròleg d’August Bover i Font (Barcelona, 2012).

PERFIL BIOGRÀFIC DE JOSEP MASSOT I MUNTANER

a càrrec de Rafael Roca

Al pròleg a la tercera sèrie d’Escriptors i erudits contemporanis l’estudiós Josep Massot i Muntaner afirma que concep la tasca investigadora com «una work in progress que no s’acaba mai i que presenta constantment nous caires i nous desafiaments».¹ És a dir, com un conjunt d’estudis i reflexions que dialoguen els uns amb els altres, es matisen i es perfeccionen; de manera que, al llarg dels anys i dels treballs, es van ampliant i complementant, sempre a la recerca de la veritat. Com un procés de revisió i construcció permanent marcat per l’exigència intel·lectual que confereix a la seua obra una extraordinària fiabilitat i un gran sentit unitari.

Efectivament, una ullada a l’extensíssima producció bibliogràfica de Josep Massot i Muntaner permet comprovar de seguida com aquest experimentat editor, promotor i estudiós polifacètic de la cultura –filòleg, historiador, crític…– ha actuat amb l’eficàcia d’un terrisser destre que va aixecant i modelant la seua obra amb ciència i paciència, conjugant la tècnica amb la constància i la passió, sempre amb anhel i estima. I que ha estat així, a força de fer girar el torn una vegada i una altra, com ha anat afaiçonant i arredonint una producció que, de dècades ençà, l’acredita com un dels humanistes catalans més destacats de tots els temps.

Nascut a Palma el 3 de novembre de 1941, és fill d’una família de músics, escriptors i folkloristes fortament atreta per les manifestacions artístiques. El fet de tenir, essent infant, la cultura tan a mà li permeté, entre d’altres coses, d’«aprendre a llegir tot sol en mallorquí perquè llegia pel meu compte les Rondalles de mossèn Alcover», tal com ell mateix ha recordat.² «Des de menut vaig ser una “rata de biblioteca” […] i no és estrany que més d’un cop pensés en la possibilitat d’esdevenir bibliotecari».³ Fou així com Josep, el major de quatre germans (el segueixen Joan, Guillem i Biel), entrà ben d’hora en contacte amb diversos intel·lectuals mallorquins, cosa que li facilità seguir de prop els ensenyaments de filòlegs i historiadors de la qualitat del menorquí Francesc de Borja Moll, que posava fi al Diccionari català-valencià-balear, i el valencià Manuel Sanchis Guarner, per aquell temps exiliat a Mallorca.

Encara que la seua família era originària de Palma, el seu pare va començar a exercir de metge a Campanet, on visqué durant aproximadament un any i mig. Josep va nàixer més o menys al cap de sis mesos, a Palma per desig exprés de la seua mare. De fet, la família va conservar una casa a Ciutat, on a vegades estaven empadronats i on sojornaven sempre durant temporades llargues o curtes. Quan tenia al voltant d’un any es traslladaren a Pòrtol, de manera que fou allí on passà la infància.⁴ Posteriorment, estudià el batxillerat a Monti-sion, el col·legi dels Jesuïtes de Palma, on coincidí, entre d’altres, amb qui seria futur president balear, Gabriel Cañellas. En 1958 féu el salt a Barcelona per a iniciar la carrera de Filosofia i Lletres, cosa que li permeté establir noves relacions intel·lectuals i d’amistat amb dues persones que esdevindrien peces clau de la seua formació inicial: Josep Maria de Casacuberta, de qui aprengué l’amor per l’edició curosa i exigent, i Martí de Riquer, que el va introduir en el món de la investigació literària. I en 1959 ja va assistir als cursos clandestins de llengua i literatura que s’impartien als Estudis Universitaris Catalans, on conegué dues personalitats més que també el marcarien de per vida: Joaquim Molas i Ramon Aramon i Serra.

En setembre de 1962 la seua vida experimentà un notable gir, ja que ingressà al Monestir de Montserrat, primer com a postulant i després com a novici; i al cap de dos anys hi féu la primera professió. En juny de 1963 es llicencià en Filosofia i Lletres. Secció de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i defensà la tesi de llicenciatura, que tractava sobre el romancer balear. I en setembre d’aquell any obtingué el premi extraordinari de llicenciatura. «Eren els temps en què la Filologia Romànica tractava encara de tota la Romània, i no com ara, que s’ha anat dividint i subdividint fins al punt que els estudiants de Filologia Catalana no estudien ni provençal, ni francès, ni italià, llengües i literatures indispensables per a entendre com cal l’evolució del català i de la seva literatura, i pràcticament no s’hi dóna gens de llatí, igualment indispensable per a conèixer el català», ha afirmat recentment en una conversa informal.

Ja abans d’acabar els estudis va publicar dos articles que encetaven la seua trajectòria intel·lectual, gràcies a un dels quals, dedicat al romancer tradicional espanyol a Mallorca, va establir relació epistolar amb Ramón Menéndez Pidal, mestre de filòlegs. Així mateix, a la Universitat de Barcelona va poder gaudir d’excel·lents professors, entre els quals, a més de Martí de Riquer, cal esmentar Antoni Vilanova, Antoni M. Badia i Margarit, Joan Bastardes, Joan Petit, Carlos Seco, José Manuel Blecua… «Amb en Blecua [ha recordat també], un altre professor excel·lent, ens vàrem fer molt amics, fins al punt que volia que em quedés amb ell a la Universitat. Fins i tot, quan vaig entrar a Montserrat, els primers dies em venia a veure molt sovint i em deia: “¡Salte, que te necesito!”».⁵ En 1965 Josep Massot esdevingué director de la revista internacional Studia Monastica, càrrec que va mantenir fins a 1994, i també intervingué en la celebració del II Congrés Litúrgic de Montserrat.

Entre 1962 i 1970, mentre feia classe als seus companys monjos, realitzà estudis eclesiàstics a Montserrat mateix, on tingué excel·lents professors de Bíblia, d’Història Eclesiàstica, de Filosofia i de Teologia, cosa que li va permetre d’ampliar el ventall de coneixements i li facilità els estudis interdisciplinaris. D’altra banda, durant l’estiu de 1966 i el primer semestre de 1970 realitzà estades als monestirs alemanys de Münsterschwarzach (Francònia) i de Sankt Bonifaz de Munic per a estudiar llengua i cultura alemanyes, i va seguir cursos intensius al Dolmetscher und Sprachen Institut, un equivalent de les actuals facultats de Traducció i Interpretació.

Encara que, com acabem de veure, la seua primera producció intel·lectual s’enceta a l’inici dels anys seixanta, fou la dècada dels setanta la que veié desplegar l’enorme potencial humà i cultural de Josep Massot i Muntaner. En 1970 esdevingué col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana. En 1971 rebé l’encàrrec de dirigir Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’entitat editorial en exercici més antiga del món, un nomenament que el condicionà notablement i que li impedí de seguir amb alguns dels seus plans, ja que, per exemple, no pogué tornar a Alemanya, tal com tenia previst. I poc temps després fou ordenat sacerdot.

D’altra banda, durant tres cursos (1970-73) fou professor de Literatura Catalana a la Universitat de Barcelona; i al llarg de molts anys ha ensenyat català i literatura al clericat de Montserrat, on actualment és professor d’Història de l’Església moderna i contemporània. L’any 1970 assistí al Col·loqui d’Amsterdam, que suposà el naixement provisional de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), i on es publicà un número de la revista Norte de tipus bibliogràfic, en el qual va col·laborar per encàrrec del Dr. Badia i Margarit. I en 1973 participà en la constitució oficial de l’AILLC, que es materialitzà en el Col·loqui de Cambrigde. Fou el moment en què el Dr. Badia li demanà que acceptara de ser secretari de la novella associació, càrrec que ocupà fins al 1993. D’aleshores ençà, n’és conseller, responsable de publicacions i coordinador de la sèrie Estudis de llengua i literatura catalanes, que s’inicià el 1980 i que ja va pel setanté volum. Mentre era secretari de l’AILLC, formà part també del consell assessor de la Institució de les Lletres Catalanes. En 1974 esdevingué membre del consell de redacció de la revista Serra d’Or, que passà a dirigir en 1994, un càrrec que encara manté. Al si de Curial Edicions, l’any 1975 fundà la revista Randa, dedicada a temes baleàrics, que des d’aleshores dirigeix. I en 1979 va substituir Joaquim Molas com a director del Diccionari de la literatura catalana.

Per encàrrec d’Enric Casassas, aleshores president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en 1985 fundà la Societat Catalana de Llengua i Literatura, societat filial de l’IEC que va presidir fins a 1991; i un any després, la revista Llengua & Literatura, de la qual va exercir com a director fins al 2010 (actualment, en forma part del consell de redacció). És membre també del consell de redacció de la revista Estudis Romànics i dels consells editors del Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Editorial Barcino, on va aconseguir, entre d’altres coses, que es reinstaurara la col·lecció dedicada als estudis verdaguerians.

Així mateix, ha pertangut o pertany al consell assessor de diverses revistes catalanes i estrangeres, entre les quals Caplletra i Catalan Review; ha impartit nombrosos cursets i conferències arreu dels Països Catalans i a diverses universitats estrangeres; i ha assistit sovint a congressos i reunions científiques de tota índole i abast. I encara, a la dècada dels anys vuitanta, formà part del consell assessor de la CIRIT (Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica); va ésser assessor i col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana i del Petit Curial; i des de 2008 és codirector de la Catalan Historical Review, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans.

L’any 1991 representa una data ben rellevant, en el transcurs de la seua biografia intel·lectual, ja que fou el moment en què la família del mecenes Rafael Patxot i Jubert cedí al Monestir de Montserrat l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya; i Josep Massot rebé l’encàrrec d’ordenar, estudiar i conservar el llegat d’un dels treballs de recerca etnomusicològica més importants d’Europa. La cura i l’esforç que, d’aleshores ençà, ha dedicat a l’anàlisi i la publicació d’aquest immens fons –entre els anys 1993 i 2011 ha publicat els volums IV-XXI dels Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya– han fet possible que els estudiosos i els lectors interessats disposen d’uns documents impagables per al coneixement de la literatura popular, l’etnografia, la música i fins i tot la fotografia, no sols de Catalunya, sinó també de les Illes Balears i del País Valencià.

D’altra banda, cal destacar que des del 1999 és membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual n’ha estat successivament tresorer, secretari, vicepresident, president en funcions durant un any (2013-2014) i president des del 2014. I que des del 2000 és igualment membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual és secretari. Per si això no fóra suficient, encara cal afegir-hi que forma part del consell de publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans; del patronat de la Fundació Mercè Rodoreda (concretament del comitè tècnic, des del 2015); i de la Societat Verdaguer (des de la seua fundació el 1991). A més, és membre d’honor de la Societat d’Onomàstica; membre d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; membre corresponent de la Societat Arqueològica Lul·liana (fundada a Palma el 1880); i membre honorari de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME).

En el capítol de premis i reconeixements, cal assenyalar que: el 1989 va rebre el Premi Francesc de Borja Moll, de l’Obra Cultural Balear, pel conjunt de la seua obra; en 1993 fou distingit amb el Premi Crítica Serra d’Or i el Premi Sanchis Guarner, de la Fundació Jaume I, pel llibre Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània; en 1996 rebé la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya; en 1998, el Premi Nacional de Cultura Popular, també de la Generalitat de Catalunya, per la recuperació i l’edició de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya; en 1998 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears; en 1999 rebé el Premi Ars Magna de la Casa Catalana de Mallorca; en 2000 fou distingit amb el Reconeixement de Mèrits del Patronat de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor; en 2009 li fou concedida la Medalla d’Or del Consell de Mallorca; i en 2012 va rebre el que segurament és el guardó més prestigiós de tots els que es lliuren de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó: el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural.

El respecte i l’admiració que hom professa envers el treball del pare Massot, i també l’estima a la seua persona, s’expressen de moltes i molt diverses maneres; i potser una de les més eloqüents siguen els volums i escrits d’homenatge que, en els darrers anys, li han adreçat amics, col·legues i companys, i que tan bé permeten observar el que Vicent Simbor ha qualificat com els «dos angles bàsics que conformen i defineixen la seua personalitat: gestor i promotor cultural i estudiós humanista».⁶ Així, cal destacar que en 2004 Germà Colón, Tomàs Martínez i Maria Pilar Perea li varen dedicar una extensa miscel·lània que aparegué a Castelló de la Plana amb el títol La cultura catalana en projecció de futur. Homenatge a Josep Massot i Muntaner, i que comptà amb la participació de més de dues dotzenes d’investigadors. D’altra banda, en setembre-octubre de 2007 el núm. 859 de la revista mallorquina Lluc li dedicà un dossier –titulat «Josep Massot i Muntaner, un savi infatigable»– que estava integrat per articles de Jaume Guiscafrè, Joan Mas i Vives, Pere Rosselló Bover, David Ginard, Pere Fullana i Margalida Tomàs; i també per una entrevista realitzada per Pere Antoni Pons i una breu semblança biogràfica que anà a càrrec del seu germà Biel.

Algun temps després, en 2012, Joan Martí i Castell i Josep Moran editaren un complet volum de Bibliografia de Josep Massot i Muntaner, amb prefaci de Josep M. Soler, abat de Montserrat, i pròleg d’August Bover. I aquell mateix any, a propòsit de la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el núm. 60 de la revista valenciana Caràcters li dedicà un nou monogràfic amb articles de Vicent Simbor, Carme Gregori, Lluïsa Julià i Damià Pons. Finalment, en 2015 la Societat Catalana de Llengua i Literatura –de la qual, com ja ha sigut dit, va ser fundador i primer president– volgué homenatjar-lo amb l’edició d’un llibre a cura d’August Bover i Manuel Llanas que, amb el títol de Saviesa i compromís, aplega nou entrevistes que va concedir entre els anys 1999 i 2012.

Precisament, a l’escrit titulat «Doctor subtilis», que obre el volum Saviesa i compromís, Salvador Giner qualifica Josep Massot i Muntaner com a «feiner impenitent», «de ferrenca voluntat» i «assenyat com cap altre».⁷ Són qualificatius que denoten exemplaritat i que li escauen com a anell al dit; i per a comprovar-ho només cal fullejar el llarg miler de treballs (entre articles, col·laboracions en obres col·lectives, pròlegs, ressenyes…) i la vuitantena llarga de llibres que, sobre temes de llengua, literatura i història dels Països Catalans, porta publicats a dia d’avui (un total de 1.176 publicacions a hores d’ara): «una obra monumental a través de la qual ha anat prenent cos un dels projectes intel·lectuals més solvents i ambiciosos de l’àmbit cultural català en l’època contemporània», en paraules de Carme Gregori.⁸

Atent a totes i cadascuna de les manifestacions que la cultura catalana genera a qualsevol coordenada del globus terraqüi, el pare Massot ha sabut guanyar-se l’adhesió i l’estima d’un «estol d’amics fidels i incondicionals que abasta tots els continents», al qual es refereix en l’escrit que obre aquest volum; i singularment les nostres, les dels valencians. La seua vinculació amb la Universitat de València està basada en el contacte directe amb els membres del Departament de Filologia Catalana i en l’edició, fa més d’un quart de segle, de conjunts d’estudis de la importància i la solidesa de les miscel·lànies dedicades a Joan Fuster (vuit volums) i Manuel Sanchis Guarner (tres volums); i també en l’edició d’actes de diversos col·loquis, en alguns dels quals, per cert, ha participat.

En aquest sentit, resulta oportú destacar l’estreta col·laboració que, gràcies a la seua mediació, ja fa dècades que varen establir les tres universitats públiques valencianes i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, fruit de la qual han pogut ser realitat, entre d’altres, els 86 títols de la collecció Biblioteca Sanchis Guarner i els 61 números de la revista Caplletra. Tot un cabal cultural i científic que té en aquest polifacètic «mallorquí de Catalunya», tal com s’agrada de presentar-se, un dels seus responsables més directes.

A hores d’ara, als 75 anys d’edat, Josep Massot i Muntaner continua en plena activitat intel·lectual; i com que «té les virtuts de la laboriositat inexhaurible, de l’eficiència màxima en la utilització del temps que té disponible, i del rigor més exigent a l’hora d’aplicar els seus mètodes de recerca», tal com afirma Damià Pons,⁹ la seua agenda es troba farcida de projectes de futur. Així, coincidint amb el vuitanté aniversari de l’inici de la guerra civil, en aquests moments treballa en la segona edició augmentada de la Vida i miracles del «conde Rossi»; «i de seguida que pugui», s’apressa a afegir-hi mentre conversa, «enllestiré una refosa del llibre La guerra civil a Montserrat, i una mica més endavant els dos o tres que em falten per tancar la saga de la guerra civil a les Balears (Mallorca, base aeronaval mediterrània i Aportació de Mallorca a la guerra civil, com a mínim)». I a tot això encara cal sumar les múltiples responsabilitats que actualment exerceix, entre les més exigents de les quals es troben, com sabem, les direccions de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i de la revista Serra d’Or, la presidència de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i la secretaria de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

És possible afegir-hi alguna cosa més? Doncs sí, que, tal com Manuel Llanas assevera al volum Saviesa i compromís, el pare Massot «és l’home que treballa més d’aquest país»; i que «a la seva infatigable activitat investigadora, acadèmica, editorial i cívica, hi suma una voluntat constant de servei i una proverbial generositat humana i intel·lectual sense falla».¹⁰ I els qui l’hem tractat en som testimoni. Ad multos annos!

1. Escriptors i erudits contemporanis. Tercera sèrie (Barcelona, 2003), p. 8.

2. Saviesa i compromís. Nou entrevistes a Josep Massot i Muntaner (Barcelona, 2015), p. 66.

3. «A la ciutat dels llibres», Caràcters, 60 (València, 2012), p. 25.

4. Saviesa i compromís. Nou entrevistes a Josep Massot i Muntaner (Barcelona, 2015), pp. 66-67.

5. Ibid., p. 68.

6. «Josep Massot i Muntaner: entre la investigació i la gestió cultural», Caràcters, 60 (València, 2012), p. 26.

7. Saviesa i compromís. Nou entrevistes a Josep Massot i Muntaner (Barcelona, 2015), p. 9.

8. «Josep Massot, erudició i mestratge intel·lectual», Caràcters, 60 (València, 2012), p. 27.

9. «El sentit cívic infatigable d’un erudit de la cultura», Caràcters, 60, p. 29.

10. Saviesa i compromís. Nou entrevistes a Josep Massot i Muntaner (Barcelona, 2015), p. 15.

BIBLIOGRAFIA

a càrrec de Rafael Roca

1. LLIBRES

1. Els mallorquins i la llengua autòctona (Barcelona, Curial, 1972; Biblioteca de cultura catalana, 1).

2. Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1973; Saurí, 11).

3. L’Església catalana al segle XX (Barcelona, Curial, 1975; Biblioteca de cultura catalana,14).

4. La guerra civil a Mallorca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1976; Biblioteca Serra d’Or, 9).

5. Església i societat a la Mallorca del segle XX (Barcelona, Curial, 1977; Biblioteca de cultura catalana, 28).

6. L’Església catalana entre la guerra i la postguerra (Barcelona, Rafael Dalmau, 1978; Episodis de la història, 223-224).

7. Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1978; Biblioteca Serra d’Or, 14).

8. Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1979; Biblioteca Serra d’Or, 23. Segona edició, 2012).

9. Trenta anys d’estudis sobre la llengua i la literatura catalanes (1950-1980). II. La literatura. De l’Edat Mitjana a la Renaixença (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980; Biblioteca Serra d’Or, 5).

10. Obra selecta de Jacint Verdaguer (Barcelona, Kapel S. A., 1982).

11. La guerra civil a Montserrat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984; Subsidia monastica, 12).

12. Els mallorquins i la llengua autòctona. Segona edició augmentada (Barcelona, Curial, 1985; Biblioteca de Cultura Catalana, 1).

13. Antoni M. Alcover i la llengua catalana (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat - II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, 1985).

14. Cançonetes mallorquines recollides per Marià Aguiló, I (Barcelona, Barcino, 1985 [1986]; Biblioteca Folklòrica Barcino, 19).

15. El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost-setembre de 1936 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987; Biblioteca Serra d’Or, 61).

16. Vida i miracles del «conde Rossi». Mallorca, agost-setembre 1936 / Màlaga, gener-febrer 1937 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988; Biblioteca Serra d’Or, 72).

17. Georges Bernanos i la guerra civil (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989; Biblioteca Serra d’Or, 88).

18. Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990; Biblioteca Serra d’Or, 94).

19. El bisbe Josep Miralles i l’Església de Mallorca. De la Dictadura a la guerra civil (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991; Biblioteca Serra d’Or, 101).

20. Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992; Biblioteca Serra d’Or, 110).

21. Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània (Barcelona, Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993; Textos i estudis de cultura catalana, 29).

22. Inventari de l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, fasc. 1 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 4/1. Reeditat el 2013).

23. Inventari de l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, fasc. 2 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 4/2. Reeditat el 2013).

24. El cònsol Alan Hillgarth i les Illes Balears (1936-1939) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995; Biblioteca Serra d’Or, 142).

25. Història de l’Obra del Cançoner i complement a l’inventari de l’Arxiu (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 5).

26. El primer franquisme a Mallorca. Guerra civil, repressió, exili i represa cultural (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996; Biblioteca Serra d’Or, 162).

27. Escriptors i erudits contemporanis. [Primera sèrie] (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996; Biblioteca Serra d’Or, 167).

28. Mallorca durant la guerra civil (1936-1939) (Palma de Mallorca, Documenta Balear, 1996; Quaderns d’història contemporània de les Balears, 1. N’hi ha una reimpressió del 2000).

29. Memòries de missions de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 6).

30. Guerra civil i repressió a Mallorca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997; Biblioteca Serra d’Or, 188. Segona edició no venal, sense índex de noms i amb lleugeríssims canvis, a la Biblioteca d’Escriptors Mallorquins del Diari de Balears. Palma, Diari de Balears, 2005 [2006]).

31. Memòries de missions de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997 [1998]; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 7).

32. Els bombardeigs de Mallorca durant la guerra civil (1936-1938) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998; Biblioteca Serra d’Or, 200).

33. Antoni M. Alcover i el monestir de Montserrat (Manacor, Patronat de l’Escola Municipal de Mallorquí, 1998; Papers de Sa Torre, 43).

34. Tres escriptors davant la guerra civil. Georges Bernanos-Joan Estelrich-Llorenç Villalonga (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998; Biblioteca Serra d’Or, 215).

35. Memòries de missions de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 8. Reeditat el 2013).

36. Semblances i comentaris (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999; Biblioteca Serra d’Or, 230).

37. Memòries de missions de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 9).

38. Antoni M. Sbert, intel·lectual i polític (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2000).

39. De la guerra i de l’exili. Mallorca, Montserrat, França, Mèxic (1936-1975) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000; Biblioteca Serra d’Or, 247).

40. Memòries de missions de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 10).

41. Antoni M. Sbert, agitador, polític i promotor cultural (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000; Biblioteca Serra d’Or, 255).

42. Bernanos et la guerre d’Espagne. Traduit du catalan par Mathilde Bensoussan, préfacé par Dominique de Courcelles (París, Salvator, 2001; Juste un débat).

43. Escriptors i erudits contemporanis. Segona sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001; Biblioteca Serra d’Or, 274).

44. Memòria de missió de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 11).

45. Georges Bernanos und Mallorca, 1934-1938. Mit einem Vorwort von Manfred Tietz. Aus dem Katalanischen von Martin B. Fischer (Berlín, Edition Tranvia / Verlag Walter Frey, 2002).

46. Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002; Biblioteca Serra d’Or, 288).

47. Els viatges folklòrics de Marià Aguiló. Discurs llegit el dia 6 de juny de 2002 en l’acte de recepció pública de Josep Massot i Muntaner a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i contestació de l’acadèmic numerari Joaquim Molas i Batllori (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2002).

48. Memòries de missions de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 12).

49. Escriptors i erudits contemporanis. Tercera sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003; Biblioteca Serra d’Or, 299).

50. Església i societat a la Catalunya contemporània (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003; Biblioteca Abat Oliba, 255).

51. Memòries de missions de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 13).

52. Sobre Georges Bernanos i altres temes polèmics (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004; Biblioteca Serra d’Or, 320).

53. Escriptors i erudits contemporanis. Quarta sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004; Biblioteca Serra d’Or, 332).

54. Memòries de missions de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 14).

55. Escriptors i erudits contemporanis. Cinquena sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005; Biblioteca Serra d’Or, 342).

56. Memòries de missions de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 15).

57. Jordi Rubió i Balaguer. Semblança biogràfica. Conferència pronunciada davant el Ple [de l’Institut d’Estudis Catalans] per Josep Massot i Muntaner el dia 18 d’octubre de 2005 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2005).

58. Erudits i escriptors contemporanis. Sisena sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006; Biblioteca Serra d’Or, 363).

59. Memòries de missions de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 16).

60. Escriptors i erudits contemporanis. Setena sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007; Biblioteca Serra d’Or, 381).

61. Memòries de missions de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 17).

62. Història i memòria. Pregó per a la Festa de l’Estendard (Palma, Ajuntament de Palma, 2007).

63. Antoni M. Sbert, 1901-1980 (Barcelona, Fundació Josep Irla, 2008; Biblioteca de l’Esquerra Nacional).

64. Escriptors i erudits contemporanis. Vuitena sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008; Biblioteca Serra d’Or, 406).

65. Missions de recerca, per Joan Sala i Salarich (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 18).

66. Menorca dins el dominó mediterrani (1936-1939) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009; Biblioteca Serra d’Or, 412).

67. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009; Biblioteca Serra d’Or, 415).

68. Missions de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona, per Joan Tomàs (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 19).

69. Escriptors i erudits contemporanis. Novena sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010; Biblioteca Serra d’Or, 425).

70. Història de Montserrat, en col·laboració amb Anselm M. Albareda. Nova edició revisada i ampliada per Josep Massot i Muntaner. Vuitena edició, completament refeta, augmentada i amb la bibliografia molt ampliada; edició en rústega i edició de luxe (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010).

71. Missions de recerca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010; Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials, 20).

72. Escriptors i erudits contemporanis. Desena sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011; Biblioteca Serra d’Or, 439).

73. Les represàlies de Franco contra els militars «poc addictes». La «Causa del mando» de 1936 a Mallorca (Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2011; L’Arjau, 26).

74. Historia de Montserrat, en col·laboració amb Anselm M. Albareda. Nueva edición actualizada y ampliada. Traducción de Emilio Solano Sancho (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011).

75. Complements a l’inventari de l’arxiu de l’Obra del Cançoner i a les seves missions (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011; Materials, 21).

76. Història de Montserrat, en col·laboració amb Anselm M. Albareda. Novena edició revisada i ampliada (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012).

77. Frederic Clascar i Sanou. Semblança biogràfica (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2012).

78. Escriptors i erudits contemporanis. Onzena sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012; Biblioteca Serra d’Or, 452).

79. Lletra de Nadal 2012 (Barcelona, Catalunya religió.cat, 2012. Opuscle de quatre pàgines).

80. El calvari d’Antonio Espina i de Guillermo Roldán (Mallorca, 1936-1940) (Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2013; L’Arjau, 32).

81. Escriptors i erudits contemporanis. Dotzena sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013; Biblioteca Serra d’Or, 463).

82. Rafael Patxot i Jubert. El savi, el mecenes, el patriota (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014; Biblioteca Serra d’Or, 472).

83. Saviesa i compromís. Nou entrevistes a Josep Massot i Muntaner. A cura d’August Bover i Manuel Llanas (Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, 2015; Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 10).

84. A la Ciutat dels llibres. Primera sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015; Biblioteca Serra d’Or, 483).

85. A la Ciutat dels llibres. Segona sèrie (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016; Biblioteca Serra d’Or, 492).

86. Arconavaldo Bonacorsi, el «conde Rossi». Mallorca, agost-desembre 1936. Màlaga, gener-febrer 1937 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017; Biblioteca Serra d’Or, 495).

2. PARTS DE LLIBRES

1. «Per una bibliografia dels monjos catalans», I Col·loqui d’Història del Monaquisme Català, I (Santes Creus, 1967), pp. 179-182.

2. «L’abat Guillem Riera i el seu comentari a la Regla de sant Benet», Miscel·lània històrica catalana. Homenatge al P. Jaume Finestres, historiador de Poblet (Poblet, 1970), pp. 521-531.

3. «La Societat d’Amics del País, Jaume Pujol i el català de Mallorca», In memoriam Carles Riba (1959-1965) (Barcelona, 1973), pp. 261-275.

4. «El fons monàstic de Sant Feliu de Guíxols de la Biblioteca de Montserrat», II Colloqui d’Història del Monaquisme Català, II (Poblet, 1974), pp. 343-358.

5. «Mil anys de Cuixà», Àngel Guimerà (1845-1924) (Barcelona, 1974), p. 14.

6. «La literatura religiosa de l’Edat Mitjana en la tradició oral d’avui», dins R. B. Tate i Alan Yates (eds.), Actes del Tercer Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Oxford, 1976), pp. 271-282.

7. «La Regla de San Benito a través de la historia», La regla benedictina bajo un enfoque pastoral y psicológico (Arévalo, 1975 [1976]), pp. 1-10.

8. «Dificultades en la interpretación de la RB», La regla benedictina bajo un enfoque pastoral y psicológico (Arévalo, 1975 [1976]), pp. 11-17.

9. «La Iglesia en la sociedad contemporánea», La regla benedictina bajo un enfoque pastoral y psicológico (Arévalo, 1975 [1976]), pp. 18-25.

10. «El monacato benedictino contemporáneo», La regla benedictina bajo un enfoque pastoral y psicológico (Arévalo, 1975 [1976]), pp. 26-34.

11. «Introducció a la història dels Països Catalans», dins A. M. Badia i Margarit, Vint-i-cinc anys d’estudis sobre la llengua i la literatura catalanes. I La llengua (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1976), pp. 9-30.

12. Col·laboració al manual Iglesia y sociedad. Veinte siglos de historia, I, (Madrid-Barcelona, 1976) i ii (Madrid-Barcelona, 1977).

13. «Evolució de l’Església catalana durant el segle XX», La integració de les religioses a Catalunya (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977), pp. 59-135.

14. Col·laboració a Expectatives i perspectives de l’Església catalana (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977; Scripta et Documenta, 26).

15. «La repressió contra la llengua a Mallorca (1936-1939)», Segones Jornades del Ciemen, 1a part (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1978), pp. 9-17.

16. «Un projecte d’Associació d’intel·lectuals catòlics (1936)», Miscel·lània Aramon i Serra, I (Barcelona, 1979 [1980], pp. 425-433.

17. «Marià Aguiló, col·lector de cançons populars», dins J. Bruguera i J. Massot i Muntaner (eds.), Actes del Cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980), pp. 287-324.

18. «Marià Aguiló i la poesia popular», Estudis de llengua i literatura catalanes II (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981), pp. 307-332.

19. «Un altre epistolari de Maria-Antònia Salvà», Estudis de llengua i literatura catalanes, III (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981), pp. 219-242.

20. «Francesc de B. Moll, impulsor de cultura», Homenatge a Francesc de B. Moll (Mallorca, 1982), pp. 13-17. Reeditat, amb algun afegit, a Randa, 13 (1982), pp. 213-219.

21. «Els Segadors, de cançó popular a himne patriòtic», dins J. Massot i Muntaner, S. Pueyo i O. Martorell, Els Segadors, himne nacional de Catalunya (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1983), pp. 7-30. Nova edició revisada, ibid. (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Generalitat de Catalunya, 1993), pp. 7-30.

22. «El bisbe Josep Miralles davant la Dictadura, la República i la guerra civil», dins A. Manent, J. Massot i Muntaner i A. J. Soberanas (eds.), Contribució a la història de l’Església catalana. Homenatge a mossèn Joan Bonet i Baltà (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983), pp. 285-316.

23. «Notes sobre el text i l’autor de la Representació de la Mort», Serta Philologica F. Lázaro Carreter, II (Madrid, 1983), pp. 347-353.

24. «Les tres millors poesies de Maria-Antònia Salvà», Maria A. Salvà, 25 anys després (Llucmajor, Obra Cultural Balear, 1983), pp. 18-20.

25. «El bisbe Josep Miralles i Les Grands Cimetières sous la lune», Studia historica et philologica in honorem M. Batllori (Roma, 1984), pp. 715-730.

26. «El pare Bonaventura Ubach i l’evolucionisme», Miscel·lània Fort i Cogul (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984), pp. 233-239.

27. «Joan Puig i Ferreter, delegat de la Generalitat a Montserrat», Miquel Coll i Alentorn. Miscel·lània d’homenatge en el seu vuitantè aniversari (Barcelona, 1984), pp. 351-389.

28. «M. Milà i Fontanals», Arrels de la Catalunya mil·lenària. Nadala de la Fundació Jaume I (Barcelona, 1984), pp. 117-118.

29. «Mossèn Antoni M. Alcover i la llengua literària», Miscel·lània Sanchis Guarner, i (València, Universitat de València, 1984), pp. 213-224.

30. «Pere d’Alcàntara Penya i la llengua catalana», Estudis de llengua i literatura catalanes IX (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984 [1985]), pp. 139-171.

31. «Jeroni Pons, defensor de mossèn Alcover», Homenatge a Antoni Comas. Miscel·lània in memoriam (Barcelona, 1985), pp. 251-275.

32. «Agustí Eura i la seva Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat», dins Lola Badia i Josep Massot i Muntaner (eds.), Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, ii (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986; Biblioteca Abat Oliba, 44-45), pp. 99-126.

33. «Cristianisme i catalanisme», Catalanisme: història, política i cultura (Barcelona, L’Avenç, 1986), pp. 179-191.

34. «Un historiador monàstic» [J. J. Piquer i Jover], Bibliografia de Josep-Joan Piquer i Jover (1911-†1985). In memoriam (Vallbona de les Monges, 1987), p. 25.

35. «Unes Cobles de Nadal mallorquines del segle XVIII», dins Albert Manent i Joan Veny (eds.), Miscel·lània d’homenatge a Enric Moreu-Rey, II (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988), pp. 393-400.

36. «Tomàs Forteza i la polèmica dels plurals en -es», dins Albert Manent i Josep Massot i Muntaner (eds.), Miscel·lània Joan Gili (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988), pp. 361-374.

37. «Els inicis del Movimiento a Mallorca. De l’expedició de Bayo als bombardeigs de Barcelona», Catalunya i la guerra civil (1936-1939) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988), pp. 37-81.

38. «La literatura sobre la guerra civil a les Illes Balears», Homenatge a Lluís Guarner, 1902-1986 (València, Universitat de València, 1988), pp. 189-200

39. «La llengua arcaica durant la Renaixença», Studia in honorem prof. M. de Riquer, III (Barcelona, Quaderns Crema, 1988), pp. 67-86.

40. «Primetxer, un mossarabisme mallorquí?», La Corona de Aragón y las lenguas románicas. Miscelánea de homenaje para Germán Colón (Tübingen, 1989), pp. 435-440.

41. «Joan Mascaró i la guerra civil», Estudis de llengua i literatura catalanes, XVIII (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989), pp. 317-339.

42. «Poesia franquista en català a Mallorca», dins Antoni Ferrando i Albert Hauf (eds.), Miscel·lània Joan Fuster, ii (Barcelona-València, Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Universitat de València, 1990), pp. 227-256.

43. «[Joan Amades]», El món de Joan Amades (Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990), p. 327.

44. «Joan Estelrich i la guerra civil», Estudis de llengua i literatura catalanes, XXII (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991), pp. 235-276.

45. «El pare Andreu de Palma, historiador frustrat de la guerra civil», Miscel·lània d’homenatge a Josep Benet (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991), pp. 537-560.

46. «Feliu Sardà i Salvany a Mallorca (1871-1915)», L’Església mallorquina durant la Restauració (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992), pp. 21-88.

47. «Una obra desconeguda de l’etapa mallorquina de Sanchis Guarner: l’antologia de literatura medieval de Mallorca» (en col·laboració amb Maria Josepa Gallofré), dins Antoni Ferrando (ed.), Miscel·lània Sanchis Guarner, i (Barcelona-València, Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Universitat de València, 1992), pp. 95-102.

48. «Deu cartes de Maria-Antònia Salvà a Ramon Muntanyola», dins Albert Manent i Ramon Pla i Arxé (eds.), Miscel·lània Joan Triadú (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993), pp. 243-262.

49. «Baltasar Samper i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», dins Salvador Rebés (ed.), Actes del Col·loqui sobre Cançó Tradicional. Reus, setembre 1990 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994), pp. 23-27.

50. «El Llibre dels poetes de Mercè Massot», Estudis de llengua i literatura catalanes, XXVIII (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994), pp. 249-261.

51. «Gabriel Alomar i els clergues intel·lectuals», Miscel·lània en honor del Doctor Casimir Martí (Barcelona, Fundació Vives Casajuana, 1994), pp. 301-312.

52. Col·laboració a L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 1992-1995 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996; Biblioteca Serra d’Or, 163).

53. «Joaquim Molas, entre Barcelona, Mallorca i Montserrat», A Joaquim Molas (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996), pp. 115-121.

54. «Record de Miquel Àngel Riera», La claror que us don… Homenatge a Miquel Àngel Riera (Palma de Mallorca, 1997), pp. 106-108.

55. «Joan Estelrich i el manifest dels intel·lectuals francesos a favor de Franco», Miscel·lània Joan Estelrich (Palma de Mallorca, 1997), pp. 175-214.

56. «Marià Aguiló i la descoberta de la poesia popular», Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme (Vilanova i la Geltrú, 1997), pp. 115-135. N’hi ha una altra edició, més completa i més correcta, a Randa, 40 (1997), pp. 51-70.

57. «Georges Bernanos i Mallorca», Les literatures catalana i francesa al llarg del segle XX. Primer Congrés Internacional de Literatura Comparada. València, 15-18 abril 1997 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997), pp. 175-207.

58. «Els exiliats mallorquins», V Jornades d’Estudis Catalano-Americans. Maig 1993 (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1997 [1998]), pp. 47-58.

59. «El pare Ireneu Segarra, monjo i director de l’Escolania», Ireneu Segarra. Mig segle de mestratge musical (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998), pp. 13-30.

60. «Record de Manuel Sanchis Guarner», dins Antoni Ferrando i Francesc Pérez i Moragón (eds.), Manuel Sanchis Guarner: el compromís cívic d’un filòleg (València, Publicacions de la Universitat de València, 1998), pp. 81-84.

61. «El pare Miquel Estradé, monjo i escriptor», Setmana Santa. Tarragona 1998, 99-102. Integrat al pròleg a Miquel Estradé, La darrera crida (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998), pp. 5-8.

62. «Llorenç Villalonga i la guerra civil», dins Josep Massot i Muntaner (ed.), Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny, ii (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998), pp. 395-429.

63. «Miquel Batllori i la història contemporània», Miquel Batllori, historiador humanista. Cicle sobre la seva obra (17 de febrer-17 de març de 1998) (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona-Fundació Caixa de Sabadell, 1998), pp. 69-78.

64. «Alfredo Giannini, traductor de Solitud», dins Dietrich Briesemeister i Axel Schönberger (eds.), Ex nobili philologorum officio. Festschrift für Heinrich Bihler zu seinem 80. Geburtstag (Berlín, Domus Editoria Europaea, 1998), pp. 127-132.

65. «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i Sardenya», dins Paolo Maninchedda (ed.), La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo, I (Càller, 1998 [1999]), pp. 397-405.

66. «El diari d’una miliciana de l’expedició de Mallorca», dins Hilari Raguer (ed.), Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, IX (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1999), pp. 228-229.

67. «Els cementiris sagnants de Mallorca», ibid., p. 262.

68. «Els informes del cònsol Hillgarth sobre Mallorca», ibid., pp. 276-277.

69. «L’aïllament de Menorca», ibid., pp. 312-313.

70. «L’abat Marcet i la creació d’una editorial moderna», Montserrat. Cinc-cents anys de publicacions, 1499/1999 (Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1999), pp. 43-53. Reimprès a Cinc-cents anys de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005), pp. 69-88.

71. «La segona etapa de la revista Occident, dirigida per Joan Estelrich (París, 1940-1941)», dins Sybille Große i Axel Schönberger (eds.), Dulce et decorum est philologiam colere: Festschrift für Dietrich Briesemeister zu seinem 65. Geburtstag (Berlín, Domus Editoria Europaea, 1999), pp. 455-480.

72. «Rafel Ginard, home d’Església, home de país», dins Rafel Ginard Bauçà, Sant Joan, la meva terra (Sant Joan, 1999; Monografies santjoaneres, 9), pp. 39-45.

73. «Marià Aguiló, entre la poesia i l’erudició», dins Joan Mas i Vives, Joan Miralles i Monserrat i Pere Rosselló Bover (eds.), Actes de l’Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, III (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000), pp. 347-372.

74. «La primera biografia de Llorenç Villalonga», Estudis de llengua i literatura catalanes, XL. Homenatge a Arthur Terry, IV (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000), pp. 87-91.

75. «Joan Estelrich i la propaganda franquista a París (1939-1942)», dins Ferran Carbó, Dolores Jiménez, Elena Real i Ramon X. Rosselló (eds.), Les literatures catalana i francesa: postguerra i engagement (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000), pp. 261-295.

76. «El primer exili d’Antoni M. Sbert», dins Manuel Aznar Soler (ed.), Las literaturas del exilio republicano de 1939. Actas del II Congreso Internacional (Bellaterra, 1999), volumen i (Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000), pp. 81-95.

77. «R. Aramon i Serra, l’home de l’Institut», dins Institut d’Estudis Catalans, Ramon Aramon i Serra. Sessió en memòria. Sala Prat de la Riba, 30 d’octubre de 2000 (Barcelona, 2001), pp. 19-29.

78. «Paraules d’agraïment», dins Albert Carvajal et alii, 25è reconeixement de mèrits. Parlaments, imatges i adhesions (Manacor, Patronat de l’Escola Municipal de Mallorquí, 2001; Papers de sa Torre, 58), pp. 31-34.

79. «Manuel de Montoliu, defensor de la unitat espanyola i de l’idioma nacional», Miscel·lània Segimon Serrallonga (Vic, Eumo, 2001), pp. 139-155.

80. «La Chiesa catalana nel XX secolo (fino al Concilio Vaticano II)», Germinabit. L’espressione religiosa in lingua catalana nel xx secolo (Roma, Generalitat de Catalunya, 2001), pp. 65-74. Text català, «L’Església a Catalunya al segle XX (fins al Concili Vaticà II)», Germinabit. L’expressió religiosa en llengua catalana al segle XX (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2002), pp. 65-74.

81. «Literatura de la guerra civil a Mallorca», Literatura de la guerra civil. Memòria i ficció (Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2002), pp. 81-132.

82. «Els camins de la Fundació Ramon Llull», Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, història, II (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003), pp. 679-703.

83. «Repressió i represa lingüística i cultural», Memòria de la Democràcia 1936-1962 (Palma, Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears, 2003), pp. 107-110.

84. «Germà Colón, filòleg castellonenc de Basilea», dins el volum col·lectiu Germà Colón, la passió de la llengua (València, Saó, 2003), pp. 115-122. Publicat també a Serra d’Or, novembre 2003, pp. 34-37.

85. «Antoni M. Alcover, historiador», Actes del Congrés Internacional Antoni M. Alcover (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003), pp. 709-735.

86. «Marian Rubió i Tudurí, polític catalanista», Els Rubió, una nissaga d’intel·lectuals ([Manresa-Barcelona], Angle Editorial-N.M.A.R.T. [2003]), pp. 161-166.

87. Necrologia de «Miquel Batllori i Munné (01.10.1909 - 09.02.2003)», dins Institut d’Estudis Catalans. Memòria curs 2002-2003 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2004), pp. 200-202.

88. «Els estudis sobre història literària», dins Albert Balcells (ed.), Història de la historiografia catalana (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2004), pp. 301-315.

89. «Joan Tomàs i Esteve Albert dins l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», dins Les cançons de Mataró. Cançons recollides a Mataró per Joan Tomàs i Esteve Albert en la Missió de Recerca de 1932-33 per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Edició a cura de Jaume Arnella. (Mataró, Patronat Municipal de Cultura Els Garrofers acp, 2004), pp. 7-8.

90. «Antoni M. Alcover i l’Institut d’Estudis Catalans (1924)», Estudis de llengua i literatura catalanes L. Homenatge a Arthur Terry, VI (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005), pp. 113-166.

91. «Els erudits rossellonesos i l’Institut d’Estudis Catalans», dins Albert Balcells i Josep Massot (eds.), Sessió de la Secció Històrico-Arqueològica a Perpinyà (20 d’octubre de 2004) (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2005), pp. 45-51.

92. «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», dins El cançoner popular català (1841-1936) (Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005 [2006]), pp. 72-87.

93. Textos de Montserrat, un lloc únic. Exposició al Palau Robert, Barcelona, febrer-abril de 2007 (llevat dels apartats sobre relleu, vegetació i fauna, redactats per Josep M. Panareda).

94. «Frederic Clascar, traductor de la Bíblia», dins Eulàlia Miralles i Josep Solervicens (eds.), El (re)descobriment de l’Edat Moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Universitat de Barcelona, 2007), pp. 547-562.

95. «Els setanta anys de Max Cahner», dins Servir Catalunya. Homenatge als 70 anys de Max Cahner (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007), pp. 113-119.

96. «Jacint Verdaguer i l’arxiduc Lluís Salvador», dins Miscel·lània Ricard Torrents. Scientiae patriaeque impendere vitam (Vic, Eumo Editorial - Universitat de Vic - Eumogràfic, 2007), pp. 317-342.

97. «Les societats filials adscrites a la Secció Històrico-Arqueològica», dins L’Institut d’Estudis Catalans 1907-2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2007), pp. 51-55.

98. «Eliseu Climent, un homenot del País Valencià», dins Eliseu Climent. La utopia feta realitat (València, Saó, 2007), pp. 119-121.

99. «Maurici Serrahima i l’Institut d’Estudis Catalans», dins Centenari Maurici Serrahima, 1901-2002 (Barcelona, Generalitat de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes, 2007), pp. 7-9.

100. «Rafael Patxot i Jubert i l’Institut d’Estudis Catalans», dins Isabel de Riquer (ed.), Miscel·lània Gabriel Oliver Coll (Barcelona, ppu, 2008), pp. 189-198.

101. «Jacint Verdaguer i Mallorca. Una rectificació i dos complements», Estudis de llengua i literatura catalanes, LVII (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008), pp. 107-114.

102. «Josep Miralles Sbert», dins Margalida Tur Català (coord.), Fills il·lustres de Palma (Palma, Ajuntament de Palma - Diario de Baleares - Promomallorca s. d. [dipòsit legal 2008]), pp. 308-311.

103. «Discurs de contesta de l’acadèmic numerari Sr. Dr. Josep Massot i Muntaner», dins Pilar Vélez Vicente, Els capdavanters del salvament, cura i estudi del patrimoni cultural de Catalunya: els «doblement acadèmics de Bones Lletres i Belles Arts». Discurs llegit el dia 12 de març del 2009 en l’acte de recepció pública de l’acadèmica electa… (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2009), pp. 71-77.

104. «Antoni M. Alcover, vicari general del bisbe Campins», dins Guillem Rosselló Bordoy (ed.), Seminari d’Estudis Històrics 2009: Pere Joan Campins i Barceló, bisbe de Mallorca (1895-1915) (Palma de Mallorca, Societat Arqueològica Lul·liana, 2009), pp. 35-48.

105. «Isidor Cònsul, de Serra d’Or a la Societat Verdaguer», dins Isidor Cònsul in memoriam (Ajuntament de Bellpuig, 2010), pp. 22-25.

106. «Ángel Pagés i el desembarcament de Bayo», dins Joan Mayol, Lleonard Muntaner, Onofre Rullan (eds.), Homenatge a Bartomeu Barceló i Pons, geògraf (Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2010), pp. 189-214.

107. «Joan Estelrich durant la guerra civil i la seva actuació propagandística a Anglaterra », Actes de les jornades d’estudi sobre Joan Estelrich. Palma-Felanitx, 17, 18 i 24 d’octubre de 2008 (Barcelona, Consell Insular de Mallorca - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010), pp. 83-106.

108. «L’exili intel·lectual balear», L’exili republicà: política i cultura (Barcelona, Consell Insular de Mallorca - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011), pp. 93-110.

109. «Antoni M. Sbert a l’exili», L’exili republicà: política i cultura (Barcelona, Consell Insular de Mallorca - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011), pp. 199-206.

110. «La memorialística a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat», dins Joaquim Espinós, Dari Escandell, Isabel Marcillas i Maria Jesús Francés (eds.), Autobiografies, memòries, autoficcions (Catarroja-Barcelona, Afers, 2011), pp. 45-60.

111. «Aramon i l’Institut. La travessa del desert (1945-1967) i el camí cap a la consolidació (1968-1982)», Jornades d’homenatge a Ramon Aramon i Serra en el centenari de la seva naixença (1907-2007) (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011), pp. 19-31.

112. «Montserrat i la llengua catalana», Reunió ordinària de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Montserrat (20 i 21 d’octubre de 2006) (Barcelona-Montserrat, Institut d’Estudis Catalans - Abadia de Montserrat, 2011 [2012]), pp. 23-38.

113. «Josep M. de Casacuberta: patriota, editor i erudit», Josep M. de Casacuberta i Roger. Sessió en memòria. Sala Pere i Joan Coromines, 25 de gener de 2011 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2012), pp. 21-28.

114. «Josep Tarongí i el seu Juicio de la prensa española sobre la cuestión social mallorquina », dins Enric Porqueres i Gené (coord.), Francesc Riera i Montserrat des de l’abundància del cor (Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2012), pp. 315-339.

115. «Teodor Llorente i Jacint Verdaguer», dins Rafael Roca (ed.), Teodor Llorente, cent anys després (Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2012), pp. 11-30.

116. «Discurs de contestació», dins Les traduccions de l’Apocalipsi del pare Guiu Camps. Discurs llegit el dia 13 de juny de 2013 en l’acte de recepció pública de Joan Ferrer i Costa a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i contestació de l’acadèmic numerari Josep Massot i Muntaner (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2013), pp. 49-56.

117. «L’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans», dins Germà Colón Domènech i Lluís Gimeno Betí (eds.), A l’entorn de les Normes de Castelló. Ambient, context cultural i repercussions (Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2013), pp. 95-148.

118. «Col·lega de coneixements enciclopèdics», dins Obsequium amicitiae, volum d’homenatge ofert en un exemplar únic pel Museu de Montserrat a Francesc Fontbona de Vallescar, amb motiu de la seva jubilació (Montserrat, 2013), pp. 32-33. N’hi ha una versió en cd.

119. «Discurs de contestació» a Pere Lluís Font, De Sibiuda a Pascal, passant per Montaigne i per Descartes. Discurs llegit el dia 13 de març de 2014 en l’acte de recepció pública de Pere Lluís Font a la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2014), pp. 83-88.

120. «Rafael Patxot, mecenes de l’Institut d’Estudis Catalans», dins Manuel Castellet (ed.), Rigor científic, catalanitat indefallent. Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2014), pp. 39-57.

121. «La Patum i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», La Patum. Ciutat de Berga Corpus de 2014 (Berga, Ajuntament de Berga, 2014), pp. 22-51.

122. «Rafael Patxot, savi, mecenes i patriota», dins el volum col·lectiu Ronda Vallesana, 19 d’octubre del 2014. La Costa de Montseny, Fogars de Montclús (Sabadell, Unió Excursionista de Sabadell, 2014), pp. 29-34.

123. «Parlament» en la inauguració del simposi del centenari de la Mancomunitat, dins Albert Balcells (ed.), La Mancomunitat de Catalunya (1914). Simposi del centenari (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015), p. 12.

124. «La Mancomunitat i la normalització lingüística», dins Albert Balcells (ed.), La Mancomunitat de Catalunya (1914). Simposi del centenari (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015), pp. 117-131.

125. «Miquel dels Sants Oliver, historiador», dins Joan Serrallonga, Jordi Pomés et al. (coords.), Republicans i solidaris. Homenatge al professor Pere Gabriel (Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2015), pp. 141-147.

126. «Miquel dels S. Oliver i l’Institut d’Estudis Catalans», dins Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell, a cura de M. Àngel Pradilla (Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 2016), pp. 103-109.

127. «Les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i la censura», dins Laura Vilardell Domènech (ed.), Traducció i censura en el franquisme (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016), pp. 9-33.

3. EDICIONS I REVISIONS

1. Revisió, adaptació i pròleg d’Anselm M. Albareda, Història de Montserrat, 5a edició (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1972). Traducció castellana, amb noves modificacions, Historia de Montserrat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1974. Sisena edició reeditada (per error, «setena»), 2005).

2. Edició i anotació d’Alexandre de Laborde, Viatge pintoresc i històric. I. El Principat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1974; Biblioteca Abat Oliba. Sèrie il·lustrada, 1. Nova edició facsímil, 2013).

3. Edició i anotació d’Alexandre de Laborde, Viatge pintoresc i històric. II. El País Valencià i les Illes Balears (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975; Biblioteca Abat Oliba, Sèrie il·lustrada, 2. Nova edició facsímil, 2013; reed. 2014).

4. Edició i nota editorial de Problemes de llengua i literatura catalanes, Col·loqui d’Amsterdam (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1976; Biblioteca Abat Oliba, 8).

5. Adaptació i nota editorial de Ramon Muntanyola, Vidal i Barraquer, cardenal de la pau (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1976; Biblioteca Abat Oliba, 9).

6. Edició, en col·laboració amb J. Bruguera, de les Actes del Cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980; Biblioteca Abat Oliba, 19).

7. Edició i introducció de Carles Gerhard, Comissari de la Generalitat a Montserrat (1931-1939) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982; Biblioteca Abat Oliba, 26). La introducció fou reeditada, amb el títol «Carles Gerhard, comissari de la Generalitat a Montserrat», a Quaderns de Vilaniu, 2 (novembre 1982), pp. 11-37.

8. Edició de Teatre medieval i del Renaixement (Barcelona, Edicions 62, 1983; Les millors obres de la literatura catalana, 95).

9. Edició de L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983).

10. Edició d’Antoni M. Alcover, Per la llengua (Barcelona - Palma de Mallorca, Publicacions de l’Abadia de Montserrat - Universitat de les Illes Balears, 1983; Biblioteca Marian Aguiló, 2. Reimpr. 2001).

11. Edició, en col·laboració amb Albert Manent i Amadeu J. Soberanas, de Contribució a la història de l’Església catalana. Homenatge a mossèn Joan Bonet i Baltà (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983; Biblioteca Abat Oliba, 27).

12. Edició, en col·laboració amb Patricia Boehne i Nathanael B. Smith, d’Actes del Tercer Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983; Biblioteca Abat Oliba, 30).

13. Edició i pròleg de Repertori de catalanòfils (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983 [1984]).

14. Edició d’Antoni M. Alcover, «Com he fet mon Aplec de Rondaies Mallorquines», Randa, 14 (1983), pp. 121-136.

15. Edició de Repertori de catalanòfils, ii (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984).

16. Edició i pròleg de Josep Massot i Planes, Cançoner musical de Mallorca. En col·laboració amb Baltasar Bibiloni (Palma de Mallorca, Caixa de Balears «Sa Nostra», 1984).

17. Edició de les Actes del IV Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica. En col·laboració amb N. B. Smith, J. M. Solà-Solé i M. Vidal Tibbits (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985; Biblioteca Abat Oliba, 43).

18. Edició d’Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, 2 vols. En col·laboració amb Lola Badia (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986; Biblioteca Abat Oliba, 44-45).

19. Edició de L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 1978-1986 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986).

20. Edició i introducció de La persecució religiosa de 1936 a Catalunya. Testimoniatges (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987; Biblioteca Serra d’Or, 66).

21. Edició de Miscel·lània Joan Gili. En col·laboració amb Albert Manent (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988; Biblioteca Abat Oliba, 65).

22. Edició i pròleg de Repertori de catalanòfils, III (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988 [1989]).

23. Edició de L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1986-1989) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989; Biblioteca Serra d’Or, 93).

24. Edició de L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1992) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992; Biblioteca Serra d’Or, 113).

25. Edició d’Actes del Sisè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica. En col·laboració amb Karl I. Kobbervig i Arseni Pacheco (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992; Biblioteca Abat Oliba, 115).

26. Edició i pròleg de Joan Puntí i Collell, Ideari cançonístic Aguiló (Barcelona - Palma de Mallorca, Publicacions de l’Abadia de Montserrat - Universitat de les Illes Balears, 1993; Biblioteca Marian Aguiló, 16).

27. Edició i pròleg de Baltasar Samper, Estudis sobre la cançó popular (Barcelona - Palma de Mallorca, Publicacions de l’Abadia de Montserrat - Universitat de les Illes Balears, 1994; Biblioteca Marian Aguiló, 18).

28. Edició i presentació de Mossèn Joan Bonet i Baltà: noranta anys al servei de l’Església de Catalunya (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996).

29. Edició de Ferran Soldevila, Cronistes, joglars i poetes. En col·laboració amb Joaquim Molas (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996; Biblioteca Abat Oliba, 175).

30. Edició d’Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny, 2 vols. (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997-1998; Biblioteca Abat Oliba, 187 i 190).

31. Edició i introducció de Maur M. Boix, Cops d’ull al retrovisor (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001; Biblioteca Serra d’Or, 267).

32. Edició, traducció, pròleg, notes i índex onomàstic de Marià Rubió i Tudurí, Barcelona 1936-1939 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002; Biblioteca Serra d’Or, 294).

33. Edició de Josep Puig i Cadafalch, Memòries. En col·laboració amb Núria Mañé (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003; Biblioteca Abat Oliba, 252).

34. Direcció de Núria Mañé, Índexs de les Obres de Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, Generalitat de Catalunya - Institut d’Estudis Catalans - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004; Biblioteca Abat Oliba, 259).

35. Edició i notes de Josep Capó, «El Moviment a Santa Maria del Camí», Randa, 53 (2004), pp. 87-109.

36. Edició (conjuntament amb Albert Balcells) de Sessió de la Secció Històrico-Arqueològica a Perpinyà (20 d’octubre de 2004) (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2005).

37. Direcció d’El cançoner popular català (1841-1936) (Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005 [2006]).

38. Edició d’Antoni Rubió i Lluch, Epistolari grec. Volum I. Anys 1880-1888. Correspondència recollida i anotada per Eusebi Ayensa i Prat (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2006 [2007]; Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 69).

39. Edició de Ferran Soldevila, Les quatre grans Cròniques. I. Llibre dels feits del rei En Jaume (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2007).

40. Edició de Ferran Soldevila, Les quatre grans Cròniques. II. Crònica de Bernat Desclot. Revisió filològica de Jordi Bruguera. Revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008; Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 80).

41. Edició d’Antoni Rubió i Lluch, Epistolari grec. Volum II. Anys 1889-1900. Correspondència recollida i anotada per Eusebi Ayensa i Prat (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008; Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 77).

42. Edició d’Andreu Ferrer i Ginart, Llegendes de les Balears (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009; Biblioteca Serra d’Or, 417).

43. Edició de Ferran Soldevila, Les quatre grans Cròniques. III. Crònica de Ramon Muntaner. Revisió filològica de Jordi Bruguera. Revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011; Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 86).

44. Edició d’Antoni Rubió i Lluch, Epistolari grec. Volum III. Anys 1901-1915. Correspondència recollida i anotada per Eusebi Ayensa i Prat (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011; Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 87).

45. Edició i pròleg de Fulgenci Torres Mayans, Diaris d’un abat-bisbe d’Austràlia (Roma-Nova Núrsia, 1900-1914) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011; Scripta et Documenta, 90).

46. Edició d’Antoni Rubió i Lluch, Epistolari grec. Volum IV. Anys 1916-1936. Correspondència recollida i anotada per Eusebi Ayensa i Prat (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2012; Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 90).

47. Edició i pròleg de Romuald Díaz i Carbonell, Dom Bonaventura Ubach. L’home, el monjo, el biblista (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012. Nova edició revisada).

48. Edició (i notes) de Ferran Soldevila, Les quatre grans Cròniques. iv. Crònica de Pere III el Cerimoniós. Revisió filològica de Jordi Bruguera. Revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2014; Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 96).

49. Revisió de Jacint Verdaguer, Càntics, a cura de Joan Requesens i Francesc Cortès (Folgueroles, Verdaguer Edicions, 2014; Obra completa, 11).

4. PRÒLEGS I NOTES EDITORIALS

1. Pròleg a Anselm M. Albareda, L’abat Oliba, fundador de Montserrat, nova edició (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1972; Biblioteca Abat Oliba, 1), pp. 7-8.

2. Presentació a Michel Lafon, El pare Peyriguère (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1974), pp. 5-7.

3. Presentació de Randa, 1 (1975), pp. 5-6 (signada conjuntament amb Margalida Tomàs).

4. Pròleg a Baruch Braunstein, Els xuetes de Mallorca (Barcelona, Curial, 1976), pp. 5-9.

5. Pròleg a A. M. Badia i Margarit, Vint-i-cinc anys d’estudis sobre la llengua i la literatura catalanes. I. La llengua (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1976), pp. 5-6.

6. Pròleg a Miquel Batllori, A través de la història i la cultura (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1979), pp. 5-11.

7. Prefaci a Miscel·lània Aramon i Serra, i (Barcelona, 1979 [1980]), pp. 5-9 (en col· laboració amb Antoni M. Badia i Margarit, Max Cahner, Jordi Carbonell, Germà Colón, Antoni Comas, Joaquim Molas i Anscari M. Mundó).

8. Introducció a «Homenatge a Francesc de B. Moll», Randa, 9 (1979 [1980]), pp. 5-7.

9. Pròleg d’Estudis de llengua i literatura catalanes i. Homenatge a Josep M. de Casacuberta 1 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980), pp. 5-7 (en col·laboració amb Germà Colón).

10. Introducció (pp. 5-23), notes (en col·laboració amb Pietro Copiz) i apèndix (pp. 313-337) a Georges Bernanos, Els grans cementiris sota la lluna. Traducció d’Antoni-Lluc Ferrer (Barcelona, Curial, 1981; La mata de jonc, 14).

11. Nota editorial a Pere Bohigas, Aportació a l’estudi de la literatura catalana (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982), pp. v-vi.

12. Pròleg a El català a Europa i Amèrica. Estudis de llengua i literatura catalanes v (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982), pp. 5-7.

13. Pròleg a Obra selecta de Jacint Verdaguer (Barcelona, Kapel S. A., 1982).

14. Nota editorial a Pere Bohigas, Cançoner popular català, I (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983), pp. 5-6.

15. Nota editorial a Joan Baptista Manyà, Les meves confessions, 2a edició (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983), pp. 5-6.

16. Nota editorial a Joan Bonet i Baltà, L’Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984), pp. 5-6.

17. Nota editorial a Jordi Rubió i Balaguer, Història de la literatura catalana, i (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984), pp. 5-6.

18. Presentació de Josep Carner, Deu rondalles de Jesús Infant (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984), pp. 5-9.

19. Nota editorial a Josep Torras i Bages, Obres completes, i (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984), pp. 5-6.

20. Nota editorial a Jordi Rubió i Balaguer, Ramon Llull i el lul·lisme (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985), p. 5.

21. Pròleg a Anselm M. Albareda, El llibre a Montserrat (del segle XI al segle XX) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985), pp. 5-13.

22. Nota editorial de Jordi Rubió i Balaguer, Història de la literatura catalana, II (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985), p. 5.

23. Pròleg de Miquel Gayà, Històries i memòries (Ciutat de Mallorca, Moll, 1986), pp. 7-11.

24. Nota editorial a Jordi Rubió i Balaguer, Història de la literatura catalana, III (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986 [1987]).

25. Nota editorial a Jordi Rubió i Balaguer, Història i historiografia (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987 [1988]), p. 5.

26. Nota editorial a Jordi Rubió i Balaguer, Il·lustració i Renaixença (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989), p. 26.

27. Pròleg a Mn. Francesc Rodergas, Dietari de guerra (Avià, Ateneu d’Avià, 1990), pp. 11-17.

28. Pròleg a David Ginard, La resistència antifranquista a Mallorca (1939-1945) (Palma de Mallorca, Documenta Balear, 1991), pp. 11-15.

29. Nota editorial a Jordi Rubió i Balaguer, Mestres, companys i amics (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991), p. 5.

30. Nota editorial de Miquel Coll i Alentorn, Historiografia (Barcelona, Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991) i de la resta de volums de les obres completes de Coll: Història I i II (1992), Llegendari (1993) i Escrits polítics, cívics i religiosos (1993).

31. Introducció a Randa, 30 (1991 [1992]), pp. 5-6.

32. Presentació de Josep Riu Porta, Records de fa anys (1938-1939-1940) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992), pp. 7-10.

33. Nota editorial de Fortià Solà i Moreta, Biografia de Josep Torras i Bages, i (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993), pp. 5-6.

34. Presentació d’August Bover i Font, Manual de catalanística (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993), pp. 7-10.

35. Nota editorial de Jordi Rubió i Balaguer, Llibreters i impressors a la Corona d’Aragó (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993), p. 15.

36. Presentació de Josep Torras i Bages, Obres completes, X (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994), pp. 5-7.

37. Presentació a «Miscel·lània Josep M. Llompart, I», Randa, 35 (1994 [1995]), p. 5.

38. Nota editorial de Jordi Rubió i Balaguer, Sobre biblioteques i biblioteconomia (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995), p. 13.

39. Pròleg a Gemma Estrada, La guerra civil al Bruc (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995), pp. 5-7.

40. Presentació a I Jornades d’Estudis Locals a Marratxí 1995 (Marratxí, Editorial Esment 1996), pp. 11-12.

41. «Paraules de l’editor», Artur Martorell (1894-1967) en el centenari del seu naixement (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Societat Catalana de Pedagogia 1997), pp. 37-38.

42. Nota editorial de Les Festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997), pp. 7-8.

43. Pròleg a Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny, I (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997), pp. 5-9.

44. Pròleg a Antoni Gili i Ferrer, Aportació al Cançoner Popular de Mallorca, IV (Palma de Mallorca, El Tall, 1997), pp. 9-14.

45. Presentació de «Miscel·lània Joan Veny», Randa, 41 (1998), pp. 5-6.

46. Nota editorial de Jordi Rubió i Balaguer, Obra dispersa (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999), pp. 5-6.

47. Pròleg a Maria Pilar Perea, Complements a La flexió verbal en els dialectes catalans. Dotze quaderns de camp d’Antoni M. Alcover (Barcelona, Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999), pp. V-IX.

48. Pròleg a Records d’ahir i d’avui. Homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), pp. 5-10.

49. Pròleg a Albert Virella i Bloda, Imatges de la pau honrosa (1939-1942) (Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa Edicions, 2001), pp. 7-9.

50. Pròleg a Joan Miralles i Monserrat, Entorn de la història de la llengua (Palma-Barcelona, Universitat de les Illes Balears. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, 2001), pp. 5-8.

51. Nota editorial a D’un país que ja anem fent. Miscel·lània d’homenatge a Josep Lluís Bausset (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), pp. 5-9.

52. Pròleg a Joan March Noguera, Mossèn Antoni Maria Alcover (1862-1932) i les seves relacions amb el món de les ciències. La creació del llenguatge científic català modern (Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2001), pp. 9-13.

53. Pròleg a Tertúlies amb poetes [Jacint Verdaguer] (Vic, Biblioteca Joan Triadú, 2002), pp. 9-10.

54. Pròleg a «Homenatge a Miquel Batllori», i, Randa, 48 (2002), pp. 5-6.

55. Pròleg a Francesc de B. Moll, Obres completes, ii (Mallorca, Moll, 2004), pp. 7-13.

56. Presentació de «Manuel Jorba i Jorba», dins Institut d’Estudis Catalans. Memòria curs 2002-2003 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2004), pp. 178-179.

57. Introducció a «Montserrat. Llegendari, cançons, odes», dins Jacint Verdaguer, Poesia, 1, a cura de Joaquim Molas i d’Isidor Cònsul (Barcelona, Proa, 2006), pp. 181-183.

58. Nota editorial a Cinc-cents anys de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005), pp. 5-7.

59. Presentació a Homenatge a Jordi Carbonell 1, Randa, 55 (2005), pp. 5-6.

60. Pròleg a Josep M. Mas i Solench, Frederic Clascar i Sanou (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005), pp. 7-15.

61. Pròleg a José Miguel L. Romero, Els morts. Les víctimes de la Guerra Civil a Eivissa i Formentera 1936-1945 (Eivissa, Editorial Mediterrània-Eivissa, 2006), pp. 10-14.

62. Pròleg a Gabriel Fuster, Història de Manacor (Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2006), pp. 11-19.

63. Pròleg a Estudis de llengua i literatura catalanes LIII. Homenatge a Joseph Gulsoy 1 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006), pp. 5-6.

64. Presentació del programa del concert de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans a Sant Miquel de Cuixà, 24 d’agost de 2006.

65. Nota editorial a Ferran Soldevila, Les quatre grans Cròniques. i. Llibre dels feits del rei En Jaume (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2007), pp. 7-10.

66. Pròleg a Epistolari Joan Coromines & Lluís Nicolau d’Olwer, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas (Barcelona, Fundació Pere Coromines, 2008), pp. 5-12.

67. Nota editorial a Ferran Soldevila, Les quatre grans Cròniques. II. Crònica de Bernat Desclot. Revisió filològica de Jordi Bruguera. Revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2008), pp. 7-8.

68. Pròleg a Miscel·lània Gabriel Llompart 1, Randa, 61 (2008), pp. 5-9.

69. Notes [i bibliografia] a Georges Bernanos, Els grans cementiris sota la lluna. Traducció d’Antoni-Lluc Ferrer (Barcelona, La Magrana, 2009).

70. Pròleg a Margalida Capellà, Dones republicanes. Memòria de la guerra civil a Mallorca (1936-1939), volum I (Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2009), pp. 7-12.

71. Pròleg a Maria del Mar Joan i Marí, Mediterrània Eivissa. 20 anys fent país, 1991-2011 (Eivissa, Mediterrània-Eivissa, 2011), pp. 7-9.

72. Nota editorial a Ferran Soldevila, Les quatre grans Cròniques. III. Crònica de Ramon Muntaner. Revisió filològica de Jordi Bruguera. Revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011), p. 7.

73. Pròleg a Epistolari Joan Coromines & Josep Puig i Cadafalch, Jordi Rubió, Pere Bohigas i Ramon Aramon, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas (Barcelona, Fundació Pere Coromines, 2011), pp. 5-23.

74. Pròleg a Miquel Alenyà Fuster, Vuit voluntàries i un voluntari de Creu Roja moren a Manacor l’estiu de 1936 (Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2011), pp. 7-11.

75. Pròleg a Alexandre Font Jaume, Alexandre Jaume Rosselló (1879-1937) (Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2011), pp. 9-16.

76. Pròleg a Margarida Colomer i Rovira, La postguerra a Mataró, 1939-1952 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013), pp. 7-12.

77. Pròleg a Josefa García Martínez, Doña Pepita. Memorias de una maestra republicana represaliada en Felanitx durante la Guerra Civil (Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2014), pp. 7-17.

78. Nota editorial a Ferran Soldevila, Les quatre grans Cròniques IV. Crònica de Pere III el Cerimoniós. Revisió filològica de Jordi Bruguera. Revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2014), pp. 7-9.

79. Pròleg a Cançons de Nadal recollides a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a cura de Ramon Vilar i Herms i Pilar López Arcos (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014), pp. 7-15.

80. Presentació de Xavier Ciurans i Vinyeta, Rere les passes de Patxot. La història de tres Rafaels (1802-1964) (Barcelona, Fundació Privada Betània Patmos, 2014), pp. 13-14.

81. Pròleg a Josep Poca Gaya, Un capellà gens clerical, un polític poc polític. Memòries (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015), pp. 5-6.

82. «Damià Ferrà-Ponç i la guerra civil a Campanet», pròleg a Damià Ferrà-Ponç, La Guerra Civil a Campanet (1936-1939) (Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2015), pp. 11-18.

83. Pròleg a Laura Vilardell Domènech (ed.), Traducció i censura en el franquisme (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016), pp. 5-8.

84. Introducció a Homenatge coral a Rafael Patxot i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’Auditori de Barcelona (Sala Oriol Martorell), (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2016), pp. 7-11.

5. ARTICLES A REVISTES

1. «El romancero tradicional español en Mallorca», Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 17 (1961), pp. 157-173.

2. «Fray Benito Pañelles, obispo de Mallorca», Analecta Sacra Tarraconensia, 34 (1961), pp. 197-209.

3. «Sobre la poesía tradicional catalana», Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 18 (1962), pp. 416-469.

4. «Entorn de l’opus de mossèn Costa i Llobera», Lluc, novembre 1962, pp. 316-318.

5. «Aportació a l’estudi del Romancer balear», Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 63-155 (Tiratge a part amb un índex final: Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1964).

6. «Dos nuevos documentos para la historia del eremitismo mallorquín», Yermo, 2 (1964), pp. 243-247.

7. «Reflexions sobre l’espiritualitat contemporània als Països Catalans», Qüestions de Vida Cristiana, 29 (1965), pp. 67-106.

8. «Notes sobre una nova història de la literatura catalana», Serra d’Or, maig 1965, pp. 58-61.

9. «Un comentario mallorquín desconocido de la Regla de San Benito», Yermo, 4 (1966), pp. 215-226.

10. «Signe del temps (La nova versió francesa del Parenostre)», Qüestions de Vida Cristiana, 30 (1966), pp. 109-110.

11. «Signe del temps (Desvetllament col·lectiu a Mallorca)», Qüestions de Vida Cristiana, 31 (1966), pp. 181-163.

12. «Els documents del Concili Vaticà II en català», Qüestions de Vida Cristiana, 33-34 (1966), pp. 184-187.

13. «Montserrat, ayer y hoy», Revista Pintores, 29 (22 de febrer de 1966), pp. 25-27.

14. «Llibres d’espiritualitat. La col·lecció Blanquerna», Serra d’Or, març 1966, pp. 19-20.

15. «Notes sobre la supervivència del teatre català antic», Estudis Romànics, 11 (1962 [1967]), pp. 49-101. Reimprès a Història i crítica de la Festa d’Elx (Alacant, Universitat d’Alacant, 1998), pp. 15-57.

16. «Bibliografia del cardenal Albareda», Studia Monastica, 9 (1967), pp. 195-206.

17. «Llibres mallorquins», Qüestions de Vida Cristiana, 38 (1967), pp. 84-94.

18. «Una descripción dieciochesca de la Cartuja y las ermitas de Valldemossa», Studia Monastica, 10 (1968), pp. 151-160.

19. «El II Congrés Litúrgic de Montserrat», Qüestions de Vida Cristiana, 42 (1968), pp. 87-89.

20. «Mossèn Alcover i la nostra cultura popular», Lluc, setembre 1968, pp. 9-12.

21. «Josep M. Quadrado i la Renaixença», Serra d’Or, desembre 1968, pp. 87-88.

22. «Deu anys de l’Editorial Estela. Perspectives del llibre cristià», Qüestions de Vida Cristiana, 45 (1969), pp. 101, 115.

23. «El Cardenal Albareda», Estudios Lulianos, 12 (1968), pp. 217-228.

24. «Tomàs Aguiló i la poesia popular», Lluc, abril 1969, pp. 8-10.

25. «Petita crònica de Mallorca», Qüestions de Vida Cristiana, 46 (1969), pp. 80-88.

26. «Un article oblidat de Joan Alcover», Lluc, juny 1969, pp. 4-6.

27. «Barcelona i Mallorca», Lluc, juliol-agost 1969, pp. 6-7.

28. «Pompeu Fabra i Mallorca», Serra d’Or, agost 1969, pp. 41-42.

29. «Els mallorquins i la llengua autòctona», Lluc, desembre 1969, pp. 6-8; març 1970, pp. 8-12; juny 1970, pp. 4-8.

30. «No a la carta dels escriptors francesos», Lluc, maig 1969, pp. 1-2.

31. «Raoul Follereau i la lluita contra la lepra», Lluc, gener 1970, pp. 9-11.

32. «Fe i Església», Qüestions de Vida Cristiana, 52 (1970), pp. 80-82.

33. «Veinte años de investigación sobre la literatura catalana (1950-1969). De la Edad Media a la Renaixença», Norte (Revista hispánica de Amsterdam), 11 (1970), pp. 67-92.

34. «Col·loqui internacional sobre el català (Amsterdam, 16-19 març 1970)», Serra d’Or, abril 1970, pp. 43-44.

35. «L’opinió dels catòlics alemanys», Qüestions de Vida Cristiana, 53 (1970), pp. 85-91.

36. «Dachau, vint-i-cinc anys després», Qüestions de Vida Cristiana, 54 (1970), pp. 74-80.

37. «Els catòlics holandesos», Qüestions de Vida Cristiana, 54 (1970), pp. 84-87.

38. «Noms bíblics amb -es o amb -as?», Qüestions de Vida Cristiana, 55 (1971), pp. 117-119. Aparegut igualment, una mica més curt, al Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català, 56, gener 1971, pp. 6-7.

39. «Els mallorquins, l’Església i la llengua autòctona», Lluc, març 1971, pp. 10-13.

40. «Tenim una versió “tradicional” del Parenostre?», Qüestions de Vida Cristiana, 56 (1971), pp. 135-140.

41. «Un vocabulari mallorquí-castellà del segle XVIII», Estudis Romànics, 13 (1963-68 [1971]), pp. 147-163.

42. «Els nostres clàssics i nosaltres», Serra d’Or, maig 1971, pp. 31-32.

43. «Encara sobre els noms bíblics en -es», Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català, 60, maig 1971, pp. 45-46.

44. «Publicacions periòdiques en la nostra llengua», Lluc, juny 1971, pp. 8-9.

45. «Una miscel·lània d’homenatge a Pompeu Fabra», Lluc, juny 1971, p. 21.

46. «Joaquim M. Bover vist per Bartomeu Rosselló-Pòrcel», Lluc, juliol-agost 1971, pp. 25-27.

47. «Els abats de Sant Feliu de Guíxols (segles XVII-XIX)», Studia Monastica, 13 (1971), pp. 331-404. Edició a part, amb la mateixa paginació, a la col·lecció Subsidia Monastica, 2 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1971).

48. «Sobre el romanç de Les transformacions», Lluc, novembre 1971, p. 1.

49. «La Federació de Joves Cristians de Catalunya, avui», Qüestions de Vida Cristiana, 62 (1972), pp. 90-94.

50. «Estudis recents de literatura catalana antiga», Serra d’Or, agost 1972, pp. 41-43.

51. «Revistes i editorials», Lluc, setembre 1972, p. 25.

52. «Mossèn Dalmau i la Federació de Joves Cristians», Serra d’Or, octubre 1972, p. 33.

53. «Llengua i societat», Lluc, octubre 1972, p. 27. Reproduït a Polèmica d’en Pep Gonella (Palma de Mallorca, Moll, 1972).

54. «Sobre les “tesis àrabs”», Lluc, novembre 1972, p. 2.

55. «Quinze anys de revistes religioses catalanes», Qüestions de Vida Cristiana, 65 (1973), pp. 98-101.

56. «Aportació estrangera a la història de la literatura catalana», Serra d’Or, febrer 1973, pp. 31-32.

57. «Anselm Turmeda, actual», Serra d’Or, març 1973, pp. 31-32.

58. «La literatura catalana al segle XVIII», Serra d’Or, abril 1973, pp. 71-73.

59. «La literatura sobre la guerra a Mallorca», Lluc, maig 1973, pp. 22-23.

60. «Encara sobre Turmeda», Serra d’Or, juny 1973, p. 2.

61. «Sobre la cultura autòctona a Mallorca», Lluc, juliol-agost 1973, pp. 22-23.

62. Edició d’Anselm M. Albareda, «Els preveres de Montserrat», Studia Monastica, 15 (1973), pp. 57-63.

63. «Estudis recents sobre llengua i literatura catalanes», Serra d’Or, desembre 1973, pp. 91-92.

64. «De l’anatema al diàleg», Lluc, desembre 1973, p. 27.

65. «Sobre la història religiosa de la Catalunya contemporània», Serra d’Or, febrer 1974, pp. 13-15.

66. «Llibres d’història de Mallorca», Serra d’Or, març 1974, pp. 38-39.

67. «Noves publicacions sobre literatura catalana medieval», Serra d’Or, abril 1974, pp. 75-76.

68. «La literatura catalana a l’estranger», Serra d’Or, agost 1974, pp. 44-45.

69. «Passat, present i futur del llibre religiós», Serra d’Or, octubre 1974, pp. 47-48.

70. «Estudis recents sobre literatura medieval i popular», Serra d’Or, gener 1975, pp. 39-40.

71. «Montserrat, realitat i mite», Qüestions de Vida Cristiana, 75-76 (1975), pp. 107-110.

72. «Un llibre a imitar: Campos, ahir i avui», Serra d’Or, març 1975, p. 35.

73. «El abad Miguel Muntadas y la restauración monástica en la Península Ibérica», Studia Monastica, 17 (1975), pp. 73-91.

74. «Eduard Valentí i Torras i Bages», Serra d’Or, maig 1975, pp. 35-36.

75. «La guerra civil a Mallorca (I)», Randa, 1 (1975), pp. 153-180.

76. «La clerecia mallorquina i la Renaixença», Lluc, juliol-agost 1975, pp. 19-21.

77. «Els bisbes catalans i la llengua de l’Església», Serra d’Or, agost 1975, pp. 7-9.

78. «Sobre el Centre de Pastoral Litúrgica», Foc Nou, novembre 1975, p. 22.

79. «Noves publicacions sobre la literatura catalana», Serra d’Or, novembre 1975, pp. 51-54.

80. «Miquel Costa i Llobera i el mallorquinisme», Lluc, octubre 1975, pp. 12-13.

81. «Església i poble a la Mallorca del segle XX», Lluc, desembre 1975, pp. 10-13.

82. «Estudis sobre història religiosa contemporània de Catalunya», Qüestions de vida cristiana, 80 (1976), pp. 98-102.

83. «La guerra civil a Mallorca (II)», Randa, 2 (1976), pp. 151-181.

84. «L’antologia de poetes mallorquins de B. Rosselló-Pòrcel», Randa, 2 (1976), pp. 203-210.

85. «Noves publicacions sobre la literatura catalana», Serra d’Or, abril 1976, pp. 77-82.

86. «La guerra civil a Mallorca (III)», Randa, 3 (1976), pp. 107-166.

87. «Precisions sobre el Col·loqui de Llengua i Literatura Catalanes de Basilea», Canigó, 450 (22 de maig de 1976), p. 2.

88. «Un missal per als catalans de València», Serra d’Or, juliol 1976, p. 11.

89. «Noves publicacions sobre la literatura catalana», Serra d’Or, desembre 1976, pp. 81-83.

90. «La guerra civil a Mallorca (IV)», Randa, 4 (1976 [1977]), pp. 53-142.

91. «Testimonis de la guerra i de l’exili a Mallorca», Randa, 4 (1976 [1977]), pp. 217-243.

92. «Cronologia de Mallorca (1930-1939)», Randa, 4 (1976 [1977]), pp. 244-266 (en col·laboració amb Pere Gabriel i Damià Ferrà-Ponç).

93. «Vidal i Barraquer, cardenal de Catalunya», Serra d’Or, gener 1977, pp. 11-14.

94. «Les festes de l’Entronització i la cultura catalana», Serra d’Or, abril 1977, pp. 49-55. Ampliat a L’Església catalana entre la guerra i la postguerra (Barcelona, Rafael Dalmau, 1978) i reproduït, a partir d’aquesta segona redacció, a Les Festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997), pp. 41-52.

95. «Bernanos y la represión nacionalista en Mallorca», Historia y Vida, 110 (maig 1977), pp. 33-42.

96. «Els clergues escriptors davant la guerra civil», Serra d’Or, agost 1977, 10-12, i setembre 1977, pp. 15-17.

97. «“La Llorençada”, un alzamiento carlista en Mallorca», Historia y Vida, 113 (agost 1977), pp. 5 i 7.

98. «El 19 de julio en Sa Pobla (Mallorca) y los carabineros», Historia y Vida, 114 (1977), p. 14.

99. «L’aventura del llibre religiós a la postguerra», Serra d’Or, octubre 1977, pp. 11-12.

100. «Els poetes de les Illes i Montserrat», Randa, 6 (1977), pp. 152-173.

101. Edició de Ramon d’Alòs-Moner, «L’Institut d’Estudis Catalans», Serra d’Or, gener 1978, p. 38.

102. «Estudis recents sobre la literatura catalana medieval», Serra d’Or, febrer 1978, pp. 42-44.

103. «Vidal i Barraquer, metropolità de Catalunya», Quaderns de Pastoral, 53 (maig 1978), pp. 39-48.

104. «El pare Batllori i monsenyor Junyent, doctors honoris causa», Serra d’Or, juny 1978, p. 29.

105. «L’abat Pere Celestí Gusi o el final d’una època», Serra d’Or, juliol-agost 1978, pp. 65-68.

106. «L’abat Marcet, impulsor de cultura», Qüestions de Vida Cristiana, 93 (1978), pp. 88-105.

107. «Eliza eta Kultura katalana» (Església i cultura catalana), Jaunaren Deia, 62 (1978), pp. 53-59.

108. «Pròxima edició d’un Nou Testament popular en català», Full Dominical, Bisbat d’Urgell, 10 de setembre de 1978, p. 4 (i Bisbat de Barcelona, el mateix dia).

109. «Sobre Baltasar Samper», Serra d’Or, setembre 1978, p. 4.

110. «Manuals per a l’estudi de la literatura catalana», Serra d’Or, setembre 1978, pp. 47-48.

111. «Joan Triadú i la literatura de postguerra», Serra d’Or, setembre 1978, p. 60.

112. «El comunista Quiñones González», Historia y Vida, 128 (novembre 1978), p. 42.

113. «L’abat Antoni M. Marcet, home de país», Serra d’Or, novembre 1978, pp. 27-32.

114. «Escola i societat a les illes Balears i Pitiüses», Serra d’Or, novembre 1978, p. 59.

115. «L’Església contemporània al País Valencià», Serra d’Or, novembre 1978, p. 59.

116. «Sobre “Ciutat de Mallorca” i “La Ciutat de Mallorca”», Lluc, setembre-octubre 1978, p. 2.

117. «Las “pérdidas de la guerra” y los ejecutados en Mallorca», Nueva Historia, 23 (desembre 1978), p. 60.

118. «Sanchis Guarner i la llengua dels valencians», Serra d’Or, gener 1979, p. 45.

119. Edició de Manuel Folguera, «La fòbia anticatalana», Serra d’Or, febrer 1979, pp. 19-23.

120. «L’abat Brasó entre la cultura i la política», Serra d’Or, febrer 1979, pp. 27-32.

121. «L’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona», Qüestions de Vida Cristiana, 95 (1979), pp. 40-42.

122. «Notícies sobre Francesc Barrado», Lluc, gener-febrer 1979, p. 2.

123. «Joan Pons i Marquès, català de Mallorca», Serra d’Or, maig 1979, p. 45.

124. «Publicacions recents sobre literatura catalana medieval», Serra d’Or, juny 1979, pp. 33-35.

125. «Gabriel Janer Manila i la poesia popular eròtica», Serra d’Or, juliol-agost 1979, pp. 80-81.

126. Edició de Miquel Gayà, «Guillem Colom en el meu record», Serra d’Or, novembre 1979, p. 35.

127. «La literatura catalana, de l’Edat Mitjana a la Renaixença», Serra d’Or, desembre 1979, pp. 71-74.

128. «Francesc Sureda Blanes i les seves Confidencials», Randa, 9 (1979 [1980]), pp. 195-200.

129. «Instruments per a l’estudi de la literatura catalana», Serra d’Or, abril 1980, pp. 73-78.

130. «Contribucions recents a la història de la literatura catalana», Serra d’Or, juny 1980, pp. 45-47.

131. «La represa del llibre català a la postguerra», Els Marges, 17 (1979 [1980]), pp. 88-102.

132. «Una petita rectificació a la GEC», Serra d’Or, setembre 1980, p. 1.

133. «Darreres publicacions sobre la història de la literatura catalana», Serra d’Or, setembre 1980, pp. 41-44.

134. «Sobre les banderes de les Balears», Baleares, 14 de novembre de 1980, p. 2 (signat conjuntament amb Gabriel Bibiloni, Joan Miralles i Monserrat, Isidor Marí i Josep M. Llompart).

135. «Publicacions recents sobre literatura catalana», Serra d’Or, abril 1981, pp. 79-82.

136. «Mil cent anys d’història de Montserrat», Foc Nou, 84 (abril 1981), pp. 3-13.

137. «Josep M. de Casacuberta, Premi d’Honor 1981», Serra d’Or, juny 1981, pp. 39-42.

138. «Eines per a l’estudi i l’ensenyament de la literatura catalana», Serra d’Or, setembre 1981, pp. 49-52.

139. «El pare Gregori M. Sunyol i la Dictadura de Primo de Rivera», Studia Monastica, 23 (1981), pp. 417-427.

140. «Llorenç Riber, home d’Església», Lluc, setembre-octubre 1981, pp. 15-17.

141. «El Vaticà i Catalunya», Qüestions de Vida Cristiana, 109 (1981), pp. 43-63.

142. «Bibliografia de la cançó popular mallorquina», Randa, 12 (1981), pp. 223-235.

143. «Textos de literatura catalana», Serra d’Or, febrer 1982, pp. 45-48.

144. «Revistes, manuals i textos de literatura catalana», Serra d’Or, abril 1982, pp. 71-74.

145. «Edicions i estudis de literatura catalana», Serra d’Or, setembre 1982, pp. 45-48.

146. «L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i els seus Col·loquis », Serra d’Or, novembre 1982, pp. 22-24.

147. «Mossèn Antoni Maria Alcover i les Rondalles», Lluc, setembre-octubre 1982, pp. 12-14.

148. «Catalunya i el Vaticà sota el franquisme», Serra d’Or, desembre 1982, pp. 35-36.

149. «L’abat Josep Deàs i Montserrat», Studia Monastica, 25 (1983), pp. 133-152. Reproduït a L’abat Josep Deàs (1837-1921) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983), pp. 29-48.

150. «Textos de literatura catalana», Serra d’Or, maig 1983, pp. 33-34.

151. «El mestratge de R. Aramon i Serra», Serra d’Or, juny 1983, pp. 35-36. Reeditat a Llengua Nacional, 11 (febrer 1993), pp. 21-23.

152. «Mossèn Antoni M. Alcover, amic i deixeble de Marià Aguiló», Randa, 14 (1983), pp. 93-107.

153. «Montserrat i la guerra civil (1936-1939)», Studia Monastica, 25 (1983), pp. 273-370.

154. «Antoni M. Alcover, deixeble de Fèlix Sardà i Salvany», Randa, 15 (1983), pp. 85-104.

155. «La projecció exterior de la cultura catalana», Butlletí Fundació Congrés de Cultura Catalana, 4 (desembre 1983 [gener 1984]), pp. 4-5. Reproduït a Saó, 79 (juny 1985), pp. 20-21.

156. «Sardà i Salvany i Antoni M. Alcover davant el Primer Congrés de la Llengua i la Solidaritat Catalana» (en col·laboració amb Joan Bonet i Baltà), Els Marges, 26 (1982 [1984]), pp. 89-105.

157. «El nom i la unitat de la llengua catalana segons mossèn Antoni M. Alcover», L’Espill, 17-18 (1983 [1984]), pp. 79-89.

158. «El llibre religiós, ahir i avui», Catalunya Cristiana, 22-28 d’abril de 1984, p. 22.

159. «Textos de literatura catalana», Serra d’Or, maig 1984, pp. 41-45.

160. «Miscel·lània de miscel·lànies [1]», Serra d’Or, setembre 1984, pp. 45-47.

161. «Problemes del llibre català», Serra d’Or, octubre 1984, pp. 115-117.

162. «Mossèn Antoni M. Alcover i Guerau de Liost», Randa, 16 (1984), pp. 121-128.

163. «Andreu Crespí i la repressió nacionalista a Mallorca», Randa, 16 (1984), pp. 143-152.

164. «Els religiosos i el redreçament de Catalunya», Montserrat. Butlletí del Santuari, 10 (setembre-octubre 1984 [gener 1985]), 8-10. Reproduït a Els religiosos en el redreçament nacional de Catalunya (Barcelona, CEVRE, 1985), pp. 11-15.

165. «La Renaixença, avui», Serra d’Or, gener 1985, pp. 41-42.

166. «Miscel·lània de miscel·lànies, 2», Serra d’Or, febrer 1985, pp. 43-45.

167. «Llengua i literatura a l’iec», Serra d’Or, maig 1985, pp. 43-44. Reproduït a Llengua & Literatura, 1 (1986), pp. 625-628.

168. «Estudis de literatura catalana», Serra d’Or, juliol-agost 1985, pp. 61-63.

169. «Documents del bisbe Josep Miralles contra Les Grands Cimetières sous la lune de Bernanos», Randa, 18 (1985), pp. 157-203.

170. «Gaietà Soler i la Solidaritat Catalana», Recerques, 17 (1985), pp. 105-122.

171. «El Dr. Lluís Carreras vist per Dolors Viñas», Qüestions de Vida Cristiana, 130 (1986), pp. 124-126.

172. «La trama civil de l’“Alzamiento”», Memòria Civil, 9 (suplement de Baleares, 2 de març de 1986), pp. IV-V.

173. «Textos de literatura catalana medieval», Serra d’Or, febrer 1986, pp. 51-53.

174. «Els estudis sobre la nostra llengua a l’estranger», Pòrtula, 47 (febrer 1986), p. 32.

175. «L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes», Pòrtula, 48 (març 1986), p. 63.

176. «Gènesi del desembarcament de Bayo a Mallorca», Memòria Civil, 19 (suplement de Baleares, 11 de maig de 1986), p. III.

177. «Els catòlics catalans davant la guerra civil», Qüestions de Vida Cristiana, 131-132 (1986), pp. 51-81.

178. «Escrits de presó de Llorenç M. Duran», Pòrtula, 50, 1986, pp. 64-65.

179. «La guerra dels tres anys a Montserrat (1936-1939)», Montserrat. Butlletí del Santuari, 14 (gener-abril 1986), pp. 45-50; 15 (maig-agost 1986), pp. 35-43 i 16 (setembre-desembre 1986 [març 1988]), pp. 47-51.

180. «La guerra civil i l’Església catalana», Catalunya Cristiana, 356 (20-26 de juliol de 1986), p. 3.

181. «La guerra civil, 50 anys després», Pòrtula, 51 (juliol-agost 1986), p. 23. Reproduït a Perlas y Cuevas, 23 agost 1986, p. 13.

182. «Estudis de literatura catalana», Serra d’Or, juliol-agost 1986, pp. 57-59.

183. «Ressò a Barcelona de la retirada de l’expedició republicana a Mallorca», Memòria Civil, 37 (suplement de Baleares, 14 de setembre de 1986), pp. VI-VII.

184. «Sobre l’etimologia del nom Marià/Marian/Mariano», Llengua & Literatura, 1 (1986), pp. 275-279.

185. «Estudis sobre la literatura catalana del segle XIX», Serra d’Or, novembre 1986, pp. 55-57.

186. «La primera etapa de la repressió a Mallorca (juliol-setembre de 1936)», Randa, 20 (1986), pp. 155-183.

187. «El bisbe Miralles i la guerra civil», Memòria Civil 42 (suplement de Baleares, 19 octubre 1986), pp. IV-V.

188. «Una nova revista: Llengua & Literatura», Serra d’Or, abril 1987, pp. 81-82. Reproduït a Llengua & Literatura, 2 (1987), pp. 611-613.

189. «Jordi Rubió i Balaguer, una fita inesborrable», Serra d’Or, desembre 1987, pp. 20-22.

190. «La guerra civil a les Illes Balears», Revista de Catalunya, 14 (desembre 1987), pp. 48-56.

191. «Inauguració del curs 1986-1987 a la Societat Catalana de Llengua i Literatura», Llengua & Literatura, 2 (1987), pp. 605-606.

192. «Georges Bernanos a Mallorca (1934-1937)», Revista de Catalunya, 17 (març 1988), pp. 140-153. Reeditat, amb petites modificacions, a Perlas y Cuevas, des del núm. 708 (23 juliol - 5 agost 1988).

193. «La “Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes” (1968-1987)», Anthropos, 81 (1988), pp. VIII-IX.

194. «La diòcesi de Mallorca durant la Segona República i els primers anys de la guerra civil (Relació del bisbe Josep Miralles al Nunci Apostòlic, 3 de juliol de 1938)», Randa, 22 (1987 [1988]), pp. 139-171.

195. «Les Grands Cimetières sous la lune davant la història», Serra d’Or, març 1988, pp. 15-20. Reeditat, amb petites modificacions, a Perlas y Cuevas, des del núm. 708 (23 juliol-5 agost 1988) fins al núm. 712 (17-30 setembre 1988).

196. «Cartes d’Antoni M. Alcover a Marià Aguiló», Els Marges, 38 (1987 [1988]), pp. 81-90.

197. «L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1968-1988)», Revista de Catalunya, 20 (juny 1988), pp. 153-157. N’hi ha una edició en forma d’opuscle.

198. «Sobre la gènesi d’Els grans cementiris sota la lluna», Randa, 23 (1988), pp. 205-228.

199. «El conde Rossi, un fantasma en la guerra civil», Historia 16, 149 (setembre 1988), pp. 12-19 [amb un greu error de correcció, rectificat al núm. 150 (octubre 1988), p. 16].

200. «Bernanos and Majorca (1934-1937)», Renascence, XLI, núms. 1-2 (1988-1989), pp. 29-42.

201. «Les etapes de la repressió feixista a Mallorca», Randa, 24 (1989), pp. 53-86.

202. «Montserrat» (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), Quaderns de Pastoral, 112-113 (1989), pp. 39-41.

203. «Els estrangers i l’expedició de Bayo», Perlas y Cuevas, 22 juliol-4 agost 1989, p. 11; 3 agost 1989, pp. 50-51; 2-15 setembre 1989, p. 13; 22-31 desembre 1989, s. p.

204. «Sang i foc. La Guerra Civil a Montserrat», Montserrat. Butlletí del Santuari, 18-19 (febrer-desembre 1987 [1989]), pp. 59-62.

205. «Sobre les Cobles al naixement del segle XVIII», Randa, 25 (1989), pp. 47-55.

206. «Sobre la situació político-militar a Mallorca durant la guerra civil (1936-1938)», Randa, 25 (1989), pp. 183-219.

207. «Miquel Batllori, català i historiador universal», Revista de Catalunya, 34 (octubre 1989), pp. 5-7.

208. «La poesia popular i la Renaixença», Caplletra 5 (1988 [1989]), pp. 51-71. Publicat igualment dins Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença, ii (Barcelona, Curial, 1994), pp. 243-264.

209. «Bernanos and the Spanish Civil War. Diary of My Times», The Chesterton Review, 15/4-16/1 (novembre 1989-febrer 1990), pp. 495-511.

210. «Algo más sobre Bernanos», Historia y Vida, 464 (març 1990), p. 68.

211. «Das andere Gesicht Mallorcas», Die Horen, 158 (1990), pp. 27-31.

212. «L’AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes)», Cultura, 18 (desembre 1990), p. 41.

213. «Partits polítics i organitzacions obreres a Marratxí durant la Segona República. I. La dreta», Pòrtula, 100 (desembre 1990-gener 1991), pp. 70-72.

214. «Partits polítics i organitzacions obreres a Marratxí durant la Segona República. II. Els republicans de Pòrtol», Pòrtula, 101 (gener-febrer 1991), pp. 10-11.

215. «Partits polítics i organitzacions obreres a Marratxí durant la Segona República. III i IV. Els socialistes de Sa Cabaneta», Pòrtula, 102 (març 1991), pp. 10-11 i 103 (abril 1991), pp. 10-11.

216. «Les Illes Balears el 1939: l’altra cara de la victòria», Randa, 28 (1991), pp. 97-114.

217. «Els Estudis de llengua i literatura catalanes», Butlletí Fundació Congrés de Cultura Catalana, 11 (desembre 1990 [1991]), pp. 41-42.

218. «Josep M. Llompart, impulsor de cultura», Lluc, març-abril 1991, pp. 3-11.

219. «Els primers dies de la guerra civil a Montserrat. Diari de l’escolà Ignasi Civil i Desveus», Montserrat. Butlletí del Santuari, 27 (maig-agost 1990 [1991]), pp. 42-44.

220. «Partits polítics i organitzacions obreres a Marratxí durant la Segona República. V i VI. L’Agrupació Socialista del Pont d’Inca», Pòrtula, 105 (juny 1991), pp. 16-17; 106 (juliol 1991), pp. 18-19.

221. «Partits polítics i organitzacions obreres a Marratxí durant la Segona República. VII. Cloenda», Pòrtula, 107 (agost 1991), pp. 18-19.

222. «Les campanyes patriòtico-religioses de Jaume Collell», Ausa, 125 (1990 [1991]), pp. 181-186.

223. «Setze cartes de Miquel Ferrà a Lluís Nicolau d’Olwer (1923-1934)», Els Marges, 45 (1992), pp. 71-86.

224. «Els materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», Montserrat. Butlletí del Santuari, 31 (1991 [1992]), pp. 36-37.

225. «Cent volums de la Biblioteca Abat Oliba«, Serra d’Or, abril 1992, pp. 20-21.

226. «Els intel·lectuals de Felanitx davant la Guerra Civil», 1992 Felanitx Fires i Festes de Sant Agustí (s. p.).

227. «Jordi Carbonell: un home de país», Revista de Menorca, quart trimestre 1991 [1992], pp. 568-570. Reproduït a Homenatge a Jordi Carbonell (Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, Institut Menorquí d’Estudis, s. d. [1993]), pp. 12-14.

228. «Els nous camins de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», Revista Musical Catalana, desembre 1992, pp. 6-9.

229. «Confidències de Miquel Ferrà a Hermínia Grau i a Agustí Duran i Sanpere», Randa, 32 (1992), pp. 135-176.

230. «Palma, ciutat oberta», Brisas (suplement dominical de Baleares i Última Hora), 14 de febrer de 1993.

231. «Marratxí dins l’Obra del Cançoner Popular», Pòrtula, 124 (gener 1993), pp. 12-13; 125 (febrer 1993), pp. 15-16; 126 (març 1993), pp. 14-15; 127 (abril 1993), p. 15; 128 (maig 1993), pp. 12-13; 129 (juny 1993), p. 13; 130 (juliol 1993), p. 11; 131 (agost 1993), p. 11; 132 (setembre 1993), p. 11; 133 (octubre 1993), p. 11; 134 (novembre 1993), p. 11; 135 (desembre 1993), p. 15; 136 (gener 1994), p. 14; 138 (març 1994), p. 14; 139 (abril 1994), p. 11; 140 (maig 1994), p. 11; i 141 (juny 1994), p. 14.

232. «La recuperació de l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», Revista d’Etnologia de Catalunya, 2 (1993), pp. 132-133.

233. «Falsificacions i falsificadors a la literatura catalana», Serra d’Or, juliol-agost 1993, pp. 66-67.

234. «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, avui», Revista d’Etnologia de Catalunya, 3 (1993), pp. 12-17.

235. «Una carta de Lluís B. Nadal a Marià Aguiló sobre la tragèdia verdagueriana», Anuari Verdaguer 1992 (Vic, Eumo, 1993 [1994]), pp. 101-106.

236. «La recuperació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», Serra d’Or, gener 1994, pp. 25-27.

237. «El Diccionari de la Dansa, 1936?», Paper Groc, 10 (1994), p. 86.

238. «Conèixer la llengua i la cultura catalanes», El Mirall, gener-febrer 1994, pp. 37-40.

239. «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, avui», Llengua & Literatura, 5 (1992-1993 [1994]), pp. 739-751.

240. «Llorenç Villalonga, confident de Georges Bernanos», Randa, 34 (1994), pp. 89-109.

241. «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Manacor», Perlas y Cuevas, 867 (29 juliol-11 agost 1994), pp. 12-13; 868 (12-25 agost 1994), pp. 8-10.

242. «Rafael Patxot retrobat», Serra d’Or, novembre 1994, pp. 21-23.

243. «Miquel Costa i Llobera i el Congrés de la Llengua de 1906», Randa, 35 (1994 [1995]), pp. 91-100.

244. «Punt i seguit», Serra d’Or, gener 1995, p. 9.

245. «La repressió franquista a Mallorca vista pel cònsol Hillgarth (1936-1937)», Afers, 19 (1994 [1995]), pp. 695-707.

246. «L’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular», Revista de Catalunya, 94 (1995), pp. 123-126.

247. «Mallorca, massacre i mentida», El Temps, 5 de juny de 1995, p. 4.

248. «Els estudis literaris» [entre el 1939 i el 1994], Quaderni Ibero-Americani, 77 (juny 1995), pp. 9-20.

249. «Ramon Muntanyola, home d’Església, home de país», Serra d’Or, setembre 1995, pp. 10-14.

250. «Llorenç Villalonga a debat», Serra d’Or, febrer 1996, pp. 154-156.

251. «Joan Pons i Marquès, entre la cultura i la política», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 51 (1995 [1996]), pp. 263-286.

252. «Marià Aguiló, precursor d’Antoni M. Alcover», Lluc, gener-febrer 1996, pp. 26-28.

253. «Pere Bosch, un eclesiàstic recuperat», Serra d’Or, juliol-agost 1996, pp. 616-617.

254. «Polèmica sobre Villalonga», El Temps, 19 d’agost de 1996, p. 4.

255. «Manuel Pérez i el desembarcament de Bayo», Perlas y Cuevas, 920 (16 agost 1996), pp. 3-5.

256. «Un pas endavant», Serra d’Or, novembre 1996, p. 8.

257. «Francesc Cambó i la guerra civil», Serra d’Or, novembre 1996, pp. 16-17.

258. «Problemes del llibre català», Serra d’Or, desembre 1996, p. 41.

259. «Jaume Pomar i Llorenç Villalonga», Lluc, juliol-agost 1996, p. 49.

260. «Un gegant de la filologia» [Joan Coromines], Serra d’Or, març 1996, pp. 24-25.

261. «Presentació [de] Quaderns d’història contemporània», Lluc, setembre-octubre 1996 (1997), p. 50.

262. «Monjo i escriptor» [En la mort de Jordi Pinell], Serra d’Or, abril 1997, pp. 18-19.

263. «Lliurament dels premis Crítica Serra d’Or 1997», Serra d’Or, maig 1997, pp. 24-26.

264. «La trajectòria vital de Miquel Batllori», Serra d’Or, setembre 1997, pp. 36-38. Resum del text publicat complet a Jornades sobre l’obra de Miquel Batllori. Barcelona, 3 i 4 de març de 1997 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1998), pp. 13-22.

265. «Miquel Batllori, un jesuïta universal», El Temps, 6 d’octubre de 1997, pp. 68-69.

266. «Record del pare Miquel Estradé», Serra d’Or, octubre 1997, p. 9.

267. «Joan Coromines, filòleg», Llengua & Literatura, 8 (1997), pp. 609-618.

268. «Mossèn Pere Xamena, historiador de Mallorca», El Mirall, 86 (setembre 1997), p. 21.

269. «Les Festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947). Un inici de redreçament», Qüestions de Vida Cristiana, 187 (1997), pp. 138-158. Reeditat a Montserrat al llindar del segon mil·lenni (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998), pp. 138-158.

270. «Comiat a Jordi Sarsanedas», Serra d’Or, novembre 1997, p. 9.

271. «Josep M. Quadrado dins la Renaixença», Publicacions des Born. Treballs de la Secció d’Estudis, 2 (Ciutadella de Menorca, Cercle Artístic, 1997), pp. 93-103.

272. «El darrer període de la vida de Miquel Ferrà», El Mirall, 88 (desembre 1997), pp. 12-13.

273. «Llorenç Villalonga i la Falange», Serra d’Or, febrer 1998, p. 31.

274. «Aproximació a la biografia de Joan Coromines», Serra d’Or, febrer 1998, pp. 74-75; i maig 1998, p. 5.

275. «Miquel Ferrà i Maria-Antònia Salvà», Serra d’Or, desembre 1998, pp. 106-108.

276. «Jacint Verdaguer i la poesia popular», Anuari Verdaguer 1995-1996 (Vic, Eumo, 1999), pp. 157-188.

277. «Un doble homenatge a Germà Colón», Serra d’Or, abril 1999, pp. 105-107.

278. «Lliurament dels premis Crítica Serra d’Or. Paraules de benvinguda», Serra d’Or, maig 1999, pp. 40-41.

279. «Tretze volums d’una obra imprescindible» (obra completa de Jordi Rubió i Balaguer), Serra d’Or, juny 1999, p. 53.

280. «Al llindar dels quaranta anys», Serra d’Or, juliol-agost 1999, p. 5.

281. «Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1499-1999», Serra d’Or, juliol-agost 1999, pp. 10-12.

282. «Un homenatge al catalanòfil Heinrich Bihler», Serra d’Or, juliol-agost 1999, p. 99.

283. «Les memòries de Miquel Forteza», Lluc, març-abril 1999, pp. 30-31.

284. «Dues mexicanes al desembarcament de Bayo», Perlas y Cuevas, 999 (20 agost-2 setembre 1999), s. p. [pp. 10-11].

285. «Els primers quaranta anys de Serra d’Or», Serra d’Or, octubre 1999, pp. 7-8.

286. «El desembarcament de Bayo i la teoria militar», Perlas y Cuevas, 1.000 (extra 1999), 4 pàgines, s. p.

287. «Menorca dins l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», Publicacions des Born, 6 (Ciutadella de Menorca, desembre 1999), pp. 181-205.

288. Resposta a l’enquesta «Existeixen les Balears?», Quatre Illes, 1 (24 febrer-8 març 2000), p. 6.

289. «Aproximació a Miquel Coll i Alentorn», Serra d’Or, març 2000, pp. 71-72.

290. «Salutació als assistents al sopar de Serra d’Or», Serra d’Or, juny 2000, p. 12.

291. «Vint-i-cinc anys de Randa», Randa, 44 (2000), pp. 5-6.

292. «La trajectòria d’Antoni M. Sbert (1901-1980)», Randa, 44 (2000), pp. 7-62.

293. «Joan Coromines i Francesc de B. Moll. Cinquanta anys de filologia catalana», Serra d’Or, setembre 2000, pp. 69-71.

294. «Les memòries del pare Miquel Batllori», Serra d’Or, octubre 2000, pp. 73-74. Versió ampliada al volum col·lectiu La saviesa de Batllori (València, Saó, 2001), pp. 147-155.

295. Edició i nota preliminar de Maur M. Boix, «El dossier de Serra d’Or sobre Carner i la censura», Serra d’Or, desembre 2000, pp. 14-19.

296. «Maur M. Boix, escriptor», Serra d’Or, gener 2001, pp. 18-21.

297. «Ernest Lluch i Serra d’Or», Serra d’Or, febrer 2001, pp. 19-23. Reproduït a Ernest Lluch, Apunts sobre economia i cultura. Articles de «Serra d’Or» (Barcelona, Pòrtic, 2002), pp. 13-18.

298. «Joan Sales, Ferran de Pol i Llorenç Villalonga a favor de Nicolau M. Rubió», Serra d’Or, abril 2001, pp. 32-35.

299. «Nous documents sobre l’estada de Bernanos a Mallorca», Randa, 46 (2001), pp. 159-170.

300. «Maur M. Boix i Selva (1919-2000)», Estudis Romànics, 23 (2001), pp. 441-443.

301. «Lliurament dels premis Crítica Serra d’Or 2001. Salutació», Serra d’Or, juny 2001, pp. 15-17.

302. «Antoni M. Sbert i el Tribunal de Garanties Constitucionals», Serra d’Or, juny 2001, pp. 36-39.

303. «Cinc-cents números de Serra d’Or», Serra d’Or, juliol-agost 2001, p. 5.

304. «Ramon Aramon i Serra (1907-2000)», Llengua & Literatura, 12 (2001), pp. 521-547.

305. «El Comitè de Milícies Antifeixistes i l’expedició de Bayo a Mallorca», Randa, 45 (2001), pp. 141-146.

306. «Present i futur de Serra d’Or», Serra d’Or, novembre 2001, pp. 19-21.

307. «Paraules d’agraïment de les Creus de Sant Jordi 2001», Serra d’Or, gener 2002, pp. 30-31.

308. «La singular amistat entre Joan Coromines i Josep Pla», Serra d’Or, gener 2002, pp. 74-75.

309. «Jordi Carbonell, impulsor de cultura», Serra d’Or, juny 2002, pp. 24-26.

310. «Lliurament dels premis Crítica Serra d’Or 2002. Salutació als assistents», Serra d’Or, gener 2002, p. 17.

311. «Homenatge a Segimon Serrallonga amb motiu de la seva jubilació», Estudis Romànics, 24 (2002), p. 397.

312. «Per consultar millor l’Obra del Cançoner», Recerca i Difusió de l’Etnologia Catalana, 34 (juny de 2002), p. 2.

313. «Miquel Costa i Llobera i Jacint Verdaguer», Cala Murta, 23 (octubre de 2002), pp. 6-9.

314. «Joan Bonet i Baltà (1906-1997)», Anuari Verdaguer 1997-2001 (Vic, Eumo, 2002), pp. 344-346.

315. «El dietari de Magí Murià», Serra d’Or, novembre 2002, pp. 73-75.

316. «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, font de recerques», Del Penedès, 3 (tardor 2002), pp. 7-18. Publicat també, amb petites variants, a Llengua & Literatura, 14 (2003), pp. 549-561.

317. «Disset volums de l’Obra completa del pare Batllori», Serra d’Or, gener 2003, pp. 68-70.

318. «Jacint Verdaguer i Montserrat», Montserrat. Butlletí del Santuari, 64, 2a època (setembre-desembre 2002 [2003]), pp. 11-14.

319. «La història gairebé centenària de l’IEC», Serra d’Or, abril 2003, pp. 103-105.

320. «El pare Batllori en el record», Randa, 51 (2003), pp. 5-6.

321. «Miquel Batllori i Montserrat», Serra d’Or, juny 2003, pp. 13-14.

322. «Paraules de benvinguda» (als Premis de la Crítica Serra d’Or 2003), Serra d’Or, juny 2003, p. 24.

323. «Francesc de B. Moll i Serra d’Or», Estudis Baleàrics, 133-134 (febrer-setembre 2002 [2003]), pp. 133-144.

324. «El pare Maur M. Boix i Selva (1919-2000)», Montserrat. Butlletí del Santuari, 58 (setembre-desembre 2000 [2003]), pp. 19-23.

325. «El viatge d’Antoni M. Alcover a Montserrat i a Lorda (1883)», Randa, 52 (2004), pp. 89-119.

326. «Paraules de benvinguda» (als Premis de la Crítica Serra d’Or 2004), Serra d’Or, juny 2004, pp. 13-14.

327. «Els xuetes a la Mallorca contemporània», Serra d’Or, juny 2004, pp. 71 i 73.

328. «Ciència i passió», dins «Homenatge a Jordi Carbonell», Serra d’Or, juliol-agost 2004, pp. 26-27 i 29.

329. «Heinz Kraschutzki, un pacifista alemany a les presons franquistes», Serra d’Or, juliol-agost 2004, pp. 99-100.

330. «Cançons i glosats sobre la guerra civil (Mallorca, 1936-1939)» (en col·laboració amb Jaume Bover), Randa, 53 (2004), pp. 51-85.

331. «El nou cremallera de Montserrat», Serra d’Or, novembre 2004, pp. 28-31 (signat amb el pseudònim Antoni Capó).

332. «Joan Coromines i Serra d’Or», Serra d’Or, febrer 2005, pp. 26-29.

333. «El pare Miquel Batllori i Mallorca», Estudis Baleàrics, 76-77 (juny 2003-gener 2004 [2005]), pp. 9-15.

334. «Serra d’Or, de 1959 a 2005», Serra d’Or, abril 2005, pp. 18-19.

335. «Paraules de benvinguda» (als Premis Crítica Serra d’Or 2005), Serra d’Or, juny 2005, pp. 18-19.

336. «Joan Coromines i Josep M. de Casacuberta», Serra d’Or, gener 2006, pp. 73-75.

337. «Paraules de benvinguda» (als Premis Crítica Serra d’Or 2006), Serra d’Or, juny 2006, pp. 10-11.

338. «L’Institut d’Estudis Catalans i l’edició de la Bíblia catalana medieval», Llengua & Literatura, 17 (2006), pp. 217-225.

339. «Rafel Ferrer Massanet en el record», Perlas y Cuevas, 1.880 (1 de setembre de 2006), pp. 28-29.

340. «Antoni Rubió i Lluch vist pel seu fill Jordi», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 50 (2005-2006), pp. 297-328.

341. «Jacint Verdaguer i Mallorca», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 62 (2006), pp. 135-150.

342. «Canvis a Serra d’Or», Serra d’Or, gener 2007, p. 6.

343. «El Cançoner Popular Català», Montserrat. Butlletí del Santuari, 76 (setembre-desembre 2006 [març 2007]), pp. 60-62.

344. «Llorenç Moyà, un poeta en temps difícils», Randa, 58 (2007), pp. 137-164.

345. «Una exposició sobre Montserrat», Serra d’Or, abril 2007, pp. 7-8.

346. «Rafel Ferrer Massanet, manacorí il·lustre», «Separata especial» de Perlas y Cuevas, 1.199 (25 de maig de 2007), s. p.

347. «Un nou volum de la Història de l’Institut d’Estudis Catalans», Serra d’Or, juny 2007, pp. 36-38.

348. «Paraules de benvinguda» (als Premis Crítica Serra d’Or 2007), Serra d’Or, juliol-agost 2007, pp. 6-7.

349. «Un exiliat il·lustre, Gabriel Alomar», Pòrtula, 300 (2007), pp. 36-37 i 39.

350. «Jordi Sarsanedas i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat», Serra d’Or, febrer 2008, pp. 29-31.

351. «Record del pare Cassià M. Just», Serra d’Or, maig de 2008, pp. 6-7.

352. «Seixanta volums de Randa», Randa, 60 (2008), p. 5.

353. «Paraules de benvinguda» (als Premis Crítica Serra d’Or 2008), Serra d’Or, juny de 2008, pp. 20-21.

354. «En defensa de les publicacions en català», Serra d’Or, octubre de 2008, pp. 12-13.

355. «Maria Cardús i Almeda (1918-2007)», Llengua & Literatura, 19 (2008), pp. 583-586.

356. «Serra d’Or: cinquanta anys», Serra d’Or, gener de 2009, pp. 9-10. Reproduït, amb algunes lleus modificacions, a Montserrat. Butlletí del Santuari, 83, 2a època (gener-abril 2009), pp. 70-71.

357. «La primera etapa de Serra d’Or», Serra d’Or, març 2009, pp. 14-18.

358. «Paraules de salutació» (als Premis Crítica Serra d’Or 2009), Serra d’Or, juny 2009, pp. 18-20.

359. «Presentació de la taula rodona [Montserrat, un monestir al servei de Catalunya]», Serra d’Or, juliol-agost 2009, pp. 23-24.

360. «Vida corporativa. Curs 2006-2007», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 51 (2007-2008 [2009]), pp. 503-515.

361. «Als lectors de Serra d’Or», Serra d’Or, octubre 2009, pp. 12-13.

362. «Balanç d’un cinquantenari», Serra d’Or, gener 2010, pp. 10-11.

363. «La Masia Mariona, “univers Patxot” i seu del Parc Natural del Montseny», Serra d’Or, març 2010, pp. 16-19.

364. «Aclariment sobre catolicisme i maçoneria», El Temps, 15 de juny de 2010, p. 6.

365. «Una nova revista de la Secció Històrico-Arqueològica», Estudis Romànics, XXXII (2010), p. 563.

366. «Maria Antònia Salvà, els germans Peña i Jacint Verdaguer», Anuari Verdaguer, 16 (2008 [2010]), pp. 211-222.

367. «Joan Fuster i Serra d’Or», Anuari Verdaguer, 16 (2008 [2010]), pp. 319-342.

368. «Paraules de salutació» (als Premis Crítica Serra d’Or 2010), Serra d’Or, juliol-agost de 2010, pp. 10-11.

369. «Antoni M. Alcover i el bisbe Campins», Bolletí de la Institució Pública Antoni M. Alcover, 21 (gener 2010), pp. 1-3.

370. «Els vuitanta anys d’Albert Manent», Serra d’Or, juny 2011, p. 11.

371. «Rafael Patxot i el Refranyer de Marià Aguiló», Randa, 66 (2011), pp. 163-178.

372. «Paraules de benvinguda» (als Premis Crítica Serra d’Or 2011), Serra d’Or, juliol-agost 2011, p. 11.

373. «El diari d’un milicià de Bayo (1936)» (en col·laboració amb Jaume Morey Sureda), Randa, 67 (2011), pp. 197-210. (La primera part és redactada per Jaume Morey; la segona, signada per Josep Massot i Muntaner, duu el títol «Sobre el Diari d’un milicià» i ocupa les pàgines 205-210.)

374. «Jordi Bruguera i Talleda (1926-2010)», Estudis Romànics, 34 (2012), pp. 735-736.

375. «La experiencia monástica de la Provincia Española frente al problema misionero: el caso de Nueva Nursia», Studia Monastica, LIV (2012), pp. 95-113. Aparegut igualment, amb la mateixa paginació, a La Congregazione Sublacense. Inizi, ideali e attività missionera (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012; Subsidia Monastica, 25).

376. «La correspondència entre Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel», Serra d’Or, maig 2012, pp. 74-75.

377. «Jordi Bruguera i Talleda, professor i editor», Llengua & Literatura, 22 (2011-2012), pp. 243-248.

378. «Paraules de salutació» (als Premis Crítica Serra d’Or 2012), Serra d’Or, juliol-agost 2012, p. 16.

379. «Paraules d’agraïment» en la concessió del Premi d’Honor 2012, Montserrat. Butlletí del Santuari, 93 (maig-agost 2012), pp. 48-50.

380. «L’epistolari de Pompeu Fabra», Serra d’Or, novembre 2012, pp. 77-78.

381. «A la ciutat dels llibres», Caràcters, 60 (estiu 2012), p. 25.

382. «La Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya a Òmnium Cultural» (text llegit al Parlament el 10 de setembre de 2012, en un discurs combinat amb Jaume Cabré i Joan Francesc Mira), Serra d’Or, desembre 2012, pp. 14-17.

383. «Vida corporativa», Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 52 (2009-2010 [2012]), pp. 463-474.

384. «L’oposició a les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans», Serra d’Or, març 2013, pp. 18-21.

385. «Joan Veny, vuitanta anys d’un gran lingüista», Serra d’Or, abril 2013, pp. 109-110.

386. «El dietari de guerra de mossèn Llorenç Lliteras» (Artà, juliol-setembre de 1936)» (en col·laboració amb Jaume Morey Sureda), Randa, 70 (2013), pp. 93-116. (La primera part és redactada per Jaume Morey; la segona, signada per Josep Massot i Muntaner, duu el títol «El testimoniatge de Llorenç Lliteras» i ocupa les pàgines 111-116.)

387. «Joan Estelrich per Joan Estelrich», Serra d’Or, juny 2013, pp. 76-78.

388. «Paraules de salutació» (als Premis Crítica Serra d’Or 2013), Serra d’Or, juliol-agost 2013, pp. 18-20.

389. «La Medalla d’Honor de la Xarxa Vives a Joan Veny», Serra d’Or, novembre de 2013, pp. 36-38.

390. «Rafael Patxot, cinquanta anys després», Revista del Baix Empordà, 45 (juny 2014), pp. 59-61.

391. «Paraules de benvinguda» (als Premis Crítica Serra d’Or 2014), Serra d’Or, juliol-agost 2014, pp. 22-23.

392. «Rafael Patxot i Jubert i l’associacionisme», Canemàs, 7 (hivern-primavera 2014), pp. 121-131.

393. Semblança d’«Albert Rossich i Estragó», Catalan Historical Review, 7 (2014), pp. 185-186.

394. «Vida corporativa. Curs 2011-2012 [i] Curs 2012-2013», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 53 (2011-2012 [2014]), pp. 413-422.

395. «Las etapas de la represión en Mallorca (1936-1939)», Memòria antifranquista. Portaveu de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, any 10, núm. 15, edició extraordinària [només en espanyol] (2015), pp. 5-8. (Dossier que duu el títol general Guerra i repressió franquista a les Illes Balears.)

396. Col·laboració a la pàgina web Marratxipèdia, a partir de 2015.

397. «Paraules de benvinguda» (als Premis Crítica Serra d’Or 2015), Serra d’Or, juliol-agost 2015, pp. 18-21.

398. «Gregori M. Estrada (1918-2015)», Catalan Historical Review, 8 (2015), pp. 96-97 (text en anglès) i 192-193 (text original en català).

399. «Una nova etapa de l’Enciclopèdia de Menorca», Serra d’Or, febrer 2016, pp. 77-78.

400. «Un simposi sobre el centenari de la Mancomunitat de Catalunya», Estudis Romànics, 38 (2016), pp. 542-543.

6. ARTICLES A DIARIS

1. «Contra la manipulació de Vidal i Barraquer», Avui, 6 d’agost de 1976, p. 15 (i 12 d’agost, p. 3).

2. «Historiador de la cultura catalana» (homenatge a Jordi Rubió i Balaguer en els seus noranta anys), La Vanguardia, 30 de gener de 1977, p. 28.

3. «Guerra civil i màrtirs», Avui, 15 d’agost de 1979, p. 12. Reproduït a Documents d’Església, 378 (15 de novembre de 1983), pp. 1275-1278.

4. «Col·loqui a les Valls d’Andorra. L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes», Avui, 18 de novembre de 1979, p. 23.

5. «Sobre las limitaciones de un diccionario», La Vanguardia, 26 de gener de 1980 (en col·laboració amb Joaquim Molas), p. 15.

6. «El Diccionari de Literatura Catalana demana col·laboració», Avui, 2 de febrer de 1980, pp. 3-4.

7. «Otra vez el Diccionari de la literatura catalana», La Vanguardia, 5 de setembre de 1980, p. 5.

8. «Els morts de l’expedició de Bayo», Avui, 7 de desembre de 1980, pp. 3-4.

9. «La relación de los Papas con la Santa Montaña», La Vanguardia, 7 de novembre de 1982, p. 12.

10. «Breu història de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat», El Correo Catalán, 22 d’abril de 1983.

11. «La Iglesia catalana», Los años del franquismo (suplement de La Vanguardia, 13 de gener de 1985), pp. 32-33.

12. «Una persona no gaire coneguda» (títol original: «Josep M. de Casacuberta, editor exemplar»), Avui, 26 de febrer de 1985, p. 20.

13. «La intervención catalana en Mallorca», Cataluña en la Guerra Civil española, 4 (suplement de La Vanguardia, 6 de juliol de 1986), pp. 53-60.

14. «Una gran obra dispersa» (Jordi Rubió i Balaguer), Quadern d’El País, 241 (10 de maig de 1987), p. 3.

15. «Patriarca de las letras catalanas en Mallorca» (títol original: «Josep M. Llompart, “català de Mallorca” universal»), La Vanguardia, 29 de gener de 1993, p. 29.

16. «El control policíac a la Mallorca de la postguerra», Avui (suplement de Cultura), 7 de febrer de 1993, p. 38.

17. «Mallorca i el franquisme. El paper dels intel·lectuals», Avui (suplement d’Història), 7 de desembre de 1995, p. XII.

18. «Estelrich, entre la vida y los libros», La Vanguardia, 20 de gener de 1996, p. 31.

19. «Sobre Llorenç Villalonga», Diario de Mallorca, 27 de febrer de 1996, p. 26.

20. «En el centenario de [Josep M. de] Casacuberta», La Vanguardia, 4 d’octubre de 1997, p. 45.

21. «Casacuberta, trabajador oculto», La Vanguardia, 7 d’octubre de 1997, p. 22.

22. «Serra d’Or passa revista a la història», Regió7, 24 de novembre de 1999, p. 5. Reproduït, amb variacions, a Pòrtula, 221 (febrer de 2000), p. 43, amb el títol original «Passat, present i futur de Serra d’Or». Amb el mateix títol, una mica ampliat, fou publicat igualment a Montserrat. Butlletí del Santuari, 60-61 (maig-desembre de 2001 [2004]), pp. 71-72.

23. «Maur M. Boix, monje intelectual», La Vanguardia, 13 de setembre de 2000, p. 34. Traduït al català –sense tenir al davant el text original, aparegut amb algun error al diari– al Full Diocesà de Solsona, Tarragona / Vic, 2.821 (29 d’octubre de 2000), p. 6 (igualment al de Tarragona, Vic / Solsona i Vic, Tarragona / Solsona).

24. «Llorenç Capellà i la recerca de la veritat», Diari de Balears, 18 d’octubre del 2000, p. 26 (carta al director precisant alguns punts de l’article de Llorenç Capellà «La recerca de la veritat», aparegut al mateix diari el 5 d’octubre de 2000, p. 27).

25. «Maur M. Boix, escriptor», Regió7. Idees. Suplement Mensual de Cultures, 49 (1 de novembre de 2000), p. 4.

26. «Cinc anys del primer diari “normal”», Diari de Balears, 1 de maig de 2001, Especial V aniversari, p. 30.

27. «De Montserrat», La Vanguardia, 25 de març de 2002, p. 30 (comentari a un text de Jacint Verdaguer).

28. «La cançó de l’enfadós: Jaume Pomar i Llorenç Villalonga», Diari de Balears, 15 de juny de 2005 (carta al director amb motiu de l’article de Jaume Pomar, «Acús de rebut, només», aparegut al mateix diari el dia 10 de juny de 2005).

29. «Una vida de servicio», La Vanguardia, 13 de març de 2008, p. 16 (text improvisat per telèfon amb motiu de la mort de l’abat de Montserrat Cassià M. Just).

30. «Ara fa 50 anys», La Vanguardia, 3 d’agost de 2015, p. 25 (sobre la Gran Enciclopèdia Catalana. Títol de la redacció, l’original era «Cinquanta anys de l’Enciclopèdia Catalana»).

7. COL·LABORACIONS A ENCICLOPÈDIES I DICCIONARIS

1. Gran Enciclopedia Larousse, II (Barcelona, Editorial Planeta, s. d. [1967]).

2. Gran Enciclopèdia Catalana (Barcelona, Edicions 62, 1969-1970 / Enciclopèdia Catalana, 1971-1983):

– Aguiló i Fuster, Marià; Antologia Catalana; Antoni de Sant Jeroni; Balaguer, Antoni; Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes;

– Barceló i Tortella, Bartomeu; Berard i Solà, Jeroni; Biblioteca de escritores baleares; Biblioteca Les Illes d’Or; Binimelis i Garcia, Joan; Bisbetó (en col·laboració amb Jordi Tomàs); Bohigas i Balaguer, Pere; Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana; Bover, Rafael; Bover de Rosselló, Joaquim Maria; Bulbena i Tusell, Antoni;

– Cabrit, Guillem (en col·laboració amb Pere Jofre i Bosch); Calafat, Nicolau; Calafat, Ramon; Calafat i Danús, Baltasar; Campaner i Fuertes, Àlvar (en collaboració amb Roger Alier); cançó [popular a Catalunya, història]; Cançoner popular de Mallorca; Cano, Alonso; Carbonell i de Ballester, Jordi; Caro i Sureda, Josep (en col·laboració amb Vicent Gascó i Pelegrí); Caro i Sureda, Pere (en col·laboració amb Vicent Gascó i Pelegrí); Casas i Homs, Josep Maria; Cervera i Bru, Antoni Maria; Cirer, Francina Aina; Ciutat de Mallorca. Història (des de «Palma, municipi romà» fins a «La fi de l’Antic Règim»; Cocchiara, Giuseppe (sense signar); Coirault, Patrice (sense signar); Col·lecció Blanquerna (sense signar); Colom i Ferrà, Guillem; Colombàs i Llull, Benet; Colon i Domènech, Germà; Comte Mal, el; Conrado i Berard, Jaume; consueta (sense signar); corranda;

– dansa de la mort; Denk, Viktor Martin Otto; Díaz i Carbonell, Romuald; Díaz i Sicart, Jacint; Domènec i Bover, Pere Gaietà; Doncieux, George; drama litúrgic;

– Edicions 62; Entwistle, William James; epístola farcida; Estudios Lulianos; Estudis Romànics;

– Federació de Joves Cristians de Catalunya; Ferrer i Ginard, Andreu; Forteza i Cortès, Tomàs; Fouché, Pere; Furió i Sastre, Antoni;

– Galdácano i Melià, Josep Maria; Galmés i Sanxo, Salvador; García, Jerónimo; García Villada, Zacarías (sense signar); Gayà i Sitjar, Miquel; Gelabert i Riera, Sebastià; glosador; goig; Gomis i Mestres, Cels; Grand Selva, la (sense signar); Guasp i Gelabert, Bartomeu; Gubianas i Santandreu, Alfons Maria; Guerau, Francesc; Gulsoy, Joseph;

– Haensch, Günther; Hillgarth, Jocelyn N.;

– Iacopo da Varazze; Illes d’Or, Les;

– Joan de Gal·les; Junqué i Tauran, Benet;

– Laborde, Alexandre de; Lete i Triay, Manuel de; literatura mallorquina (dins l’entrada mallorquí); Llabrés i Bernal, Joan; Llabrés i Quintana, Gabriel; Lladó i Ferragut, Jaume; Llompart i Moragues, Gabriel; Llorens i Carreres, Sara; Lluc (revista); Lluís de Vilafranca; Lorda i Alaiz, Felip Maria;

– Mallorca, bisbat de (a partir de la guerra civil); Mallorca Dominical; Mallorca (història, guerra civil 1936-39) (sense signar); mallorquinisme (durant la guerra civil); Manent i Segimon, Albert; Martí de Barcelona; Maspons i Labrós, Maria del Pilar; Massot i Beltran, Guillem; Melià i Pericàs, Josep; Milà i Fontanals, Manuel; Mir i Noguera, Joan; Mir i Noguera, Miquel; Miralles i Sbert, Josep; miscel·lània; misteri; Misteri de Santa Àgata; Molas i Batllori, Joaquim; Molho, Maurice; Moll, Editorial; Moll i Casasnovas, Francesc de Borja (actualització, 1983); Montoliu i de Togores, Manuel de; Morel-Fatio, Alfred; Munar i Oliver, Gaspar; Muntadas i Romaní, Miquel; Mut, Maties;

– nin blauet; Nolasc del Molar; Nostres Clàssics, Els;

– Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Obra d’Exercicis Parroquials; Olesa, Jaume d’; Olesa i Rovira, Pere Bernat; Oleza i d’Arredondo, Josep Maria d’; Olivar i Daydí, Alexandre; Oliver i Feliu, Antoni;

– Muntaner i Garcia, Joan; Mussafia, Adolf (sense signar);

– Pacheco i Ransanz, Arseni; Palaol, Bernat de; Pasqual i Fleixes, Antoni Ramon; passió [lit/teat]; Passió de Cervera; pastoret; Pérez i Martínez, Llorenç; Pey-Ordeix, Segimon; Pla i Deniel, Enric; Ponç de Melguelh; (sense signar); Pons i Pastor, Antoni; Pou i Ordinas, Antoni Josep (sense signar); Pring-Mill, Robert D. F.;

– Raguer i Suñer, Hilari; Raimundus Lullus Institut; Raixa, Biblioteca; Real, la (monestir cistercenc de Palma); refranyer (sense signar); Representació de la Sibil·la i l’emperador; Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria; Revista de Dialectología y Tradiciones Populares; Ribas i Ribas, Benet; Ribbans, Geoffrey W.; Riber i Campins, Llorenç; Riera i Mesquida, Guillem; Romancerillo catalán; romanística; rondallística; Rossi, Aldo (Arconovaldo Bonacorsi);

– Sacerdots Amics dels Joves; Sala, Bernat; Sala i de Caramany, Benet de; Salvà i Munar, Miquel; Salvà i Salvà, Bartomeu; Sansone, Giuseppe Edoardo; Sbert i Massanet, Antoni Maria; Serra i Boldú, Valeri; Serra i Buixó, Eudald; Serra i Pagès, Rossend; Spanische Forschungen der Görresgesellschaft; Sureda i Blanes, Francesc; Sureda i Blanes, Josep; Sureda i Font, Joan Facund (sense signar);

– Togores i Sanglada, Josep de; Tomàs i Gallard, Catalina; Torras i Bages, Josep;

– Valentes Dones, ses; Valperga i Simó, Bartomeu; Veny i Clar, Joan; Verges, festa de les (sense signar); Verjús, Antoni de; Viatge pintoresc i històric d’Espanya; Vida Cristiana; Vidal i Vidal, Llorenç; Vila, Benet; Vilalta, Bernat; Vilafranca, Lluís de; Vilanova i Bosch, Joan Evangelista; Vinyanova, la; Vinyavella, la; Violant i Simorra, Ramon; virolai; Vives i Roger, Guillem (sense signar);

– Zaforteza i Musoles, Dídac de; Zayas i de Bobadilla, Alfons de.

3. Dictionnaire des auteurs cisterciens (Rochefort, Abbaye Notre-Dame de St-Remy, 1975-1977):

– Barberà (Josep de); Barthélemy de Canals (de Canalibus); Barthélemy de la Dernosa; Bernard (Mallol); Riera, Guillaume.

4. Diccionari de la literatura catalana (Barcelona, Edicions 62, 1979), en col·laboració amb Joaquim Molas (1965-1971) i codirecció (1977-1979):

– Pròleg (en col·laboració amb Albert Manent i Margalida Tomàs), pp. 7-10.

– Adoració dels Reis Mags; Aguilar i Serrat, Francesc d’Assís; Aguiló, Estanislau de K.; Aguiló, Francesc de Sales; Aguiló i Fuster, Marià; Aguiló i Pinya, Joan; Andreu de Palma de Mallorca; Anglo-Catalan Society; Anna Maria del Santíssim Sagrament; Antoni de Sant Jeroni; Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes;

– Baborés i Homs, Josep; Baldelló, Francesc; Ballarín i Monset, Josep M.; Barceló i Tortella, Bartomeu; Barrera i Escudero, Jaume; Bofarull i Cendra, Jaume; Boix i Selva, Maur Maria; Bover, Rafael;

– Caimari i Noguera, Andreu; Camps i Mercadal, Francesc; Cançoner tradicional; cançons paral·lelístiques; catalanística; Claret i Clarà, Antoni Maria; Clascar i Sanou, Frederic; Codina i Formosa, Joan; codolada; Coll i Bernat, Andreu; Coll i Soler, Josep Maria; Colom i Mateu, Miquel; Colomar, Miquel Àngel; Colomer, Eusebi; Comalada, Miquel; Conques i Garcia, Jeroni; consueta; Corbella i Llobet, Ramon; corrandes; corrons, Ignasi; Criterion;

– Dansa de la Mort; Descoll, Bernat; drama litúrgic; Duran i Cañameras, Fèlix; Duran i Saurina, Miquel;

– epístoles farcides; Estudios Lulianos;

– Febrer i Cardona, Antoni; Ferrà-Ponç, Damià; Ferrer i Ginard, Andreu; Flors de virtut; Fuster, Jeroni;

– Garcia Estragués, Jaume; Garcias Palou, Sebastià; Gener, Jaume; glosadors; goigs; Grau i Colell, Josep; Guasp i Gelabert, Bartomeu; Guerau, Francí;

– Herreros i Sorà, Manuela de los; Història literària;

– Institut d’Estudis Catalans;

– Jusama i Barceló, Pere Antoni (àlias Serral);

– literatura religiosa; Llabrés i Quintana, Gabriel; Llompart i Moragues, Gabriel; Llovera, Josep Maria; Lluch/Lluc; Llúria i de Magarola, Maria de;

– Marquès i Ortegas, Sebastià (àlias de Sa Portella); Martínez Ferrando, Daniel; Masdovelles, Joan de; Matheu i Sanç, Llorenç; Mayans i Siscar, Gregori; Miralles i Monserrat, Joan; Miret i Sans, Joaquim; Misteri de santa Àgata; Mistral als Països Catalans; Montanyes, Jaume; Montengon i Paret, Pere; Muntanyola, Ramon;

– nadala; Noguera i Ripoll, Pau (àlias Cerol);

– Omar, Jaume;

– Pacheco, Arseni;

– Pasqual, Joan; Pasqual i Flexas, Antoni Ramon; passions; pastorets; Perarnau, Josep; Pérez Martínez, Llorenç; Pons i Bonet, Miquel; Pou i Martí, Josep Maria; Prats, Francesc; Profecies de Bernat de Mogoda;

– Reina de Mallorca; Representació de la Sibil·la i l’emperador; representacions dramàtiques medievals; Revista Musical Catalana; Riera i Mesquida, Guillem; Riera i Sans, Jaume; Riquer, Martí de; Rius, Pere de;

– Sabruguera, Rome; Sans i Rosselló, Elvir; sermó del bisbetó, El; Serra i Buixó, Eudald; Serrano Pérez, Tomàs; Sibil·la, Cant de la; Soberanas i Lleó, Amadeu-J.; Societat Catalana d’Estudis Històrics;

– Tastu, Josep; Torres, Jaume; Tretzevents; Tropus;

– Ubach, Bonaventura;

– Valls, Lluís Maria de; Vilar i Costa, Joan; Vives i Gatell, Josep.

5. Petit Curial Enciclopèdic (Barcelona, Curial 1979): col·laboració.

6. Història de la literatura catalana, VIII (Barcelona, Ariel, 1986), pp. 11-18:

– La nova literatura popular

7. Gran Enciclopèdia de Mallorca (Palma, Promomallorca, s. d. [1989]):

– Alberto Bayo o la història d’una ambició (II, p. 56).

– Arconovaldo Bonacorsi, un mite incòmode (II, pp. 28-29).

– Obra del Cançoner Popular de Catalunya (XII, pp. 187-188).

– Weekes, Agnes Russell (XVIII, p. 232) (sense signar).

8. Gran Larousse Català, col·laboració a partir del volum I (Barcelona, Edicions 62, 1990).

9. Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, I (Barcelona, Generalitat de Catalunya / Editorial Claret, 1998):

– Alcover i Sureda, Antoni Maria; Brasó i Tulla, Gabriel M.

10. Diccionario de la música española e hispanoamericana, IX ([Madrid], Sociedad General de Autores y Editores, s. d. [2003]):

– Sagarra i Malla, Ireneu.

11. Diccionari de la literatura catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008): col·laboració.

12. Diccionario biográfico español (Madrid, Real Academia de la Historia, 2011): col·laboració.

13. Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres / Fundació Noguera, 2012): codirecció, juntament amb Pere Molas i Eulàlia Duran.

– Barnils i Giol, Pere;

– Casacuberta i de Roger, Josep M. de; Casas i Homs, Josep Maria; Coll i Alentorn, Miquel;

– Griera i Gaja, Antoni;

– Mateu Llopis, Felip; Moliné i Brasés, Ernest; Montoliu i de Togores, Manuel de;

– Riber i Campins, Llorenç; Ribera i Aguilar, Celestí; Rucabado i Comerma, Ramon;

– Serra i Pagès, Rossend; Soler i Perejoan, Gaietà;

– Verdaguer i Santaló, Jacint.

14. Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, XII (Eivissa, Consell Insular, 2014):

– Torres Mayans, Fulgenci.

8. RESSENYES

1. Rafael Ginard Bauçà, El Cançoner popular de Mallorca, dins Serra d’Or, juny 1963, pp. 37-38.

2. Dámaso Alonso-José M. Blecua, Antología de la poesía española: Poesía de tipo tradicional i José M. Blecua, Floresta lírica española, dins Estudis Romànics, 6 (1957-58 [1964]), pp. 173-175.

3. Teatro medieval, a cura de Fernando Lázaro Carreter, dins Estudis Romànics, 6 (1957-58 [1964]), pp. 176-177.

4. Josep Romeu i Figueras, Les nadales tradicionals, dins Estudis Romànics, 6 (1957-58 [1964]), pp. 181-182.

5. Guillem Díaz-Plaja, Literatura catalana. Estudis i interpretacions, dins Estudis Romànics, 6 (1957-58 [1964]), pp. 193-194.

6. Nueva Revista de Filología Hispánica, vols. I-X, dins Estudis Romànics, 6 (1957-58 [1964]), pp. 198-208.

7. José Simón Díaz, Bibliografía de la literatura hispánica, vols. I-III, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 168-170.

8. Ramón Menéndez Pidal, Poesía árabe y poesía europea, con otros estudios de literatura medieval.– Castilla: la tradición, el idioma.– Tres poemas primitivos: Elena y María, Roncesvalles, Historia Troyana Polimétrica.– De primitiva lírica española y antigua épica.– Los españoles en la literatura.– Los godos y la epopeya española.– España, eslabón entre la Cristiandad y el Islam, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 170-173.

9. Pedro Sainz Rodríguez, Espiritualidad española, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 173-175.

10. Josep Romeu i Figueras, La dramaturgia catalana medieval. Urgencia de una valoración.– La Légende de Judas Iscarioth dans le Théâtre Catalan et Provençal. Essai de classification des Passions Dramatiques Catalanes.– Teatre hagiogràfic.– La Representació de la Mort, obra dramática del siglo XVI y la Danza de la Muerte.– Notas al aspecto dramático de la procesión del Corpus en Cataluña, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 181-188.

11. Miquel Gayà, La poesia de Miquel Ferrà, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 193-194.

12. Joan Amades, Folklore de Catalunya, vols. I-II, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 194-197.

13. Rafael Ginard Bauçà, El Cançoner popular de Mallorca, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 197-198.

14. Miquel Melendres, L’esposa de l’Anyell, dins Serra d’Or, agost 1966, pp. 41-42.

15. Jordi Rubió i Balaguer, La cultura catalana del Renaixement a la Decadència, dins Serra d’Or, setembre 1966, pp. 55-56.

16. Joan-Lluís Marfany, Poesia catalana medieval, dins Serra d’Or, abril 1967, pp. 81-82.

17. Rafel Ginard Bauçà, Cançoner popular de Mallorca, vol. I, dins Serra d’Or, juny 1967, pp. 70-71.

18. Rafel Ginard Bauçà, Cançoner popular de Mallorca, vol. II, dins Serra d’Or, setembre 1968, p. 67.

19. Rafael Ginard Bauçà, Cançoner popular de Mallorca, vol. III, dins Serra d’Or, setembre 1970, p. 53.

20. Francesc de B. Moll, Rudiments de gramàtica normativa per a ús dels escriptors baleàrics.– Promptuari d’ortografia per a ús dels escriptors baleàrics, dins Estudis Romànics, 14 (1969 [1972]), pp. 254-255.

21. Contribució a l’epistolari de Joan Alcover, a cura de Miquel Gayà, dins Estudis Romànics, 14 (1969 [1972]), p. 260.

22. Ferran Soldevila, Les quatre grans Cròniques, dins Serra d’Or, març 1972, pp. 45-46.

23. Entremesos mallorquins del segle XVIII, a cura d’Antoni Serrà-Campins, dins Serra d’Or, abril 1972, p. 101.

24. García Jiménez de Cisneros, Obras completas, a cura de Cebrià Baraut, dins Estudis Romànics, 15 (1970 [1973]), pp. 140-141.

25. Joanot Martorell i Martí Joan de Galba, Tirant lo Blanc. Edició del V centenari de la mort de Joanot Martorell, a cura de Martí de Riquer, dins Estudis Romànics, 15 (1970 [1973]), p. 149.

26. Jean-Marie Petit i Jean Tena, Romancero occitan, dins Estudis Romànics, 15 (1970 [1973]), pp. 155-156.

27. José Simón Díaz, Manual de bibliografía de la literatura española, dins Estudis Romànics, 15 (1970 [1973]), p. 157.

28. Francesc de B. Moll, Un home de combat (Mossèn Alcover).– Mossèn Alcover i el País Valencià.– Epistolari del bisbe Carsalade a mossèn Alcover.– Bernhard Schâdel i els inicis de la lingüística catalana.– Cartes de tema lul·lià d’En Mateu Obrador a mossèn Alcover, dins Estudis Romànics, 15 (1970 [1973]), pp. 160-162.

29. Ramon Bassa, Jaume Bover i Pere Carlos, Llibres editats a Mallorca (1939-1972), dins Serra d’Or, abril 1974, p. 79.

30. «Desvetllament de consciència nacional», [ressenya de] Josep Melià, La nació dels mallorquins, dins Serra d’Or, novembre 1977, pp. 41-42.

31. «Catalunya sota el règim franquista» (de Josep Benet), Serra d’Or, juliol-agost 1978, p. 83.

32. Edmon Vallès, Història gràfica de la Catalunya contemporània, dins Serra d’Or, gener 1979, p. 43.

33. Ramon Muntaner, La croada de França contra els catalans, a cura de Ramon Sumoy, dins Estudis Romànics, 16 (1971-1975 [1980]), p. 255.

34. Rafel Ginard Bauçà, Cançoner popular de Mallorca, vols. I-IV, dins Estudis Romànics, 16 (1971-1975 [1980]), pp. 258-259.

35. R. Menéndez Pidal, Estudios sobre el romancero, dins Estudis Romànics, 16 (1971-1975 [1980]), pp. 263-264.

36. Miscel·lània Anselm M. Albareda, vols. I-II, dins Estudis Romànics, 16 (1971-1975 [1980]), pp. 290-292.

37. M. Ardit, A. Balcells, N. Sales, Història dels Països Catalans, vol. II, dins Serra d’Or, juliol-agost 1980, p. 73.

38. Edmon Vallès, Història gràfica de Catalunya sota el règim franquista, dins Serra d’Or, gener 1981, p. 41.

39. «Un manual d’història de les Illes Balears», [ressenya de] Miquel Àngel Casasnovas Camps, Història de les Illes Balears, dins Serra d’Or, octubre 1999, pp. 133-134.

40. Joan Julià i Muné, Mossèn Antoni M. Alcover i l’Obra del Diccionari a la llum dels epistolaris de Barnils, Griera i Montoliu, dins Llengua & Literatura, 2 (1987), pp. 571-573.

41. «La cultura del catalanisme, de Joan-Lluís Marfany», Serra d’Or, gener 1996, pp. 29-30.

42. «Cent vint-i-cinc anys d’estudis sobre la lingüística catalana» (a propòsit de la Història de la lingüística catalana de Pere Marcet i Joan Solà), Serra d’Or, octubre 1998, pp. 76-78.

43. Pere Marcet i Salom i Joan Solà, Història de la lingüística catalana (1775-1900). Un repertori crític, 2 vols., dins Llengua & Literatura, 10 (1999), pp. 521-533.

44. Mila Segarra, Pompeu Fabra. L’enginy al servei de la llengua, dins Llengua & Literatura, 11 (2000), pp. 572-574.

45. Maria Antònia Juan i Nebot i Jordi Mascarella (eds.), Cançoner del Ripollès, dins Llengua & Literatura, 11 (2000), pp. 592-595.

46. Antoni Simon Tarrés (dir.), Diccionari d’historiografia catalana, dins Llengua & Literatura, 15 (2004), pp. 509-523.

47. De l’Urgell i la Segarra. Obres religioses, crides, jocs, balls, cançons i tocs de campanes recopilades per Josep Güell i Guillaumet, transcripció, edició i estudi a cura de Josep M. Salisi i Clos (Ajuntament de Tàrrega, Natan Estudis, 2005), dins Llengua & Literatura, 18 (2007), pp. 651-653.

48. Epistolari Joan Coromines & Manuel Sanchis Guarner, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas, pròleg de Jaume Pérez Montaner (Barcelona, Fundació Pere Coromines, 2006), dins Llengua & Literatura, 18 (2007), pp. 658-661.

49. Diccionari de la traducció catalana, dins Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 52 (2009-2010 [2012]), pp. 541-546.

50. Josep Ferrer i Joan Pujadas (eds.), Epistolari Joan Coromines & Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera, dins Estudis Romànics, 37 (2015), pp. 537-540.

51. «Les memòries d’un antic monjo de Montserrat», [nota de lectura sobre] Ramon Vila-Abadal, Prop de l’abat Escarré en la resistència antifranquista, dins Serra d’Or, juny 2015, p. 79.

52. Marià Aguiló, Cartes sobre el Renaixement. Materials, a cura de Margalida Tomàs, dins Estudis Romànics, 38 (2016), pp. 402-404.

ESCRITS SELECCIONATS

I. ESCRITS DE JOSEP MASSOT I MUNTANER

a càrrec de Vicent Simbor Roig

Nota prèvia

Entre la colossal producció científica de Josep Massot i Muntaner –més de 1.200 publicacions, recordem-ho, des de llibres fins a ressenyes i pròlegs– hi ha una parcel·la ocupada per la, diguem-ne, temàtica valenciana. Són treballs dedicats a les nostres figures senyeres. Per al present llibre d’homenatge a la seua labor investigadora hem volgut recuperar i agrupar alguns d’aquells treballs seus sobre els autèntics «homenots» valencians: Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Germà Colón, Teodor Llorente, Josep Lluís Bausset i Eliseu Climent. Els lectors –i no sols, és clar, els valencians– podran disposar d’un aplec d’estudis, sempre interessants i profitosos, reunits ací per a una consulta més còmoda. A més, la lectura conjunta permetrà al lector de realitzar un recorregut ben profitós a través de la contribució valenciana a la recuperació de la llengua i de la cultura compartides amb Catalunya i les Illes. No deixa de ser un signe de normalitat que un investigador mallorquí s’encarregue d’estudiar i destacar les aportacions valencianes a l’empresa comuna. He ordenat els treballs per ordre alfabètic dels autors estudiats. I en el cas d’un autor amb més d’un treball, els diversos articles han sigut col·locats internament per ordre cronològic.

Al costat d’aquestes pàgines de temàtica valenciana hem incorporat el llarg estudi sobre la llengua dels mallorquins. L’origen del treball cal buscar-lo molts anys enrere, el 1972, quan es va editar Els mallorquins i la llengua autòctona, un llibre amb un cert paral·lel –sols un cert paral·lel, atès que la composició de les dues obres és diferent– al clàssic La llengua dels valencians, de Manuel Sanchis Guarner. Des d’aleshores el llibre s’ha convertit, com el de Sanchis Guarner, en una obra de lectura continuada i interès mantingut al llarg dels anys. Per això Josep Massot va decidir de revisar-lo en una segona edició augmentada l’any 1985. L’obra ha seguit amb vigoria la seua vida pública fins als nostres dies. I ara, amb motiu d’aquest homenatge, l’autor s’ha decidit fer una reescriptura a fons, fins a elaborar un text nou, i pràcticament original, del primer capítol del llibre, titulat precisament com l’obra en conjunt: «Els mallorquins i la llengua autòctona». Creiem que és un bon company de viatge dels treballs veïns de temàtica valenciana.

VICENT SIMBOR ROIG

Universitat de València

TEMES VALENCIANS

1. JOSEP LLUÍS BAUSSET,

UN HOMENOT VALENCIÀ

L’any passat [2000] es va escaure el norantè aniversari del naixement, a Paiporta (l’Horta), de Josep Lluís Bausset, que des de pocs dies després passà a viure a l’Alcúdia, on és encara avui una institució. Es tracta d’un personatge singular, que el seu gran amic Joan Fuster va qualificar d’home «subterrani», perquè ha estat ficat des de sempre a tot arreu, però sense cap protagonisme i d’una manera amagada i silenciosa.¹

El 1921 Bausset, de família amb arrels carlines, va començar el batxillerat a València, a l’Institut Lluís Vives, i el 1927 –després de fer el 1926 un curs preparatori a la Universitat de València– va començar la carrera de Farmàcia a Madrid, on s’afilià a la Federación Universitaria y Escolar (FUE), en la seva època heroica, i on tingué ocasió de conèixer el mític líder dels estudiants Antoni M. Sbert. Llicenciat en Farmàcia el 1931 i mestre i practicant de medicina i cirurgia a partir del 1932, aquell mateix any entrà en contacte amb el Centre d’Actuació Valencianista i s’afilià a l’Agrupació Valencianista Republicana, va fundar a l’Alcúdia l’Agrupació Valencianista La Senyera i hi esdevingué delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana. Encara el 1933 va començar la carrera de Ciències Químiques, en la qual obtingué la llicenciatura el 1936.

El 1936 mateix, Bausset es presentà a oposicions –a Madrid, com calia– per a professor d’Institut, però la revolta dels militars i dels partits de dreta impedí que en fes l’últim exercici, que s’havia de celebrar precisament el 20 de juliol. Després, a proposta del PCE, es féu càrrec, a l’Alcúdia, de l’escola d’analfabets, però el 1937 s’hagué d’incorporar a files i fou destinat a Barcelona, a la Direcció General de Farmàcia. Nomenat tinent farmacèutic, fou destinat a l’Exèrcit de Llevant i passà la guerra a Viver, Sarrión i La Vega, al capdavant d’un dipòsit de medicaments i materials de cura. Fou traslladat a Mora de Rubielos, a Caudiel, a Alcublas i finalment, des de Villar del Arzobispo, va tornar a l’Alcúdia. El 1939, com tants altres excombatents, fou processat per la Comisión Depuradora de Cooperadores de la Rebelión i condemnat a un mes de presó, amb obligació posterior de presentar-se cada diumenge al quarter de la Guàrdia Civil. El 1940 va començar a fer classes particulars en acadèmies privades de València i compartí pensió amb Joan Fuster, amb el qual, com ja hem posat en relleu, féu una amistat que durà tota la vida, fins al punt que Fuster li dedicà un dels sonets del seu llibre Va morir tan bella («A l’hora del record seràs, València, / una ardent mida d’obres i raó…»).

A partir del 1943, Bausset aglutinà a l’Alcúdia un grup de joves i començà a revifar-hi la flama de la llengua, una obsessió que no l’havia d’abandonar mai i que enllaça amb el seu nacionalisme d’abans de la guerra, que l’havia dut a adherir-se a les Normes de Castelló, que van representar una fita en la consciència lingüística del País Valencià. D’altra banda, juntament amb Fuster va crear una tertúlia a València, a la qual s’incorporaren Josep Vañó, Joan Garay, Santiago Ninet, Francesc Ferrer Pastor i d’altres. Amb el temps, hi van participar també els catedràtics de la Universitat de València Manuel Sanchis Guarner, Miquel Tarradell, Joan Reglà, Emili Giralt i Ernest Lluch.

El 1955 Bausset es va casar a l’Alcúdia amb Matilde Verdú i aviat li nasqueren dues filles (Teresa, 1952, i Matilde, 1964) i un fill (Josep, 1955, més endavant monjo de Montserrat). Es tornà a incorporar al món de l’ensenyament com a professor de ciències i el 1958 fou destinat a l’Institut de Tortosa. El 1961 passà al de Xàtiva i successivament anà a Alzira (1968), a Carlet (1971) i a Carcaixent (1979), on tingué un bon nombre d’alumnes que recorden el seu mestratge i el seu exemple.

Mentrestant va anar eixamplant la seva influència de tipus cívic. Ja el 1953 féu un programa de ràdio en valencià, en una emissora comarcal, prohibit terminantment pel governador civil de València. El 1959 va divulgar al País Valencià el cas de Jordi Pujol, condemnat en consell de guerra a causa dels Fets del Palau de la Música, a Barcelona, i va participar activament en la protesta pel cas Galinsoga, director de La Vanguardia que havia insultat grollerament els catalans. Des del 1961 féu classes de valencià a l’Alcúdia i als pobles del voltant, a la nit i, lògicament, fora de la seva tasca docent habitual. El 1963 s’adherí al manifest a favor de l’ensenyament en català i de la seva normalització i al cap d’un parell d’anys signà el manifest «Més de 20.000 valencians demanen l’ús de la seua llengua als actes religiosos», que dissortadament va tenir molt poc efecte al País Valencià.

Les seves classes anaren acompanyades de l’organització de conferències, en les quals alguna vegada va participar personalment, i de la fundació, a l’Alcúdia, de la revista Parlem (1968), precursora de la premsa comarcal en valencià. El 1971va intervenir en el I Congrés d’Història del País Valencià i va participar, a Castelló de la Plana, en el I Estatge sobre Problemes de l’Idioma al País Valencià. El 1975, encara, va participar en la campanya «La llengua dels valencians», que divulgava l’opinió dels directors de la Real Academia Española i de la Real Academia de la Historia a favor de la unitat de la llengua catalana.

D’altra banda, des del 1973 Bausset participà en la fundació del Partit Socialista a l’Alcúdia, en la creació de l’Assemblea Democràtica de la Ribera (1976) i en la creació d’Acció Cultural del País Valencià (1979). Alhora continuà la seva col·laboració a la premsa, en forma d’articles, de cartes al director i d’una secció dedicada a una de les seves afeccions més profundes, la pilota valenciana. El 1997 va publicar fins i tot una novel·la ben interessant, Diari inacabat de guerra.

El 1980 Bausset es jubilà com a professor d’institut, però mantingué, amb més dedicació que mai, la seva tasca com a professor de valencià, dins la campanya Carles Salvador. Aquell mateix any va assistir a la I Assemblea d’Intel·lectuals, Artistes i Professionals del País Valencià, celebrada a Xàtiva.

A partir del 1984 va arribar per a Bausset l’època dels homenatges i dels reconeixements. El 1984 mateix Acció Cultural del País Valencià el va homenatjar amb motiu del seu cinquè aniversari, i l’Ajuntament de l’Alcúdia el nomenà Fill Predilecte del poble, «en atenció a l’esforç de tota una vida dedicada a la lluita per la recuperació cultural i la reconstrucció nacional del País Valencià» (més endavant, el 1997, l’Ajuntament mateix publicaria l’opuscle de Santi Vallés Josep Lluís Bausset: testimoni de tota una època). El 1992 rebé el Primer Guardó d’Or de la Unitat del Poble Valencià, embrió del Bloc Nacionalista Valencià, i el 1996 fou homenatjat pel Partit Socialista del País Valencià.

L’any 2000, com era de suposar, va ser especialment ple d’aquest tipus d’actes d’homenatge. Bausset hi va rebre el I Premi Vicent Ventura, al Compromís Cívic, atorgat per la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló, la Unió de Periodistes Valencians, CCOO-PV, la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, UGT-PV i el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià, i alhora rebé un Premi d’Actuació Cívica, atorgat per la Fundació Jaume I, de Barcelona, fou nomenat soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i fou nomenat President d’Honor del Bloc de Progrés Jaume I, de l’Alcúdia. Encara el 2001, la Fundació Gaetà Huguet li ha donat el Premi al valencià de l’any.

Aquest recull de treballs sobre Josep Lluís Bausset vol ésser una nova mostra d’afecte i de reconeixement envers la seva trajectòria discreta i no gens cridanera, però exemplar i indefallent. Hi prenen part amics i deixebles escampats per tot arreu, que sense haver-se posat prèviament d’acord coincideixen en un munt de coses i que han estat contents d’haver pogut escriure els seus records o les seves reflexions. Hem ordenat les seves aportacions per ordre alfabètic d’autors, bé que les hem precedit de l’article de Joan Fuster La paraula és l’home, referent al personatge «subterrani» Bausset, i d’una carta d’Ernest Lluch, enviada a la Fundació Jaume I el gener de 2000.

Amb aquest volum, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat –en les quals ha col·laborat eficaçment el monjo Josep Miquel Bausset– s’afegeixen a tots els homenatges anteriors i desitgen a Josep Lluís Bausset una llarga vida al servei dels seus ideals de sempre.

* Nota editorial del volum D’un país que ja anem fent. Miscel·lània d’homenatge a Josep Lluís Bausset (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), pp. 5-9. [Extret d’Escriptors i erudits contemporanis. Tercera sèrie, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003, pp. 315-319.]

1. Sobre Bausset podeu veure, de més a més, Santi Vallés, Josep-Lluís Bausset, testimoni de tota una època (l’Alcúdia, 1997) i Josep-Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani (València, 2000).

The free sample has ended.