Read the book: «Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)», page 10

Font:

||^60r Iesus

En aprés que fon cabrevat lo present libre vench³⁷¹ a noticia del magordom de la loable Confraria de les Òrfenes Maridadores com lo magnífich mossén Loýs de Quastelví, de Benimuslem, senyor que huy és de la quasa que antigament era de dona Maria de Lúria, aprés de mossén Alfonso de Morales, que és situada en la paròquia de Sent Andreu, en lo quostat de la plaça de mossén <Johan> Villarasa, per l’ort que aya ajustat atinent al dit alberch que està en la dita plaça, l’ort fa a la dita Almoyna XIIII sous pagadors en la festa de Pasqua e per lo dit ort és tengut sots directa senyoria de les dites Òrfenes e a tot dret enphiteòtich… XIIII sous.

Aquest alberch ha donat mossén Loýs de Quastelví, <qui atura en Serdeyna>, a mossén Perot de Quastelví, son germà, perquè atura les quases de Serdenya, e lo mossén Perot és passat a l’alberch.

Poseixen los hereus de mossén Perot de Castelví, senyor de Benimuslem.

E huy don³⁷² <Francisco> de Castelví, senyor de Benimuslem, gendre de don Pedro de Castelví, que està en la plaça de mossén Vidal, davant la Deputació.

Ab acte rebut per Fransés Llàzer Joseph, notari, en 8 de nohembre 1650 rebé lo machordom Dionís Dassió tres lliures, quince sous del lluïsme de la venda feta per Francesc Pertussa a favor de doña Úrsola Siurana y de Palomar, muller de don Joseph Polo, y cabrevà dit dia ab acte rebut per lo mateis notari.

Las notas del dicho Francés Llàcer Joseph, notario, están en el Archivo del Hospital General de Valencia y don Antonio Llorens, como clavario que era en el año 1776 y 1777 del referido ospital, pidió a Vicente Balager, primero archivero, que me librase certificación de la fundación del vínculo que fundó don Pedro Rodrigo, otro de los clavarios del Ospital, ante Francés Llàcer Joseph, notario, a 5 de abril 1633, tengo certificación en mi poder, el tal escrivano llamado Francés Llàcer Joseph murrió escrivano del Ospital General y también de la Cofadría de las Huérfanas para Casar, por ser señores del Hospital, que allí se trasladó la loable Cofadría, que estuvo desde el año 1517 asta los 1760.³⁷³

||^61r SANT JOHAN DE JUNY
Die lune VIIII ª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁷⁴ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Johana Bisbal e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Johana Bisbal, té e posseheix en la perròquia de Sent Johan del Mercat de la dita ciutat, en lo carrer apellat dels Conills, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, hun alberch, lo qual afronta de una part ab cases d’en Johan Eximeno, specier, e de la part altra ab cases d’en Johan Salvaterra, alias Aguado. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny en una pagua quatorze sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIIII sous.

Presents testimoni foren a les dites coses en Johan Çarrió, calafat del Castell de Càller, resident de present en València, e en Domingo Cuquabón, laurador, vehí de València.

Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

Ab carta rebuda per lo scrivà de la Cort Civil a (blanc) del mes de (blanc) any Mⁱ CCCCº LXXXVI comprà dita casa en Miquel Camarena, ciutadà, per preu de C XV liures.

A V de juny any M D V ab carta rebuda de partitió per en Johan Perilles, notari, lo dit alberch ha pervengut a Johan Batista Camarena, fonch stimat a LXXXXIII liures.

Poseix Alonso Ferrandis, peller o mercader de roba vella, està en la matexa casa en lo carrer dels Conills.

A XXXI de juliol any Mⁱ D LXI rebè mossén Tagell VI sous per lo loÿsme de un carregament fet per Salvador Miralles, rebut per Joan Vassiero, notari, dit mes e any.

A XII de agost dit any rebè mossén Tagell XVII liures per lo loÿsme de la venda feta en lo any desús dit, rebuda per dit Tagell.

Ab acte rebut per Miquel Sánchiz, notari, a XVIII de mars M D LXIII <Salvador> Joan Miralles carregà C liures.

Ab acte rebut per Miquel Sánchiz, notari, a 5 de octubre 1566 lo dit Salvador Miralles carregà LXX liures, pagà 3 liures 10 sous.

Ab acte rebut per Lluch Verger, notari, a 4 de dehembre 1570 Salvador Miralles vené la dita casa a Geroni Vellit, traginer, per preu de 200 liures, rebè lo lluïsme mossén Assió y la lloasió Luís Nicolau Vaziero a 15 de setembre 1584.

||^62r Predictis die et anno

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁷⁵ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Salvaterra, alias Aguado, ciutadà de València, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Salvaterra, alias Aguado, té e posseheix hun alberch en la perròquia de Sent Johan del Mercat de la present ciutat, en lo carrer apellat dels Conills, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de na Johana Bisbal e d’altra part ab alberch d’en Bernat Piles, formatger, e ab carrera pública. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny, en una pagua quatorze sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIIII sous.

Presents testimoni foren a les dites coses en Pedro de Vilasequa e en Rodrigo de Viscahin, sastres, vehins de València.

Posex-la huy en Francesch Marí, tirater, que està en la quasa.

En aprés ab carta rehebuda per en Bernat Berart, notari, a XXIII de juliol de any mil D VIIIIº en Gaspar Sorell, en son nom propri e com a hereu de na Clara Marí, muller del dit Francesch Marí, venè lo dit alberch a·n Jacme Martorell, aluder, per preu de LX liures. E lo primer de agost D VIIIIº ab carta rehebuda per Bernat Dassió, notari, e Vicent Çaera, majordom, fermà en la venda e rehebé C XX sous de loÿsme.

Poseix lo hereu de Jaume Martorell, aluder.

A XII de³⁷⁶ <agost> Mⁱ D XXII lo magnífich en Hierònim Tagel, majordom, donà lixència³⁷⁷ de carregar C V liures a Onorat Martorell, hereu de Jaume Martorell, sobre dita casa, rebuda per lo discret en Joan Riudaura, notari, síndich.

A II de octubre M D XXXII lo dit magnífich en Hierònim³⁷⁸ Tagell, majordom, fermà en la venda que fa lo dit Onorat Martorell, feta a·n Francés Sánchiz, revenedor, està en lo carrer dels Conills, rebuda per lo dit síndich.

A II de giner M D LIII lo magnífich en Hierònim Tagell donà licència a na Maria Sànchis, muller de Gamboa, peller, per a carregar LXIII liures sobre dita casa, ab acte rebut per Luís Johan Vassiero, notari, a III de giner dit any.

||^62v A XXVI de maig any M D LVIII lo magnífich en Hierònim Gil, majordom, loà lo carregament faedor per la dita na Maria Sanchis de Gamboa, muller de Francesch Gamboa, sobre dita casa.

Ab acte rebut per Pau Vasiero, notari, a 30 de abril 1605 Speransa Boneta Gamboa y de Romero vené la sobredita casa a Tomàs Llopis, corredor de coll, y rebé per lo luïsme 22 liures 10 sous.

Ab acte rebut per lo scrivà de la Cort Civil a XII de janer M DC VIIII Sperança Beneta Gamboa Romero y de Gutiérrez comprà la sobredita casa com a béns de Tomàs Llòpiz per preu de do-centes trenta-huyt liures a rahó de franch, y Pere Joseph Balaguer, majordom, loà dita compra ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a XVIIII de setembre M DC XIIII y rebé per lo luÿsme vint-y-una liura.

||^63r Iamdictis die et anno

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁷⁹ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Françescha, muller d’en Johan Martí, quondam mercader <feroveler> de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Françescha, té e posseheix hun alberch en la perròquia de Sent Johan del Mercat de la dita ciutat, en lo dit Mercat, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual afronta ab alberch de una part de mestre Johan Morera, cirurgià, e d’altra part ab alberch d’en Johan de Senta Crus, sabater de vell, e ab carrera pública qui va a la dita sglésia de Sent Johan. E per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal migerament huytanta sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… LXXX sous.

Presents testimoni foren a les dites coses en Pere Lehonart, ciutadà de Barhinona, barber, e en Berthomeu Castellar, ciutadà de València.

E la dita quasa posex huy en Miquel Quamarena, ciutadà, perquè té sa filla per muler d’en Johan Martí, feroveler.

A V de febrer any M D en Jacme de Fachs donà la fadiga a·n Jacme Arnau, feroveler, per X sous ab carta rebuda per en Johan Periles, notari.

Poseix la hereua de Jacme Arnau, casada ab Ausiàs Ferrando, notari, està al costat del ferrer de Sanct Johan del Mercat.

Ab acte rebut per Jeroni Ruvio, notari, a 24 de març 1564 fonch venuda la dita³⁸¹ casa a·n Berthomeu Pasapere, mercader, per preu de 700 liures, lloà Antoni Mateu a 7 de març 1564.

Ab acte rebut per Pau Vaziero, quondam notari, a³⁸² 31 de octubre 1619 Melchior Malonda, ciutadà, vené a Johan Pasapere, mercader, dita casa per preu de 1300 liures, fonch loada dita venda per Joseph Balaguer, majordom de dita confraria, ab acte rebut per Luís Vaziero, notari, a 8 de febrer 1621, rebé per lo luïsme 92 liures 20 sous.

Ab decret fet per la Real Audiència publicat per don Francisco Pau Alreus, escrivà de manament, en 28 de març 1638 se vené la desús dita casa a la parròquia de Sant Juan del Mercat, y ab acte rebut per Luýs Vaziero en 23 de nohenbre 1641 loà dit decret de venda Vicent Sanz Cotanda, majordom, y rebé per dita loasió lo lluÿsme que és cent y catorze liures… 114 liures.

||^64r Eisdem die et anno

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁸³ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit mestre Francí Roger, cirurgià, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit mestre Francí Roger, té e posseheix hun alberch en la perròquia de Senta Creu de la dita ciutat, en lo carrer apellat de la Pobla Vella, en la cruellada qui va a la casa del magnífich en Thomàs Sorell e als Tints Majors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de la muller d’en Johan Reig, pedrapiquer, e ab dues carreres públiques, com stigua a la cantonada davant la casa del specier. E per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a les festes de Sent Johan de juny e de Nadal, migerament tretze sous sis diners. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIII sous, VI diners.

Presents testimoni foren a les dites coses en Johan Garcia, perayre, e en Bernat Corts, mercader, ciutadans de València.

Huy la posex Garcia Malo, ydalgo, ab sa muler, que lo y a portat, qui era muler de mestre Francí Roger.

Huy posseex los hereus de Loís Borrull, perayre, està en la matexa <casa> la viuda e hun fill del dit Borrull als Quatre Cantons; Luýs Borull venda lloada per Martí Andrés any 1514 en 1515.

A XIII de juny 1543 lo magnífich mossén Vernegal donà lixència de carregar C XXX liures a la dita Úrsola Borrull y Joan Borrull, fill de aquella.

A XXVIII de abril any M D LXXXIII mossén Cristòfol Pérez, majordom, loà una venda de dita cassa feta per Joan Batiste Cervera, rebé dita lloasió Loís Nicolau Vaziero, notari, dit dia.

||^65r Dicta die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,³⁸⁴ ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Úrsola Roqua, muller d’en Pere Roqua, quondam peller, ciutadà de la dita ciutat e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Úrsola Roqua, té e posseheix hun alberch en la present ciutat, en la perròquia de Sent Thomàs, en lo carrer appellat de Catalans, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab cases d’en Jacme March, mercader, e d’altra part ab cases d’en Pau Torell, carreró del bany de mossén Perot Pardo, quondam, en mig, e ab carrera pública. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any, migerament en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VIIIIº sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Castelló e en Berthomeu Badia, texidors de ceda, ciutadans de València.

A XXVIII de agost any Mⁱ CCCC LXXX lo magnífich en Johan Gòmis loà la venda feta a·n Jaume Març, mercader, per preu de LXXXV liures, ab acte rebut per en Bertran Bayona, notari.

Estan el matex.

Posseex huy los hereus del dit Jaume Març que són micer March, doctor en leys, e sos germans metges.

Huy al present poseheix lo reverent mossén Pere Martines, prevere, beneficiat en la Seu e procurador del Spital General, prop la dita casa, ab acte rebut per Ramon Capdan, notari, a XIIIIº de nohembre D XXXVIII segons està continuat en lo present en cartes XXXXV. Té a pagar los censos y lo luÿsme lo receptor de la Inquisició.

A VIII de octubre 1539 donà lo magnífich en Johan Jerònim Gil licència al dit mossén Pere Martines per a caregar CC III liures sobre les dites cases, la qual licència rebé lo honorable en Luís Vaziedo, notari, dit dia.

Ab acte rebut per Ramon Capdan, notari, a XXII de nohembre any M D XXXVIII la dita casa pertanygué a mossén Pere Martínez, prevere, beneficiat en la Seu de València, venudes per lo receptor de la Inquisició, loà la venda Nicholau Ortí tenint poder sobre la dita loació de Castillo, notari de la Inquisició, en dos de dehembre M D LII.

A 1 de juliol 1581 lo magnífich mossén Figuerola lloà la venda de dita casa feta a mossén Gil del Río, rebé la lloasió en Lluís Nicolau Vasiedo en dit dia y pagà per lo lloïsme trenta liures, 7 sous.

Ab acte rebut per Jaume Berthomeu, notari, a XIIII de agost any M D LXXXVI comprà dita casa Joseph Sans, notari, per preu de CCCC LXVII [liures], rebé lo magnífich Joan Hieroni Perpinyà, majordom, per lo loÿsme XXXXVI liures, IIII sous. Rebé lo loïsme lo dit Jaume Berthomeu dit dia.

||^65v Ab decret de venda fet y provehit per lo governador de València a 9 de febrer 1643 es feu venda com a béns de Úsola Anna Bernat i de Bertomeu, viuda, y de Joseph Bertomeu, prevere, de la dita casa a favor de mosén Andreu Royg per preu de 438 liures, fonch loada per Baltazar Giner, majordom, ab acte rebut per Simó Goriz a 29 de abril 1643, cobrà per lo lluÿsme 42 liures.

||^66r Eodem die

Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable en Bernat Thovià, apothecari, ciutadà de la dita ciutat e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Bernat Thovià, té e posseheix hun ort en la perròquia de Sent Salvador, en hun carreró travesser del camí de Morvedre, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual dit ort afronta ab ort del discret en Guillem Thovià, notari, qui stà en lo dit camí apellat de Morvedre, devant la casa del barber, e d’altra part ab ort del discret mossén Johan Boix, prevere, e encara d’altra part ab ort d’en Rossell Andreu, draper. E que per lo dit ort és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any quatorze sous en la festa de Sent Johan de juny. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIIII sous.

Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Mestre e en Martí de Salines, studians en arts, ciutadans de València.

Lo dit ort posexen huy los ereus d’en Bertran Bayona, notari, síndich que solia ésser d’aquesta Almoina.

Huy·l posex son fil Bernadí Bayona per donació que li ha fet sa mare.

Lo magnífich en Nofre Çaera, administrant per indisposició d’en Ramon Berenguer loà la venda feta [per] Pere Bayona al senyor infant don Anrich per preu de XXX liures e respon XIIII sous, ab carta rebuda per en Johan Perilles, síndich de la dita Almoyna a V de setembre any Mⁱ D e hun.

Mude la present partida a compte del infant en cartes C LXX.